30 de juny 2009

Andorra Ultra Trail vs Nuria-Queralt (4-7-09)


ANDORRA ULTRA TRAIL
Amb l'ULTRA: 105 km amb 7.700 m de desnivell positiu i 8.300 de desnivell negatiu, podreu donar tota la volta al nostre país de muntanyes, i amb el TRAIL: 30 km amb 1.800 m de desnivell positiu i 2.200 m de desnivell negatiu, en tindreu una bona mostra, ja que tots dos passen pel punt més alt, el Pic del Compedrosa a 2.942 m. d'altitud.
Inscrits:
Joan Perales
Paco Estorach
Pako Murall
Carlos Balagué
Reyes Valero
Montse Sisteré
Ferran Sebastià

XIX TRAVESSA NÚRIA - QUERALT
Caminada d'aproximadament 100 km i 9500 mts de desnivell acumulat, en un itinerari perfectament marcat, que va entre el santuari de Núria (Ripollès) i Berga, passant per els santuaris de Gresolet, Corbera i Queralt, a fer íntegrament a peu, caminant o corrent, i en menys de 24 hores.
Inscrits:
Martí Caroixà

PEÑA MONTAÑESA“A GUELLA PERDIDA”

Un altra cursa celebrada aquest cap de setmana amb representació i podi de la UEC Tortosa, per part dels companys de Salou, Montse Sisteré, Reyes Valero i David Perez (es veu que no en van tenir prou amb la cursa del Llop del dissabte), es tracta de la quarta edició de laCARRERA PEÑA MONTAÑESA “A GUELLA PERDIDA”, puntuable per al “CAMPEONATO DE ARAGON DE CARRERAS POR MONTAÑA” i per a la primera copa “SOBRARBE DE CARRERAS POR MONTAÑA “COMARCA DE SOBRARBE”, amb una distancia de 22,90 Km i uns desnivells de 1585 m+ i 1953 m-.

Fotos i crónica al bloc de Ramon

Tota la informació aquí

29 de juny 2009

I parlant de grans atletes.....

IV CURSA DEL PEDRAFORCA-SALDES
Puntuable per la Copa Catalana de Curses d'Alta Muntanya 2009 (Skyrunning)


Kiko Martí (UEC TORTOSA) - Pere Aurell (Diedre) - Josep Cuadrat (Mas Virgili)

Bones companys/es de la muntanya primer que tot felicitar a aquest quatre atletes tres d'ells de les Terres de l'Ebre que han fet les sis etapes de la cursa del llop "ja son uns llops",Albert Ginè, Jordi Bort i Joan Ramon Subirats.
Aquest cap de setmana tambè es va cel.lebrar la cursa del Pedraforca puntuable per la Copa Catalana de curses d'alta muntanya , va fer un dia molt calurós, i quan portavem quatre km ja estavem deshidratats, la cursa te 13'329 km i un desnivell positiu de 1298m el sostre de la cursa és el pollegó superior del Pedraforca 2498m
Vaig coronar el pollego superior el primer amb un altre corredor i a la baixada per la llarguíssima tartera, quan ja havia superat a l'altre corredor , va passar en Pere Aurell (corredor la sel.leccio catalana),rapidíssim , pareixía un jabalí, i va arribar primer, jo segon a 14 segons darrera d'ell.

Vaig veure que hi havia corredors amb un gran nivell que no els havia vist mai i que donen molta guerra.
La pròxima cursa sera el Taga un pic situat a Sant Joan de les Abadeses, cursa puntuable per a la copa d'Espanya anire en representació de la seleccio catalana a veure si hi ha una mica de sort.
Be companys/es de la muntanya us seguirè informant , fins aviat
By Kiko

Classificacions i fotos aquí

Crònica de la FEEC aquí

Els grans atletes els tenim aquí



Correr 405 kilómetros en dos dies, baix el sofocant sol d’estiu de les terres de l’Ebre, amb bicicleta, a peu i amb kayac, igual que corre 166 kilómetros amb 9500 metres de denivell, donant la volta al massis del Montblanc, no es una proesa a l’ancanç de qualsevol. Per a poder realitzar aquestes activitats, que posen a prova els limits de resistencia de les persones, fan falta unes condicions físiques i mentals extraordinàries. En aquestes competicions que es corren moles vegades amb condicions extremes, encara que portes una gran preparació, sempre acaben passant factura, i es en aquest moment quan sobresurten els atletes excepcionals, per sobre dels atletes “solament” ben preparats.



Des de les primeres edicions de la Cursa del Llop, això ja fa disset anys, ens havíem pensat que aquest corredors excepcionals havien de venir de fora, ja sigui de Madrid, Andalusia, País Basc o Catalunya (quan dic Catalunya me refereixo a la Catalunya de TV3 o sigue de Tarragona cap a dalt), per citar l’origen d’alguns dels grans corredors que han passat per aquesta cursa, i sorpresa, ara resulta que aquests atletes no estaven tant lluny, aquests atletes ¡els tenim a casa! a les Terres de l’Ebre, i l’únic que havíem de fer era simplement esperar, si esperar, ja que fa 17 anys encara anaven a primària, com be va dir el més veterà dels finishers, Carles Gamissans.



Son una nova generació, que està vivint el bum de les curses de muntanya a les Terres de l’Ebre, molt més preparada, més acostumada a les grans competicions i grans reptes i evidentment amb més recursos per poder afrontar-los, res a veure amb els precursors de la Cursa del Llop, on la seva experiència d’ultrafons es reduïa a algun triatló de llarga distancia i un parell de maratons com a molt, i tot i així tenim alguns exemples locals que corroboren el que deia abans, de que es més important la determinació, que només la bona preparació.



Pos be, aquesta nova generació d’atletes, ha estat la gran protagonista d’aquest cap de setmana, i dels quatre participants que han aconseguit finalitzar aquesta durissima cursa, tres son de casa, Jordi Bort i Joan Ramon Subirats d’Alcanar, i com no el nostre i cada vegada més admirat Albert Ginè, “PUÇA” pera els amics.

23 de juny 2009

Video del Noraid 2009 (Saba productions)

NoRaid 2009 - UEC Tortosa from Saba Productions on Vimeo.

Crónica de Campaniya

Encara puc veure cada tram i cada balisa marcats a les meues cames i això que he clicat poques!!!
Vaig sortir de casa amb la vena competitiva tallada i a la sortida quasi em quedo!! Els spninners van sortir com a bales a emprendre la prova de btt i mentres les meues cames s’activaven ells anaven clicant les balises (les que trobaven clar). Arribada a Pauls i “esmorssarillo” a l’estil Ebrenc. Baldanetes, llonganissetes... i algún que altre peluquin...
Sortida de Paüls i una prova no esperada; “rally pels camins” fins la sortida a la punta de l’aigua!!! Uis, esto me suena!!! Tot i que ja li estic agafant carinyo a aquestes muntanyetes encara no m’acabo d’ubicar molt a les senderes, jo no sé que collons passa que totes les rametes, pedretes i coses xungues van a les meues cames!!
Después de crestejar i fer la moneta amb el tio Perales arribem al lloc on realitzem el segon canvi de disciplina i on amb un poc de sort ens podrem xopar una miqueteta!!! La baixada del barranc va estar divertida encara que em vaig haver de conformar en una rentadeta de cara en alguns dels xarquets que hi havia, (per al proper any jo voto per un barranc amb més aigua)!!!
Acabem el barranc i algunes cireretes arriben a les meues mans gracies al recol·lector oficial!! Aquestes fan que l’arribada als frutals s’agafen amb més il·lusió (que per cert al proper mapa ho podeu incloure ja que, és l’únic simbolet que sóc capaç d’identificar als mapes!!!). Ens pugem a la furgo i cap al dinarillo!! Bocata i cafenet i tornem a estar damunt la bici! Arribem a la següent balisa i uis! Un rio subterràneo, on varem aprofitar per buscar “duendecillos” este Perales sempre s’ha de fotre dins de totes les coves!!! I com no, jo darrere!! Sortim de la mini cova i amb més senyals per no oblidar-la!
Tram de carretera i a “rebufo” dels més valents arribem a l’alberg, dutxeta i a lluir senyals!!!
Bufet lliure, tallat x 2 i abans de sortir va haver una demostració d’esculturistes al hall de l’alberg, ( per la propera edició per aquestos nois (ampostins) els organitzeu una “gymcana” nocturna on les proves més característiques siguen flexions i abdominals que trobo que els hi van sobrar forces!!!)
Arriben al bar del poble i ja deia jo, tot xalera no podia ser, a picar-mos al futbolin!! quin patiment i estrés amb aquestos nois, eh Monix??
Nit tranquileta a l’alberg (sense trons ni ronquits) i comença de nou l’aventura!
Tornem a estar damunt de les bicis (per poc de temps) jeje, crec que tinc alguna cosa al genoll dret que atrau terra!! Gràcies als dos xics que em van ajudar i a les xiques que volien oferir-me el seu botiquin!! Campanilla quietecilla baja por la senderilla!! Jejeje, donde estan los frutales en este tramo que jo paso de bajar esto!! Vaig caminar quasi tota la sendera però en fi, ara arribava la Font Calda i per fi em podria banyar!! Bueno primer encara quedava la mega cresta i los mega arañazos!!! Ara si que semble una guerrillera!!! Peròtot això ha quedat compensat, els subidons d’adrenalina de la cresta i el camp a través van acabar de rematar-me. Arribo a la Font Calda i al agua patos!! Diuen que es curativa l’aigua aquesta, encara que a mi no m’ha funcionat!!
Últim tram de btt i a per la fideua!! Dinarillo de campeons i piraguada!! Vaig xalar molt baixant pel riu i amb molta il·lusió vaig arribar al Club de Rem on dos xics i dos jabalinetes ja estaven esperant-mos.

Molt xules totes les proves, enhorabona i fins l’any que ve!!


By campanilla

22 de juny 2009

NO RAID 2009

Fantàstic cap de setmana el que hem viscut els més de seixanta participant del IX NORAID Terres de l’Ebre. Els canvis que hem introduït aquest any, han estat determinant per a que així sigue, tot i això i com sempre passa, sobre la marxa ens hem adonat d’alguns fallos o coses que son millorables, l’any que be si no passa res, ho intentarem afinar una mica més.
Algunes de les coses més destacables, han estat el tema de la mobilitat dels vehicles d’assistència, que han tingut uns desplaçaments molt curts i que pràcticament no han tingut que carregar les bicicletes fins l’últim dia, al sector de la piragua. Un altra cosa ha estat la introducció de les balises, que li ha donat un punt més d’emoció i “competitivitat” entre el participants, aquí ens hem adonat de lo complicat que es per alguns lo tema de l’orientació, no?. L’altra i molt important, es que hem ajustat més be la duració i dificultat de les proves, la qual cosa beneficia a la gent menys preparada física o tècnicament, i al mateix temps dona més marge a l’hora de fer les transicions.
Tots els anys mirem de buscar uns recorregut lo més atractius possibles i aquest any no ha estat una excepció, lo pujador de la Camosa, lo barranc, la Cresta de la Fontcalda, lo descens en piragues, la btt, han estat magnífics, potser la btt no ha estat al nivell de dificultat d’altres anys, però ho hem compensat amb la orientació.
Per a qui no sapigue de que va això del Noraid, els hi direm que es una prova tipo raid, però no competitiva, on participen raiders, escaladors, corredors, espeleòlegs, ciclistes, i alguns que ens es impossible de catalogar, on ningú està obligat a fer res, però que finalment tot hom fa de tot, on les proves son molt espectaculars i algunes de gran dificultat, com les crestes o escalades que ens prepara lo sinyor Tiron, però que gràcies a la ajuda dels especialistes i sobre tot al “good roll” que hi ha entre els participants, se superen sense problemes i sobre tot amb seguretat, i on l’objectiu principal es passar un cap de setmana “XALANT” amb els companys, ja sigui dalt la bici o al bar fent unes cervesetes.
PD. Estem acabant de comprovar les targetes, ja informarem de qui a guanyat lo pernil.

XVII Cursa del Llop

27 i 28 de Juny de 2009.

La Cursa del Llop
Inscripcions 2009

Podeu consultar el llistat dels inscrits a les diferents modalitats de la Cursa del Llop 2009.
Etapes 2009

1ª Etapa - Bicicleta de carretera
Sortida: Dia 27, Tortosa, Parc Teodor Gonzàlez, a les 7:30h.
Distància circuit A: 183 km.Distància circuit B: 124 km.
2ª Etapa - Cursa de muntanya: Del riu al mar
Sortida: Dia 27, Tortosa, Parc Teodor Gonzàlez, a les 14:30h.
Distància: 32 km.Desnivell positiu: 950 m.
3ª Etapa - Caiac de mar
Sortida: Dia 27, del Club Nàutic de l'Ampolla, a les 18:30h.
Distància: 16 km.
4ª Etapa - Caiac de riu
Sortida: Dia 28, de Deltebre (Jesús i Maria), a les 6:00h.
Distància: 24 km.
5ª Etapa - Mitja marató - Pujada a Caro
Sortida: Dia 28, Tortosa, Parc Teodor Gonzàlez, a les 10:00h.
Distància: 21,095 km.Desnivell positiu: 1100 m.
6ª Etapa - Travessa del port amb BTT
Sortida: Dia 28, del Restaurant del Port-Caro, a les 13:30h.
Distància circuit A: 110 km.Distància circuit B: 83 km.

17 de juny 2009

III CLÀSSICA DE L'OLLA DE LA VALL DE NÚRIA

El 19 de juliol una Olla de Núria plena de novetats i al·licients:
el canvi de data, enguany és el 19 de juliol, el fet que la prova esdevé el Campionat de Catalunya del 2009 i alhora és també el 1er Gran Premi Internacional de les Nacions, que implica grans premis en metàl·lic per als 6 primers classificats de cada categoria i, el que és més important, la participació de grans corredors/es d’altres nacions.
A hores d’ara, ja són mes de 200 els inscrits a la cursa i el límit d’inscripcions és de 400. Entre els inscrits ja han confirmat la seva presència 7 dels 8 campions del món de curses de muntanya: Kilian Jornet, Agustí Roc, Rob Jebb, Ricardo Mejia, Corinne Favre, Anna Serra i Teresa Forn. I s’està parlant amb la vuitena campiona, Angela Mudge.
Per nacions, fins ara estaran presents representants de Catalunya, España, Euskadi, Andorra, Mèxic, França, Anglaterra i Portugal. Amb el temps que resta des d’avui fins el dia de la cursa, és molt probable que augmenti el número de nacions participants.

16 de juny 2009

UN CAMPIONAT MOLT DOLÇ AMB UN FINAL UN POK AMARG.


Pos tot comença cami de vall duxo, en la tropa karregada, la leo la issa i lo mismisimo rei de la pastura, a latre kostat de la parrilla de sortida, THE FAMILY BALAGUE, ANNA I ELENA ja sens havien abançat per fer la pole als entrenaments.Arrivem a la vall on ens be a buscar anna per anar a sopar a la ptze de karin ke aprofito per donarli besitos i saludarla, alli menja molt bo festejeo del kumple de issa ke enkara kontinua bebent xampany lo dia de avui, i kaminito kap ala mountain RAFE de anna i a dormi ales 12:30, ring!!!!!!!!!!!!tirate de la moto!de la moto tirateeeeee!!aixo es lo meu despertador, je, je, 4:30, i al aire!!joder ke anem a fe una kursa o una atra nokturna a estes hores!, vestimenta i, merda!la 1 en la frente les plantilles supersonikes a tortosa, sort ke en tenia enkara unes per la fugo, mini esmorçar landante ke fem tard, pkolo, karlitos i jo, i les princeses a la pole kom no.Bueno ara si ja posemos serios, dorsal al pit i ja ens komvertim en superguerrers per enfrontar el kombat, saludos al espiña i al dani representants del meu pais, i pummm!!sortida, korre, korre!ke matropellen, pareixia un encierro dels sanfermins, 1´5km de aigua vall i lo garmin ke se torna ja loko, 3´5 3´ lo km, lokos pero aki ningu afluixa per agafar bons lloks a la sendera, al fi entro en los 40 de davant i forta pujada ke es posen ja a kaminar, adelanto korren perke em trobo be pero no es konvenient i em poso a kaminar kom a bons germans, els primers 6 km em sento moltbe pero no matreveixo a tirar mes i em mantink en lo llok ke estik perke pareix ke la kosa sera llarga, vaig veient el dani per davant meu i aixo es bon señal per aixo maguanto, pero me kaguen les pedres i les p t plantilles ke me lo klavo too, puja i puja, i puja, ramoncin a la vista sonriseta i foto para la bogue, san tornemi, a puja, ostia, em trobo be pero no sok ambicios i deixo passar km lo mati se fara llarg!, ens passem kuasi 2h ara te passo ara me pases en 2 nois de la selek del OLE Y OLE, krek ke ja estik pel km 16, avtllment, lo selek de la catalana manima mentre veig ke marxa el barrufet no lo dels pitufos sino un miembro del meu pais, otia!a por el, i si al pok lagafo, un kopet a leskena animanlo perke va tokat, i kontinuo tirant avant, eskomenço a ser ambicios i motivat per moments i diras ke lo motoret ara esta preparat per a rendir mes, tiro avant adelantant, ke me dona mes motivacio, i sento el 25, vas el 25, i jo keeeee!postans ke ne veia per davant, kontinuo ara si mes ke mai, passo al salvador kalvo i despres al aurelio olivar, el saludo perke ens koneixem pero en un respekte i un asombro de ke foto passant a este, mare, el veig algo tokat, kaminant, pero asi si ke fot a cent, pero en lo bon sentit de la paraula i eskomenço a tira i tira kom un loko, torno a vore al dani prop hasta ke pata pum!!tropezon i en planxa damunt les rokes kom si un billet de 50 euros hagues vist, guaaaa, kin mal pero maixeko, rapid, arranko xafada en falç i al terra i aixi 3 vegades, no maguanta el peu, me fet mal ara si ke ho veig, kin mal lo dit gros, kontinuo koixejan un rato malaint akelles muntañes, me kagon la pi, me kagon la piiiii!!!puf, men vaig al terra pero de koko, kom puk akaba aixi, no puk, no puk, merda, merda, km 19, abandono al proxim, abandono, arribo a un punt de esfalt pujan el marianet, krek, em deskalço per vore la malessa i el dit unflat i morat, una bullofa de sang baix, ara ja em passa lolivar el kalvo despres, i un atre i un atre, no vaig ni en rodes, pujan no veig mes ke estrelles kom si magues fumat algo raro, ni baixant m’aguanto fi, ostia kin pati, pero eskomenço a pensa ke no es pot abandonar ke pronte vore a la elena al pas d la muntañeta de anna, ke es el 27 i ke no mes ne kedaran 8, ke nomes hi ha un kampeonat de españa al any, i ki sap si lany vinent el podrem korre, i aixo em dona vida per soporta el dolor i tirar avant kom pugue, nomes penso va ke ja esta, va ke ja esta, pero no trobo la muntanya, joder ja me la e passat!!!ara si enkaro la pujada a pipa kaminant, animat per un konegut de les karreres ke li expliko mentre el sukces, va ke ja esta diu, ara si buaaaa, kina baixada, i jo sense pogue disfrutarla, avall ke la.......korre, arrivo al riu i ja veig ke ara si, lo dolo pareix ke lo tink bastant asimilat ja despues de tan rato, enkaro la ultima rampeta del poble i eskomenço a vore akella llum ke feia 17 km ke buskava, kins moments dalegria!!!i mMETA!!!!rapid em deskalço i em tiro a terra kin alivio, rapir gel i ala kamilla, els genolls sangrant kom un kristo lo kolçe en un trep, la kama, lombro, i avui la muñeka, kin kromo, bendatge, makonsellen radios a castello, ke per una orella mentra i per latra me surt, servessa, aixo si ara koixejan pero servesseta, va i torna, dinarillo, i kin dinarillo, en los kompanys de ekip i ANNIUS FAMILY, i kap a kasa falta gent!!!vaia palissa xabals vos e fotut, no la llegiu, no ho feu!!!!
By Pinyasso

On plegaran els de la UEC???


On plegaran els de la UEC???
No ens coneixen prou xics!!! Som un grup molt característic, festetes, birretes, paelletes i el més important amb curses a les esquenes i contra tot pronòstic!!!
Pos si, arribem i a sopar, acabem i a brindar, ara toca dormir i dormim!!! Som uns cracks ho podem fer tot amb la mesura més o menys que toca, perquè això si, patir patim però al final xalem i no sé vatros però jo orgullosa de fer-ho!!!
Sona el despertador i tothom ens aixequem amb forces per començar i a la sortida ens fem notar!!! Un PTL!!! El saludem i de pas que tothom sen n’adone que els de la UEC ja hi som aquí!!!
Primera pujada i aquí tenim la primera sorpresa!!! Per fi em trobat la sortida del sol!!! Divisem la costa i marxem cap a la primera baixada. Anem fent al ritme de “pim pam” i uns toquen terra, altres estenen la ma per ajudar i altres seguim corrent (però una miqueteta). Vinga xics que ara vorem Xòvar, ai no! Eslida! jajaja!!! I de cop, ja hi som a la nevera!!!
A la baixada algun que altre sobradet ens passa i amb la valentia d’opinar sobre el nostre estil!! Xarradetes per aquí, reportatges fotogràfics per allà, però al final tots cadàvers i els de la uec i duran i duran!!! Semblem els conillets de les piles durazel!!! Però això si, el km 25 el teníem controlat (pensàvem que només trobaríem uns escalonets de fusta i deu ni dò!!! A n’estos valencians els hi hagués calgut unes escales mecàniques en aquest tram, i un poquet més d’aigua!!!
Be, ja estem aquiiiiiii!!! Dos pujadetes més i ja estem xics, ens trobem amb la family, ens animen i seguim... Arribem a pipa on ja podem divisar el poble, ara sí, trotem una miqueteta pel canalet del riu Belcaire i ja hi som entrant a meta a l’estil característic dels uequeros; agafadets de la ma i amb un manset que val milions (encara que en aquesta ocasió quasi se li escapa un bouet)!!
I ara sí a xalar!!!!!!!!!! O jalar???????? Jajajaja!!! Barril de birres i tothom a menjar paelleta!!! Els caragolets no estaven previstos al menú i també van triomfar!! Als pròxims barrets em d’afegir els caragolets de Fina perquè la pròxima vegada (que espero que us animeu a repetir), només farem paelleta i serem natros els que donarem l’aigua que els hi va faltar!!!!
Moltes gràcies a tots els que heu decidit compartir aquest full weekend i als que no heu pogut animar-vos a vindre l’any que ve!!!

By Campanilla

15 de juny 2009

APRÈS-LA VOLTA AL TERME


La crònica esportiva la té que fer pinyasso i LA CRÒNICA en majuscules campanilla, de moment aquí va la del Manso.


Ens va anar molt be. Aquestes sortidetes mig de cap de setmana estan de conya i si a més hi ha una curseta pel mig ho aprofitem. Arribada lo divendres a la tarda amb lo temps just pel soparillo a la pizze d’una amiga d’Anna. Moltes cervesetes i molt de caxondeo, varem celebrar lo cumple d’Isa, fartets i bufadets a dormir en plan comuna a muntanya d’Anna. Havia forrat lo menjador amb matalassos i maricon l’últim per torbar puesto.

Dormir lo que es diu dormir poc, alguna diu que gens. A les 4:30 demostració de lo poc que sap triar la gent les melodies del mòbil. Qui va poder, va menjar i beure alguna cosa, un parell de caferets i ja tot eren preses, la nit abans tot eren rises i ara ja començaven los plors. Arribem al poble i tots estressats a buscar els dorsals, a acabar de ficar-nos guapes i guapos.

La cursa molt divertida, un terreny similar als voltants del coll de l’Alba, molt poca ombra, molta pedra, ni un pam de plana, genys de pista, molt divertida i tècnica. Molta calor i agreujat per que no portàvem aigua. Presumim d’experiència i com no em cansaré de dir que no hem de desmitificar les curses, pues en aquesta varem cometre una inconsciència i ho varem pagar. Tots va manar ala paella del tio Miguelito i ningú (menys Pinyol i Reyes) va anar al Campionat d’Espanya, com lo Campionat d’Espanya passava per allí, prop de la caseta de l’Anna: ah pos a correr. Qui ha repassat el recorregut? Quans km, quantes pujades, quans avituallaments ... ningú ho havia repassat. Resultat no ens varem adonar que hi havia pocs avituallaments i varem patir sed. Per la resta la cursa va ser xalar, xalar i xalar fins al km 20 que ja varem començar a apretar una miqueteta les dents, a mesura que pasaven los kms apretàvem més i al final agulleters a les barres. Manteníem el ritme, el que va suposar que cada vegada l’esforç fos més gran. Una arribada molt xul.la, vaig ser l’enveja de més d’un pel ven acompanyat que anava.

Desprès lo millor de l’escapadeta a l’Alfondenguilla i l’objectiu de molt dels que hi varem anar: La paella del tio Miguelito. Boníssima, lo que per al meu gust la van superar los caragols que ens va preparar la mare d’Anna. Xerradeta, tonteries, migdiada i cap a casa falta gent.
By lo manso

Les fotos de Ramón

10 de juny 2009

Ultra Trail del Sobrarbe

La tarde del viernes, tomamos rumbo a Huesca, mas concretamente a Ainsa, ya que este fin de semana vamos a recorrer de norte a sur la comarca oscense del Sobrarbe.
Pasando por Monzón, y antes de llegar a Barbastro, el cielo se oscurece por completo, y da paso a una tormenta que nos hace pensar que el fin de semana no va a lucir mucho el sol, y el chubasquero lo vamos a utilizar mas de lo que nos gustaría.
Sobre las diez y media de la noche, llegamos a Ainsa, al Hotel Sánchez, en el cual nos hospedaremos durante estos dos días. Decir, que el propio dueño del hotel, José Luis, es uno de los organizadores de esta ultratrail, que como he comentado anteriormente, nos va a conducir por los GR 1 y 19, y cruzando pueblos como Sin, Gistain, Salinas, Escanilla, Laspuña, Tella, finalizando en el refugio de Viados
A las 8 de la mañana nos concentramos en el pabellón de deportes de Ainsa, y ya vemos caras conocidas; Josep Artigas, Salgado; muchos amigos de la copa de Aragón, Roberto, Consuelo, Teo, Juan Carlos (Somo)...y otros tantos, que al final y después de estos dos días, ya no olvidaremos.

Como la organización no escatimaba en ningún detalle, un autocar nos trasladó hasta el punto de partida, el pueblo de Arizanda, en el cual nos estaban esperando con un copioso desayuno a base de productos típicos de la zona, buen queso y mejor jamón, zumos, café, bollos, vamos que no daban ganas de empezar.
Se nos hizo entrega de una "pequeña" bolsa de corredor, que ya les gustaría a muchas otras carreras, con una bonita camiseta técnica conmemorativa de esta ultra, y mapas de la zona para que volvamos en otra ocasión, y ya creo que volveremos!!!
Antes en el autocar, Alberto nos había entregado el mapa de la primera etapa plastificado y otro mapa de toda la zona, el cual también nos podría se útil.( Para hacer tiempo antes de la salida , Montse y yo nos hicimos un previo reconocimiento médico que habia puesto la organización a disposición del corredor y que consistia en tomar la tensión, niveles de azúcar y pulsaciones. Dicho control se repeteria al finalizar el primer dia y a la salida del segundo).
Y con una puntualidad británica, a las 10 de la mañana se daba el pistoletazo de salida desde este bonito pueblo, a la primera edición de la Ultra Trail de Sobrarbe. 50 corredores comenzábamos esta aventura que nos iba a llevar por mas de 15 localidades del Sobrarbe, y dos dias con infinidad de sensaciones.
Y como suele pasar, cuando nos ponen un dorsal, nos olvidamos de marchas, de prueba no competitiva... que os podéis imaginar, que aunque solo éramos 50, empezamos con un ritmo propio de carrera.
Tanto Alberto y José Luis, los dos organizadores que también participaban, iban intercalandose con cada grupo que ya se estaba formando. Por delante, Reyes y Montse se "dejaban" acompañar por Josep Artigas, y a la postre los trés iban a recorrer juntos toda la ultra trail. Un poco mas atras, estaba yo, haciendo alguna fotillo, y ya me había "agenciado" compañia para los 42 km. Y no era otro que Somo, organizador de la carrera de Fiscal, un pueblecito cercano a Ainsa, y que el año pasado en esta misma carrera, llegamos a meta juntos.
En la localidad de Meson de Ligüerra, encontramos uno de los primeros avituallamientos, que por cierto pensábamos que simplemente habría un coche o furgoneta con algo de agua y poco mas, y desde plátanos hasta donuts teníamos a nuestra disposición, y claro está el agua y el acuarius no falto en ninguno de ellos.
Nuestras únicas marcas eran seguir el GR 1, y no hubo ningún problema. La señalización no daba a ningún error durante todo el recorrido, y en ocasiones, para mi gusto, había demasiadas marcas rojas y blancas...
Ya sin noticias del trio formado por Reyes, Montse y Josep, Somo, que es como se llama mi compañero de ultra, llegámos al control del embalse de Mediano. Antes habíamos pasados por un desfiladero precioso cubierto de vegetación que remontaba el río hasta llegar a la presa.
Desde aquí la subida dura del día, pero que no fué tanto. El sol hacía su aparición, y lo que había sido un día fresco e ideal para correr, parecía que se iba a convertir el algo caluroso. Pero no mas lejos de la realidad, y solo duró los 4 km de subida.
Después de un divertido descenso que nos conducía hasta Lumo Muro, de nuevo subida, esta vez acompañado de una ligera lluvia, que se agradecía. Pero la ligera lluvia se convirtió en algo mas, y al llegar al pueblo abandonado de Fumanal, las gotas ya mojaban bastante.
Pero solo fueron 10 minutos en los apuramos y ni siquiera nos pusimos el chubasquero.
Como podéis imaginar, no nos encontramos con muchos compañeros durante el recorrido, ya que 50 correredores dispersos en 42 km no dan para mucha compañia.
En el control de Muro, nos encontramos a Chus, compañero de las carreras de aragón, que estaba realizando el recorrido en bici, aunque nos iba viendo por diversos puntos.
Desde aquí, descenso hasta Tozal de Muro, en el cual nos encontramos con Teo, que al final no había tomado la salida y decidió estar en uno de los controles. Llevábamos ya 5 horas de carrera, y según la hoja de ruta, nos quedaban tan solo 8 km.
Pero estos 8 km se convirtieron en alguno mas, concretamente en 4 km mas, que parecían interminables.
Ya veíamos Ainsa, pero nos quedaba una ruta por los pueblos colindantes, San Ciprian, Lascambras, Banaston y Usana, hasta llegar al polideportivo, donde por supuestos me estaban esperando Reyes y Montse, y que hacía una hora que habían terminado.
Primera etapa y para mi suficiente para este fin de semana. Y como no, a la llegada, avituallamiento consistente con productos de la tierra y una buena cerveza para sofocar el calor y el cansancio.
En la cena, a la cual estábamos invitados todos los corredores, nos explicaron la etapa del día siguiente, y hubo sorteo de regalos. Y como no podía ser de otra forma, a todos nos toco algo. Los premios estrella, un GPS, uno teléfono movil y unos bastones, que le tocaron a nuestro amigo Josep Artigas, y regaló muy gentilmente a Montse, a parte de aguantar a las dos durante los dos días de carrera, le cede su regalo a Montse.. Josep, te mereces un monumento...
La salida del domingo se realizaba a las 7 de la mañana, ya que el día iba a se largo.
Tan solo quedaban 25 valientes para la etapa de hoy, ya que muchos ayer después de los 42 km tuvieron mas que suficiente.
Mi compañero Somo, que aunque con algún dolor, terminó bien la etapa anterior, fué uno de estos 25.
Sobre las siete y veinte en el castillo de Ainsa, se daba la salida en dirección a Pueyo de Araguas. Y Ramón y yo, que no queríamos perdernos ningún control, allí estábamos esperando ya a los primeros.
Desde este punto, donde se podía apreciar toda la mejestuosidad de Peña Montañesa, siguiente control en Agaguas, y de momento sin mucho desnivel, esto ya vendrá después. Tercer avituallamiento, La Espuña, en el cual se nos una Susana, la mujer de uno de los corredores que está en carrera.
En el 4 control , La Fortunata, es donde empieza la primera subida considerable de la jornada ( ¡ y que subida!, ponemos la reductora, y los tres en fila india, Montse, David y yo, David es un amiguito que nos hicimos de Huesca, un triatleta que se está preparando para la de Andorra). Tella es pueblo situado a una altitud de algo mas de 1600 metros. ( en Tella tambien hacian reconocimiento médico pero nosotras como no estamos para perder tiempo, cogemos un super bocata de tortilla que nos habia comprado David y nos ponemos a caminar tranquilamente, no veas lo bien que sentó el bocadillo......
El grupo, en su parte delantera, que iba muy ramificado, en esta subida se agrupa bastante, y con las chicas y Josep, les acompañan otros 10 corredores que forman un gran pelotón.
En la bajada, Ramón decide que va a correr un rato y se une a las chicas para hacer alguna foto.
Sexto avituallamiento en Salinas, donde comienza de nuevo otra subida larga. Ramón sigue, ya que el siguiente paso es en su pueblo natal Sin, al cual nos dirigimos Susana y yo para ver pasar a los primeros.
Las chicas, aún muy frescas, ya que se les oia hablar desde antes de incluso verlas aparecer por la ladera, llegan a Sin y 7 km para Gistain. Después llega Ramón y le digo que ya que se ha puesto que siga hasta Gistaín y que se gane la cena.
En Gistaín, Josep espera a las chicas para realizar los ultimos 9 km de pista hasta Viados juntos. Ramón me dice que ya no corre mas y que sube en coche con nosotros.
La pista aun sin mucho desnivel si que ya se hace pesada para los corredores que llevan mas de 50 km en las piernas.(La pista se las traia ... no tenia mucho desnivel al principio y se podia correr pero las piernas ya iban a menos, lo que nos acabó de rematar fue la subida última al refugio..., llevamos a Josep que era nuestro GPS particular , martirizado .... ¡ cuanto queda!, ¿ está muy cerca?, ¿ hay mucha subida más ?, hay que tener en cuenta que Josep Artigas ya se conocia este tramo final ..)
Ya en el refugio, desde que podemos ver el Posset, aunque un poco tapado por la niebla,esperamos la llegada de los primeros, aunque a los tres primeros ya nos lo hemos perdido.
Y el goteo de corredores empieza a aparecer. Salgado, que tiene fuerzas hasta para esprintar en la llegada.
Y las chicas acompañadas por Josep. Los tres entran juntos con un tiempo de 9 horas y 34 minutos, a una hora y 20 minutos del primero.
Después irian llegando el resto de los 25 corredores, ya que ninguno abandonó. Mi compañero del primer día, Somo, con 12 horas, llegaba al regugio, y aunque sufrió en algun punto, le mereció la pena terminar esta preciosa carrera
Y ahora toca una buena ducha y una buena comida, ( creo que ha sido la comida que más a gusto hemos echo tanto Montse como yo... por sistema despues de una carrera no solemos ingerir alimentos porque el estómago no esta para muchas fiestas pero llegamos tan apuradas que despues de la ducha, la bandeja de macarrones que nos pusieron delante decia.....¡ COMEME!, y vaya que lo hicimos, Montse no dejó ni un macarrón suelto por la bandeja... ) que por gentileza de Joaquin Cazcarra, que dirige este precioso refugio, y que como el resto de la organización y voluntarios, se volcaron con todos los corredores ( .Por cierto tambien nos entregaron un trofeo de " ALLEGADOS ", que es lo mismo que finisher pero en aragonés.)
Mi mas sincera enhorabuena a todos, la organización, los voluntarios, Luis con su megáfono que alentaba en la llegada, al refugio de Viados, en definitiva a todos los que han hecho posible este ultra trail.
Ya tenemos marcado en el calendario esta fecha para el año que viene, por lo que nos volvereis a ver por estos espectaculares paisajes.
By David (amb alguns apunts de Montse i Reyes)

09 de juny 2009

No Raid 2009, un Raid XTREM !! adament divertit

De noraid 2007 (2)

Aneu preparant los equips, per que la setmana que ve tenim lo No Raid, com ja sabeu es tracta d’un raid no competitiu i XTREM_adament divertit, ideal per fer una setmana de relax i desestresarmos de tanta competició.
Com sempre la formació dels equips es lliure i es indiferent el número de competidors, l’equip ideal seria de 3 competidors + 1 assistencia, però es pot fer qualsevol combinació que us vagi be. Aquest any hem fet alguns canvis, per tal de simplificar los desplaçaments del vehicles i poder ajustar millor els horaris, trobareu tota la informació AKÍ.

08 de juny 2009

Campionat d'Espanya de curses per muntanya, individual i per seleccions autonòmiques

El proper dissabte dia 13 de juny tindrà lloc la 28a edició de la Volta al Terme, que enguany acollirà el Campionat d'Espanya de curses per muntanya, individual i per seleccions autonòmiques ", organitzat pel club Amics de la Volta al Terme de Fondeguilla, població de la província de Castelló, ubicada al Parc Natural de la Serra d'Espadà, pel qual transcorre la totalitat del recorregut de la cursa.

Llista de participants de la UEC:
124 FERRERES SEBASTIA MARIA ELENA
125 ANTO CASTELL LEO
127 MARIN MORA ANNA MARIA
128 SISTERE LLOP MONTSERRAT
129 VALERO EXPOSITO MARIA REYES
133 ARASA FAVÀ ISABEL
171 PINYOL CID OSCAR
177 ESTORACH FATSINI PACO
178 BALAGUÉ CASTELLS JOAN CARLES
38 MARTÍ BERTOMEU KIKO, en representació de la selecció catalana


Tota la informació aquí.

I aquí lo programa que ens ha preparat Campanilla:

TLP2009

Agraïments:
Hi ha tres cabretes que es mereixen un agraïment especial. Sense elles no ho hagués fet. Moltes gràcies Anna, moltes gràcies Isa i moltes gràcies Leo.
Però hi ha molta més gent que han fet possible aconseguir el repte i que també els vull agrair. Als xofers: Marga, Montse i Toni. Als acompanyants de la segona part de la Nocturna: Mauro, Perales i Martí.
Agrair a tota l’organització de la marxa, molt especialment al que em va fotre bronca per fer servir recursos de la marxa que no entraven en la inscripció.

Los preliminars:
No és nou que quan es troben un grup de caps verds, d’idees rares en surten unes quantes. Uns d’aquests som el grupet dels trailuequeros de Tortosa, i de reptes per fer corrinyant pel monte, els darrers anys ens en han sortit un quants: Mar i Muntanya, Rasquera-Tortosa, volta al port, un parell de voltes a Carros de foc...
Seguint en aquesta línea de “locura” aquest repte, escomença l’any passat quan Carlos tenia que anar a buscar los crios al Forcall. No ho podia fer com los altres pares, que lo diumenge sense matinar massa i en cotxe van arribar a hora de dinar la Forcall. Ell va sortir el divendres la tarda de Prat de Compte, es va buscar unes quantes “males o bones”companyies i a hora de dinar del diumenge que va arribar. Esta va ser la primera edició del Translosports.
La edició del 2009, va tenir com a primer embrió la festeta dels crios (també estava lo de Carlos) que va presentar Leo lo dia de la nocturna. Aquesta festa li impediria sortir de Fredes, però no de Caro. Com a Leo li faria falta entreno per al GRP, fa uns quans mesos, em vaig oferir per allargar la Nocturna fins a Gandesa i així ella podria compensar el primer tram que no podia fer de la Nocturna. Quan ja no me’n recordava que havia quedat amb Leo, va sorgir el segon embrió, no recordo qui em “mantxava” recordant-me que l’any abans havia fet el escalfament de la Nocturna sortit de Tortosa, pa xul.lo jo: si m’acompanya algú surto de Morella. Explicant lo de Morella per captar acompanyants, Leo em va recordar que ja havia quedat amb ella per anar a Gandesa. Resultat: Translosports 2009 Morella-Gandesa amb la Nocturna al mig.

La crònica:

Sortida de Morella amb la companyia d’Isa i Anna a ritme pim pam, sense presa però sense encantar-nos. El parcials eren molt bons per les previsions que havia fet. Això ens permet esmorzar a Vallibona amb tranquil·litat.
A la sortida de Vallibona l’únic moment “cucut” de la ruta que ens fa perdre 10 minutets. Tot i així no ens cal incrementar el ritme. Passem el Boixar, unes cireretes per agafar forces per la darrera pujada abans de Fredes. No sé si perquè era la darrera, per la calor del migdia o pel ritme però va ser la primera suada del dia.
El dinar a Fredes va ser espectacular i la migdiada de conya. L’ambientillo de la Nocturna feia esgarrifar. Tot i que no havíem de córrer Isa volia sortir davant per evitar el tap, desprès va voler córrer les primeres baixades, li vaig recordar que no havíem de córrer i em solta: em trobo molt bé i em vull provar: però que tu no has vingut caminant de Morella a Fredes?. Fins al primer avituallament vaig pensar alguna vegada de deixar-la marxar, quin ritme. Afluixem sols una mica i cap a Paüls falta gent.
La pluja ens agafa a la Cova del Vidre, aquesta vegada, tot i que ens agraden les incidències que fan èpiques les curses, la pluja ens la va jugar. Una mala caiguda, un colze copejat, una mica de dolor, un tall que vol punts de sutura. Isa s’ha de quedar a Caro.
Sopant, arriba Leo, un parell de l’organització que volen marxa, un altre que havia de començar a Caro ha sortit de Fredes, i un altra que m’havia acompanyat de Morella a Fredes, be dons, tots cap a Fredes. Lo ritmet més o menys el que portàvem a la primera part amb Isa. Aquesta segona part molt de caxondeo va hi haure.
A Fredes lo més dur del repte, son, cansament, tothom que es quedava. Leo, no sé si per la cara feia o que ella no tenia massa ganes de continuar em tentava per no sortir cap a Gandesa. Va ser molt dur, molt dur.
Al final no se que tenim a cap però quan me n’adono ja estic pujant al Montsagre, i sembla mentida: em trobo de “puta mare”. Arribem d’alt i tot que havíem quedat de no córrer, que si primer la pista, que si una mica de troting, fins a Prat de Compte corrinyant.
Fins la Foncalda molt bé i la pujada pel barranc del Frare (em sembla que es diu) es va fer massa pesada, la pista alquitranada fins a la Fonteta pestosa, ja tot sobraba. Últimes rampes i la darrera baixada fins a Gandesa córrer.

La crònica esportiva:
Morella 06:10
Peiró Pelat 08:00
Vallibona (arribada) 09:10
Vallibona (sortida) 09:55
Boixar 12:40
Fredes (arribada) 14:00
Fredes (sortida nocturna) 18:00
Caro (arribada) 22:13
Caro (sortida) 23:23
Paüls (arribada nocturna) 03:44
Paüls (sortida) 04:20
Prat de compte: 07:30
Gandesa 09:45

Premis "Tots els gols" La Veu de l'Ebre - Imagina Ràdio

Imagina Ràdio i La Veu de l'Ebre van reconèixer la trajectòria de més de cent esportistes durant l'última temporada, a la 3a festa organitzada pel programa 'Tots els Gols'. L'acte de lliurament va tindre lloc dissabte al pavelló firal de Remolins, a Tortosa, i va comptar amb alguns dels esportistes més destacats de les quatre comarques ebrenques.
El moment culminant d'aquest acte es va produïr quan la representant de la UEC de Tortosa, Elena Ferreres, va pujar a l'escenari a recollir el premi per al Millor esdeveniment esportiu de les Terres de l'Ebre, concedit a la Cursa de Muntanya de Paüls, entre l'ovació del nombrós públic assistent.
Més fotos AKÍ


Aprofitan aquesta entrada us deixo un retall d'un diari de Valls que parla molt bé de la Cursa de Paüls, enviat per Pep Angles, que encara se'n recorda de natros.



07 de juny 2009

Finalment hi ha nous rècords



  • Rècord de la travessia: Kiko Martí 4 h. 07 m.
  • Rècord femení: Anna Belen Balagué: 6 h. 53 m.
  • Rècord de retirats a Caro: 354
Ordre d'arribada
Algunes fotos

04 de juny 2009

Nocturna de rècords ??




La tretzena edició de la “Nocturna” de moment ja es un altre èxit de participació, el passat dilluns es van haver de tancar les inscripcions per internet, al veure que estàvem prop de superar el límit establert, finalment i amb les inscripcions fetes a les botigues col·laboradores, que restaven per comptabilitzar, s’ha superat de llarg la xifra de 500, havent pogut arribar perfectament als 650 o 700, vista la quantitat de gent que s’ha quedat sense poder formalitzar la inscripció.

Segurament que moltes d’aquestes persones que no s’han pogut inscriure, vindran igualment i la faran sense inscripció com passa tots els anys, evidentment no podem negar que ho facin, l’accés a la muntanya es lliure (de moment), ara be, el que demanem, es que ho facin amb seny i sense crear problemes als controls, que tinguin en compte que tot el dispositiu  preparat, avituallaments, controls, sanitaris, sopar, samarretes, esmorzar, transport...., està calculat per als participants inscrits, evidentment si algú te algun problema o necessitat, tampoc el deixarem tirat a la muntanya, però teniu en compte que les nostres prioritats son els inscrits.
Un any més ens preguntem si es batrà el rècord de la prova que te Puça amb 4,30, pos es possible que si, aquest any tornem a tenir uns quants corredors que ho poden aconseguir, un es lo propi Puça, que està en un gran moment de forma, ve de “guanyar” la marxa dels 7 cims (si, ja se que a la classificació surt un altre nom, però qui la va guanyar es ell). Un altre es lo “Crack-nareu” Aguiló, este encara està una mica ressacos de les festes del poble, però un tio que guanya la Transgrancanaria, es capaç de tot. Un altre es sense dubte Kiko Martí, sempre que s’ho propose, ja que igual la fa en plan familiar. Un altre candidat es Ahmed que s’estrena a la nocturna i en distancies tan llargues, però es capaç de tot ja sabeu lo que està fent al circuit ebrenc i sobre tots en curses ràpides, com es el cas de la nocturna. Segur que hi ha més candidats, però es que tampoc he mirat tota la llista d’inscrits, ni conec a tot hom, però lo que es segur que els que he nombrat tenen molts de números.
Un altre personatge que li agrada batre rècords es Francesc Estorach, àlias “lo manso”, los seus rècords no son de velocitat, son de resistència, qui el coneix no necessita presentació i tots sabem de les seves “assanyes”, finissher UTMB, PTL, marathons per tot lo mon, tota classe d’ultres, o els seus famosos "dobletes" i "trios", dissabte una marxa de 70 o 80 Km i diumenge una marató de muntanya o lo que le hechen. Un tio amb un curriculum com ell, no en te prou amb fer la nocturna com tot hom,  l’any passat no se li va ocurrir res més que sortir lo dissabte de matí, tot sol, de Tortosa i pujar caminant a Caro per la Caramella i d’allí a Fredes pel GR, fer un mos i emprendre la nocturna, evidentment fins a Paüls. Pos be aquest any lo que vol fer es Morella-Vallibona-Fredes, seguint lo GR7 i després fer la Marxa com tot hom, aquest any però ho farà acompanyat d’Isa i de Anna.
Si algú creu que en te poc amb la nocturna que s’espere a les 6 del matí del dissabte a la sortida de Morella i que s'afegeixi al grup, segur que ells estaran contents de tindre més companyia.

02 de juny 2009

Talamantes - Copa de Aragón

Fotos by Ramon: http://picasaweb.google.com/monrasin2/TALAMANTES2009#

A los pies del Moncayo y enclavado en un precioso valle, está situado Talamantes. Este pequeño pero muy acojedor pueblo zaragozano, acogió la segunda prueba de la Copa de Aragón de Carreras por Montaña 2009. Los cerca de 130 corredores inscritos, se quedarón en 110 participantes, y de estos, los que completaron los mas de 28 km y 1800 metros de desnivel positivo, fueron no mas de 85. Desde Tarragona, Reyes, Montse y yo, esta vez faltaron nuestros compis de Tortosa (Isa, Elena, Mauro... os hechamos de menos).

Desde Huesca, Natalia, nuestro Ramón que no se pierde ninguna, Teo, Samuel, Toño Algueta, Javi... Y desde Alsasua, el incombustible Salgado.Y no hay que olvidar al alma de esta carrera, que no es otro que Mario, que pocos saben cuanto le ha costado montar esta carrera, y además de una manéra tan ejemplar.

A las 9 de la mañana se daba la salida, y ya por aquel entonces, se preveia que iba a ser un dia muy caluroso. Primera subida, y a mi ya me falta el aire. Menos mal que me había cogido los palos, y un bidón con agua, por si los avituallamientos estaban mas lejos de lo de costumbre.
Subo tranquilo, y al mirar hacia atrás veo a Teo, que cierra la carrera, y decido que qué mejor forma de disfrutar del día que con buena compañia.


Me uno a Teo como coche escoba, y toda la carrera por delante. Como os podéis imaginar, a partir de aquí, para mi mas que una carrera pasó a se una marcha, ya que el desgaste era mínimo lo cual no quitaba para subir todo lo alegre que podía, aunque bajando, íbamos disfrutando del paisaje, sin arriesgar lo más mínimo. Íbamos animando a Ramón e Isabel, pareja que cerraban la carrera. Para Isabel, era la primera carrera de montaña que disputaba, y las sensaciones eran nuevas para ella.
En cada avituallamiento, siempre teníamos unos minutos para charlar con los miembros de la organización, y disfrutar de las vistas de toda la sierra del Moncayo.
Km 15, de nuevo en el pueblo, y toca la subida dura de la carrera. Un cortafuegos de algo mas de 1km de longitud y 600 metros de desnivel positivo. En esta subida se hechó en falta un avituallamiento a su finalización, ya que desde esta pradera hasta el avituallmiento, había mas de 3 km que con el sol y el calor, para muchos corredores se hicieron interminables.

En este punto nos encontramos con Mario que estaba subiendo y bajando desde al avituallamiento del km 20 hasta el final de cortafuegos con botellas de acuarius para paliar el calor de los fatigados ya corredores.
Reyes, que en compañia de Montse ocupaban la segunda y tercera posición, fué en este punto en el que tuvo que aflojar la marcha ya que la falta de líquido después de la subida, le pasó factura. Montse que el calor lo aguanta mejor, seguía con su paso corto pero constante, lo que propicio para que tomase una ventaja que a la postre iba a ser definitiva.

Mientras tanto Teo y yo, seguíamos cerrando la carrera, teniendo a la pareja de Ramón e Isabel a pocos metros. Km 20 y después de bordear las piedras, descendemos por una senda muy divertida hasta el km 25 y desde aquí 3 km a meta, que hacemos los cuatro juntos. Algo mas de 4 horas y media, pero totalmente enteros y con ganas de una cerveza. Y aunque no disputé la carrera, mereció la pena hacerla con buena compañia y disfrutando aún mas si cabe del paisaje de esta zona.
Gracias Mario y a todo el equipo de la organización por la carrera, porque sabemos que habéis puesto todo lo que teníais para que esta carrera saliese de la mejor forma posible.
Y los primeros en llegar a meta, fueron Toño Algueta, con un impresionante crono de 2 horas y 34 minutos, y en chicas la ganadora fue Mª Cruz Aragón, con también un buen crono de 3 horas y 9 minutos. Montse ocupó la 2º posición con 3 horas y 22 minutos, seguida muy de cerca de Saiona Ortiz con 3 h. 24 m., que le arrebató este tercer puesto a Reyes que entró en cuarto lugar con 3 h. y 26.
By David

Zegama 2009

fotos: http://picasaweb.google.com/monrasin2

Aclariment del Manso: Quina crònica més xula que ens ha escrit Elena. Els que la coneixem podem intuir com té els ullets i els que no la conegueu tant poseu imaginació. Jo he ficat amb el seu permís un parell d’anotacions en cursiva, és per reforçar la crònica.

Tot va començar al gener, quan em vaig enterar que s’obrien les preinscripcions per a Zegama, cursa que tenia moltes ganes de fer, al menys una vegada, i que l’any passat ja haviem comentat Isa i Jo d’inscriure’ns, però no vam arrivar a temps. Però aquest any sí, ens vam incriure tres uequeros. Al febrer van fer el sorteig i no vam tenir sort, tot hi confiar amb la repesca... Dir també que em va fer molta ràbia saber que coincidirà amb la cursa de Paüls...però tinc unes companyes i companys que valen lo que pesen, i em van animar “...Trànquila que Paüls sempre estarà i Zegama només és una vegada...” Si senyor això són amics!!


A l’abril ens avisen a Paco (el MANSO) i a mi que ens han repescat, ara sí, esta clar, farem Zegama!

Val a dir que a partir d’aquest moment, el moment en el qual vaig saber que aniria a la cursa, que em van inundar moltes sensacions, aquelles que surten d’una mescla de nervis, emoció... i a entrenar! per poder acabar-la dignament.

Ja, ja ... ja!!! D’acord, no se li ha de perdre el respecte a cap cursa, però amb el teu currículum (UTMB...) i amb l’esta de forma en el que et trobaves no cal tanta modèstia. Que per modèstia aquest any ja en hem tingut prou amb el Guardiola.

La setmana previa a la cursa, estava que me’n sortia (de nervis, clar!), fins i tot vaig arribar a somiar amb ella...
Arribat el divendres gps programat Tortosa-Zegama i allà anem... En arribar a Zegama, ambientillo, ja es veien uns quants craks per la zona del bar del poble, ens espera Mikel un membre de l’organització, quin luxe!! Mirant cap a les montanyes pregunto a un senyor que estava per allí si allò que és veia tant emboirat era el Aizcorri, i no només em va dir que sí, sinó que també em va explicar tot el recorregut de la cursa!! (dissabte vaig saber que era el director tècnic de la cursa de Zegama-Aizkorri)

Per sopar, com no, chuleton i sidra, ah i per acabar un paxaran autèntic. Diuen que tot això és energia de la bona.

Energia de la bona no sé però mig bufats i farts a dormir sí que varem anar. Que no vas provar la xistorra, la truita d’abadejo i els tacos d’abadejo amb tomata? I digués la veritat: quans viatges a per sidra vas fer?

Dissabte al matí turisme per anar calmant els nervis, i dinar amb Ramon, Natalia, Xus …. per la tarda recollida de dorsals, quantes cares conegudes! I curiositat, molta gent parla de l’altra cursa, la Nostra, la de Paüls.

Diumenge a les 6.30 a l’aire, el dia s’havia despertat fosc, molt ennuvolat, amb molta pinta de ploure... a les 8 ja estavem a la plaça de Zegama prenent la dosis de cafè necessària , tot i que ja estava més que activada... Passem el control de sortida, fem un precalentament, poca cosa, però sembla que així ens quedem més tranquils. Ja estem tots esperant que donen la sortida, entre altres el Manso, Natalia i jo (els que farem quasi tota la cursa junts). Es sent cantar a capel·la amb eusquera, no sé que deia però els ullets ja em començaven a fer pampallugues, i jo que pensava que després del utmb ja no tornaria a sentir aquelles sensacions... en aquells moments vaig trobar a faltar a Isa...totes aquestes animaladetes sempre les havia fet amb ella...i clar... Després música d’aquesta que et possa la pell de gallina, uff! ja quasi em caia la llagrimeta, sort que toquen les campanes i ja donen la sortida.. ja no hi ha marxa enrera, a córrer!.

Temps de sortir volta al poble, la gent avocadíssima amb els corredors i pujada, estava tant eufòrica que em semblava pla, seguidamente sento:
- Jeuuuu!!!! (era el Manso que em maldava)
- Coneixement! dossifica que això és molt llarg!!

Ui!!! Abans del primer “jeu!” el que em va costar enganyar-vos a les dos cabretes (Natalia d’Osca i Elena) de sortir just davant dels escombres.

Baixem una mica el ritme, entre pujades i baixades per recuperar les cames, i alegrar la vista amb aquests espectaculars pinars, arribem al principi de la pujada llarguíssima que ens espera fins Aratz, anem pujant pel mig d’una espectacular fageda, això ja és Duret, i no s’acaba mai, però que bònic!!

Perdona elena però en aquest punt t’has deixat un dels punts més emotius de la cursa. Aproximadament al km 5 varem trobar el primer punten cursa amb molt, però que molt públic. Va ser bestial.

Alguna baixadeta per recuperar, on només es sentia al Manso, que si les cames flexionades, que si com si ballesseu un vals, que si sembleu un siscents per una autopista, i no se quantes coses més , amb tota aquesta pressió i corrent per una via romana arribem al tunel del santo espiritu on estava Montse, i cap a munt a Aizcorri que falta gent!

Aprofito el petit lio de noms que s’ha fotut l’Elena, el túnel era el de Sant Adrià i Sancti Spiritu estava més endavant,per fotre-li pulla a Cèsar, que em va deixar abandonadeta la reina per aquells mons de deu. A part d’aquest incident, gràcies a Cèsar per tornar a deixar tant alt el nivell del suport logístic i a la reina el suport “moral” com mai havia donat.

Gent i mes gent animant, cridant pel teu nom,uff!!entre ells Cesar i Ramon, amb tot això, és impossible no pujar, però quina pujadeta deu meu! Després una cresta molt tècnica que ens va recordar a Paüls, a més de pensar que a allí ja estariem acabant. I culminat l’altre pic Aitxurri, ja haviem completat la meitat de la cursa i estavem sencers.

Una baixada tècnica, altre cop paissatges espectaculars, estava disfrutant com una boja, de tant en tant li preguntava al manso anem bé a aquest ritme per fer les 7 hores? (ell tampoc tenia idea si en fariem 7 o 8, l’important es que estavem sencers, deia).

Arribem a la última pujada a Andraitz, ens queden 15 quilometres i quasi tot de baixada, això sí, amb algun repexonet. Decidim apretar les dents i a tope, ens quedaven moltes forces,

Ens quedaven o et quedaven? Ara una confessió: els darrers 500 metres no volia afluixar per escoltar la música i l’ambient, és que no podia seguir el ritme. Ara la meva crònica: fins el km 4 a Natàlia a Elena les vaig frenar un parell de cops, però desprès ...uff!!! desprès a les tres pujades que quedaven ho vaig donar tot intentant seguir les dos cabretes, quan no era una era l’altra, sort que a les zones tècniques em deixaven recuperar. I per a colmo el que m’esperava els darreres 12 km,llàstima que Natàlia va tenir problemes i no ens va poder seguir. Quina sort vaig tindre de la música i l’ambient de l’arribada.

al quilòmetre 12 m’entero que podem fer-la en 6:30h!! Llavors em va resorgir una mena d’energia i vam començar a baixar com si ens perseguís un bou, que dic un, un Ramat! Vam passar un grapat de gent, ja sentiem la megafonia, ja ho teniem!! L’entrada al poble triunfal... Ho haviem aconseguit amb 6.24!!!!! gràcies Paco, Gràcies Joan, Gràcies Oscar!!!!!!

Cursa inolvidable, per la gent, que ben segur es van quedar afònics de tant cridar el nom dels corredors, que et donaven força per continuar pujant, aixó si amb aquella llagrimeta… pel paissatge, les fagedes, els pins, els pedregals, per l’organització, no feia falta res,per tot, un 10!! ostres aquesta puntuació és la mateixa que li donen a la Nostra!! Que deu voler dir?

By Elena (i algun apunt del Manso)




01 de juny 2009

Set cims


Ahir vaig trucar als canareus per viatjar cap a Vilafranca del Penedés a córrer la "marxa de resistència dels 7 cims" vam quedar a l'autopista a les 4.15 de la matinada, hora que et trobaves a molta gent pel carrer però no fent esport precisament, a l'arribar a l'autopista primer percans del dia, m'havia deixat les sabatilles de córrer, ja que vaig marxar de casa amb xancletes, torna a casa, carrega les sabatilles i cap a Vilafranca. Pel viatge molt bé amb Adolfo i Hermini, quan arribem anem en busca del dorsal i cap al cotxe a canviar-mos.

Allí arriba el segon percans, estaven per donar la sortida i jo tenia unes ganes enormes d'anar al " wc " i pip, sortida, merda ja l'he liat, hem fico entre un parell de cotxes que van fer-me de " WC " i ..... dos minuts més tard em presento a la linea de sortida i veig el cuc de corredors que ja enfilaven la pista amunt, joder....penso que adelantar tota aquella gent em suposara perdre 2 o 3 min més però al cap d'un moment atrapo a Adolfo que també havia arrencat dels ultims juntament amb Oliva, anem adelantant a gent fins que al km 10 Adolfo aprofitant una baixada ens deixa " tirats " llavors ja anàvem dels 10 primers, segueixo tirant endavant amb constància i bon ritme fins al començament del tercer cim, allí apreto i vaig pujant molt constant els altres que anaven en mi es queden. Per davant només quedava el guanyador de l'any passat que ja us explicaré més endavant i Adolfo, que el veig uns km més endavant i sí al km 20 l'atrapo. Anava un poc tocat ( hidratació ) ja que feia molta calor, anem fent 3 o 4 km junts però veig que pujant pateix i es queda, ja només quedava 1 corredor per endavant, passo per un control i em diuen que em porta 3 min 30 segons i sense forçar més del compte segueixo el meu objectiu d'atrapar-lo fins que al km 31 ho aconsegueixo, al veurem hem diu:- Aquest any no et veig gens malament, no et trobaré sentat a cap cadira, i li dic:- la veritat es que vaig bé- no si no pots enganyar que ja es veuVam anar fent uns km junts i parlant, em va explicar part de la seva vida ( és per explicar ) i jo només escoltava, i això es part de lo que em va contar:-tenia 52 anys, era l'organitzador i alma d'aquella marxa, tenia 2.23 en marató, 1. 07 en mitja marató, 3 participacions a la Marato dels Sables ocupant uns meritoris i espectaculars 5ª, 5ª i 6ª lloc, patrocinat per San Miguel pagant-li la inscripcio i 1 milio de pessetes per participació i formava equip en Ahansal i mil coses més, sino no acabo, i llavors va ser quan li dic:- acabarem la cursa junts!! no tinc intenció de disputar-li " la seva cursa" m' ha fet sentir un privilegiat de correr al seu costat, ell em contesta:- tira, que tu estàs més fort!!- li he dit que arribarem junts!! sempre i quant no ens atrapi ningú per darrera.- segur, si es així gràcies per ser tant honrat, però quan arribarem jo diré que tu haguessis arribat 1 i sol si haguessis volgut.-d'acord, li contesto. I així va ser, després de 58 km, vam arribar agafats de la mà i amb la satisfacció que a voltes s'ha de saber ser " persona " a part d'admirador de segons quina gent, ell allí era tot un ídol, de tothom i es mereixia allò-Després de donar-me les gràcies. em va dir que si l'any vinent el meu repte era SABLES que m'ajudaria en el que fos, consells, materials, etc,etc i em va donar el seu telf per al que fos. Al cap d'uns minuts va arribar Aguiló, i la resta de corredors, també vam batre el record de la prova (5h38 min)a mi em va sortir 5h 35 la diferència és" WC" i jo personalment vaig millorar 58 min respecte l'any anterior.
Espero que no se us hagi fet molt llarg però lo viscut en 60 km és molt, gràcies i fins aviat.