Cursa de Tàrrega (d'asfalt!!!!!!!!)

El corrent crític de Reasfaltem.cat, i mai millor dit lo de corrent, varem optar per fer la Mitja de Tàrrega aquest passat dumenge. El nostre col•lectiu té com a meta la construcció d’un front d’alliberament vers l’opressió dels traileros, que ens volen marginar un dia sí i l’altre també. A la casa Gran del Asfaltisme sou tots i totes benvinguts tot i que entenc que en temps tan difícils romandre dins l’armari és la solució més prudent. Ara bé, com autèntics gudaris lluitarem per mantindre la nostra identitat que vosaltres, opressors, voleu aniquilar. Digueu-mos clàssics. Aquí va la nostra clandestina crònica per la presència a la cursa.

Un altra mitja al sac; la de Tàrrega. Després d’un divendres i dissabte absolutament paranoic amb unes punxades estranyes al genoll, el diumenge quan em llevo han desaparegut i condueixo camí de la sortida pensant que si tinc molèsties corrent m’he de parar automàticament i no fer allò que faríem tots els corredors: continuar i no abandonar.

Tot i haver més de cinc carreres publicitades el cap de setmana, els amics de Tàrrega exhaureixen les inscripcions. I més de 300 atletes sortim junts a disputar el quart de marató i la mitja amb un recorregut molt senzill: una volta pels primers i dues pels migmaratonians.

Un circuit amb majoritàriament per terra, que no vol dir que sigui millor que l’asfalt donades les contínues pedretes i no tan pedretes, i una calor –la sortida era a les 10h, un pèl tard, crec- in crescendo –pensava amb el maratonians d’Empúries- fan que sigui una mica més dura de lo normal. De totes formes a mi em va anar mot bé. M’agraden els circuits a dues voltes que et permeten dosificar-te al conèixer el circuit, a més la 2a volta sempre es passa més ràpid que la primera, i em van bé les temperatures altes. I a així com Valls se’m va fer llarga aquí no vaig patir massa i em vaig trobar molt còmode durant la cursa, recuperant un 10 llocs en la 2a volta per acabar el 15è de la general amb 1h22’, primera mitja per sota de 4’ el quilòmetre.

I per acabar un magnífic granissat –sóc de la sectorial més monya front aquells de les botifarrades i la birra- i cap a casa amb la sensació de què tot torna cap al seu lloc.

Em queden dues curses de muntanya per fer fons –Paüls i Alpens- i el 27/6 1r objectiu seriós de la temporada.

Sinto Carla Muntanyola