Fa 4 dies
18 novembre 2009
Lliurament de trofeus del 2n Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc".
Cap de setmana
Agenda del cap de setmana Divendres:
Dissabte:
Diumenge:
|
16 novembre 2009
VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE
Us informem dels esportistes d'excursionisme que rebran un guardó en els VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE el dissabte 21 de novembre a les 18'00 h al Pavelló del Perelló. L'acte és obert al públic en general i esperem comptar amb la vostra presència així com tots els premiats.
EXCURSIONISME I ESPORTS DE MUNTANYA
Dones de les Terres de l’Ebre a l’Aconcagua (alpinisme), expedició íntegrament femenina al cim més alt d’Amèrica (6.962 m.)
CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE
A Campanilla le queda mucha marcha
mmm...... No ho acabo d’entendre, resulta que fa un mes o dos o tres!!! Que m’estic queixant, que si haure de parar, que si ja porto massa curses, que si em fa mal tot!!! Però el cas, no puc!!!!! I es quan penso que;
- La Uec encara està ahi, recordant-me cada dia tot el que puc compartir amb ells!!
- “”M’encanta”” quan pel matí t’aixeques i, tot i que, el que menys t’apeteix es parlar (més que res per les matinades), arribes al lloc i tothom comença a saludar, a preguntar.... no sé l’ambientillo aquest enganxa!!!
- També, perquè quan acabes i ho aconsegueixes “”xalesssssss””” un munt, jijiji!! i quan no, pos no res, en qüestió de cinc minuts i una dutxeta arreglat!
- En fi, perquè ja ha fet un any que vos vaig conèixer i cada día estic més contenta de poder disfrutar d’això!!
Agraïr a l’organització i als veterans tot el que fan perquè les cabretes disfrutem, i donar l’henorabona als que acaben de surtir de lessions i han pogut constatar que encara estan per donar guerra!!
Pd: Cada dia m’aixeco i penso en allò que em faria il·lusió que em pases i ahir va estar ser la més ràpida a la marxa (jijijiji), Sé que no era competició i que si ho hagués segut jo no hagués estat la primera!! Però, tot i així em fea “ilu”!!!, també veure com companyes de batalla ho sabien i em van cedir la posició!!
MOLTISSIMES GRACIESSSSSSSSSS!!!!
Isa, una crack, segueixo aspirant a arribar algún dia!!
By Campanilla
Retrobament.Uec (Marxa del Port)
Després del “creck” per sprintar (mala versió) i la mística baixada en la mateixa btt en lo qf, era l’hora de tocar altre cop muntenyeta, tot i que l’aureola de pupas va fer que la febra estés apunt de pifiar-la.I que millor terreny per mi que Beseit, la Belenguera i els seus masets....i la frescota del matí (ja no recordava aquestes matinades per sortir a córrer.....) amb pantalonets curtets esperant que Betin passés a recollir-me.
En arribar, los exhandboleros passats a maquines barranqueres i muntanyeros, i la tropa trailera que anava arribant: veure a Isa anant a provar m’ha alegrat molt, que si ho faré al trotet (puça...ja voldria jo la t de trotet), que si acaminá (javierin&family...d’aquí 4 dies no podran lligar al minut), les maquinetes deien que ja cansades (les madams dels podiums), lamotet de campa, lo manso il seu catxull, lo sr. murall reconvertit a asfaltero m’han dit, pinyolet, rosa, nando....vaja que per un moment havien passat tres mesos i no ho semblava.
I arranquem capamún buscant la belenguera, primer suau fent qua al peloton, pero als cinc minuts accelerant lo pas fins agafar los traileros/eres que anaven de xáxara (sinó de què...), quasi trobant un pebràs que acabava sent una pedra molt ben camuflada (en lo que hagués presumit.....) i arribant al collet del primer avituallament. Espero al company que puja en cinc
minuts i arreando ximpampum cap a les moletes d’arany sense deixar de pujar i amb elena i reyes pisando los talones (no corrien però tampoc massa xáxara, jeje). Prop de Roca Morera, la resta de traileros amb lo qf al capdavant fent-se la foteta al pont de roca molt recomanable per ser visitat...i per estimbar-se si un fa molt lo tonto...Aprofitem que los traileros/eres feien fotetes per trotar una miqueta per la sendera de pinassa de les moletes d’arany, fent visita obligada al pouet de borràs i tirant cap al Pla de la Creu sentint los crits del manso pel darrera dirigits al primer grup de traileros, ja no de tanta xáxara, tot i que amb lo qf dirigint lo tràfic....
En no res lo “cruse“ dels que feien la marxa curta, amb la vista posada a un costat al maset de Borràs i a l’altre les antenes de Caro, sense deixar de mirar anterra que de pedres n’havia un rastre (cony, això son 3 ulls, no?....) i seguint trotant, només parant als repetxonets encarant lo coll de ganxo on lo qf us mostrarà les fotos que feia mentre descansava del “rizmo endiablau”....
La sendera s’enfilava capavall de mala manera, vaja, de les que agraden als traileros no asfalteros de la zona.....amb llocs on només senties “no puc parar, no puc parar....i patapum...arbre que si que em para”, retrobant-me també amb “lo rei” also i amb Perales, que clar, caminant ell (i senyora) i venint de darrera jo, pos com que no l’havia conegut.En estes baixades des del coll de ganxo, lo grupet de davant de traileros també s’havia separat i de quan en quan encara veiem a elena, reyes i david, i per darrera, la loteria se cebava en aquells que no feien cas a allò de “OCO, forta pendent!!”.
Caminant caminant, arribem al segon avituallament (aquell que digui que no hi ha rovellons que ho pregunti als que havien allà) i pensant (inocentment) que aquella pista portava a la pista que ens duria a la llonganissa, pos no, toca-te’ls.....l’organització volia que la gent veigués los masets/masies de Miquel (o lo que queda), fent la volta a la mola d’aquest bon home; pel to, comprendreu que no era costa avall......i com estavem per les vores dels 13 quilòmetres i no sabia si la volta era de 15 o de 20 pos ja em temia lo pitjor.....i ara altra vegada, en lo grup manso al
darrera en ganes d’arribar; però res, com los que ho monten son bona gent (¿?), resulta que la pujadeta era per a retallar i ja des del collet davant del cop de paret del mas de lluvia es veien els cotxes de l’aparcament.En no res, feina feta, 16 quilòmetres i cap a la samarreta, amb la pobra Marga il turmell envenat, canviar-mos i a per la baldana, llonganissa, fesols pa qui li agradessen, pastissets i mistela......veieu com son bona gent?
Com havia dit, era impossible que només fes quatre ratlles........SALUT !!
By lo Padre Jony
Fotos aquí:
12 novembre 2009
Behòvia: la crònica
Ni 100% muntanya, ni Reasfaltament.cat. Qui no hagi anat a una cursa al País Basc, mai, s’està perdent una de les millors experiències esportives que un pot viure.
Això, que ho havia viscut fa 10 milions d’anys com a triatleta, ho he tornat a experimentar aquest cap de setmana multiplicat per 15.
Era el 2002 quan vaig acompanyar a uns amics que anaven a córrer la Behòvia-San Sebastian. I hem vaig quedar flassejat amb l’ambient, la quantitat de públic, el que explicaven els corredors de l’ambient de la cursa pels pobles que passava, i em vaig prometre que si tornava a córrer, la faria. No va anar tot tan bé com esperava i vaig tornar al 2003 i al 2004 com a espectador. Un any amb paraigües i l’altre amb un sol que ens va permetre banyar-mos a la Concha. La ciutat, los pintxos, qualsevol excusa és bona per anar-hi.
Així que recuperat i amb una mica de retard el 2009 era la meva oportunitat. Em vaig despistar amb la inscripció (18.000 dorsals que s’acaben en hores) però ho vaig salvar amb el dorsal solidari. Pagues una mica més i tens dorsal assegurat.
Passats els mesos lo divendres passat vam marxar cap a Donòstia. L’home del temps ho tenia clar: temporal. Aiguats successius, onades de la òstia, i una pedregada no van minar la nostra moral i lo diumenge a les 8h45’, després de recollir a uns autèntics cracks –que em van convèncer ràpidament per fitxar, en l’àmbit asfaltenc, pel seu club d’4 el kilòmetre-, estàvem a l’euskotren cap a la sortida acompanyats del vent i de la pluja.
A les 10h havia de deixar la bossa –la sortida era a les 11- amb l’equipament així que donat lo fred i l’aigua calia estar escalfant un bon rato per no perdre la calor i carregar-se amb les camisetes tècniques més fees de la temporada per llençar-les un minut abans de la sortida (no donaré noms). Així em vaig trobar amb Chema Martínez amb qui vaig rodar una estona. Un tio simpàtic, sens dubte.
Vaig saludar al blocaire Marc Roig (http://carrerasdelmundo.blogspot.com/), 3r al final, i vaig veure de reüll a Roger Roca i el per mi mític Pablo Vega, tots dos ara a Strands.
Sortida i collons, com corre la gent. Intentava anar amb el fre de mà posat ja que la idea era fer 
1h20’ a 4’/quilòmetre però era impossible. Miro el garmin i veig 3’4..., passen uns centenars de metres i 3’3...diuen que la cursa és dura pel circuit. No ho crec. Altres són molt més dures. Sant Cugat, qualsevol de muntanya, lo Llop, esta és dura per la gent i el nivell que hi ha. Sinó es té sang freda vas, com me va passar a mi, amb lo ganxo posat. Arriba el k3 i cau una pedregada impressionant. Segueix plovent i per cada poble que passes hi ha un munt de gent animant, orquestes, iaios, pares, mares i fills. I amb lo dia que feia!.
Cada cop que miro el crono veig que la cosa va desmadrada i decideixo afluixar una mica. Sols baixar 10’’ per quilòmetre lo ritme i me passen corredors i corredors per tots los costats. Segueixo forçat però un pèl més còmode.
Ara unes vaques amb fons verd per aquí, ara uns alts forns per allà, menys xulo, més aigua, ara 
arribem a un poble i l’ambient és increïble. Ara tornem a pujar un port de muntanya, van passant los quilòmetres i amb un ritme més trànquil però per baix de lo esperat quan arribem al alto de Mirakruz. I aquí ja em sento ciclista al tour: passadís humà, sota la pluja, intensa un altre cop, i després de coronar-lo tot cap avall fins l’arribada.
Queden poc més de 600 metres quan al doblar cap al Kuursal i obrir-nos al mar ve una ventada que casi tomba. Intento veure l’arribada però no està. Li han tret tot pel vent i sols ho veus quan està més a prop. Passo a Joseba Beloki que va petat i a Abel Antón que ho va una mica menys. Arribo a la meta i elevo un puny a l’aire. Sí. S’ha fet. I si tot va bé, l’any que ve a tornar-hi. Sóc feliç.
I 1h17’, amb lo temps que feia i lo circuit no està gens malament. La mitja de Jesús m’espera; abans Tarragona. Sé que estic enganyant al trail però la carn és dèbil companyers.
El p...crack enguany va ser Rafa Iglesias (http://blogs.runners.es/rafaiglesias/).
Un humil maratonià que tornarà a la marató de Donòstia i que altres companys explicaran.
By Sinto Carla Muntanyola
11 novembre 2009
LLiurament de trofeus II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc"
Ja s’acabat lo II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc", ara només ens queda anar a participar a la festa de lliurament de Trofeus, los que ja vau anar l’any passat no cal que us explique res, però per als que no hi van anar, dir-vos que val la pena anar-hi, ja que es un acte molt especial on es reconeix l’esforç que heu fet durant aquest llarg any (i l’any que be, encara ho sirà més de llarg), i un bon moment de retrobar-mos amb els companys i companyes d’una manera més relaxada i vestits de “civils”.
Us recordem que sirà a:
Lloc: Auditori de Tortosa (mateix lloc que el 2008)
Data: divendres 20 de novembre de 2009
Hora: 20:00
I que els corredors de la UEC que tenen que recollir trofeu son:
| Absolut Femení | Absolut Masculí | Trofeu a la regularitat | Equip millor classificat |
| Reyes | Ahmed | Mikel Nebot | UEC TORTOSA |
| Montse | Puça | Josep Valles | |
| Kiko Monteverde | |||
| Veterà Femení | Senior Femení | Belen Balagué | |
| Leo | Belen |
10 novembre 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Caro
