28 de juny 2007

Punts conflictius

La travessia FREDES-PAÜLS, com diu a la web, és la travessia clàssica del Port que segueix el GR7 , però tot i estar marcat el recorregut amb les conegudes ratlles roges i blanques, qui no s’ha despitat en algun lloc. ?

La experiència de les 10 edicions realitzades ens diu clarament quin son aquest llocs més conflictius, i per intentar evitar o be minimitzar aquest problema la organització aquest any ha preparat una petita guia amb els 10 punts més problemàtics.

Us avanço la guia per a que us la mireu i intenteu memoritzar aquest llocs.














Feu click i s'ampliarà

27 de juny 2007

Enquesta Nocturna Fredes-Paüls


Superades les 200 votacions donem per tancada la enquesta.
Com podeu veure al gràfic adjunt el 48 % (100 vots) opina que guanyarà Pinyasso, el 34 % (71 vots) opina que guanyarà Puça, i el 18 % (37 vots), opina que Peraldinho.
El que podem observar es que los votants segueixen creient que Pinyassó es el més capacitat, tot i ser l’únic que no ha entrenat el circuit, suposo que hauran valorar que es el qui porta més competicions d’alt nivell aquest any, o ves a saber.

25 de juny 2007

Celebrada la segona edició de la Cursa del Pedraforca-Saldes

Un any més no hem volgut perdre’ns la espectacular cursa del Pedraforca; aquest any amb menys representació tortosina que l’any anterior, degut a que coincidia amb la revetlla de Sant Joan, tot i axí la UEC Tortosa ens hem deixat veure per aquesta espectacular cursa. El dissabte vàrem pujar a dormir al refugi del Gresolet a uns 7 km de Saldes, tots menys Paco que pujà el diumenge. En corríem 5 i hem anat amb 5 vehicles, récord absolut d’optimització dels recursos. El refugi està a uns 20 minuts per una pista forestal mal indicada, tenim algun dubte, però finalment tots vàrem trobar el refugi, on sopem i fem una mica de revetlla, tirant petards amb el Jesset Hernández i la Corine Favre.
--------------------------
Foto amb els cambrers més ràpids del pirineu------------------------ Moises buscant cobertura

El diumenge esmorzem a les 7 i ens n' anem cap a Saldes. Només arribar ja comencem a trobar gent coneguda: els Canareus, els arbitres Santi Mesa i Miquel Banchs, la Carme, la Lucía, etc . No hi ha massa gent, la revetlla es veu que ha passat factura a alguns dels inscrits i finalment surten només 234 corredors. La cursa no te més història, com l’any passat una pujada forta amb unes grimpades impressionants fins al pollegó superior i després la baixada per la famosa tartera, de la que absolutament ningú se'n lliura de fotre alguna que altra culada, tots els corredors arriben a meta amb el cul polsós i alguns amb els pantalons foradats.
La classificació nostra és la següent:
Ferran Ena 2:35:48
Moises 2:39:42
Paco: 2:51:21
Elena 2:58:05
Isa 3:07:39

Com podeu veure a les fotos l'Amparo i l'Elena van fer pòdium 2ª i 3ª, Isa va fer quarta veterana (com corren aquestes iaies), els altres com sempre amb la seva línia, només destacar l'actuació del “novatillo” Ferran Ena,

que es va adaptant a les curses de muntanya cada vegada més, es veu que les sessions del dijous pel Barranc de la Llet van fent el seu efecte.




cursa pedraforca 2007



La crònica de la cursa a la web de la FEEC
Toti Bes i Corine Favre guanyen al Pedraforca
Aquest diumenge 24 de juny s’ha celebrat la segona edició de la Cursa del Pedraforca-Saldes, organitzada per l’Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà i puntuable per la Copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya de la FEEC. Toti Bes (Ski Club Camprodon) i la francesa Corine Favre han estat els guanyadors.
Llegi més>>>
Classificacions


No, no és Monclús, però s’hi assembla, així va acabar la cursa Toti Bes i a sobre guanya (?)

20 de juny 2007

Calentem la nocturna ?

Només falta una setmana per a la nocturna i ja fa dies que anem “calentant” l’ambient.
Obric este “post”, per a que comenceu a posar els vostres comentaris.

- A veure qui farà menys de 6 hores ?
- I menys de 5?
- Qui donarà la sorpresa ?
- Parareu a sopar, SI o NO ?
- Qui creieu que vol fer menys de 6 hores i petarà a Clotes ?
- Qui guanyarà ? Puça, Pinyasso, Martí o cap d’ells.

Ultims guanyadors
1999.- VÍCTOR MANUEL GARRIGA SANZ: 6:35
2000.- JESÚS RODRIGUEZ QUESADA: 7:15
2001.- JOAN V FUSTE MACIA: 6:35
2002.- RICARD PALLARES GRAU: 6:10
2003.- ALBERT GINE CID: 06:02
2004.- ALBERT GINE CID: 05:17
2005.- KIKO MARTI BERTOMEU: 04:56
2006.- ÒSCAR PINYOL CID: 5:00
2007.- ???

Que us sembla si en acabar la cursa, anem a les festes de Roquetes a que Puça ens invite a un cubata (tinc entès que està a la barra).

18 de juny 2007

Celebrat el NoRaid 2007

Noraid 2007

El "Noraid 2007 " no ha decepcionat. Una prova que va començar fa uns 10 anys com un repte personal, quan Carlos MartÍnez ens va proposar d'enllaçar “non stop” la pujada a peu per la Caramella fins a Caro, amb bicicleta per les rases fins Xerta i d’aquí en piragua fins Tortosa, avui s’ha convertit amb la cita més important de les Terres de l’Ebre en lo que es refereix a proves multiaventura, i en aquesta edició ha batut el récord de participació amb més de 80 inscrits repartits en els diferents equips. Tot un èxit tenint en compte la poca o nul.la difusió que fem de la prova.

El Noraid , com tots sabeu, és una prova no competitiva, però això no vol dir que sigui una prova de baix nivell, si no tot el contrari, és una prova dura, i si fas totes les proves és molt dura, podríem dir que al mateix nivell dels raids de dos dies de la copa catalana, això si, sense la pressió de la competició.

El primer dia comença amb una bona matinada. Hem quedat a les 6:30 h al passeig de bicicletes de Tortosa, d’allí ens desplacem al Barranc de Lloret, on comença la prova amb un primer sector de trekking amb el que unirem el barranc de Lloret amb la zona de Caro. Un recorregut de més de mil metres de desnivell que passa per l’escarrisó de Borosa, Cova Ebre i Coll de Pallers, ideal per fer una mica de gana per l’esmorzar que ens estan preparant al Restaurant dels Pous de la Neu.



El primer participant en arribar es Peraldinho amb un temps de 1:20 h els últims arriben amb unes 3 h.





El segon sector, i com a novetat d’aquest any, consisteix amb un recorregut d’orientació amb BTT, on s’havien de passar un total de 5 balisses, 4 dalt la Mola i una a la pista de Vall Negra. Repartim el mapes i les fitxes i donem la sortida de forma escalonada, de forma que no hi hagin referències visuals entre els equips. Del tema de l’orientació no vull parlar massa perquè va ser penós, només dir que en el quilòmetre de pista que hi ha entre el restaurant i la pujada a la Mola, es van perdre 4 o 5 equips (!), veient lo panorama, vaig decidir donar-los un cop de mà, i els vaig enviar per un camí que portava directament a la fita nº 5, de forma que s’estalviaven tota la part complicada del recorregut, tot i així, encara es van perdre 5 o 6 cops més, increïble però cert. Finalment tothom va fer cap a la Franqueta, final de l’etapa. Els primers en arribar van ser els membres del Siraid Extrem, que contaven amb l’expert en navegació Oscar Pinyasso.



L’equip dels ampostins van tenir alguns problemes amb els nous equipaments que estrenaven per a l’ocasió, bicicletes noves i "kps", tot i així van arribar amb un meritori quart lloc. I finalment, l’equip que vaig enviar per la drecera van arribar amb més de 6 hores, exactament quan ja estaven sortint els primers equips del barranc.




El tercer i últim sector del primer dia consistia en un descens de barranc, podent triar entre els dos que formen la capçalera de la Vall d’Uixó, on la principal dificultat consistia en l’accés per la pista de Punta Serena, ja que només es podia fer amb els 4x4 o amb una “C15”. El primer equip en entrar i sortir del barranc, va ser el Siraid Extrem seguits dels equips de TrailUec nº 1 (Peraldinho, Isa i Tarsi) i el Tironteam (Tiron i Tironet), que van acumular un total de 10 hores de “competició”. Els últims en sortir del barranc van ser l’equip Trailuec nº 2 (Carlos, Marga i Rafa) i l’equip “els nois de Barcelona”, i és clar, a n’aquestes hores ja no els esperava ningú (es veu que hi ha gent que no espera) i li va tocar a Carlos pujar corrent a buscar el cotxe, segons ell (cosa que jo dubto) li va costar mitja hora i que no va parar de córrer en cap moment (??). En total van acumular un total de 13 hores, i van haver d’anar directament al sopar sense poder passar prèviament per la dutxa, cosa que es feia notar considerablement.
El sopar, com ja és tradicional es va fer a la “Venta del Romer”, tipus self service, on després de tot el dia d’esforç ens vam posar les botes, repetint tot el que volíem i més, fins i tot a Eutiquiano li vam haver de fer un toc d’atenció, de tants de viatges que feia a omplir el plat.
una petita mostra del sopar



El segon dia
no vam haver de matinar tant i ens vam trobar a la cruïlla de la Franqueta, a les 9 h. La primera secció consistia amb una prova de “grimpada” segons el Sr. Tiron i “escalada puta” segons els participants.




El recorregut comença al Mas de Pixantó i s’havia de superar el cingle del Montsagre, pel Pujador de l’Egua amb alguns trams realment espectaculars i aeris, fent cap al Piló del Montsagre on esperaven tots el vehicles d’assistència.
Aquesta prova va durar unes 3:30 hores als primers (els ampostins) i unes 4:30 h. als últims.



La segona secció consistia amb una prova de BTT, amb un descens molt tècnic que portava fins al riu Canaletes i d’allí per pista fins a la Cova del Conill. Els primers en fer tot el recorregut van ser un altre cop els Siraid extrem, seguits de Tarsi, Peraldinho i Tironet (que va com una moto), invertint 1h45m, els últims en arribar van ser l’equip de Galerencs, que capitanejats per Albert, van anar a fer un tour turístic per les Roques Benet, trigant unes 4 hores en trobar lo “Conill”.




Finalment, l’últim sector del Noraid 2007, consistia amb la visita a la cova del Conill, un dels rius subterranis més importants de Catalunya, on els diferents equips van anar entrant de forma escalonada, a mesura que anaven arribant del sector de la bici, la qual cosa va facilitar considerablement l' exploració, així amb poc més de 30 minuts, els primers ja sortien de la cova.

En total el segon dia es van acumular unes 11 hores de competició que sumades a les del primer dia ens donen un total d’unes 24 hores de competició, amb uns desnivells acumulats de quasi 7.000 metres, i un centenar de quilòmetres de recorregut.

Els guanyadors ?
Van ser tots els qui van participar, ja sigui en una o en totes les proves, ja que tots ells van mostrar la seva satisfacció per les proves tot i la duresa i dificultat d’algunes, més enllà del temps invertit.
Aquesta setena edició segueix consolidant amb èxit aquell repte que un dia ens vam plantejar, i ens dóna ànims per donar continuïtat a la prova, i a partir d’ara mateix, començar a buscar nous recorreguts per poder compartir amb una bona colla d’amics, el que més ens agrada, la muntanya.

Per a què no hagi dubtes, la llista dels membres del Trail que van participar al Noraid
Marga, Isa, Rafa, Carlos, Enric, Mauro, Pinyasso, Peraldinho i Martí
Més fotos
NORAID 2007

noraid 2007 (2)

Entreno Caro-Paüls 17/06/2007

L’única cosa millor que córrer amb els amics, és córrer amb les amigues

Diumenge a les 9, una hora raonable i no les matinades que mos fot lo kefe (com no ronda), mos vam trobar als 4 camins puça, la lluenta, coca-cola, lo manso i oudur. Com havia de vindre Alejandro, no vam fer romanços i mon vam anar desseguida, no fos cosa de trobar-mos apretats a la furgoneta i purgant tota la setmana altra vegada.
Conduïts per una mà angelical fins a l’esquirol, arranquem, tan lents i xerrant tots junts que semblàvem amics. Quina màgia tan poderosa que tenen les cròniques del kefe!!!
Que si això i allò, buscant dreceres per a la nocturna la cosa es va anar estirant una mica, però no passaven 10 minuts que ja mos tornavem a reagrupar. Era tan romàntic.....
A l’enrajolada es van fer dos grups, los que baixen més depressa i los que estem més rato per a baixar. Això em va permetre regalar-me amb uns quilòmetres d’interessant conversació en una companyia envejable. A la pista vam trobar una bassa d’aigües cristal·lines on vam submergir els nostres cossos suats i assedegats, mentre la resta ens esperaven, com a bons companys, a la plaça de Paüls.
Quan vam arribar... quina alegria!!! Ja patiem!!! Fa mitja hora que us esperem!!! (només mitja hora?)
Sense cap recança ens vam encaminar cap al bar, on vam passar comptes amb un generós aperitiu gentilesa de coca-cola. De tornada cap a casa amb l’autocar del Trail-UEC-Ebremetal, me vaig quedar adormit i ensomiant i no us puc explicar lo que es comentava. Les fotos de la sortida se m’han velat misteriosament, per sort s’han salvat les de l’aperitiu.


by oudur

13 de juny 2007

1º Cursa de Muntanya per Capçanes (Priorat)


17 de Juny a les 10.00 del mati
PRESENTACIÓ
Per primer cop som amb vosaltres per oferir-vos la possibilitat i animar-vos a participar a la 1ª edició de la Cursa per Muntanya a Capçanes (Priorat), organitzada per l’Ajuntament de Capçanes, el grup Tretze Sports i amb l’impuls i suport de totes les entitats locals i el recolzament especial de tota la gent de Capçanes.
El recorregut de la cursa és el següent: comença amb una part per l’interior del poble, tot seguit s’entra en un tram encimentat per la vora de l’horta de Capçanes i el segueix un camí que puja lentament travessant una gran extensió de bosc fins arribar al Coll Prim, després, tot baixant es dirigeix al Mas de la Vall, Mas Collet i finalment tornem a Capçanes on hi ha l’arribada i on conclou la jornada esportiva.
Sens dubte aquest circuit, que combina una bona part de zona boscosa i una altre per entre les reconegudes vinyes de Capçanes, serà tot un repte per als participants ja que us exigirà esforç, però a canvi del plaer de córrer per aquestes contrades.
De ben segur que a l’arribada haureu gaudit d’un esplèndid mati de diumenge d’esport i natura amb la satisfacció personal de que haurà valgut la pena anar a CAPÇANES.

US HI ESPEREM!

11 de juny 2007

Sortida de germanor Fredes-Caro

Dissabte 09-06-07
Sortida de preparació de la Nocturna Fredes-Paüls
La que prometia ser una sortida de germanor entre els megacraks de l’equip i els pobres mortals, finalment es va convertir (com sempre) en una sortida de maricón l’últim.
Tot va començar molt bé, a les 7 del matí puntualment Elena, Perales i Martí van pujar els cotxes a Caro, per a la baixada.
A les 8 ja estàvem tots a 4 camins esperant el transport cap a Fredes, una “fragoneta” de 8 places i un 4x4 conduïts per la novia i pare de Puça. Fem els caferets de rigor i cap a Fredes que hi fa falta gent.
A les 9,30 aproximadament sortim els deu corredors, a les 9,31 ja havien desaparegut els cinc primers i ja no els vam veure el pèl durant tot el recorregut, ni fins i tot a Caro. O sigui, que si voleu saber com va anar l’entrenament dels megacraks, tindran d’escriure ells una altra crònica.
Bé, jo personalment com no estic massa fi del genoll, vaig anar al meu ritme sense fer cap excés, caminant pràcticament totes les pujades i trotant suaument a les baixades, així i veien que els de davant no paraven, juntament amb Perales, que ara és l’encarregat de fer les fotos, vam fer una parada d’agrupament a la Font de la Llagosta. Aprofitem per fer un mos i veure l’aigua fresqueta de la font, en uns deu minuts arriben Isa, Elena i Martí, que no anava gaire fi. Els deixem descansar una mica i marxem junts, cap a la mítica pujada de Pallers. No sé que té, aquest tram però sempre se m’entravessa, i en aquesta ocasió no va ser diferent. Ens ho emprenem a poc a poc, però és igual, hi ha 3 o 4 rampes que et deixen kO. Martí entre que anava tocat, les ulleres i la gorra d’ultrarunner que portava, es veu que no va veure un dels troncs que barren el pas, i es va fotre una hòstia que va quedar estés com un llissal, mira si va ser forta que les xiques que anaven davant se’n van adonar pel soroll que va fer. Aquí vam perdre molt de temps, entre fer-li el boca-boca (jo no, per suposat) i tota classe de reanimacions, el vam haver d’ajudar a pujar fins al coll de Pallers, ja que no s’aguantava dret i només delirava i parlava sòl. Sort que encara hi ha gent que tenim esperit de grup i ens anem esperant, perquè si arriba a dependre de l’ajuda del cracks, el dia de la nocturna ens trobem les restes de Martí al mig de la sendera.
Per fi s’acabat la pujada i emprenem la baixada de cara al restaurant del Port, on arribem destrossats de l’esforç extra que hem hagut de fer (collons com pesa Martí), per compensar-ho demanem ració extra de cervesa, fins i tot Martí (que ja no delirava) que sempre demana 0,0 es va fotre dos tanques de cervesa de la de veritat.
En resum, una sortida de les que no s’obliden i que t’ensenyen amb qui pots confiar quan estas a la muntanya. Ara he llegit per aquí, que per a la setmana vinent ja estan preparant la segona part de la nocturna Caro-Paüls; pos a mi que no em busquen, que per anar sòl per la muntanya no necessito a ningú.
P.D. Tot això és lo que va passar, si bé, és possible que hagi exagerat en alguna cosa però, ja se sap, s'ha de posar una mica de salsa...