31 d’agost 2009

2ª Carrera de Montaña "Tozal de Guara"

Os envío el tríptico de la carrera por montaña “TOZAL DE GUARA”.
Ala…a apuntarse, que la organiza PEÑA GUARA y es una maravilla de carrera.
Inscripciones: http://www.p-guara.com/2009/09_13-cxm-guara.htm
Saludos.

Cròniques del GRP







LES FOTOS DE TONI

Una crònica de "la curta"
Tan bon punt vaig arribar a Saint Lary Soulan, després d’un plàcid viatge amb punxada inclosa i em vaig adreçar cap als apartaments "Les Arches" em preguntava, auré arribat en bon moment? auré encertat lo puesto? Osti tú, ho auré vist bé? Pos si. Les banderes de la UEC onejaven a les finestres i als balcons i allà estaven Anna, Marga, Rosa i Jesús...Desseguida vam dinar tota l’expedició formada per les famílies Tarazaga i López-Antó i un servidor, per cortesia de Leo, que portava menjar per un regiment, davant la mirada atònita de Campanilla que va veure com la seva concentració pre-cursa se n’anava en un instant a prendre vent entre fiambreres de carn arrebossada i ensaladilla russa.
Després de dinar vam anar a buscar lo dorsal, a passar revista de la motxilla i a recollir la bossa dels regals. La samarreta, en la línia del disseny francés, sobren comentaris, però a més hi havia paté de campagne, salxitxó de burro, pastetes, llet i vi per als més matinadors, o sigue que correcta. Una mica més tard i com que teniem un repàs pagat, Rafa i jo m’on vam anar a gaudir de la party. Allà vam coincidir, fantàstic!, amb j4s i vam enllestir rapidet la pasterada comunitària. L’ambient no era per llençar coets. Com que mos haviem quedat una mica decebuts, per no anarmon a dormir tan potxos la nit abans del GRP (gran repte punyetero) JohnW i OuD vam fer lo nostre particular GRP (gran ruta del patxaràn) pels pubs del poble (vive Le Kinito!!).
La "jornada de autos" va començar molt emboirada i plovisquejant, mos vam carregar a la furgo i vam arroplegar un paio que feia dit. Quina llaga!! No lo vam llençar per la finestra perque mos va pegar per riure però lo tio collons no va parar de tirar-mos la mala astrugança tot lo viatge, que si plouria a cantes que si lo fang, lo fred i los abandonaments. Mig adormits, mos vam encantar fent-mos fotos i vam entrar los últims al corralito, total que com s’entrava per mateix lloc que se sortia, estàvem a la primera línia de foc. Dix, neuf, huit, sept, six, cinq... hay loooooooteriiaaaaa. Una avalancha humana s’em va tirar damunt i jo mirant de ficar-me a un raconet, caminant xinoxano per la carretera me vaig quedar l’últim, jeje, tireu tireu, no m’asperesseu.
Anàvem dins del núvol. Les gotes finíssimes d’aigua suraven en l’ambient i la llum dels frontals s’hi reflexava fantasmal i allò s’anava empinant cada vegada més, total que vaig començar a saludar coneguts, fins que vaig trobar Anna i Leo que anaven enxufadíssimes i vam arribar junts al primer avituallament del Portet. Vaig arrear desseguida perquè volia anar sol. A partir d’aquell punt, una successió de pujades inhumanes, Bastanet, Sencours, Baréges, Portet.... totes de més de 1000 metres de desnivell i mooolt empinades. Dalt dels colls el sol brillava magnífic però ens haviem de submergir una vegada i una altra en el mar de núvols que ens esperava per sota dels 2000.
Als avituallaments fins al km 44 encara vaig anar trobant alguns companys, a partir d’allà i després d’una (només una!!) parada tècnica, al coll de Baréges, on em van passar referències horàries i contràriament al que em pensava, cabia la possiblitat d’arribar de dia, vaig esmolar una mica la destral perquè les baixades eren bones i tenia força per córrer al pla. I quin pla!! Prats d’herba tova que no volia que s’acabessen mai. Feia temps que no xalava tant corrent tot i lo cansament que portava i lo mal que ja em feia tot. Això si, a les pujades regulant moltíssim perquè les pulsacions s’em disparaven, però tot plegat ho vaig fer bé. Des de l’últim avituallament de Portet, fins a meta me va costar 1h20’, i al tanto de no foter-me una morrada perquè anava penjat amb la vista dels Marboré, Cilindro, Casco, Mont Perdut, uffff, encara m’esgarrifo ara quan hi penso.
I ja està. De la biére, du magret brassé entier de canard, du vin rouge du terroir, no paxaràn i paka la meta a esperar als companys que anaven tornant de la volta.
Enhorabona a totes i tots. Especialment als dos podis de la UEC, Reyes i Albert i també a Montse i David que es van quedar amb les ganes, després de treure tot el que portaven dins (sobretot David). Ànims que la muntanya no es mou del lloc.
Magnífic trail. Superb recorregut, excel·lent organització, voluntaris genials i públic, acompanyants i excursionistes amabilíssims. Per tornar-hi.
by oudur
GRP LA MEVA 1ª ULTRADISTANCIA
Be, com ja sabeu i igual que algunts/es aquesta era la meva primera prova de llarga distancia, la cual havia preparat força be, ja que els ultims entrenaments hem notava bones sensacions i recuperava força rapid i havia arribat el dia de demostrar-me a mi mateix aquesta suposada millora, al arribar a Sant Lary i respirar aquell ambient ja s´em va començar a moure aquell cuquet que portava dins, varem anar a buscar el dorsal i al hotel on hem vaig retrobar amb tots els companys i companyes de la UEC els cuals va manar a sopar tots plegats i amb el bon rollo i la broma que no falte, ja que si fou per aquestos moments res seria el mateix, acavem de sopar i cap al hotel a acabar de preparar el material i a descansar, be, deixem-ho en estirar-me al llit, ja algù es va deixar la motosserra en funcionament.
Toca el despertador i tots cap a meta a esperar el tret de sortida amb els nervis a flor de pell, pero amb la tranquil.litat de portar al meu germa d´acompanyant, ja que ell te molta experiencia amb aquest tipus de cursa, ja de sortida ens fiquem a un trot suau pero constant durant tota la pujada la cual anem controlant el temps per anar avituallant , els kmts, altitud, en fi que anavem be, quant arribem a dalt ens saltem l´avituallament ja que anavem be de menjar i de beure encara portavem les reserves a la meitat, cosa que no era suficient, ja que el proxim punt estaba a 18 km. vam fer tota la baixada a ritme i a falta de 6 o 7 km. ja no ens quedaba aigua al finat arribem al punt de control i avituallament km 30 de cursa omplim el camel i bidons i el meu germà pregunta la posicio que anavem i ens diuen 7e i 8e i al control n´hi havien 3 corredors mes o sige que se li obrin els ulls i hem diu que podiem apretar una mica i disputar la cursa i li dic que no, no hem veig segur de pujar el ritme quedant encara 45 kms. per endavant , hem comenta que es veu be per anar a probar-ho i li dic que vaigui que jo aniria fent al meu ritme, ja que hem feia respecte tot el que hem quedaba per endavant, ens repartim el menjar i ell va tirant ,comença la segona pujada i als 5 kmts. d´estar pujant hem començo a trovar malament, les cames no hem responien, no trobava un ritme comode i ja vaig començar a pensar amb el pitjor, creía que havia apretat massa el primer tram i que ho estaba pagant, al fi arribo dalt, havia perdut 2 posicions i hem veía el final molt lluny, començo a baixar i no anava, m´agafa mal de panxa i tinc que parar a fer necesitats mentre veía com 2 corredors mes pasaven acabo la baixada i al arribar al avituallament ja hem començo a tobar millor i faig la pujada a Tornabup a bont ritme i en bones sensacions a les cames, al arribar a dalt hem diuen que anava el 16e enfilo la baixada,anava adelantant corredors pero no sabia si eren de la cursa de l´ultra o de la meva, es igual no m´importava i al fi l´ultima Col de Portet el cual el vaig pujar a un ritme molt viu, sabia que era l´ultim lloc on tenia que patir ja que de cames hem veía be i podía forçar a la baixada i aixi ho vaig fer al arribar a dalt hem vaig llençar cap a meta, no parava d'adelantar corredors la majoria de l´ultra pero amb ansies de que algún seria de la meva cursa i milloraria posicions i al final aixi va ser no van ser moltes pero 12e per mi es una bona posició, estic satisfet, tambe la de tots els participants de la UEC que ens haviem marcat uns temps molt mes alts i els han rebaixat considerablement.

Xavi Gine
Crònica del Grand Raid des Pyreénées 2009

El dilluns 24 d’agost arribo al càmping Rioumajou, prop de Vielle-Aure, disposat a passar uns dies de sol i piscina previs al "Grand Raid des Pyrénées" (GRP) després d’haver completat la Carros de Foc aquell mateix cap de setmana. Fins a tres colls (Bonaigua, Portillon i Peyresourde) hauria de travessar des d’Esterri d’Àneu fins arribar al meu destí, per revolts i carreteres estretes, entre avetoses i fagedes, per bonics pobles i valls.
Núvols i tempestes em donen la benviguda al Pirineu francés, dinamitant els meus plans de remullades i "pànxing" al sol. Dimecres 26, una sortideta plàcida per a pujar (en cotxe) els mítics ports d’Aspin i Tourmalet, acaba en ascensió a peu al pic du Midi, aquell observatori astronòmic (o astrològic?) que ens dominà en un tram del recorregut del GRP.
Al càmping i als voltants de St. Lary no paro de veure homes i dones de cames fibrades, entrenant. Què he de fer jo entremig de tant de crack? Els integrants de la UEC Tortosa van arribant durant la setmana, primer les floretes, Ana i Jesús, Martí i Leo amb la família, els insensats de l’Ultra, Murall, Tara, Chaski, Jordi i els roqueteros Javi i Albert ("los últimos serán los primeros"). La bandera de la UEC Tortosa oneja a l’hotel de concentració, i més d’un se’n va a dormir sentint el "Viva la vida" dels Coldplay dins del seu cap.
Divendres 28, els més valents animen a la sortida dels "Ultra" a Montse, Reyes, Perales i Paco. Passades les deu del matí, els anem a trobar al punt de control d’Artigues, a on arriben els participants que semblen aparèixer d’entre la boira, del no res. Després dels ànims als herois i les fotos de rigor, una tarda tranquil·la a Arreau, recollida de dorsals i tarda relax.
L’excitació la nit anterior a les curses no em permet adormir-me massa d’hora, i per això vaig pensar que mirar la final de la Supercopa d’Europa era un plan perfecte. De camí al pub Kinito de St.Lary, em trobo a Oudur vagant pel poble, amb l’únic objectiu de fotre’s un patxarán. Com a bon pub, el Kinito tenia patxarán i el vam saborejar a la terrassa, tot esperant que es convertís l’endemà en la nostra particular poció màgica. Dissabte 29 d’agost, 5 del matí, fosc, boira pixadora...la muntanya marca la duresa des de la sortida. Sembla que et parli: "què vols una humitat que et cala els ossos? O prefereixes un dia clar, de sol espatarrant?". Mirant les fotos de la sortida, sembla que als corredors de la UEC Tortosa els hi és igual, perquè estan disposats a xalar sí o sí. De sobte ens trobem atrapats a les primeres files de sortida...sonen les esquelles! Estem en cursa! Només ens queden...buff! Millor no pensar-hi , i tirar endavant, intentant trobar cadascú el seu ritme.
No començo massa fi, hi ha alguna cosa dins la meva panxa que no rutlla, però afortunadament em passa després de mitja hora. M’ajunto amb Joan Forés, i amb un bon ritme, encarem la pujada cap a Espiaube i el Coll de Portet, per un camins emboscats i trams de pista. En dos hores i quart ens plantem dalt, i el que més apetia, la "soupe"; jo que en sóc un fan, vaig tripetir. Continuem la marxa per un tram ondulat, de fàcil sendera, però amb una notable sensació de fred. Si no em vaig posar els guants, va ser per no perdre a Forès, que en aquell moment, anava com una moto. Sortim de la boira al Llac de Bastan, i mirant enrera contemplem el mar de núvols a les valls, gentilesa de la inversió tèrmica, des dels colls assoleiats. Havien passat ja tres hores, però ni m’havia enterat. Joan pateix una entortillada baixant en direcció a Artigues, però arribem finalment a aquest punt de control en 5:35 aproximadament. Mentre mengem i carreguem de líquid, arriba Oudur, que jo crec que no s’atura ni deu minuts, i surt per la porta entonant cançons no aptes per a ser cantades en horari infantil.
Per arrencar, m’agrada el principi de l’ascensió al Col De Sencours, sense forts desnivells, ideal per escalfar motors després de l’aturada de 25 minuts. A mitja pujada, sento la necessitat d’incrementar el ritme, no sé per què. Em sentia còmode, m’agradava aquella pujada, coneixia el recorregut per la sortida de dimecres, sabia on acabava el coll, i vaig començar a avançar a gent, clavant els bastons amb ràbia contra les pedres. Un cop dalt, torno a coincidir uns minuts amb Oudur, que de seguida reemprén la marxa i també amb Joan Forés, Leo i Ana, que arriben un poc més tard. La baixada cap a Tournaboup la faig en una hora aproximadament, en general per camins pedregosos, trams de senda traïdora, mig tapada per la vegetació dels voltants i una mica de pista al final. Només pensava en el plat de pasta que m’esperava, que vaig devorar, i en poder estirar una mica. Quan ja em preparava per a marxar em torno a trobar a Leo i Ana, però sense Forés, que s’havia quedat enrera.
Aquesta etapa se’m fa llarga i pesada, noto que ja no tinc tantes forces. El Col de Barèges sembla no arribar mai, tot i això, encara vaig avançant gent. A la baixada cap al lac de l’Oule, però, és on noto que les cames em fan figa. Vaig preferir caminar per molts trams corredors per a guardar una mica de gasolina per al final. A l’avituallament, decideixo, molt encertadament, quedar-me amb Ana i Leo. Encarem la pujada al Col de Portet per terreny de pista, sabent que és la última pujada. Reconec que després del Portet, em pensava que la baixada seria més fàcil del què va ser. Després d’algun moment de tensió entre les xiques ("Leo! Tápame el culo!!!!"), vam assolir un bon ritmet per una zona que planejava fins a l’alçada de Soulan. Des d’allí, una baixada molt dreta ens va dur a trams de pista en progressiu descens, un terreny en teoria còmode, però on ja sentia cada pedra atravessar les meves Trabucco. A partir d’aquí, una misteriosa energia va sorgir de Leo, que quasi posseïda, va arrencar a córrer. Què li deu passar? "Que lo manso m’ha dit que havia d’arribar de dia!!". I així va ser, paraula de manso i tot Déu a córrer costa avall. Al menys, poc abans d’arribar als poblets, vam aconseguir pactar amb ella: "l’arribada la fem corrent...però ara caminem una mica, eh Leo?".
Feia rato que ja desvariàvem i anaven pensant en com entrar a meta, a lo Michael Jackson, a caballito, amb els pantalons baixats... Finalment arribem a Vielle-Aure (15:59:41),amb la família esperant a Leo (i fent un curradíssim seguiment durant tota la cursa) i tota la resta de uequeros, els cracks del Grand i els marcianos i marcianes de l’Ultra. I amb quines notícies! Tinc la impressió que tothom ha fet millor paper del què s’esperava. A mi em sortien 18 hores, sense comptar les aturades...què ens ha passat? A l’Ultra, la Reyes se surt (2a absoluta), com també Paco i Perales; llàstima Montse que es va haver (o la van haver) de retirar. Quin paper dels roqueteros Albert (4rt absolut) i Javi (12è absolut)! Marga, Rosa i Jesús arriben en menys de 20 hores, Chaski i Jordi arriben com si vinguessin de comprar el pa i Martí rebaixa el seu temps de l’any passat en una hora. Fa prop d’un any vam prometre a Martí que enguany aniríem al GRP, i bé que l’hem encertada: Martí, gràcies per portar-nos a aquesta cursa. A tots els que han estat aquesta setmana a St. Lary, corrent, o no i també a aquells i aquelles que no han pogut venir, però que pensaven en natros (Mauro, Isa, Elena, Fran, et al...), gràcies per una setmana inoblidable. I felicitats, Leo, vam arribar de dia.
by Rafa (J.W.)
Minicrònica de Leo
Jo no ser per on començar, però la veritat es que tenia molta il.lusió per fer aquesta cursa però a la vegada em feia molt de respecte.D´aquesta categoria amb uns desnivells tant fort i tants de kms no ho havia fet mai, però bueno vaig pensar Leo valor y al toro. Vaig seguir molts de consells del Manso, Perales entre d´altres i també uns bons entrenos , però el cuquet el tenia.Vaig trobar una molt bona companyia , ANNA, i ho vam aconseguir. El suport de la meva família també em va ajudar molt.Ha segut una experiència molt bonica i una satisfacció personal molt gran. M´hagués agradat compartiru en Isa i Elena però no va poder ser.
Fins la pròxima.
Besets a tots.
By Leo



30 d’agost 2009

Cronica do Canon do Sil

Avui tot el dia que estic pensant amb els meus amics que estan fent el GRP, desitjo que els vagi a tots molt bé, n’estic convençuda que així serà, en el fons em fan envejeta, sana, però envejeta. Després de fer la CCC i el UTMB, vaig decidir agafar-me un any sabàtic, bé com ja sabeu molts aquest any el meu objectiu ha estat primer Zegama i ara copa d’Espanya.
Divendres passat vam arribar a Parada Do Sil, Cèsar (suport moral i logístic)i jo, lloc on tindria la sortida, la III Carrera de Cànon Do sil. He de dir, que en la casa rural on ens vam allotjar es respirava tanta tranquil·litat i estàvem tan relaxats, que pensava que diumenge quan donessin el tret de sortida no tindria ni esperit de començar a córrer.
Dissabte al matí mentre passejàvem per la vora del riu de Baños de Molgas vaig rebre una trucada, quin goig eren els meus amics uequeros que estaven fent l’últim esmorzar de la temporada d’estiu, volien desitjar-me sort, la qual cosa ho vaig agrair moltíssim, immediatament tot el relax que portava dintre va desaparèixer i al seu lloc es van posar els nervis previs a una cursa. Per la tarda recollida de dorsal, ja és respirava ambient de cursa, totes les corredores i corredors ja anaven per allí. Uff...!! quina llista de corredores veteranes... totes les del Taga i alguna més de la federació Madrilenya, que difícil ho tenia, els nervis anaven en augment... Quin goig quan vaig veure a Kiko, era la sensació de tenir algú més de casa, després petar la xerrada amb la Teresa Forn, amb la gent de Huesca, amb el Kiko Solé (quantes histories té per contar, no me’n cansaria d’escoltar-lo), persones fantàstiques, escoltar per part del director tècnic de la cursa, tot el que ens esperava, totes aquelles pujades i baixades que sempre acabo pensant que preferiria no saber-ho i ja m’ho trobaré. Al finalitzar sembla que teníem un càtering i discoteca, que fort, ho havíem sentit bé, havien muntat una discoteca per als corredors i acompanyants, no sé si realment es va animar algú però natros per si de cas... (ja sabeu que a mi això de la musica...) Desprès, vam anar a la casa rural a gaudir d’un bon sopar, i de la tranquil·litat que allí es respirava, i comentar el perfil de la cursa amb dos corredors més que estaven a la casa.
Diumenge a les 7 toca despertador, esmorzar i cap a parada do Sil, amb el dorsal i els nervis posats, estirar una miqueta les cames amb Kiko, fer unes quantes fotos i preparats per sortir, tret de sortida i a còrrer. Els nervis ja havien desaparegut, recorregut bonic, la gent abocadíssima amb els corredors, sobretot amb les corredores, eren pocs habitants però es feien notar, molt bona organització, bons avituallaments. Al principi de la segona pujada vaig veure davant meu a Teresa, no es trobava molt bé, vaig estar un ratet al seu costat intentant animar-la però més tard vaig saber que no ho vaig aconseguir, em va saber molt mal, per a mi és un ídol. Vaig continuar, els últims 8 quilometres se’m van fer molt durs, feia un sol que badava les pedres....però una vegada creuada la línia de meta ja m’havia passat tot, i quan em van dir que havia quedat 2ª veterana encara més.
Com és costum sempre que hem acabat un objectiu a l’agost ho hem fet amb un xuleton, aquest any no podia ser diferent, Després de Parada do Sil ens hem vam anar a Àvila i allí ho vam celebrar amb un bon xuleton Avilés i amb un bon vi. Ara a preparar-me per a la pujada a Oturia, espero que la calor ja estigué de baixada.
by elena

24 d’agost 2009

La Triatló de Xerta 2009: fenòmens paranormals afecten alguns dels participants.

L’onzena edició de la Triatló de Xerta va ser una festa com cada any, ja que és una bona oportunitat de fer un bon exercici (un combinat de tres diciplines esportives diferents) i de fer una nova trobada de la gent que ens agrada l’esport, especialment els de muntanya (tot i que en aquest cas no era, precisament, massa muntanyenc). A més a més, aquest any la representació de la UEC ha estat força nombrosa en relació als altres anys (es veu que l’entrenament d’enguany és més relaxat, ja que heu canviat el Montblanc pel Pirineu). Malgrat això, he trobat a faltar molts i moltes que no vaig poder saludar i petonejar efusivament. Encara que no puc participar en gaires curses, alguna n’arribarà i us podré saludar.



Com que estem davant tres disciplines ben diferents, a alguns els va més bé una modalitat que una altra. Com que som de la UEC, a la majoria us va més bé la cursa de córrer i a un bon grapat també us va molt bé la bici de muntanya, però en canvi alguns poquets som més aquàtics. Ara, tal com és aquesta i la majoria de triatlons, la bicicleta és la clau. Els que ho fan molt bé amb la BTT són els que s’emporten els premis.





Tot i que sigui increible, ell més destacable que vaig poder apreciar durant la triatló, va ser que es van produir una sèrie de fenòmens paranormals que ens van afectar a la majoria de triatletes de la UEC. Possiblement, el dia abans, es va produir un fenòmen d’abducció multilateral, del qual alguns “uequeros” em vam sortir perjudicats i d’altres, en canvi, en van sortir amb beneficis evidents. Devia ser una gran nau extraterrestre que ens va xuclar, on uns homenets verds o unes donetes verdes van estar fent proves amb els nostres cossos i ments, per veure com ens podien fer millorar o empitjorar.

Si no va ser això, quina explicació podem trobar al fet que alguna malaltia gàstrica, alguna lesió muscular o, fins i tot, la mateixa son no deixés ni participar algun dels companys. O quina explicació hi ha perquè un dels més experts en curses, raids i múltiples esports d’aventura, quasi que se’ns ofega al Canal. O quin misteri ocult hi havia perquè un altre patís un boicot als frens de la seva bici (Hosti, un moment si aquest era jo mateix! Pedalava i pedalava posant-hi ganes, però tohom em passava com si jo fos una tortuga i els altres semblaven llebres amb bici que deseguida s’allunyaven, sense que em passés com en el conte: la tortuga no va fer més via que les llebres. Si això no va ser causat per una abducció alienígena, què va ser? Ho hauré de comentar amb el Sebastià d’Arbó o amb l’Iker Casillas? Què bé que em va anar l’any passat i no n’era conscient!).



En canvi, n’hi va haver que els va passar el contrari. Alguns que quan eren petits van caure al bol d’Obèlix i sempre estan a primera fila. Jo no poso noms per no deixar-me’n cap, però tots podem saber de qui estem parlant. No obstant això, no em puc deixar d’esmentar un exemple claríssim d’abducció positiva: “l’xkefe” (si no és així, com es pot entendre el bon estat de forma que va demostrar ahir?) Però ni molt menys va ser l’únic. Per exemple, les xiques sempre pugenr al pòdium, pot ser perquè les van abduir de jovenetes....?



Ja m’enrotllo com sempre, bla, bla bla, bla!!! Total, que malgrat les abduccions, va ser un dia de relax i de bon rotllo. Primer molt refrescant al Canal, però que va acabar molt calent. L’escalfor la notàvem tots, però per a alguns va ser màxima (un altre misteri ocult)!!!!!!


Que vagi molt bé pel Pirineu! I els que no hi pugueu anar, a xalar que s’acaben les vacances.

By Pep

Les fotos d'Isa

Les de Karim

La crònica de  Puça

19 d’agost 2009

Antreno talismà V. 2.0 - 09

Para los que creuen i para los que no creuen en amulets, burges i altres xuminades; tipus una cabeça d’alls dins dels sostens o calçotets, aquell pin a la motxilla, la cinta rosa al cap, un llacet a la punta de no se on .... una xuminada més és l’ANTRENO que farem aquest dissabte. És el més important pel GRP, no provoqueu la “diosa de la fortuna”, qui no vingui te molts de números de loteria pel proper cap de setmana.

Possat en mans de la runnerciència encara no s’ha pogut esbrinar l’origen dels resultats tant espectacular d’aquest ANTRENO. No se sap si son los xipirons o lo cremadet o la graciosa del Tosca o l’ambient caliquenyo del bar de la raval o ves a saber lo que, però ja portem dos anys fent aquest ANTRENO i los resultats són més que bons.

Imprescindible inscripció als comentaris.

Programa:

Lloc: Esglesia de la Raval
Data: Dissabte, 22 d’agost de 2009
Horaris:
Breafing: 7:50
Sortida: 8:00
Piscina: 9:15

Esmorçar: 10:00

18 d’agost 2009

Volta per la banda de Fredes. 15/08/09

Com deu de ser costum entre els membres de l'equip Trail de la UEC, a les 5 quedem a la gasolinera Quatre camins Paco Murall "Ou dur", Joan Perales, Ana "Campaniya", Leo, Xavi "Xasqui", Moisés, Tara, Paco "Lo Manso" i un servidor i acte seguit ens possem en ruta cap al pantà de la Sènia, punt de partida i final de la sortida del dia, "la volta a Fredes".
Les fotos clicant a la foto de l'esquerra
La sortida, dirigida explendidament pel Sr. Perales, fou d'una duració aproximada de set horetes i mitja, amb paradetes per esmorzar i cantar unes nadales al pesebre del Tossal del Tres Reis, però sense encantar-mos, avui anem per feina que la gent a quedat per dinar. La sortida passa pel Portal de l'Infern, el Poble de Fredes (avituallament líquid), el Tossal del Tres Reis, el Refugi de Font Ferrera (un altre avituallament líquid) i el pic del Marturi (si no recordo malament), sesió de fotos i apa tornada cap al pantà, que ja es veu a la llunyanía com una taca.

L'activitat fou amenitzada pel Sr. Tarazaga, que per a jolgorio del personal ens va explicar, el segúent acuidt:

Er pápa que coge al hijo gitano y le dice:A vel Richal
voy a haserte unas preguntas que ma dicho la siñorita
quevas malamente con las matemáticas.

- Enga pápa, aqui esta er tio pa respondel....
- Aaaaayy va la primera, amos a vel Richal, cuánto eee
4 x 4?

- Ayyy pápa, pos mu facil eso es un tó terreno
- Ele ahí mi gitanilllo, mu bien, enga la segunda, qué
eeee 3 X 2?

- Uy pápa, pos que va a ser, eso es el Carreful
- La paya de la maestra que no entiende na, mu pero que
mu bien.

- Venga ya, la urtimas pa ver si serass Patriarca.Vamos
con la fregoneta y passamos por un melonar que tiene
200 melones,cojemos y cholamos 100 melones, a ver
Richal qué queda?
- Pos pápa.............¿que va a quedal?............¡¡¡ pos otro viaje...!!!

Moments més tard, el que ens va deleitar amb les seves dots artístiques fou el Sr. Murall, pero el que escriu aquesta nota no recorda el titol dels monòlegs, que no van ser menys divertits que el del Sr. Tarazaga, com a mostra el següent: "La vida es una barca" de Calderón de la mierda.

En la vertent de contacte en la fauna, el Sr. Txaski, després de coneixer la identificació del muixó "Pitxu Pitxu" per part de l'equip la setmana anterior, ens donà a coneixer el "ui ui ui", que canta així quan aterra, degut a que té les cames més curtes que els ous.

Com a cloenda d'aquest últim entrenament important de preparació al GRP destacar el banyet al Pantà de la Senia i l'açanya del Sr. Tarazaga fent el salt des del pont del pantà, que va arrencar els aplaudiments de tots els companys del Raid.

by joan4s

17 d’agost 2009

XI Triatló Popular de Xerta

Diumenge 23 d'agost de 2009

Sortida a les 10:00 hores.

El recorregut serà el mateix que l'any passat i està compost dels següents trams: 800 metres nedant 14.000 metres en bicicleta de muntanya 3.400 metres corrent.

Trobareu informació mal actualitzada AKI
(Si aquestos dos paios de la foto (el de roig i el de negre) fan podi, que no farem natros ? )
Vinga animeus que xalarem.

11 d’agost 2009

Objectius a la vista


Després de mesos de preparació, dubtes, paelles, triomfs, calçotades, pífies, lesions, rostides i estofats, arriba el moment que molts estàvem esperant. La loteria, com sempre, ha anat repartida i alguns que portàven molts números, al final sembla que no els tocarà; d'altres malahuradament sense jugar-hi gaire a darrera hora s'emportaran la grossa. Va com va la rifa, com lo progrés, no s'atura mai i tots portem com a mínim un talonari.
Seguir en el camí (encara que estigue asfaltat) és lo important i fer-lo junts és lo més bonic del món.
Molta sort.

10 d’agost 2009

Cròniques de la Volta al Port 2009

La crònica de Campa:
Jajaja!!! Fantàstiques les fotos!!! Gràcies Joan per dedicar temps a fer-les!!!
No sé per on començar perquè com sempre hi han un munt de coses que contaries i no voldries deixar-te cap. Així que, com es difícil que ho explique tot en una crònica, només aprofito aquesta per intentar transmetre algun que altre sentiment i fer agraïments:
A Leonor: per ser com és, per estar sempre (encara que jo tingue penjat el “cartellet de tancat”) i pel refugi que em dona quan compartim aquestes “batalletes”.







A Joan Perales: Per ser un bon company, i per la dedicació i entusiasme a l’hora de dissenyar la ruta.
A Paco Murall (Pichiu, pichiu) : Per com ens ha cuidat, tot i que la mà d’obra va ser de Magüi, ell va tindre la idea i va estar molt encertada. Per les cançonetes amb les que ens vas delectar i per l’esforç d’acabar la ruta.
A Marga: Por el ratito de “sueño” i per tindre la paciència de vindre a per natros amb els “peuets” xunguillos i acabar com una campiona!
A Joan4s: per les fotos i perquè quan portàvem quasi 13h de batalla, Leonor (que no calla mai) li va preguntar, com va Joan??? I el tio va y suelta “FANTASTIC”, jajaja casi me muero!!!
A Paco “Lo manso”: per lo de sempre (bon manso). No sé que seria sense la teua vaselina, sense “l’animació musical” que a certes hores ens sorprèn i perquè no sé, me he acostumbrado a tenerte cerca en estos momentos!!
A Tara: Brutallllll el giro aprendido en tus tiempos de batalla!!!! Jajaja, casi me “meo” (de la risa claro), també per ser molt bon company i per “currar-se” l’avituallament isotònic del diumenge.
Avituallaments varis: Mauro i Isa, moltes gràcies per oferir-nos lloc on dormir, es d’agrair que tot i que la situació d’Isa no era la millor ho heu fet igualment. Magüi, per transportar motxilles i per la mà d’obra, molt bons els bocates!!!
Per últim dir que; el Port és tot un mon, un mon on les cabretes com natros descobrim i sentim la llibertat, descobrim la “companyonia” (joer la palabrita esta, estos catalanes!!!) i on dia a dia ens permet superar-nos física i psíquicament. Gràcies per donar-me la oportunitat d’endinsar-me en aquet mon i per els moments de “xalera” que em compartit en ell.
By Campanilla

I AKI les de campaniya

Recorregut amb google earth

Lo dissabte a la llum de la lluna, los vuit expedicionaris, Leo, Marga, Anna, Perales, Lo Manso, Tara, Joan4s i Pako encaravem des del Mas les primeres rampes en direcció al Castell de l'Erosa.
Des del primer moment vam saber que ens esperava una bona suada, atès el grau d'humitat ambiental i la manca total d'aire. Per sort gairebé no vam veure el sol en tot el dia. Això no va impedir que literalment mos anessem derretint mentre pujavem i baixavem, fent lo xona pels escarrissons i barrancs d'un perfil que més que de dents de serra semblava de mandíbula de cocodrilo. Un recorregut hàbilment dissenyat per Cucut que mos va permetre anar reomplint camels a les fonts, rius i ullals que travessavem i ingerir tota classe d'isotònics, sals, gels i burundanges que anaven sortint de les motxilles i que algú va pagar l'endemà en moneda de curs poc legal al preu de 8 parades tècniques. En total mos va costar 14 hores arribar a Beseït, on vam gaudir d'un bany exfoliant a la piscina, d'un bon sopar a la fonda de la sinyó Cinta i d'una nit reparadora, entre roncs i manses, a l'hotel-resort de la UEC de Beseït.
L'endemà a les 6, esmorzats i resignats, ja estàvem altre cop a la pista, tots menys Maggie, que amb els peus en llaga viva va haver de renunciar a la segona jornada, malgrat haver aguantat el dia anterior fins al final com una autèntica aconcaguirl. El recorregut va ser molt més fàcil que el del dissabte i preciòs, remuntant el Matarranya fins a la font del Teix, uns pel Romeret i altres pel llit sec del riu i per la pista cap a Capatx. Vam despedir a Leo que baixava cap a Tortosa, entre cants de la legión, desfilades militars i pitorreos varios, vam seguir cap a Casetes Velles i vam arribar l'Àrea de la Vall al cap de 7 hores de caminar. Allà mos va vindre a recollir Maggie amb l'autobús de la UEC i després d'un bany a la piscina del Mas vam acabar dinant i brindant pels presents, los absents, los rajats i los matats.
Espero que algú altre dels expediucionaris/es explique la seva versió dels fets, perquè amb tantes parades tècniques me vaig perdre un munt de coses.
Courage i vaselina. by oudur

03 d’agost 2009

32a cursa de l'Espluga de Francolí 15 km

Que no fa un pare per un fillQuan tenim un fill tenim una gran responsabilitat,passar nits sense dormir perque lo xiquet s' desvelat, ampapusarlo,fins que menje sol,portar-lo a escola,repasar les tables de multiplicar, adependre ''los reyes godos'' i quan se fan una mica mes grans anar-los a buscar a les 3 de la matinada als pups pera que no vingue sol a casa.En això que arriba un dia i diu vull anar a corre, pos ànim fill meu, espardenya i cames, anem a alguna cursa de 10 km i per fi una de 1a la 32a cursa de l'espluga.Tots m'avien parlat molt be però la veritat s'hi ha d'anar,1200 inscrits, un poble preciós que es volca en la cursa ,entres al monasteri de santes creus,xaranga,i la gen dels avituallaments increïble animant i això que anàvem dels últims.La cursa, los 1es 8km son de pujada i los 7 restants de baixada vam fer 1h 30m molt be. Al arriba bossa del corredor completa i lo millor de tot la dutxa. los homes a la piscina la majoria en pilota picada un espectable.Per acabar dir que Carles va fer 2n de la categoria i es va endur un trofeu mol bonic.Be ja n'he tenim una altra al pot. L'objectiu de Carles es la mitja de Tarragona.
By Marten de la Bovine.

VOLTA AL PORT 2009. 8 i 9 d'agost

Com ja va sent una tradició estiuenca trailuekera, este proper cap de setmana farem una volteta de dos dies pel Port, enguany amb sortida i arribada al Mas de Barberans, fent nit a Beseït.
Lo recorregut:
1er dia (dissabte 8): Mas de Barberans, Castell de l'Airosa, coll de Lloret, bc. de Lloret, escarrissons de Borosa, Cova Ebre, Travessa del camí, coll de Pallers, Pous de la neu, Mascar, la mola de Catí, font de Bunyols, canal del Rito, ullals de la Figuerassa, pista del Regatxol, coll de Tall Nou, coll Roig, pouet de Borràs, i GR 8 fins Beseït.
2on dia (diumenge 9): Beseït, Parrissal, pas del Romeret, font del Teix, pista de Fredes, bc. de Capatx, Casetes Velles, font del Paradís, àrea de Les Valls, Mas de Barberans.
Los horaris:
1er dia (dissabte 8): Sortida a les 5 h. des de 4 camins (Tortosa) i començarem a caminar des del Mas cap allà les 6 h. L'arribada a Beseït està prevista cap a les 18 h.
2on dia (diumenge 9): Sortida de Beseït a les 6 h. i arribada prevista al Mas a l'hora de fer un capbussó a la piscina i dinar.
Cap la possiblitat de que algun/a rajat/da no la vulgui fer tota, en aquest cas, sapigueu que al menys un cotxe pujarà a Beseït lo dissabte a la tarda i baixarà al Mas lo diumenge al matí.
Este cotxe traslladarà material a Beseït dels valents que la facin tota (roba neta, llençols, tovalloles, etc. i l'esmorzar i l'avituallament del diumenge que ja me n'encarrego jo) pulutant los que vulgueu que us portin alguna cosa a Beseït, porteu-la lo divendres a les 19.15 h. al Bar del Parque.
Per poder fer les RESERVES del menjar i l'allotjament (sopar-dormir del dissabte i esmorzar-dinar del diumenge) cal que us apunteu ABANS DEL DIJOUS A LA NIT a la llista dels comentaris, amb la indicació de què reserveu (tot, dinar, sopar-dormir, etc.)
by oudur

01 d’agost 2009

TARA PARTY


He tingut que mirar lo calendari, fer molts de càlculs, peró finalment he arribat a la conclusió que lo berenar/sopar a casa Tara es lo dijous 6 d'agost.
Com sempre està tot hom invitat, aixó si, per a que no faci falta cervesa, lo que hauriem de fer es una llista, com sempre als comentaris.