31 de març 2011


Racó d’aigua donzella

Seguint amb les sortides dels dimecres, ahir vam anar al Racó d’Aiguadonzella, una zona no massa coneguda del barranc de Covalta.

Aquí podeu veure a la "donzella" Paco, comprovant la temperatura de l'aigua.
 Potser no arriba a l'espectacularitat del racó del Moro o Cova Pintada, però com se pot apreciar a les fotos deu nidó.






28 de març 2011

8ª Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

És més complicat fer una crònica quan les coses no han sortit tal i com un esperava abans de començar. I si a més no tens fotos o les que tens no són massa bones encara se’n fa més difícil no caure en la temptació de deixar-ho córrer i esperar que arribin dies millors.
Però la veritat és que en termes generals, i per tractar-se de la meva primera ultra, puc dir que vaig xalar com un ‘enano’ (amb permís dels nans) i vaig patir com... (poseu vosaltres mateixos el col·lectiu que vulgueu i allà amb la vostra consciència).
Martí i jo vam quedar per anar junts cap a la Selva del Camp i un cop allà ens vam trobar amb Ferran i Puça.
Es va fer de dia pocs minuts abans de la sortir a les 7 en punt del matí, però la boira va retardar una mica la sortida del sol, que no el vam vore fins que vam guanyar una mica d’alçada.
Tothom m’havia dit que aquesta marxa era molt ‘corredora’ i jo, que tenia ganes de córrer, m’ho vaig prendre al peu de la lletra i vaig començar a trotar a la que vaig trobar pujades suaus o trams plans. Martí, gat vell, em deia, ‘tu si vols tirar, tira i ja ens trobarem’. I així vaig fer. Als dos primers avituallaments (l’Albiol i Mont-ral) Martí arribava dos minutets darrera meu. Però ell és de parar poc, just per carrega les piles i torna a sortir. Jo m’ho prenia amb una mica més de calma i sortia una mica més tard. Al tercer control (Farena) vam arribar pràcticament junts i ell va tornar a sortir abans que jo, dient ‘vaig tirant, ja m’agafaràs’. I tant que el vaig agafar, 9 hores més tard al arribar a Selva del Camp. Ell feia més d’una hora que havia arribat. Però no avancem tant ràpid...
Abans d’arribar a Prades jo ja sentia gent que també corria quan podia que anàvem repetint ‘això ho pagarem’, i jo pensava que aquest ‘això’ no anava amb mi.
Fins a Prades només havia mirat els rellotges de les esglésies de l’Albiol i Mont-ral, i per tant no sabia com anava de temps. Al arribar a la plaça de Prades, on estava el control i l’avituallament, el rellotge de l’església em va donar el primer avis de que alguna cosa no estava rutllant com jo havia previst. Clar que la meva previsió l’havia fet més amb el cor que amb el cap, donat que no tenia massa experiència en aquestes ‘estofades’.
Aquí ja portàvem més de 40 km i un desnivell acumulat considerable (no me’n recordo) les cames i peus començaven a notar la falta d’entreno o potser la falta de descans posterior a la marató de BCN. Per un moment, molt, molt curt, vaig pensar que havia un bus que et portava de tornada des de Prades a La Selva del Camp, però a les penes punyalades...
A tot això, de Martí cap senyal. Ja havien passat 5 hores des de l’última vegada que ens havíem vist i m’havia dit ‘vaig tirant, ja m’agafaràs’. Però com no l’agafava vaig arribar a pensar, o que potser s’havia confós en alguna sendera i havia hagut que recular i per tant potser estava darrera meu (je, je...) ,o que el molt...havia posat el ‘perkings’ en marxa i per tant ja feia temps que havia passat per allí. Em vaig ensumar-me que la resposta correcta era la ‘b’.
A la sortida de Prades el camí era prou pla, excepte una pujada sortint del control de Capafons fins una mica abans del Coll de la Mussara, al voltant del km 50. Les vaig vore de tots els colors perquè ja estava prou tocat. A partir d’aquí els últims 15 km tot baixada. Curiosament, els peus em feien menys mal quan corria que quan caminava, però les cames funcionaven al revés i van ser aquestes les sacrificades perquè vaig arrancar a córrer com vaig poder i vaig arribar a La Selva 13 hores i 15 minuts després d’haver-la deixat pel matí. Martí feia més d’una hora que m’esperava. No sé el temps exacte que va fer ell perquè encara no han sortit les classificacions.
De Puça i Ferran no vam saber res més fins a l’arribada, però evidentment havien arribat molt abans.
Jo personalment estava molt content. Primera perquè el recorregut i la marxa en general m’havia agradat molt i m’ho havia passat molt be. En segon lloc perquè encara que havia finalitzat en un temps superior al que pensava (tampoc tant, eh!!), si l’havia pogut acabar ‘tranquil·lament’ dins del temps de control i per tant objectiu assolit. I finalment i sobre tot, perquè aquesta vegada, havia acabat sense caure!!!!
Agustí



27 de març 2011

Marxa de Paüls


Pos si, aquest any i sense que serveixi de precedent els actuals responsables de la Cursa de Paüls, volen organitzar paral·lelament una marxa. Ja fa dies que estem rumiant i mirant quin pot ser el millor recorregut, afortunadament a Paüls, si alguna cosa no fa falta son possibilitats i més ara que el Parc Natural està recuperant i marcant molts itineraris, majoritàriament per la zona de Sant Roc. Natros evidentment hem de sortir del Poble, i això ens obliga d’alguna manera a coincidir en algun moment amb el recorregut de la cursa, i amb lo que hem pogut observar a altres curses, això sol generar alguns problemes, ja sigui de despistes per part dels participant o sigui per que els marxadors que van més lents condicionen el ritme del corredors més ràpids.


Avui aprofitant que no hi ha competició, hem anat a fer el track del recorregut “quasi” definitiu, quasi, per que encara hi ha algun parell de detalls que hem d’acabar de decidir, però globalment no crec que varie massa, l’hem mesurat sortint de les piscines, es puja al pla de l’Hedra pel camí del Coll de l’Avenc i es baixa a Paüls per Sant Roc, en total ens han sortir uns 12 km amb 700 m. de desnivell positiu i un temps caminant de 2:45 hores.

La baixada de la cinta ?


Pos no esta va ser la baixada de la Isa.


De la Isa, de Perales, de Carlos i de Mauro, que son los única que van apareixe lo divendres a les 8 a 4 camins.


Tal com havíem dit vam anar a fer lo track de la baixada de la Mola d'Atans al Maset del Lloà, en un principi la idea era fer-ho pel lloc més raonablement fàcil, però anant en Perales es veu que això d’anar pel camí fàcil es incompatible, i ens vam arrear per un barranquet que “segur que ens porta a baix sense problemes”.


Cucut ? No. MR ? Si.

Lo dia va començar completament tapat amb una boira pixadora, que al poc rato de caminar ja en havia mullat completament.

Perales que anava davant, aprofitant la poca visibilitat s’amagava per a despistar-mos.

Arribant a la font del Montsagre d’Horta ens va sortir alguna ullada de sol, que vam aprofitar per fer la parada del bocadillo.

Aquí podeu veure, mes o menys la baixada que vam fer.

I com que en lo que vam fer encara no va ser prou, Perales ens proposa pujar al Vacarissal per la ferrada de un tirón, que si en sec ja te lo seu, en mullat i sense material, simplement acollonant....

Però com que en el fons ens agrada patir, per la ferrada que vam pujar.

https://picasaweb.google.com/isaarasa60/MolaDAtansMasetDelLloa#

24 de març 2011

Que fem ?


Diumenge 27/03/2011


Reconeixement del recorregut de la Marató de la Fageda desde Pallerols.

Hola,

Tenim previst fer el reconeixement del recorregut de la Marató de la Fageda desde Pallerols.
Quedem el dissabte 26 de març a les 08.00h. Plaça Amèrica - Camí de Pallerols de la Sénia.
Amb aquesta opció surten uns 30kms. desde Pallerols. I a dinar a casa . . . .
Corredors de nivell bàsic. Recorregut recomanat per a veterans; masters; coixos i embarassades . . . .
Pot vindre tothom que vulga, seniencs, canareus, tortosin, falduts,... tothom està invitat!
Salut!
Joan Mitjavila

Centre Exc. Refalgarí

21 de març 2011

Crònica especial del meu primer Ultra Trail


Hola a tots i totes. Jo voldria escriure 4 ratlles per explicar el que he viscut aquest cap de setmana tant intents de natura i esport. Més que una crònica voldria fer una menció especial a la meua amiga Isa que m’ha donat molt de suport mentre fèiem les proves. Ella poden fer millor posició ha estat sempre al meu costat donant-me molts d’ànims. Jo ja ho sabia que no em deixaria i així ho va fer. Jo ja la volia agafar però no podia, vaig treure totes les forces i ho vaig poder acabar. El divendres vam anar a un ritmet ràpidet, el dissabte vam començar en un grupet, Kiko ( que en lo fort que està el genoll li passar factura ), Dani (que s’anava reservant per la lesió ), Marga, Josep Vallés i Isa, però desprès de passar el Monsagre Marga i Josep els vam dir que marxessen. Ells feien aquesta prova. La pujada a l´Espina interminable i la baixada a Alfara un trencacames.Però desprès de menjar i descansar a Alfara una miqueta i veure a la meua família, Mauro i Mónica, vaig agafar forces per a la pujada al coll d´Alfara pensant que cada vegada quedava menos. Des de la Font Nova fins a Xerta interminable però sense encantar-mos ho vaig anar fent. L’alegria més gran quan vaig arribar a Xerta i la rebuda de tots i totes. Però faltava una última prova la cursa del diumenge, aquí si que vaig anar fent però a ratos vaig patir molt. Bueno no m’enrotllo més i vos vull donar les gràcies a tots i totes que en tot moment m´heu donat molts d´ànims i suport. I felicitats a tots els que n´heu fet una, dos o totes les proves.
By Leo


17 de març 2011

Dimecres de llevantada



Si no heu vist encara el film guanyador del concurs de projeccions del GORGS 08: "Els Ports" Un macizo con dos caras, de Saba produccions, aquí us deixo l’enllaç per a que li doneu una mirada http://vimeo.com/1067663. Aquest video ens dona una idea molt clara de com canvia el  massís del del Port en una llevantada important com la d’aquests darrers dies.


I amb aquestes perspectives, ahir era obligatori anar a fer una volteta guai per algun dels barrancs que ens queden més propers, i finalment l’escollit va ser el Bc de Sant Antoni-Lloret, on vam entrar a veure els ramals de Cova Pintada i el del Racó del Moro.


14 de març 2011

UTF o el primer Ultra Trail de les Fonts

Només fa 4  anys que s’organitza la cursa de les Fonts i ja s’ha convertit en una de les més especials del calendari de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.
Aquest any a demés, fent un salt  cap endavant, ens proposen un nou repte: l’UT les Fonts,   una cursa amb un format nou, 3 etapes en 3 dies, del divendres la nit fins al diumenge al migdia.

Les etapes:
  • La Nocturneta: 23km, 350m D+ | sortida el divendres 18 a les 21h00
  • El Trail de les Fonts: 55km, 3000m D+ | sortida el dissabte 19 a les 6h00
  • La Cursa de les Fonts: 27km, 1650m D+ | sortida el diumenge 20 a les 8h00

Distància i desnivell + total: 105km amb 5000m D+
També us podeu apuntar a qualsevol de les 3 etapes.


Activitats complementaries:

Per amenitzar la tarda del dissabte abans del sopar, ens han preparat unes xerrades en col·laboració amb alguns corredors sobre el tema:

Ultrafons, perquè atrau tant?

  • A les 19h00: PTL 2010 (Petite Trotte à Léon). Elena Ferreres
    Cursa al voltant del Massís del Mont Blanc de 240Km amb 17.000m D+, per equips de 2 o 3 i en autosuficiència.
  • A les 19h30: Marathon des Sables 2010. Albert Giné
    Cursa al Desert del Sahara de 250Km en 6 etapes, en autosuficiència.
  • A les 20h00: Tor des Géants 2010. Jaume Terés
    Cursa a la Vall d’Aosta (Itàlia) de 330Km amb 24.000m D+, en semi-autosuficiència.

Grimpant amb Confuci de fons (o volteta pels montsagres V.2 )

La sortida d’aquest passat diumenge és mereix anar més enllà d’una crònica clàssica, on es detallen els llocs per on passes, com si aquests fossin els veritables protagonistes. El recorregut, mig improvisat, ens va posar a prova i ens va regalar imatges d’aquelles que perduraran a les nostres retines.
Ens vam banyar els peus només sortir de Paüls, perquè el barranc baixava fort. Alguns fins als turmells, d’altres poc més de la sola de la sabata. Era només una qüestió de destresa... Vam grimpar per poder arribar al punt més alt de la ruta: la Punta de l’Aigua. Alguns amb una facilitat que impressionava, d’altres amb l’ajuda del veí. Vam compartir l’experiència de dividir-nos i tornar a trobar-nos. Alguns van cridar d’alegria, d’altres movien lo rabo. Vam travessar cortines d’aigua, una d’aquelles coses que pots gaudir molt ocasionalment als Ports. I alguns van xalar com quan eren xiquets de parvulari, amb una més que visible eufòria. D’altres, però, van preferir estrenar l’impermeable.

La qüestió és que ens va fer un dia genial, ple de moments “cucut” i descensos amb “trabuco noves de trinca”. Aquests dies es fixen en el record. Vam viure un matí feliçment primaveral. Moltes gràcies a tots per les quatre hores compartides!

I com encara estic mig seduït per l’alè fresc d’aquella experiència, concloc aquest escrit recollint un cita que va passar desapercebuda per a la majoria. La voraç batalla per aconseguir les millors patates fregides va despistar a més d’un. Preneu-ne nota: “Quan arribes a un bar i et trobes la teua cervesa a la taula és que algú ha arribat abans que tu”. Mauro (confucià de soca-rel)



Aquí teniu unes quantes imatges dels sis intrèpids excursionistes que van preferir grimpar per l’altra cara de la muntanya:

13 de març 2011

Volteta pels Montsagres. 13 de març 2011

Feia dos dies que tenia la motxilla preparada, i la roba i tot.
Feia un any que no sortia amb la colla per la muntanya i la sensació que tenia abans de les 8 era una mica estranya.
Ha estat sensacional retrobar-vos en el nostre ecosistema i m'ho he passat genial pantejant com un boig pujant la Gilaberta, amb lo ganxo posat a la motxilla de Toni. Imagineu com he xalat a la baixada.
Espero que m'aniré posant al puesto i mos veurem més sovint.
Això d'escriure cròniques se perd igual que el córrer, així que agrairïa que algú més entrenat em tirés un capot.
Algunes fotos de mòbil: https://picasaweb.google.com/pakomurall/SortidetaPelsMontsagres13032011#
Les fotos de Kiko:
https://picasaweb.google.com/francesc.garcia.grau/PuntaDeLAigua#

by oudur






10 de març 2011



Diumenge 13/03/2011




Dissabte 12/03/2011

  • Podem anar a cantar a sota la pluja.

09 de març 2011

Sortida guai del dimecres (?) no! avui "dimecres de patxanga"

Pos si! aquesta podria ser perfectament la imatge del partit.
I com diu la la cançó, "no estaban muertos, estaban de parranda".
Lo "Peret" diu que "estaban tomando cañas", però aixó ho hem deixat per al final de la volta a "cal rumano"

Avui entre grips i constipats hem patit algunes baixes i per a compensar-ho hem gaudit de la presencia de l’autèntic Crack de les Terres de l’Ebre, Paco "Lo Manso", que el diumenge passat va corre la marató de Barcelona, (la seva trentena marató d'asfalt), ahir no es va perdre l'entrenament dels dimarts i avui de marxa guai.


La volteta d'avui era per Paüls, i si fa unes setmanes vam anar per la zona dels barrancs del Morellar i de les Fonts, avui hem anat en sentit contrari: del Morellar cap al Pla d'en Pellisser, Sant Roc i la "Vall del Lugar".
Com podeu veure a les fotos, a part de caminar i trotar, també aprofitem per conèixer una mica millor tots els racons i raconets, que la majoria de vegades i per les presses ens passen per alt.
Montse: Que vos dic que es per aquí.
Corrals, masos, floretes...
Àrea recreativa i  Ermita de Sant Roc, un dels racons més emblemàtics per als paulencs.
El Parc Natural està fent una gran faena senyalitzant i netejant els itineraris més interessants del terme de Paüls.


Algunes fotos més

08 de març 2011

Marató de BCN – una autèntica festa.....d’ASFALT


Per fi va arribar. El que alguns hem estat esperant i preparant des de feia setmanes. Sacrificant en molts casos autèntiques perles com estan sent les ‘sortides guais’ i que ens posaven les dents moooolt llargues als que volíem anar però sempre pensàvem ‘i si després de tants dies vas i...’.

La festa va començar el dissabte pel mati amb el ‘Breakfast Run’, una petita cursa (4,195 km) que rememora els darrers km de la marató dels JJOO del ’92 finalitzant a l’estadi olímpic. Desprès hi havia la ja tradicional ‘Pasta Party’ en la què reparteixen plats de pasta per els corredors i acompanyants.
Recollida de dorsals (o si preferiu pitralls), bossa i samarreta. Tots esperàvem que també ens donessin un tallavent com els que portaven els voluntaris i organitzadors, però ens vam quedar amb les ganes.

El diumenge havíem fet una primera convocatòria per prendre el cafetó clàssic i una segona convocatòria ja a les portes de la muntanya de Montjuïc (muntanya???, Algú ha dit muntanya???). Fotos i corrent a deixar la roba. Bé, Paco (lo manso) de presa no tenia cap. Ell celebrava la seua 30 marató i això li dóna un punt de vista diferent als que ho feien per primer cop o som quasi ‘novatos’ en aquesta mena de carreres. Aquesta era la meva segona marató. Però en aquest moments també s’agraeix que algú posi una mica de calma. Pixadeta i cap a la sortida.

A partir d’aquí ens separem cadascú al seu ‘calaix’ en funció de l’expectativa de temps que pensar fer. Només queda esperar uns minutes a que la gent comenci a córrer. És un espectacle veure tanta gent (més de 15.000 inscrits dels quals van prendre la sortida alguns més de 13.000) començar a moure’s cap a la sortida com una onada que va de davant cap endarrera. Des de que els primers van començar a córrer fins als últims es van posar en moviment va passar més d’un quart d’hora. Però va ser al enfilar el carrer de Sants, cap el camp del Barça, què feia una mica de pujada i es podia veure molt be per davant teu, quan realment et fas a la idea de la dimensió que té tot allò. És un del moments més emocionants.

La megafonia de la sortida ha deixat pas al repicar de les passes sobre l’asfalt (si, si, asfalt) o de la música del mp3, com era el meu cas, i que havia preparat tant o més que les sèries dels entrenos, procurant que el ritme de la música fos lo suficientment distret i constant com per facilitar el ritme de les cames. Recordo que en aquell moment sonava Sweet Home Alabama - Lynyrd Skynyrd. Les coses començaven be.

Passem per diversos punts singulars de BCN els quals estem acostumats a veure’ls però no des d’aquella perspectiva i que generalment eren on més gent es concentrava, Passeig de Gràcia, Sagrada Família, el pont de del carrer Bac de Roda, la Diagonal,  l’Arc del Triomf, Portal de l'Àngel, Catedral, Les Rambles, etc. Ara els recordo vinculats a la carrera i a la música que sentia en aquell moment. Per exemple, al passeig de Gràcia em sonava això: Us3 - Cantaloop

La música no m’impedia sentir els crits de la gent que ens animava a peu carrer. Això també et donava un plus de força que en altres carreres torbes a faltar. Fins i tot en alguns punts (recordo a la Diagonal a l’alçada de la Plaça de les Glòries, aprox. km 28) que la gent anava acostant-se més i més al centre del carrer fins donar la sensació d’aquelles curses de ciclistes en què al final els corredors acaben topant amb el públic.

Arribem al km 30 i ja es comencen a veure gent aturada fent estiraments. Fins i tot hi ha alguna pancarta que et recorda que el ‘muro’ ja està a la vista, però que passis d’ell i segueixis fins al final. És una sensació difícil d’explicar si no l’has patit alguna vegada. Excepte alguns calambres als peus i una mica de dolor a l’esquena, el meu ‘muro’ va ser molt baixet i el vaig poder ‘saltar’ i seguir fins al final, encara que una mica tocat.

Al km 39 (baix de les Rambles) anava prou apurat, però sento que algú diu ‘va!!, només queden 3 km i a casa!!’. I és el moment de recordar tota l’estofada que he passat durant 14 setmanes per arribar fins al final. Encaro el Paral·lel, ‘apreto’ les dents i amunt!!! i en aquell moment la música era Son tus perjumenes mujer – Carlos y Luis Enrique Mejia Godoy. (ho sento, un té l’edat que té). 


Km 40, nova barrera psicològica passada. Les pulsacions a tope. El 41 i el 42 semblen més llargs del que són i per fi la recta final. Torna a resonar la megafonia de fons però encara puc sentir la darrera cançó abans de l’arribada: Bob Dylan – Knockin’ On Heaven’s Door. La sensació és genial, les cares de la gent, i per suposat, la meva també són una barreja d’esgotament i eufòria. Ja està, ja podem tornar a casa, però amb el regust que aquesta festa...d’asfalt, ha valgut la pena.
Ara tornarem a la xalar, també a la muntanya.
Felicitats a tots/es.
Agustí

Més Fotos:  by Cesar

07 de març 2011

Rasquera-Tortosa? No! Remolins-Benifallet

A les 6:30 quedem unos locos que corren al pàrking del pavelló a Remolins. mareee....quines matinades de diumenge, la veritat és que ha valgut molt la pena.
Comencem a trotar de nit serrat i plens de fang comencem la que serà l'aventura travessia Tortosa-Benifallet.
Al pàrking trobem un infiltrat d'última hora que no es podia aguantar de venir i tot i no poder estar gaire estona ens ha acompanyat durant 1:30h fins la pista de la cova d’en Rubi, al cap del rato ens envia un sms d'envejeta dient que s'estava prenent una cervesa fresqueta.....jajaaja pos lo que s'ha perdut!!!!
A les 2h de caminar parem a esmorzar dalt de tot del coll de l'alba, quin dia més bonic! de tant en tant anàvem mirant els rellotges i pensant amb els maratonianos, que per cert felicitats a tots els craks, i amb la marató d'hores i km que ens quedàven a nosaltres també.
Hem rigut i disfrutat molt del dia i de la companyia, travessant els diferents termes de Bítem, i Tivenys, hem passat per l’Alenta, on hem deixat la pista que pujava del Perelló al coll de Xeta, pel Mas de Solsona, Creu de Santos, Mas de Mortero...
Quan hem arribat a La Creu de Santos ens esperava el KFE amb el floquet de neu!! quina alegria! ens ha fet molta il.lusió ja que ens ha donat ànims per acabar d'arribar al poble aprofitant la baixada de la cursa del Pastisset.
Allà nomès ens venia al cap la paraula cerveseta que sense pensar-ho dos vegades ens hem entaulat a una terrasseta del poble i au, a hidratar-nos s'ha dit. 
En acabar el refrigeri i mig contentets, pugem al cotxe de Toni que l'havien anat a deixar el dia abans, i com anàvem 6 al cotxe algú ha hagut d'anar al maleter la mar d'ample que de tant en tant li donaven conversa....
Conclusió: No hem arribat als 40km ni ens hem menjat una paella.....però n'hem fet 38 i ens hem fet un fart de riure.

by Monix