27 de desembre 2008

Sortida btt

Mentres se recupera Xica Amstrong del constipat i ens prepara una mica de crònica, podeu delectar-vos mirant les fotos de la sortida.
Els més espavilats ja veureu que no es la volta que teníem prevista de fer, ja que al moment de sortir ens va parèixer que estava més clar per la zona del Mas, així que vam decidir pujar a Casetes Velles, i ho vam encertar de ple, no ens va caure ni una gota de pluja, i Casetes Velles estava de postal nadalenca, en fi una sortida d’aquelles que sense esperar-teu surten redones.
Vam deixar els cotxes al barranc de la Carrobera i vam pujar per la pista fins al refugi del Mas del Frare, allí vam fer un mosset i després de jugar un rato i pel que es veu alguna agafar fred, vam emprendre la baixada per la sendera de Pinar de Gorra, uns fins a la Casa Forestal i els altres pel mas de Petrolí, retrobant-nos als cotxes.
Los variats i les cerveses tal i com mana la tradició els vam fer al Mas.
Per cert si mireu les fotos no intenteu buscar ni a Martí, ni a Pacolo ni a Xavi, els vam estar esperant fins a les 9 a quatre camins i no van aparèixer, ells s’ho van perdre.




video

PD. Felicitar a Tara, que es pensava que anava a fer la via verda, i va acabar pujant a Casetes Velles i baixant per la sendera fins al mas de Petrolí, això te el seu mèrit, ja que era la primera vegada que feia una sortida btt i amb una bicicleta deixada.

By xkf
Totes les fotos aquí>>

24 de desembre 2008

Propostes nadalenques

26 de desembre - diada de Sant Esteve
Tradicional pujada a la Creu
Més info>>


----------------------------------------------------------------------------------------------
dissabte 27 de desembre


Sortida btt al voltant del riu Ebre per les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.
Recorregut de uns 31 km. , amb el següent recorregut: Benifallet, pont del Llaguter, Valliplana, Pinell, coll d’Argoles, riu Ebre, Mirabet, pas de barca, Rasquera i GR fins a Benifallet.
Hem quedat a les 8 h. a quatre camins, pujarem en cotxe fins a Benifallet.


23 de desembre 2008

Sopar de Nadal


Este va ser un sopar increïble, d'aquells que es recorden, dels que fan piña, on vam acudir 30 uequeros disposats a recordar coses de la temporada i gaudir d'un sopar de germanor.
I aixi va ser, bon soparet, moltes rises, molt de vi, molts comentaris i tots molt guapets sense pantalonets curts ni malles.
En acabar el sopar el jesusenc i el roquetero van fer entrega a tots els corredors de la uec presents unes fotografies per que tots recordiguen este gran dia i este gran any, crec que va ser un detall molt bonic i espero que a tothom li agrades, va sorgir fer-ho amb l'amic el jesusenc i crec que a part de tot el bonic que va ser fins i tot va ser una mica emotiu, l'any vinent més.

Després del sopar vam anar al buda per acabar la festa i......vaja festa tu, allí va apareixer l'alcalde de Campredo i un grapat d'autoritats que només de recordar encara ric ara i va ser un final de nit impressionant, esperem que tots ho haguin passat com a minim igual que jo.
By Puça

22 de desembre 2008

Premis esportius del Baix Ebre


El món de l’esport del Baix Ebre, en totes les seves disciplines, ha assistit aquest cap de setmana al lliurament dels V Premis Esportius Baix Ebre, que organitza el Consell Comarcal i el Consell Esportiu del Baix Ebre amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria dels esportistes, clubs i entitats de la comarca durant la temporada 2007-2008.
Llegir més>>

KMV08

En breu penjarem les classificacions (trankils que no tardaran tant com les de Jesús) i actualitzarem lo Rànking.

Classificacions:
01.- PAKO MURALL 1 H 21' 45''
02.- KARIM 1H 22' 30''
03.- JAUME (cuñaaauu) 1 H 24' 40''
04.- NANDO 1H 29' 26''
05.- ANGEL SOLA 1 H 29' 35''
06.- CARLOS BALAGUE 1H 29' 59''
07.- PERE PANISELLO 1H 30' 52''
08.- MAURO XKF 1 H 32' 50'
09.- ELENA 1 H 36' 10''
10.- ISA 1 H 36' 10''
11.- PACO ALSO 1H 36' 45''
12.- TARAZAGA 1 H 44' 00''
13.- XENXO 1 H 44' 00''
14.- ALEJANDRO 1 H 44' 00''
15.- ANNA 1 H 45' 00''
16.- PINYOL 1 H 45' 00''
17.- JAVI GINE 2 H 2' 10''


Més fotos aki>>
Les fotos de Martí aquí>>

18 de desembre 2008

Programa del dissabte

A les 9 hores KMVertical
Trobada a quatre camins pera desplaçar-nos a la Caramella, depenent dels vehicles i acompanyants farem la cervesa al Port, si no pot ser, pos baixarem caminant i anirem al Reguers.

A les 18:00 lliurament dels Premis esportius del Baix Ebre
Al Pavelló de l’Ampolla, los galardonats son los membres de la expedició Denali 2008, los PTLs, Puça, Isa, Elena i Kiko i l’equip de Trail.
A part dels que han de recollir els trofeus, estaria be que anéssim més gent.

A les 22:00 Sopar de Nadal a Equitor, en acabar festa grossa al Moet o han sigue.

16 de desembre 2008

ESPADAN, ESPADAN, que tindras que m’agrada tan.

He preferit possar este titol despues de pegarli voltes i mes voltes perque penso que es mes bonic que no lo que tenia pensat originariament que era “ESPADAN, la gran RAJADA” ja que al final de “nosecuantesfigures” i “nosecuantsdespinings” a la linea de sortida, es a dir al moment de la veritat domes mos vam trobar 2 veteranos cumplidors i un parellet de tortoles voladores.

Espadan es una marato atipica en lo sentit que es la unica marato que se me fa curta i no perque estigue mal medida (i jo vaigue sobrat) sino perque te un recorregut molt entretingut que pasa per barranquets, oliveres, taronjers, asequies d’aigua, rierols, poblets molt ben cuidats i per suposat muntanya. Que hi voleu fer, un que es de garriga...., si a tot aixo li sumem uns avituallaments excelents (crec que vaig acabar mes gordet que quan vaig començar) pos ja tenim la xalera asegurada per a tot el mati.

La cursa en si mos va deparar una confirmació i una gran decepció. Una confirmació de que Pinyol esta en una galaxia diferent (igual se pensava que estava corrent la marato de Donosti) i una gran decepció com a venedors de Loteria. Ara vos explico. Al moment de la sortida, Pinyol mos va encarregar la guardia i custodia de Anna ja que era la seua primera marato. Natros com a “entessos” i mansos protectors pos ja se sap: “tu tranquila”, “Comença poc a poc que aixo es molt llarg”, “Nopares de minjar”, “no te preocupes que no te dixarem tot sola” etc, etc.

Pos bueno, comença la sortida i a los 2 segons, pos ni consells, ni tranquila, ni curt ni llarg..... i a la “m” los veteranos. A partir d’allavons pos ja se sap: “Tranquil Angel que ja la recollirem”, “Tranquil Marti que pronte sentirem olor de calaverina...”, “Avui amic Marti, avui si que tenim la loteria donada”. Mitja Marato i ni rastre de Anna. Pico del Espadan i ni rastre de Anna. Allavons desde lo mateix ”Organismo Nacional de Loteria i Apuestas del Estado” se pren la decisio d’entregar en ma lo boleto premiat, ja que l’agrasiada molt lluny no pot estar, a tot cas vigilar les cunetes i les arees de descans. Kilometro 30, “lo muro” entonces aqui estara l’ampastre. Kilometro 35, molts de calavers pero ni rastre de Anna. Kilometro 38, pos a ha degut plegar?.... Ay, ay, ay, que mos quedarem sense poder entregar lo boleto...i lo que es pitjor, sense poder soltar los tipics comentaris dautosuficiencia tals com “mos hauries tingut que fer cas” etc. etc.
Al final, CONTRA TODO PRONOSTICO, la parella de tortoles estaben esperanmos al pabello i fueron felices i comieron perdices o jo que se que c..llons minjen estos dos. Felicitats i lo nostre reconeixement. Un parell de bocadillos d’atun i truita en pataca per als veteranos i cap a casa a preparar lo Kilometro Vertical.

By Loteria Davidson


03 de desembre 2008

2a edició del quilòmetre vertical 20-12-08

Aquí una imatge del lliurament de samarretes personalitzades de l'any passat


CONFIRMAT !!! lo dissabte de matí del dia 20, farem la segona edició del “KMVC” o sigue lo quilòmetre vertical de la Caramella, per als que no sabeu de que va això, dir-vos que es tracta de fer una pujada molt vestia, que va des de la Casa de Carvallo a la Caramella fins al Coll del Vicari, prop del Cim de Caro, de més mil metres de desnivell (si algú es queda en ganes que acabe al cim uns 200 metres més) amb el menys temps possible. Suposem que contarem amb la col·laboració del cronometrador oficial de la Caramella “Official Chronometer by Monsieur Martin De La Bovine®”, d’aquesta manera podrem homologar los temps i publicar-los al prestigios ranking del KMVC.
Si feu una ullada a n’aquest rànking veureu que els temps oscil·len entre els 1:09 de un tal Albert Giné i els 2:45 que tenen los de la colla castellera de Xerta, per tant no serà gens difícil millorar-los, extraoficialment sabem que hi ha qui ho ha fet amb menys d’un hora. En acabar, podem fer dos coses, baixar pel mateix lloc o be si tenim algú que ens puje els cotxes, baixar fins als pous de la neu o l’esquirol i fer una cerveseta per a celebrar-ho.
Si esteu interessat en participar-hi, podeu fer la inscripció aquí al bloc, o sigui que vos apunteu a la llista i au. Està invitat tot hom, això vol dir que morencs, xertolins, canareus, roqueteros, o qui sigui, també esteu invitats, ànim que XALAREM!!!

Fitxa(no lo de Jesús) tècnica:
Data: 20-12-2008
Hora: 9:00
Desnivell: molta pujada i poca baixada
Recorregut: Casa Carballo, Mirador Cua de Cavall, Racó de la Gralla, Collet herbós, escaleta, Collet del mig, Coll del vicari.
Tipo de terreny: Tot sender amb algunes argelagues a la part baixa, boix a la part mitjana, i moltes pedres durant tot el recorregut.
Senyalització: cap (o sigui que es recomanable estudiar-se lo mapa)
Punt més baix: la Caramella uns 250 m. aprox.
Punt més alt: lo coll del Vicari uns 1280 m. aprox.
Punts d’avituallament: al Coll del Vicari o on vulgues si t’ho portes damunt.

02 de desembre 2008

Sopar de Nadal

Apunteu a l’agenda que lo dia 20 de desembre lo teniu ocupat amb lo sopar de Nadal, prepareu les vostres millors gales que aquest anys ha de ser mes sonat que lo de l’any passat, si es que es possible.
De moment tenim a Elena negociant lo restaurant i el preu, quan tinguéssem alguna cosa lligada ja vos ho farem saber, esteu atents al bloc.

Elena dijo...

"Ara crec que ja és definitiu, voler un bon preu i ademés està sols a un restaurant com a que es una mica complicat, però ho hem aconseguit, el sopar serà a "EQUITOR" (ja que al restaurant Calau no podiem estar sols, zona ocupada pel ball del poble) i el preu 20€, hora la mateixa a les 10 de la nit, mateix dia, dissabte 20 de desembre."

01 de desembre 2008

Maratoiaren DonostiarenKronikoa

Zozoak beleari ipurbeltz

Després d’una setmana de previsions alarmistes de tempestes, trànguls i galernes, dissabte al matí Rosa i jo passejavem dolçament acaronats pel sol les romàntiques avingudes de San Sebastián. Per unes hores vaig oblidar què ens havia dut fins allà i m’omplia els sentits d’arquitectures rotundes, dels aromes cantàbrics i dels sabors primigenis d’un pais que t’ho diu tot a la cara si vols escoltar-lo.


TOTS LOS PARCIALS:

LES FOTOS DE ROSA

LES FOTOS DE FRAN


Haviem arribat divendres al tard, directes a la pensió que teniem a peu de sortida-arribada de la marató, després d’un plàcid viatge en el cotxe d’Ares i Xaski. Aquella nit no vaig poder dormir gaire, al llit tenia una basca.... al pis del costat un gosset que no parava de bordar i uns veïns amb la tele a tota pastilla. Que hi farem... em relaxava veient a Rosa que dormia com un sòc sense enterar-se de res.
Dissabte, recollida de dorsals a la fira del corredor i aprofitar per arreplegar propaganda i pegatines com uns crios. Rosa va fer-se un diagnòstic podològic, que li va fotre un disgust, perquè lo “viejoverde” que la va enganxar i no l’amollava, li va dir que tenia laxitud lligamentosa (la qual cosa puc corroborar) que li donava avantatge sobre els altres corredors. Després es va veure que algo de raó si que tenia.
Encabat de la fira, ja us ho he explicat, vam passejar, uns pintxos i no cal entrar en detalls. Total que vam fer gana per dinar la pasta de rigor i cap a fer la migdiada. A l’habitació ja mos esperava Amparo sobreixint adrenalina però vam aconseguir que s’ajoqués i los tres mos vam ficar al llit on vam passar quasi tota la tarda descansant i bevent aquarius, i a la nit pixant i dormint, després d’amordaçar al gosset i a l’amo i d’empassar-me unes quantes valerianes. De moment ni una gota de pluja.
Potser esperàveu la crònica d’una marató? Perdoneu la disgressió, ara m’hi poso.
Lo ritual pre-marató és una litúrgia que cadascú interpreta a la seva manera. Malgrat la contrarietat de les meves companyes em vaig posar lo despertador a les 6:15 i vaig esmorzar a consciència. Amparo s’hi va afegir i Rosa des del llit mos observava entre atònita i ensopida com endrapàvem, plàtan va, galeta torna.
Quan lo neguit no em deixava, vaig marxar cap a l’estadi. Ja només tenia una cosa al cap: la meva marató. A les 8:30 mos vam trobar tots los uecs (Leo, Rosa, Xaski, Pacomoto, Jordi i jo + Amparo) per fer-mos la foto i desseguida a prendre posicions per a la sortida, que era a les 9.
Estàvem a 6° o 7° i feia vent, però ni una gota i l’ambient estava ben escalfat.
A partir d’aquí només puc assegurar que vaig xalar com un condenat. Malgrat lo vent, lo fred i pluja ratxejada en algun moment, los carrers de Donostia estàven plens de gent que animava sense descans a tots los corredors. Dins la cursa l’ambient era festiu: los corredors animant-se i fent conya contínuament. Cap al km 6 vaig veure una aranyeta negra davant meu, que em resultava familiar. Un tatuatge a l’espatlla d’una noia petita i fibrosa... Carme “la seginera”!! Vam xerrar una estona sota la vigilància dels mansos que l’acompanyaven (us envia petons i abraçades). També ens vam creuar amb Toni “l’abuelo” i ens escridassàvem cada vegada. De Vinaròs va pujar Juanjo Panisello i d’Alcanar algun altre professional.
La cleca de Leo, que va pujar en 2 autobusos, mos oferia menjar en llocs estratègics i en una de les entrades a Anoeta, Fran de paisà, fent fotos a la penya, em va suscitar sentiments contradictoris: una gran alegria de veure’l allà i la decepció que no pogués córrer.
Cap al km 12 vaig agafar ritme de creuer. Les endorfines me sortien per les orelles i malgrat tots los mals, als kms finals em vaig sentir volar, portat pels ànims d’aquell públic entusiasta. Va ser molt emocionant.
Un detall: lo filldeputa del gosset del veí (i potser ell també) esperant-me a l’última entrada d’Anoeta, s’em va ficar entre peus per fer-me caure com a venjança per la nit anterior, però ahir jo portava la flor al cul i no es va sortir amb la seva.
Tots los nostres vam triomfar. Los tres debutants: Rosa, Pacomoto i Jordi van acabar molt bé, que és del que es tracta en una primera marató. Sobretot Rosa, sub 4h., en progressió contínua i al final fresca com una ídem. Pacomoto va patir algun contratemps físic, però va saber-s’hi sobreposar i va arribar amb Rosa (Jordi els hi va imposar les medalles a l’arribada). També Xaski arrossegava molèsties, però malgrat això, amb la seva experiència maratoniana va saber gaudir de la festa. I Leo va estar immensa, fregant les 3h30’.
A més, qui no s’acontenta és perquè no vol. Com diu un proverbi euskaldun “zozoak beleari ipurbeltz” (lo tord li diu al corb: cul negre!)
Quin rotllet no? Pos espero que los altres maratonians donésseu també la vostra versió, perquè segurament m’he deixat fato al tinter.