23 de febrer 2011

Entrenament del dimecres


Com que el dissabte passat no en vam tenir prou de Vallcervera, avui segons la Montse, tassa i mitja.


Pos si, com ja vaig comentar el dissabte, vaig veure la sendera que puja del barranc, cap al pla del Castellassos més neta de lo que es habitual, i com que soc d’aquells que no es poden aguantar, avui la sortideta no podia ser un altra que anar a mirar la sendereta en questió, i efectivament la sendera està recent netejada, igual que el pujador de les gúbies i el salt del Ximenot.

Hem sortit de la carretera d'Aufara i hem pujat fins al pla dels Castellassos, i d'aquí fins la font de les gúbies, la sendera està espectacularment neta, res a veure a com estava fins fa poc.
La tornada l’haviem de fer pel mas del Bitxo i el mas de Campetxe.


Peró quan passavem per aquest últim i com que Montse i Diana no havien fet mai la baixada per la Vallcervera, Jordi ens proposa de que la fecem i ell ens esperaria amb el cotxe a la sortida de la vall.

Finalment ens han sortit algo més de 12 km i 2 hores i mitja de troting, no està gens malament tenint en compte que es dimecres ;-)


Ostres!! se m’oblidava, la setmana que ve sentint-ho molt no hi haurà sortideta guai del dimecres, es que es la setmana blanca i em tocarà anar a esquiar amb la dona. Si voleu pujar al Pirineu, podem fer alguna volteta per allí i si no, la Diana diu que podeu baixar a Fuerteventura que te preparat un “todocompleto” o algo així.

20 de febrer 2011

La sortideta del dissabte


Les fotos de KIKO:
https://picasaweb.google.com/francesc.garcia.grau/PujadaACaroPerLaVallFiguera#

La crònica de Monix:

Sortideta molt especial.
Especial en tots els aspectes….el recorregut fantàstic, el dia ideal i la companyia immillorable. I quina xalera!
Quedem un bon grupillo a les 8 del matí al bar Cap de Vall per a fer un caferet i baix les ordres del Kefe marxem tots cap a la carretera d’Alfara i d’allí agafem un entrador, aparquem i cap amunt....sempre amunt.
En 10 minutets de pujada comença l’striptease....quina calor que feia, roba fora, i tots més ligerets continuem pujant.
En general es respirava un ambient bastant espitós, hi havia moltes ganes de volteta aquest dissabte, i curiositat de saber on anàvem.
Els primers quilòmetres van ser un fart de riure, xerrameca i moltes fotos. Arribem al Mas del Bitzo i anem fent reagrupaments per continuar tots juntets.
Arribem al començament d’un barranc(no recordo el nom), un barranc xulíssim on hem de saltar de pedra en pedra i grimpar i fem cap a Les gúbies, quin lloc més chulo! Algun que altre va posar el peu a l’aigua i a mi me la volien colar dient-me que havíem de travessar un “charquet” d’aigua en unes cordes que hi havia a la paret, me giro i me trobo tot de paparachis en la càmera preparada per a fer-me fotos mentre me la pegava........aaiixxxx...
Tornem a arrancar desprès de l’esmorzaret guai.....bueno guaiii guaiii....que ens ho diguin a Montse i a mi que en lo mos a la gola au...vinga som-hi que encara queda molt...
Arribem a un punt on lo Kfe com a bon pastor de les seves ovelles ens fa una explicació tècnica d’una possible alternativa per agafar lo que diuen una MR (en un principi Mauro Ruta, posteriorment es va convertir en Merda ruta....però aquesta vegada va ser Meravellosa ruta...); aquí César i Montse no van agafar l’alternativa i van anar tirant cap al Toscà....... si vam xalar i patir!!!vam trobar neu i tot!que ens va permetre fer una petita “guerra” per refrescar-nos.....

Les fotos de Mauro
La tornada cap al Toscà va ser impressionant, quina sendera més llarga, xaladora i corredora....
Del Toscà cap al cotxe a mi personalment se’m va fer una mica pesat ja que em sentia molt cansada, però estava xalant tant! Que les ganes me podien i encara vam anar corrinyant pels últims km.
Arribem als cotxes desprès de més de 5 hores fets pols, però amb la rialla a la boca de lo bé que ens ho hem passat....gràcies Kfe per aquesta ruta tant xula!
Ja tinc ganes de la pròxima sortideta guai!
Esos locos que corren.........

by Monix


Lo track de Karim

Lo track de Mauro

18 de febrer 2011

Que fem lo cap de setmana?



Diumenge 20/02/2011:

  • Diumenge a les 8:10 al Pavello Firal de Tortosa per fer Tortosa-Bitem i tornar -1 horeta-.
    Un recorregut bucòlic, dissenyat amb molta destresa entre els horts i el canal, amb espectaculars vistes. 
Dissabte 19/02/2011:




Les llistes als comentaris

17 de febrer 2011

No està mal aixó de ser funcionaris!!



Funcionaris o no, la veritat es que està molt be això de no treballar per les tardes, sobre tot ara que comença a allargar lo dia, com ja sabeu ja portem unes quantes setmanes que anem sortint els dijous per la tarde i  hem fet unes voltetes bastant xules, lo que natros diríem “guais”,


hem anat a la Caramella, a Rocacorba, a la vall Cervera, Toscà, Clotes ... i avui tocava Paüls, però evidentment no volíem fer res de lo tradicional, i ens hem “liat” pels voltants del Bc del Morellar i barranc de les fonts, per camins (o no) poc transitats, al menys per natros, i com sempre lo port no deixa de sorprendrens i si no mireu les fotos.


Si algú pot i te ganes d’apuntar-se a aquestes sortides d’entre setmana, a partir de la setmana que ve siràn en dimecres.


PTL


Survivre à la PTL
Cargado por UltraTrailMontBlanc. - Videos de deportes, baloncesto, béisbol, wrestling y lucha libre.

16 de febrer 2011

Mitja Marató de Gavà


La marató de BCN ja la tenim a sobre (6 de març) i cadascú a la seva manera procura posar a punt les cames, el cor, el cap i el que calgui per a que surti el millor possible.

La Mitja Marató de Gavà s’està convertint en una clàssica abans de la cita a BCN, potser perquè es celebra tres setmanes abans i serveix per fer un bon test. Per arrodonir aquest entreno de qualitat, la gent de runnersworld organitza també La Prèvia que consisteix en fer 10 km abans de la mitja.

Vam ser tres els uequeros que la vam córrer aquesta mitja. Martí i Raül van sortir d’hora de Tortosa per arribar en suficient temps per fer la sortida. Jo (Agustí) vaig arribar el dia abans per motius diversos. Venia amb la idea de córrer La Prèvia i després la mitja. De entrada em vaig dormir i vaig sortir amb el temps just. Al tren de Rodalies ens van ajuntar els que anàvem a córrer la mitja amb els que tornaven a casa que sortien dels afters i que òbviament eren majoria. Vaig arribar just per agafar el dorsal, saludar a Martí que ja havia arribat i sortir corrent a buscar als de La Prèviaque ja anaven corrent pels carrers de Gavà. Eren 10 km en 50’ (ja estava pactat el ritme) pels camps de carxofes del delta del Llobregat.

Arribar de nou al punt de partida, temps just de tornar a passar pel WC i sortida de la mitja. La meva idea era portar un ritme ‘cómodo’. Després d’uns pocs quilometres vaig adonar-me que anava a un ritme ‘massa cómodo’ i que el les pulsacions eren molt baixes. Llavors va ser quan vaig decidir marcar un màxim de pulsacions i pujar el ritme fins aquest nivell a vore fins a on arribava. I la veritat és que vaig el resultat va ser molt positiu i les sensacions van ser que podia haver seguit uns quants km més. Total ja portava 31 acumulats. El temps del mitja va ser de 1:33:41.

Martí i Raül van fer 1:44:21 i 1:37:26 respectivament i també comentaren que estaven molt contents de com els havia anat.

Ara a treure conclusions, uns pocs entrenos més i cap a BCN que falta gent.



Agustí

15 de febrer 2011

Cursa de Paüls 2011

Ahir vam tindre la primera reunió de la cursa de Paüls 2011, es van repartir les diferents feines a fer i es va aprovar una novetat per aquest any a proposta de Carlos.

De moment no us podem avançar res, quan ho tinguem més lligat ho penjarem a la web de la cursa.


07 de febrer 2011

Mitja de Granollers

Es veu que la Mitja d’aquest any ha sigut molt dura, sobre tot per a Montse, que no te ni forces per escriure dos ratlles explicant com els va anar. L’únic que ha fet es enviar-me per correu aquesta foto amb el següent text:
 La mitja!!!!!!!
Montse


La mitja que va començar sent un objectiu, després va passar a serà un entreno i finalment….. 

Quan vaig acabar la temporada del 2010 me vaig proposar com a primers objectius del 2011 la mitja de Granollers i la meva primera Marató d’asfalt, la Marató de Barcelona, pos tot això va canviar quan a l’octubre me vaig lesionar a la cursa d’Ulldecona, i així he estat fins desembre, per la qual cosa els primers objectius del 2011 ja vaig deixar de considerar-los com a tals( de fet no se com però ja en tinc uns altres, jeje). però bé és lo que hi ha, i pitjor no sigue…..
Diumenge vam arrencar cap a Granollers Joan, Silvia, Albert, Raül, la seva dona, i jo. mentre anàvem de camí anàvem comentant el tema, Jo convençuda(al final ja ningú me farà cas) de que aniria a entrenar, portava la idea de fer entre 1:45 i 1:50, que el bessó encara m’enviava senyals que la cosa no estava bé del tot, i es cert...
Arribada a Granollers trobada amb la resta de la gent, per cert que al final no vaig poder saludar a Ferran, fer el caferet de rigor, la foto, aquesta vegada si!!.i Ens situem al carril de sortida érem quasi dels últims, però tampoc calia patir, total…. Jo me notava un poc nerviosa, i pensava ull Elena que això avui no toca!! En teoria havia de fer de Mansa del Manso, donen el tret de sortida i com a sardines en llauna comencem, jo alegreta, lo Manso cridant-me, jo dient-li que es poses al meu costat, i ja no recordo res mes, a partir d’aquí ens tornaríem a trobar però a meta, jeje. Vaig sortir molt còmoda, anava passant gent i quina riuada de gent es veia per davant, quin colorido, quantes fèmines grrrrrrrrrrrr.
Vaig intentat seguir a Raül, però amb tanta gent el vaig pedre, total que ni vaig fer de mansa, ni vaig fer marca, ni vaig entrenar, ni vaig anar acompanyada de cap uequero ni uequera, però vaig xalar, i el bessó es va comportar como un senyor. Al final me va quedar amb 1:39:17 pos no esta gens malament!!
Ara a esperar al que havia de ser el meu proper objectiu que ja no serà objectiu, igual serà entreno o igual…..LA MARATO DE BARCELONA, lo que si serà la meva PRIMERA Marató d’asfalt!! I quina temor me fa!!
Enhorabona al Crack de Ferran, a l’altre Crack, Albert, que tot i no està content, deunido i a les debutants, Silvia i Cinta!!
Per cert, també va ser una volteta guai!!, no va haver-hi grimpades però també vam suar!!

By Elena

06 de febrer 2011

La més guai del cap de setmana

Com ja sabeu aquest cap de setmana per diferents motius la cosa a estat una mica mogudeta, primer que res lo dissabte hi havia una sortideta guai que havia preparat la penya del seminari, pel que diuen ells i he vist a les fotos podriem dir que ha estat “acceptable”; lo diumenge lo sector “dur” tenia cursa d’asfalt (si volen ja ens ho explicaran), i els que no anàvem a Granollers ni vam poder participar a la sortida del dissabte, ens hem tingut que buscar la vida lo diumenge, evidentment i vist lo nivell tan “alt” que ens han posat los del dissabte, tenia que ser una sortida especial, i collons si ho ha estat d’especial, ni més ni menys que la Punta de l’Aigua pel pujador de Camosa, alguns ho recordareu per que es va fer fa dos anys al “Noraid”, concretament es on Isa es va trencar lo menisc.

 Pos be quedem Carlos, Jordi i jo com sempre a les 8 a quatre camins, passem per Xerta a carregar a Karim i directes cap a Paüls, comencem a caminar per la sendera que puja al coll de la Gilaberta i al poc rato ja trobem lo desviament i amb alguna petita despistada arribem a la primera grimpada, aquí al noraid vam posar una corda, avui com no en portàvem pos a fer lo mona,  superat aquest pas, ja venen los problemes, jo d’aquí l’altra vegada no vaig passar i no tenia ni idea de per on anava lo recorregut, i no se per que, hem pensava que Carlos o Jordi, que son habituals del noraid, ho coneixerien, però ni un ni l’altre l’havien fet i evidentment Karim encara menys, ens plantegem que fem i Jordi diu que cap amunt, que anessem a provar, i així ho hem fet, hem anat seguint les faixes que pareixien més evidents i anant buscant los passos menys exposats, tot i que alguns deu ni do, i després de molts de dubtes, grimpades i embolicades, hem fet cap al coll que queda a l’esquerra de la Punta de l’aigua, allí decidim que ja posats acabem de fer la grimpada fins la cresta que dona directament al cim.

Fem la baixada ràpidament per la Gilaberta  i cap al cotxe, ja que ens esperaven unes noies (i unes cervesetes) al bar de Xerta. 
Finalment ens ha sortit be, tot i que hem tingut ratets que no ho veiem gens clar, però gràcies a la tossuderia de Jordi hem pogut disfrutar de la que ha estat sense dubte la sortida més guai d’aquest cap de setmana.

VOLTETA GUAI PER ALFARA – ESPINA.


Mentre la gent anava a comprar el diari, es preparava el carro de la compra per anar al mercat o algú començava a fer dissabte, … Leo, Mònica, Joan, Dani la Tecla (gosseta) i jo, quedaven a quatre camins per dirigir-se a Alfara de Carles. A les 8: 30 arrencàvem cap al Coll d’Alfara, una pujada amable i calorosa fet que ha comportat a poder gaudir d’un streptease dels participants en plena natura. Després d’aquest fet inhòspit, hem arribat al Coll d’Alfara i sense fer molt de temps hem baixat cap a Paüls. Un cop a la pista, Joan ens ha abandonat.

 Ell portava pressa i no podia fer tot el recorregut sencer i ha decidit pujar directe per l’enrajolada. Nosaltres, en canvi, hem anat cap a Sant Roc on hem agafat el GR. Després de parar a la Font del Teix per a esmorzar, també ens hem enfilat cap a l’Espina. Una bona pujada i no tan amable com l’anterior: més pendent, menys streptease i més calor. Tot i que, en algun moment, hem gaudit de la neu que encara quedava en els racons més frescos. La qual cosa ens ha permès anar en manega curta mentre trepitjàvem la neu. Això si que és una volteta guai!!! Havent arribat al segon punt geodèsic més alt del nostre Massís, hem desfilat en busca de la sendera que ens portaria al de Mur però sempre amb l’interrogant de rebre alguna visita taurina. 
Al final però no hem tingut aquesta sort i hem arribat a Alfara després de recorre 21km amb 4h40’ i de gaudir d’una ruta molt Xula!!!! Una Super volteta Guai. Ara, sabent que aquest cap de setmana s’han fet dos voltetes guais, hem pensat tots plegats que hem de fer una votació per saber quina ha estat més guai. Nosaltres ja hem decidit, ara us toca a vosaltres, però mireu les fotos i veureu que no hi ha color!!!! Jejeje.
By Kiko

03 de febrer 2011

Sortides del cap de setmana


Una volteta per Campredó



Aprofitant part del recorregut de la cursa de les dos Torres i per fer-los el favor d’ajudar a que no es perguen les senderes que van netejar, avui hem anat a fer una volteta per la part més alta de la cursa, hem sortit dels argilers, hem pujat a les antenes i hem baixat pel GR fins al xalet dels alemanys, allí hem continuat per pista fins els argilers, en total uns 11 km, 800 m de desnivell acumulat i un temps de 1:40 h sense córrer massa..
Aquí us deixo el track per que trobo que aquest recorregut es molt interessant de cara als entrenaments que fem a l’estiu i te moltes possibilitats d’allargar-lo o escurçar-lo si convé.

Ultra Trail de les Fonts (Xerta)


Noticies de Xerta:
Avui parlant amb lo director de cursa del UT de les Fonts ens ha comentat que entre els inscrits i preinscrits ja es superen els 150 participants que s’han posat com a tope màxim per a aquesta  primera edició del Ultra Trail de les Fonts. Per tant si no voleu tindre alguna sorpresa desagradable d’última hora, els que tingueu clara la vostra participació seria convenient que anesseu fent el pagament.

També recordar-vos que el dissabte 12 de febrer organitzen una sortida de reconeixement.

El dissabte 12 de febrer organitzem un reconeixement del Trail de les Fonts (54Km i 3.000m D+). Pensem fer el recorregut en unes 12 o 13 hores.
La sortida serà a les 7h del matí del Casal municipal de Xerta (el mateix lloc de sortida que el dia de la cursa).
Hi haurà avituallaments només sòlid a Sant Roc (km. 23) i Alfara (km. 35). L’aigua la podrem carregar a les diferents fonts que ens trobarem.
També hi haurà la possibilitat de retirar-se a Sant Roc i Alfara (places limitades).
En acabar, ens podrem dutxar al Casal i anar a sopar (estem pendents del possible menú).
Si estàs interessat en participar, apunta’t als comentaris indicant si et vols quedar a sopar. Es per tenir una idea de quanta gent serem.

Info de la prova: http://www.utlesfonts.com/

02 de febrer 2011

I què tranquil que s’està corrent……..


Aquest any s’ha realitzat la segona edició amb un èxit rotund de participants entre cursa i marxa. Gràcies a la gent voluntària del poble que ens ha ajudat i a tots els corredors que han vingut, s’ha complit per segona vegada el meu somni, fer una cursa de muntanya a Benifallet, un somni que em va començar a rondar pel cap quan em vaig començar a aficionar en aquest mon.
Mes i pico amunt i avall, per a que tot surti a la perfecció, netejar senderes, preparar pòdiums, cartells, blog, avituallaments, el dinaret boníssim de les dones meravelles....nosé ja sabeu, una feina poc agraïda ja que costa tot molt de preparar i en un matí plaffff ja ha passat tot, però que et sents molt ple quan veus arribar als primers participants encuriosits a la zona esportiva, pensant....on estan les dutxes? On estarà la cerveseta? Què mos donaran aquesta gent per dinar? .....
Tots als seus llocs que ja comencen a arribar.....
Pàrking a punt, entrega de dorsals, guardarroba, bon esmorzaret.....i se sent la traca de sortida, nosaltres ens quedem més sols que la una a la pista, fem un mosset i comencem a preparar les taules pel dinar mentre les dones l’acaben de fer, preparem regals, sortejos, pòdium, i en un obrir i tancar d’ulls comencen a arribar els primers participants de la marxa...correu!! que ja arriben!!!!

Una trucada desde l’últim control ens indica que hem d’estar al tanto que el primer home ja ha passat per allà, això vol dir que en 10 minutets ja el tenim arribant,  preparem la cinta de meta, me’n vaig a buscar al sr.Batlle i arriba Puça en un gosset al braç.....jo preocupada nomes faig que preguntar...com ha anat...? heu xalat....?i molts fan que si amb el cap perquè no poden ni parlar, d’altres t’abracen, d’altres no paren de xerrar....en fin...que veure arribar a tots els participants és una sensació molt bonica, és entre un patiment i un orgull, i penses....jolin...estan corrents pel meu poble......

Ens preocupem que tot surti bé, intentant mimar al màxim a tots els participants i entre rialles nervioses i salutacions mentre tothom arriba es fa migdia...i ja veus com a poc a poc es van esvaint, tots cap a casa a descansar, a estar pendents de les classificacions i de les fotografies, que és el record que ens acaba quedant.
A nosaltres ens queda una bona estona de feina, hem de recollir, però abans dinem tots junts i comentem la jugada amb els altres que han estat tot el matí gelats de fred als avituallaments.
Finito, s’acaba la segona cursa del Pastisset. Esperem que l’any que vé puguem fer la tercera edició, sempre i quan la gent del poble ens torni a ajudar com aquest any.
Ha sigut una passada; vull donar les gràcies a tots els corredors que han vingut i sobretot a tots els voluntaris del poble que ens han ajudat a que això fos possible, en especial a Diego, Poley, la Susana, Xavi, l’Antonio, Fort i la Sònia.
Una abraçada
Monix