31 d’agost 2010

Cursa PL Tortosa

Cursa PL Tortosa
10 Km

 12 DE SETEMBRE DE 2010

Tota la informació a: http://cursapltortosa.blogspot.com/

I Cursa de Panxampla

ALFARA DE CARLES
5 SETEMBRE 2010


Benvolguts corredors/es, des d’Alfara de Carles ens plau organitzar la 1ª Cursa de Panxampla. Es tracta d’un recorregut per paratges i zones de gran bellesa natural i al mateix temps una recreació dels llocs que més va transitar el nostre estimat bandoler Panxampla. La duresa del recorregut ens farà sabedors de la dificultat que han tingut els nostres avantpassats per desplaçar-se a través  d’aquestes muntanyes que sempre exigeixen el millor de nosaltres. Davant d’aquest repte, DEIXA LA TEVA PETJADA .
Tota la informació a: http://www.cursapanxampla.com/

24 d’agost 2010

Seguim els PTL's


Los finishers


Arribada triunfal a Chamonix



Ja els tenim en marxa, a les 10  de la nit han donat la sortida amb un temps clar i estrellat, tot i que pel matí ha estat plovent i tornen a donar aigua al voltant de la mitja nit.
Si voleu fer el seguiment, teniu dues opcions, una es vindre a Chamonix i posarvos les sabatilles i l'altra més comoda segui aquest enllaç.





http://utmb.livetrail.net/tempsReelPublic.php

19 d’agost 2010

UTMB 2010

Tour du Mont-Blanc
27-08-2010
Característiques del UTMB ® 2010
166 km i 9500 m de desnivell positiu
Nombre de avituallaments
11 avituallaments sòlids, 6 avituallaments begudes
Temps del 1ersobre 21:30
Temps del darrer
sobre 46:00
Temps màxims
46:00
Data, hora i lloc de la sortida
Divendres 27 d'agost a les 18:30, Chamonix Mont-Blanc
Nombre de corredors
Edició limitada a 2300 corredors



 dossard
 Nom
 Prénom
Pays
4035
TARAZAGA TERUEL
José Manuel
CAT

CCC 2010

Courmayeur Champex Chamonix
27-08-2010

Característiques del CCC ® 2010
98 km i 5600 m de desnivell positiu
Nombre de avituallaments
5 avituallaments sòlids, 4 avituallaments begudes
Temps del 1er
sobre 11:40
Temps del darrer
sobre 26:30
Temps màxims
26:00
Data, hora i lloc de la sortida
Divendres 27 d'agost a les 10:00 des de Courmayeur (Itàlia)
Nombre de corredors
Edició limitada a 2000 corredors



 dossard
 Nom
 Prénom
Pays
6488
AURE CALVET
Jesús
CAT
6864
CARLES
Rosa
CAT
6470
ESTORACH FATSINI
Marga
CAT
6927
MURAY
Ferran
CAT

18 d’agost 2010

El gran repte d'aquest any es diu PTL

La Petite Trotte à Léon
 (24-29 agost 2010)

Característiques del PTL 2010
Sobre 245 km y 19000 m de desnivell positiu.
Prova no competitiva per equips de 2 o 3 persones, d'almenys 1 finisher del UTMB ®
Prova indissociable del principi a la fi de la prova
Trajecte no específicament abalisats
Sense classificació: només un diploma lliurat a cada equip que haurà acabat el trajecte
Nombre de avituallaments
Prova en autonomia completa amb abastament i descans en els diferents refugis travessats
Temps màxims
ùltima arribada al diumenge, 29 d'agost a les 16:30
Data, hora i lloc de la sortida
Dimarts 24 agost 2010 a les 22:00, Chamonix Mont-Blanc
Nombre de corredors
Prova limitada a 80 equips com a màxim.





 doss
 L'équipe
 Nom
 Prénom
Pays
73
UEC TORTOSA 1
BALAGUE CASTELLS
Joan Carles
CAT
73
UEC TORTOSA 1
CHOUAIB
Karim
CAT
73
UEC TORTOSA 1
PERALES PULIDO
Joan
CAT
74
UEC TORTOSA II
ARASA FAVA
Isa
CAT
74
UEC TORTOSA II
ESTORACH FATSINI
Paco
CAT
74
UEC TORTOSA II
FERRERES SEBASTIA
Maria Elena
CAT

17 d’agost 2010

LA PORTA DEL CEL


No volies caldo??? Pues toma dos tasses i ben roentes……
Les dos tasses van per les dues aventures viscudes durant la primera setmana d’Agost i ben roentes pel tute de km i de desnivell que hem fet.
La primera va ser La Porta del Cel feta en tres dies, i quina pressa portem si estem de vacances? Pues així es va decidir abans de despegar i així ho vam fer. El primer dia va ser molt bonic, uns paratges i uns llacs chulíssims i enfilant-nos al pic de Certascan per calentar motors, ens vam trobar a St. Josep de la muntanya, un sr d’avançada edat que “hizo un sube y baja” al pic com aquell que va a pegar una volteta pel parque; vam contemplar unes vistes espectaculars a 2853m.
Panoràmica
D’allí baixem pel coll de Certascan i fem cap al llac que és el més gran dels Pirineus. Allà estava el refugi on ens esperava una tarde de guinyotet i un bon soparet. El que no sabiem era el que ens passaria al dia següent. La matí completem la primera etapa perdedora a tope, (sort del gps) i no vam veure casi res ja que una boira espessa ens va acompanyar durant tota l’etapa, i arribem així al refugi de Pinet, a França, on un tal Gerard de Pardié ens prepara un picnic, que a tot li diuen picnic, però que bé que ens va anar abans d’emprendre el pic més alt dels Pirineus de Catalunya, La Pica d’Estats.

Al cim de la Pica
Va ser dura la pujada però la baixada encara més, quan envoltats per uns horrorosos trons que semblava que s’afonés el mon, uns llampecs que mareta meua si mos agafa algun no ho contem, i per a rematar la situació ens comença a caure una pedregada on, la veritat ens vam jinyar tots bastant, però bueno, l’Alfredo semblava passar-s’ho bastant bé relliscant per la neu, Diego fent fotos i buscant la senyal del gps ens deia que la situación estaba controlada i les dos Monis en lo cap coto i sense dir res per no agreujar la situació mos miravem i jo pensava en lo sofà que tenia a casa, en la platja, les vacances i mareta meua St. Pere mos va tancar la porta als morros!!! Però com sempre se diu en estos casos, qui no en fa no en conta. En fí, que sortim d’aquella i arribem al refugi a les 10 i pico de la nit en una mescla de risa nerviosa i cansament. Que bé que vam dormir!!!

Abans d’emprendre l’ascens al cim
Ja ha passat tot .....
A l’endemà les 7 hores de tornada cap a Tavascan van ser una bassa d’oli, ens va fer un dia espatarrant i va ser com la tornada d’unes llargues vacances que tot i ser de 3 dies, en tot moment ens semblava que feia un mes que haviem marxat de casa.
Cap a Tavascan
Abans de la segona tassa ruenta, vam tenir un dia de relax on ens vam embotir a un Hotelasso amb Spa, i ens vam remullar amb el xup xup d’un hidromassatge un parell d’hores que ens va anar de perles. Havíem de completar el triatló de la setmana quan per la tarde es presenten, Isa, Cristina, Dani i Mauro amb moltes ganes d’emprendre la Pirinés Epic Trail, que com molt bé ha explicat la Cris en la seva crònica, van ser quatre dies d’autèntica btt pels Pirineus Aragonesos.
En definitiva, unes vacances molt aventureres i amb molts km de distància i desnivell a les cames.
Ha estat un plaer compartir aquesta setmana amb tots vosaltres i gràcies per la paciència que heu tingut. Una abraçada.
Monix

11 d’agost 2010

Pirinés Epic Trail

Descansant al cel !!!
El passat dia 4 d'agost marxàvem cap a Pont de Suert amb el cotxe carregat de BICIS. Anàvem com a conductor Mauro, copilot Isa i Dani i jo.
Vam arribar a Pont de Suert i ens vam trobar amb la resta a la botiga d'Aramon bike. El cap d'expedició; Alfredo, i els dos La Piedra, jeje, Mònic i Diego ja estaven preparats amb tots els road books i l'explicació feta.


Paisatges molt variats, dels boscos als prats alpins
El dijous va ser dia "dominguero", ens vam aixecar a les 9h i vam començar a pedalejar a les 10h. Només havíem de fer 45km i entre les fotos i les avaries mecàniques a les 15.30h ja estavem a Seira. L'Hotel semblava la Casa del Terror, però va estar bé, vam poder netejar les bicis i tota la tarde a la piscina!!! Guai, guai!!! Relax!!!
Lo millor de Seira "la piscina"
Des de Seira cap a Plan amb un total d’una mica més de 6h de bici, el dia va ser una mica més dur que el primer, van ser 60km, però soportable, encara ens quedava el pitjor per arribar! Per cert, en arribar a Plan "La caravana de mujeres" vam anar a saludar al Salamanquillo (super simpàtic!!) i vam aprofitar per comprar Betadine,eh Alfredo? Que la mercromina és massa escandalosa!!!!
Després, arribada de l’altra Mónica del grup, i soparillo de Marajàs amb unes vistes espectaculars i una terraseta de luxe.
Creuant pobles perduts i encantadors.
dissabte a les 6:30 tocava el despertador, esmorzar “d’estranjis”, ja que era massa aviar per a que ens el servissin, i després amb els manguitos ficats i una mica de fred iniciavem una bona ruta.


No tot era pujar, però les baixades duren poc
 El fred, en 1 km havia passat, ja que les primeres rampes, per dintre d’un poble eren duríssimes, dien que un 20%. Això era la senyal que el dia seria dur, i ho va ser, ja que fins al refugi on vam dinar vam superar tres ports, l’últim de 2000m. 
Elles sempre somrients (que no es  cansen?)
L’anècdota del dia va ser poc abans de coronar l’últim port, quan estavem refrescant-nos en un abeurador de vaques i van venir a fer-nos una visita. Ja veieu al clan femení intentant fugir de les vaques, però les sabates i el casc estaven sota de les seves panxes. Una vaca gairebé es fica els guants de Monini!!!! Al final, gràcies a la generositat d’Alfredo les vaques van veure i nosaltres ens vam ficar les sabates i el casc i vam marxar.
Sopant a la terrassa amb vistes a l'Hotel de Plan, tot un luxe
Després de dinar, tot baixada, fins a Castejon de Sos i dos punxades, era previsible. Havíem acabat el tercer dia i jo si s’hagués acabat ja hagués estat contenta, però encara quedava l’última etapa, la més dura de totes.
Sort de Monix, les pobres vaques estaven deshidratades
Així que diumenge va tocar PATIR!!!!!! Només sortir rampes de terra i pedra molt empinades, que no van deixar pas a cap baixada fins arribar a l’estació d’esquí de Cerler. Allí, esperavem els entrepans, però no en feien, així que dos llesques per cap i una mica de pernil a la motxilla i a Pujar la última rampa de la ruta, a dalt dinaríem aquest fabulós menjar!!!!
Un últim esforç per a culminar l'etapa reina
Només eren 3 km, però ens va costar una hora fer-los, UFFFFFFF, QUIN PATIR!!!!!!! Algun lloc vaig haver de ficar peus a terra, ja que intentava pujar pinyos, però no quedava res més, i les meves cames no podien amb el que hi havia. Al coronar, vam decidir menjar una mica mes a baix, només 1 km de baixada, però aquí si que vam haver 
I després 30 km tots de baixada  (tots ?)
d’anar caminant, i vam trigar una estona a dinar. Ja només quedava arribar a Pont de Suert, i pareixia tot baixada, però els quilòmetres  passaven súper lents, i per arrodonir el dia, a una pujada sento CRAC, i... CADENA TRENCADA. Mauro ho va arreglar i finalment vam arribar a Pont de Suert, completant la ruta de 235km, i obtenir el Mallot de la ruta com a premi per haver-ho acabat.
Quin equipasso !!!!
Per a despedir-nos, soparet amb pizzes al mateix poble i després; CARRETERA I MANTA!!!!!

EN RESUM, RUTA MOLT XULA, PERÒ MOLT DURA, JO NO PENSAVA PATIR TANT, PERÒ VA VALER LA PENA!!!!!!!
By Cris

09 d’agost 2010

Marxa nocturna Tivissa-l'Ametlla de Mar



Avui he tornat a cumplir un ritual dels ultims anys. La marxa nocturna Tivissa-l'Ametlla de mar. Los amics de la cala mos organitzen esta marxa,mol rapideta i casi tota per pista llevat la pujada de la cursa de tivissa,un entreno de 33 km amb frontal i uns mol bons avituallaments. Vaig quedar amb uns companys de Camp-redo, Joan, Rufo, i Jaume que ja els ha entrat lo gustet per les llargues distancies. A le 8 a la cala sopem i al bus.on mos trobem en la família Balague, Chasqui, Xavi Gine, Fran, Sandra,Canareus, Rapitencs, etc. Mos saludem en Rafa Poyatos, que esta uns dies pel delta, tenim molta alegria,de vorel en plena forma. Lo bus mos porta a Tivissa,i a les 11 se dona la sortida,enguany fa separació cursa, marxa,a mi no m'agrada se pot sortir tots junts i campe qui pugue. Jo surto en los de la cursa,i paro i aspero als companys que teniem decidit fer junts. Portem un ritme mol bo,anem dels primers de la marxa, Joan fa fotos,a les parades,i anem xarran,vam tocar tots los temes,marxes,futbol,política i allò de lo que sempre parlem los homes....del temps que farà, mal penssats. I així sense adonar mon arribem a l'Ametlla. Tinc una sorpresa especial un premi per ser lo de mes edat a la cursa. Això me dona mes ànims per seguir endavant i donar exemple als jovens (que ve queda). Xavi gine i Anna Belen van fer podi. També vull felicitar a tots/es que van arribar a meta en especial al senyor Joan de la Galera, Aixo si es un referent per tots. Despues de la dutxa lo refrigeri i una mica de xarreta,a la furgo i a casa. passem d’anar a la blau teniem invitacions, però me diuen que no posen passodobles ni merengues i no estic pera castigar lo timpano. ja he patit prou.
Gracies caleros i fins l'any que ve.
Marten de la Bovine (forever)




TIVISSA-LOS ESCOTS (BLAU - LA CALA)
Un més que respectable rastre d’uequeros/eres (i algun Hrais) vam fer cap a la Cala a buscar lo bus que ens pugés a Tivissa (com se nota que no venia lo manso, sinó hagués fet Campredó-lateral AP7-cruse en A7-nuclear-muntanyes de Tivissa). Una bona colla entre marxadors/es, corredors/es agfant els darrers hidrats (la cerves en porta,no?) al baret del mercat: des de l’abuelet Martí (des d’ara ja amb plateret de la cala), fins lo calvo de la family Giné (també amb plateret), passant per Fantàstic, lo new galerenc Xasqui, lo trio Balagué&polític de Camp-redó, alguns roqueteros i, sense ser uequero, Benaiges, que no para la fiera.....allí ens va venir a vore Rafa P. que pel que veig no era jo sol el que feia temps que no veia.
Pos això, un parell de busos i cap amunt, a les escoles de Tivissa a plegar lo dorsal i esperar que es donés la sortida, primer dels corredors i més tard dels marxosos. Crec que èrem sobre uns 160 ja que jo portava lo 161 i era dels darrers a la llista.
Aprofitant a darrera hora per fer un caferet (a l’animalet de Benaiges lo veia baixant fotent-se un cucurutxo...), i sense temps d’amollar lastre per ser finets, au, sendereta amunt. La meva intenció era anar en Albert, lo company, a ritmet tranqui creient que encara em resintiria de la castanya del dit del peu del dimarts, però vaig començar a trotar cap a munt (raro en mi), sense notar mal enlloc fins que el cor va dir, xeeeeeiiiicccc, que encara que da pujadeta. Imaginant que Belen&José Luis o Carlos m’aplegarien vaig anar fent ja que les sensacions eren bones (bueno el no haver soltat lastre vaig començar a notar-lo abans del primer avituallament).
Baixant, amb llumetes pel davant i pel darrera i donant consells a Victor Bttero que anés al seu ritme, ja que ja havia fotut dos entrompessades o cara avall això vol dir “òstia al canto”; amb lo qual em quedo sol (com sempre...perque serà?) sense més companyia temporal que aquells/es que anava trobant als avituallaments, el trosset que m’aguantaven els que anava avançant (això queda de xulo que no veas) i los “aires” de montserrat que s’anaven escapant donant conversa al cat dels mussols que s’anaven sentint.
I entre la pista, los ulls que s’anaven tancant, l’altre peu que ara no sé que li agafava a la planta anar fent quilòmetres; quan portava 1h15’ em diuen a l’avituallament que estava al qm. 12. Com tenia temps, començo a calcular i em marco l’objectiu d’arribar maxim en 3hores. Trobo la primera carretera d’asfalt i em diuen que porto un grupet de 5 a menys d’1 minut....però me la van fotre, ja que a la carretera no havia mes llumeta que lo meu frontal; quan deixes la carretera i emprens la pista altre cop en direcció a la gravera portava 2 hores i em diuen que queden uns 9-10 qm.; allí passo un grupet de 3 i les forces justetes, justetes. Baixo lo ritme pensant en l’incòmoda gravera.....i anant fent trobo altre cop la carretera d’asfalt. Penso, noi, vas fatal, no has vist ni la gravera!!!
Amb lo lastre encara a sobre, sentint veutes/crits pel darrera i com no m’havia passat ningú des de la primera sendera, dic, “a saco” en lo que queda i que sea lo que dios “quieda”. Dit i fet, veig el darrer avituallament, em diuen que estic a 6 qm., porto 2h.24’ i visualitzo la baixada de les 3 hores....però també la llumeta pel darrera..i ara una pel davant, tot i que massa lluny.
Fent els dos darrers quilòmetres prou de pena, però amb el suport dels voluntaris que avia a les rotondes de pas, no m’agafa la llumeta del darrera i fent la volta al pavelló arribo amb 2h,58’. Després vaig saber que havia estat el 17è.
I allí sí, sense saber ben bé que em passava vaig agafar la porta del vestidors, em tanco a una que posava WC i als 5 minuts, sí, ja estava a la glòria.....bueno, amb la cerveseta de després allò ja era lo limbo....
Victòria pel canareu Aguiló (2h22’), tercer lloc pel Sr. Giné que sempre va a provar-se...i caramb com se’n surt lo bacó (2h.28’), la primera noia en 2h.40’, segona Belén (crec que 3h05’ en quatre entrenos que porta des de la represa); Vaxa, que la penya apreta fort, fort, fort.....Crec que Balagué lo gran va entrar en 3h.10’ i Xasqui una miqueta després, amb la tranquilitat de passar pel parking prèviament a buscar la bossa (amb dos cocons); los Hrais, amb Victor 3h,29’ i Albert sobre les 4h,15’
Pensant que ja estava tot fet, i esperant los premis, mos donen passes per la Blau; sense agafar-los inicialment, però sí finalment, donen los premis i ens n’anem direcció la Blau a fer una darrera cocacola (ejem!!) i veiem arribar a Martí, Fantàstic i lo parell de companys com a primers de la marxa. Allí li diem a Martí que li han donat el premi per ser l’abuelo de la prova....que penses, l’home se’l mereix per 45 motius, però per abuelo? ...però é lo que ai.....jeje
Respecte l’organització, tot i que era el primer any en forma cursa, mantenint el recorregut per cursa/marxa, van superar el nivell de fa un parell d’anys quan ja havia estat; sí que ho fan com d’anar per casa, però pels que anem a passar-ho bé, també s’agraix. Els avituallaments de conya, tant els sòlids com el parell de llocs dels liquids, que estaven on feien falta. El que sí s’haurien de repensar és el fet de fer una samarreta, trobo que una prova que porta tants anys fent-se s’ho mereixeria, però aquí ja no hi entro més i no em queda sinó agrair-los que segueixent fent-ho.
De les coca-coles i la blau, mas fale nas immmágenes que doxxs mil palabbbbbrassssss...(això els que podien beure.....)
Fran