31 d’agost 2007

Cursa de Muntanya de Falset 11-09-07

Ja tornem a ser-hi. Sense temps ni per a fer quatre birres i les primeres curses mos agafen amb los pixats al ventre.
Aquesta no la podem deixar passar, encara que sigue per xuleria, així que us proposo que quedem la setmana de la Cinta totes les tardes a les 19 hores per anar agafant camatge i fent gana per a la botifarrada (?).
Ah, jo també m'he apuntat a la mitja marató de Sabadell, lo dia 9, si algú més s'anima compartirem cotxe i lamentacions. Salut

pako

29 d’agost 2007

Enhorabona a tots els "finishers" de l'Ultratrail del Mont Blanc


Messieur Marten i L'AMBARCADA DEL MONT BLANC SA.
Dilluns passat vam carregar la furgona plena de maletes i il.lusions. Com no portavem música lo tema monogràfic era comentar lo que mos esperava. Com més mos aproximavem, les muntanyes es feien mes altes i la pluja mes insistent; la nostra cara un poema. Després d'instalar-mos ho vam arreglar de la millor manera: a sopar i dos botelles de vi.
Dimarts després de rodar una hora i esmorzar, vam anar a ANNECY, la capital una preciositat, però tot lo dia plovent. Per a treure la depressió que portavem vam entrar a un Decathlon, n'hi ha que van fondre la VISA.
Dimecres vam pujar amb telefèric a L'AIGUILLE DU MIDI . Espectacular!! La baixada encara va ser millor, a un se li va fer curt.
Dijous a recullir dorsals, lo muntatge i fira del corredor mos feient veure on estavem, a la millor cursa del món.
Divendres lo gran dia, als que mos agrada l'esport del TRAIL és com jugar una final de xampion, a la sortida hi ha llàgrimes d'emoció. El recorregut, no tinc paraules; els avituallaments i ambientació inmillorable. A Mauro, Elena iIsa, baixant el Ferret els vaig perdre i al cap d'una estona se'm va aparéixer Paco de Algeciras,"puedo venir con usted?, la noche me da miedo". I fins aquií a meta los dos junts, molt bon xicot. A Champex hem vaig recupar d'una "pàjara" i quan me vaig a posar de llarg se m'havia escapat l'aigua i tot mullat: segona lliço. Vam aprendre que los petits detalls mos poden fer abandonar. Vam pujar la Bobine (jo de curt) travessant un riu moltes vegades. La baixada molt bona i a l' arribar a TRIENT me va alegrar molt veure a César i no tant a Mauro que va plegar per problemes tècnics. ISA i ELENA anaven per davant deixant la seva classe i simpatia per on passaven. Baixant a Vallorcin me va agafar un atac de son i me vaig pendre 2 gels de cafeina i en busca de Chamonix. A l'arribada molta emoció i satisfacció d'una bona planificació. Això no és una cursa de muntanya ni una travessa, és un repte contra un mateix i és fonamental coneixes a un mateix, virtuts i defectes. Algú m'ha d'explicar si fer la UTMB i acabar tan malament física i psíquicament et recompensa personalment, és un dubte que tinc de cara a fer-la tota. Per començar, la "curta" és assumible amb un bon entrenament, mireu lo que faig jo, la recomano.
Del viatge, perfecte. Sílvia, Joan, César, Isa, Mauro, Elena, Paco i Carlos realment som un "EQUIPO" gràcies als que de casa mos heu recolzat.
Messieur Marten
Tour du Mont-Blanch
3235 - Estorach, Francesc-Clasificació total 705-Per categoria: 255-Temps 39:24:24
3231 - Perales, Joan-Clasificació total 530-Per categoria: 230-Temps 37:33:04
3078 - Balagué, Joan Carles-Clasificació total 705-Per categoria: 305-Temps 39:24:24
Courmayeur-Champex-Chamonix

6245 - Ferreres, Elena-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
6201 - Arasa, Isabel-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55

5797 - Cartoixa, Marti Clasificació total 897-Per categoria: 113-Temps 20:30:53
6193 - Ortiz, Mauro- Baixa tècnica

>>Fotos de Ramón

>>Fotos de Mauro

video

video

Per als que estaven allí penjo això (ells ja saben de que va).

09 d’agost 2007

THE NORT FACE ULTRA-TRAIL - TOUR DU MONT-BLANC

THE NORT FACE ULTRA-TRAIL
TOUR DU MONT-BLANC
5a edició del 24 al 26 d'agost de 2007.
Explorant els límits !


Dues curses excepcionals:

-The North Face Ultra-Trail du Tour du Mont-Blanc
Fer un tomb al Mont-Blanc en individual en una sola etapa !
3 països -163 km - 8 900 metres de desnivell positiu amb menys de 46 hores.

-Courmayeur-Champex-Chamonix
3 països -86 km - 4 500 metres de desnivell positiu amb menys 24 hores.

Una aventura extraordinària! fer el tomb al Mont-Blanc en individual i en una sola etapa, es més que un simple esdeveniment esportiu, es una vertadera aventura humana.

3 països travessats França, Itàlia i Suïssa
3 regions alpines la Savoia, la Vall d'Aosta i el Valais
3500 corredors.
2000 corredors a la sortida dels 163 km i 1500 a la sortida dels 86 km.
35 nacionalitats representades

06 d’agost 2007

Cavalls del Vent 2007 (sub 36 h.)

o fent lo xona pel Cadí-Moixeró

Divendres al tard vam arribar al Refugi del Gresolet en dos grups, los nou expedicionaris, disposats a cavalcar els Cavalls del Vent en menys de 24 hores Joan, Carlos, Paco i Moisés i en menys de 36 hores Martí, Mauro, Isa, Elena i Pako.
Aquella nit, sigui pel neguit o pel xiuxiueig dels qui festejaven, no vam dormir gaire, però l’endemà a les 6:30 arrencavem, al galop els purassangs i al pas els rossins i aquí mos vam despedir, perquè no mos hem tornat a veure des d’aleshores, així que aquesta crònica serà la dels rossins.
La calor prometia escalfar-mos les peülles i va complir. Així vam anar superant etapes, de refugi en refugi, aquí uns entrepans suculents, allà uns gintònics, assaborits a les hamaques d’una terrassa aèria al Niu de l’Àliga. Tot un plaer per als sentits.
Per bé que la travessia abusa de les pistes forestals, els trams de sender són molt bucòlics i transcorren entre la fragància de boscos exhuberants i prats alpins, esquitxats de floretes silvestres i monumentals tifes de vaca. No és estrany que amb tanta distracció perdéssim el camí vàries vegades, afegint alicient al recorregut.
Tampoc ajudava gaire el marcatge deficient de la ruta, escàs i confús, que ens abocava entre ramats de banyes amenaçants (vacaaaa passaaaa!!!!). Sovint, mentre pujavem i baixavem colls, feiem marrades insòlites per arribar a punts propers i ens deixavem autèntiques fortunes en cubates als refugis, teniem la íntima sensació compartida d’estar fent lo xona pel Cadí-Moixeró. Per fi, fent-se fosc vam arribar al refugi del Serrat de les Esposes, on vam dormir dissabte i on ens vam poder dutxar (encara que no calia perquè ben just si ens haviem embrutat) després d’un bon sopar. No se si mos vam llevar d’hora o tard perquè eren les 3:45 quan em va tocar el despertador i fins al primer refugi de la jornada vam caminar de nit, però sembla que vam descansar prou perquè ho vam emprdendre amb ganes i no paravem ni per cagar. Potser fos l’efecte de l’ibuprofé però el ritme era infernal i començava a passar factura.
Per sort, quan esbufegant erem a punt de coronar un cim d’allò més empinat, va venir a trobar-mos una fisioterapeuta de Manresa en bikini, Carme, molt rumbosa ella, que amb les seves arts va aconseguir que los tres mansos que quasi mos arrossegavem, comencéssim a caminar garbosos i pitos i més contents que un gínjol i tot sense posar-mos ni una mà al damunt (un miracle?). Ja de baixada i en agraïment, li vaig ensenyar la seginera i va quedar tant encantada que ens va convidar a unes cerveses al refugi Lluís Estasen. Allà mos vam despedir, no sense quedar per trobar-mos aviat per fer una sortida pel Port, ja que està molt interessada a conèixer un membre de l’equip, de qui li han dit que té uns “tobillos” dignes d’estudi.
I au! cap al Gresolet, dutxa (que tampoc no calia), bocata i carretera i manta. Dimarts a l’entreno los supervivents fardarem de samarreta tècnica i canviarem impressions.
by pako
cavall del vent 2007

Aquí podeu veure els parcials dels que ho van fer "sub 24 h."