27 de juliol 2011

Pedals de Foc (estiu 2011)



Isa i Mauro a la Pedals de Foc 2011

KRAFT BIKE TRANSALP 2011 (estiu 2011)



Juanjo Adell i Oscar Pinyol a la TRANSALP 2011

Fotos i cròniques al bloc de Pinyasso: http://oscarpinyol.blogspot.com/


2ª edició de la cursa “Camí de Sirga”


Com l’ordre dels factors no altera el producte, no passarà res si mentre esperem crònica de la “Ronda dels Cims” (170Km i 12mil m+ donen per escriure molt) fem un repàs del que ha estat la 2ª edició de la cursa “Camí de Sirga” de Mora, on uns quants amics de la caló i amb ressaca renaixentista hi vam fer cap.
Dues coses a destacar, el primer de tot i més important: Puça i Jose Luís estan ja de nou corrent un cop recuperats de les seves lesions, ÀNIMS. El segon ha estat la temperatura agradable sota la que corríem gràcies al traçat que transcorria en bona part sota l’ombra dels pins i al vent de dalt que s’ha endut la canícula estival.
Entrant ja al detall de la cursa hem començat amb gairebé 3 km de neutralitzada que ha servit per llevar les tensions de la sortida, escalfà motors i pregunta per la família dels que en poc es convertirien en contrincants a abatre... (de bon rotllo). Els primers kilòmetres amb un suau desnivell entre senders enboscats, barranc i camins ens han portat a la primera pujada forta amb mini ferrata inclosa per coronar el Pic de l’Àguila (485m – Km10 de cursa) on hi havia realment una vista fantàstica com ja anunciava l’organització.
A continuació, una cresta tècnica i després una senda enboscada de nou, molt corredora i molt xaladora ens ha portat per dins la vall del Cebollot fins l’ermita de Sant Jeroni on emprenem la cresta de la creu (i quina creu buffffff) de pujada fins el pic més alt de la cursa, la Picossa (499m – Km 15 de cursa). Aquí no pregunteu per la vista que segur que era xulíssima però el que escriu estava més per recuperar l’alè.
Una darrera baixada també xaladora i però amb més pendent arribava a la Rovellonera on després de salvar el darrer desnivell teníem més d’un kilòmetre de cresta plana per anar grimpant i en acabar-la els darrer 4 km de pista fins la meta a la plaça de la vila.

Per acabar felicitar l’organització i els voluntaris per com ens han cuidat, tant en el recorregut, amb un fotimé d’avituallaments que et permetia saltar-ne algun que altre, com en l’arribada i la bossa del corredor, que dic bossa!!! Caixa de fruita cap a casa!!!!, passi per la piscina, massatges, etc, etc....



I CURSA BALCO DEL DELTA



Classificacions:




Més fotos: 

14 de juliol 2011

ENTRENAMENT DEL DIMARTS

 Cap al migdia, proposta via sms de Diana, d’anar per les muntanyes de Tivenys. Accepto, la via verda ja està molt vista. Ho poso al blog i solamente s’apunta el Manso.
A les 7 mos trobem amb Diana i emprenem la ruta, amenaça tronada, però natros com si res, i al final no va ser res, quatre trons i alguna gota.
El paisatge espectacular, i és que a mi esta serra de Cardó cada dia em sorprén més.
Al final 18 Km, aixó si de nit “cerrada” cap a casa, sort del frontal de Diana.

Aquí van unes fotos




13 de juliol 2011

Reequipament

Anem a fer una nova comanda d’equipació, solament samarretes, us recordo que hi ha tres models: tirants, manega curta i sense maneges (tipo macarrilla), qui necessite més informació la pot demanar al correu següent: jcarles@gissl.com i els que ja ho tinguen clar podeu fer la comanda al mateix correu especificant talla i model.

MODEL 
PREU
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX HOME
24
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX DONA
24


SAMARRETA SENSE MÀNIGUES (macarrilla) COOLMAX HOME
24


SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX HOME
32
SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX DONA
32


NOU MALLOT CICLISTA 

MALLOT  M/C RENGLAND COLL CREM. COOLMAX HOME
34
MALLOT  M/C RENGLAND COLL CREM. COOLMAX DONA
34
D'aquestos preus,  hi haurà com sempre una part patrocinada per la UEC.
Ja s'informarà al fer la comanda.

12 de juliol 2011

La Ronda dels Cims.


De nou, unes ments dèbils mos hem deixat caramelitzar pel Manso i el seu afany per fer més i més quilòmetres i mos hem apuntat a donar una volta a tot un país sencer: Andorra, el país dels Pirineus!!!
Hi ha 5 modalitats diferents i, pels qui no ens coneixeu, sapigueu que evidentment ens hem apuntat a la més "llarga i dura" què es com ens agrada: La Ronda dels Cims.
Sortim lo divendres a les 8h del matí, així que si esteu avorrits o teniu curiositat per saber per on estem patint o si ja ens hem retirats, podeu fer el seguiment de la cursa: http://chrono.geofp.com/aut2011/
Los nostres dorsals:

Lo Manso: 128
Lo Carinyo: 130
L'infiltrat: 131

09 de juliol 2011

Cursa del Llop 2011 (muntanya)

12 corredors de la UEc i un infiltrat




Xavi 2on general

Isa 1era general i Reyes, 2ona

Marga 1era senior i Lupe 2ona 

05 de juliol 2011

TLP 2011


Fos com fos havia de continuar sent lo rei de la TransLosPorts (TLP). Lo meu “carinyo” me volia pendre la corona. Ell era dos vegades finisher i jo tres. Com la edició 2011 havia de tindre més kilòmetres que la segona edició (la que a ell li falta) em superaria als punts i em fotria la trona.


Tot va començar al darrer enTORnamet, quan lo meu “carinyo” es va compixar amb la una TORsusoditxa i un inTORfiltrat. La TORsusoditxa, aprofitant la debilitat d’esperit que me provocava una cerveseta de més, m’engatussa i m’inscriu a la Núria Queralt. Lo inTORfiltrat, amb l’alegria d’una cerveseta de més, s’autoproclama director de la TLP 2011 i decideix que serà lo mateix cap de setmana que la Nuria Queralt. No sé que els va prometre lo meu “carinyo”, però em vaig proposar posar-li difícil la corona. Primer una nina d’estes de drap amb una agulleta clavada al genoll va deixar fora de combat a la TORsusoditxa. I segon, vaig acceptar pagar un increment del 500 % en el preu de la inscripció fora de termini de la TLP2011 que em va demanar lo inTORfiltrat.

Però lo munt d’entrebancs per poder tornar a ser finisher no va acabar aquí. Lo divendres per la nit lo sopar de festes de Roquetes. A dormir prop de les dos del matí amb unes cervessetes de més. Un parellet d’horetes dormint, aixecar-se a les quatre, cap a Xerta. Quin aiguat que va caure de Xerta a Gandesa. Arranquem a les cinc i quart tres xertolins i tres uequeros (això va ser un altra guerra, al final el resultat).

Fontcalda, Prat de Compte (cerveseta i caferet), Montsagre, per arribar a Paüls. On un xertoli ens va preparar una de grossa a Ca les Barberes: a veure qui rebenta pujant l’Enrajolada en l’estomac ple? A més de l’unflija cinturera, una calor a la una del mig dia ens va fer suar la grossa per pujar a l’Espina. Les sueres van deixar les reserves d’aigua una mica apurades. Lo coloret verdós de l’aigua de la cisterna del mas del Marraco sols ens va servir per remullar la gorra. Però la de la cisterna de Clotes ens va salvar la travessa de les Foies.

Als Pous de les Neus ens van rebre un parell de fans. O millor dir un parell d’“embaucadores” segurament compixades amb l’aspirant a la trona. Una, que si música en directe de les sis de la tarda a les sis del matí a les piscines del Reguers. L’altra, que si em ve de passo allargar-vos en cotxe fins la sendera de Pallers.

Corrinyant, corrinyant... tocadets, tocadets... arribem a Fredes a les 11 de la nit. Que si dutxa, que si gana... al final tindran que desinfectar lo bar, va guanyar l’opció gana. A dormir prop de la una (dutxa prèvia) per despertar-nos a les quatre i mitja i arrencar a les cinc i quart.

Fins a Vallibona ens acompanya una boireta que no deixar pujar massa la temperatura. Bocateta, cervesetes... i una mica més tocadillos emprenem la darrera etapa. Lo dia va acompanyar i prop les tres arribem al Forcall. Dutxa superguai prop del bar, on ens fotrem lo darrer tiberi de la TLP2011.

L’altra guerra va acabar: Xertolins 1 Uequeros 2.

Crònica by lo manso.