28 de febrer 2010

Les cròniques de la Cameta Coixa. Miravet 28/02/2010


La meua cameta coixa:
Los companys de Miravet se superen cada any. Quina cursa corredora i tècnica alhora, quina neteja de senderes professional, quin ambientasso i qualitat dels avituallaments, quina marxa a la plaça i la botifarrada, genial. La bossa del corredor, molt difícil d’igualar, l’aigua de la dutxa… vivificant!!! En definitiva, un 10 per a l’organització, incloses les egípcies, los picoletos i la resta de voluntaris.
La cursa en si…. bé, cadascú explica la fira segons l’hi va. Malgrat que feia dos dies que no corria per culpa del mal de genoll, he decidit anar-hi amb alguna molèstia per veure si s’em passava (bona idea no?) i perquè no em volia perdre lo xou i la xalera. He anat molt ronçer tot lo rato però quan han començat les baixades tècniques m’ha atrapat la cameta coixa i encara no m’ha deixat. Ara vinc de l’Aliança i a falta de ressonància tinc lo “menisco hecho cisco”. Veurem si amb antiinflamatoris, gel i asfalt s’hem passa i si no… sempre ens quedarà Paris i un quiròfan. Per sort he pogut atrapar Isa, Cristina i Pepe abans de meta i hem entrat junts. Ha estat lo premi a un patiment de 2h45’.
Felicito a totes i tots, als que han fet podi i als que han fet cadira, però sobretot faig la ola i em trec lo buff davant de les heroïnes, Masters of the Trailrunning Universe, Montse de l’Àguila i Pepita Arasa. Chapeau (el esmirriau).
12 botelles de morapio 12 (que les tinc contades) han de remullar los 2 pernils 2, que tenim a secar. Salut companyes i companys, sou collonuts/des (ho dic per fer-vos la pilota, ja que potser estarem uns dies sense veure’mos als entrenos).

26 de febrer 2010

FOTO DE GRUP A MIRAVET

A veure si aquesta vegada som capaços de fer-mos una foto de grup, sense que falten més de la meitat dels components.
Quedem a les 9:15 baix l’arc de sortida, s’avisa a tot hom però especialment a aquestes 16 persones:

Isa
Pepi
Belen
Maggie
Rous
Montse Aguila
Rosa Fabregat
La Pastisseta
La Coenta
Diana Garcia
Campanilla
Reyes
Tania
Cristina
Montse Sisteré
Esther


¡ IMPRESIONANT!! 
Los més vells d’aquest mon (tat Martí) encara mon recordem de quant a les curses de muntanya hi corrien una quinzena de noies, i ara ves per on, solament natros ja ne portem 16.
Vinga, feu cas del xkfe que quedarà una foto molt xula.

24 de febrer 2010

D. D. M. T

Avui queda oficialment inaugurada la temporada de D.D.M.T. 
Per començar hem fet una volta d'uns 11 km per la zona del Rubi.
Mireu les fotos i el track.
Qui estigui interessat de moment anirem quedant los dimecres a les 5 de la tarde i la idea es anar exprimint aquesta zona tan coneguda pels beteteros, però molt poc pels runners.



21 de febrer 2010

"Crinica" de la marató de Valencia

La primera al sac"
Hem sortit amb molta puntualitat, a les 5:15 ja estavem dalt del cotxe cap a València falta gent. Hem tingut un bon viatge i aproximadament sobre les 7:15 ja haviem aparcat davant mateix de la sortida "mol guardaven" jeje.
Hem trucat a l'amic de Paco i ens ha donat lo dorsal i la bossa del corredor. Buscant un bar per fer un café i anar a lavabo i tot tancat al final ne'm trobat un, que bé!!!
Cap al cotxe per canviar-nos, i a la línia de sortida. Dos minuts abans ens han posat "carros de foc molt", emosionant.
Hem sortit a un ritme còmode i suau i detras del globus de 4 hores, (aquest anava un poc despistat).
Tan Paco com jo ens hem trobat molt bé amb molt bones sensacions.
Una anècdota de la marató ha segut quan Paco m'ha fet veure que el que teniem al costat nostre se l'ha tret i seguint corrent un riu ha fet.
Tot molt ben organitzat però ens ha faltat al menys 2 avituallaments sòlits. Al km 32 aproximadament hem vist a una dona que portava una bossa de "xuxes", i Paco ha anat directe cap a ella i en la cara que feiem ens ha donat 2 "nuves", que bones!!!
Ens hem animat i hem passat al glòbus de 4 hores, un ritme un poc més fortet i cap a meta hem anat.
Els úlrims 600 metres molt emocionant i molta gent animant.
La veritat és que es una marató molt bonica i per tornar-la a repetir un altra edició.
Bé com diu en l'encapçalament de la crònica ja en tenim una al sac i fins la propera el 7 de març a Barcelona.
Besets.
By Leo.



Pd. M´he deixat posar el temps que hem fet: 3.52.

15 de febrer 2010

30º Marató Popular de Valencia


La marató popular de valència es vesteix de festa per celebrar el seu 30 aniversari, el proper dia 21 de febrer celebrarem l'entrada en la trentena d'aquest gran esdeveniment esportiu nacional i sobretot valencià.

14 de febrer 2010

SEXO DEBIL……..i una Mrrrdaaaaaa!!!



Ara ja començo a tindre clar que una de les mesures que pot fer l’impresentable de la cella per ahorrar diners es liquida lo Ministerio de la “miembra” ministra Bibiana i si no esta convençut que se pase per alguna de les carreres del circuit i vera lo que es caldo de bo. Si no com s’explica que surtin a tope no se tingue ni rastre de la primera, te revente la segona i quan entres a meta pensan que “avui s’ha corregut…eh!” domes te gires i ja esta entran Elena per la meta. Pero per la mort de deu!....es que domes que hagues tingut que para “a canvi l’aigua de les olives”…que hagues pasat!
Es que ademes no es que te pasen perque los circuits son facils, corredors, en poca dificultat, etc. etc. es que a les parts tecniques, les que diguemo clar: “Les que son per a homes” es que es aquí a on encara te machacen més!
De la cursa se pot dir que encara que li han sobrat uns quans quans quans kilómetros de pista al final han conseguit trobar la veta de Muntanya i com es habitual en algún troçet de los “que se los traen”. A mi particularment m’agraden mes les curses de primer cap amunt i después cap a vall, aixi que esta m’ha torturat especialment perque quan te pensaves que ja era tot baixada…… pos no, los “malditos dientes de sierra” dels planos que en realitat eren com la pujada final de Miravet (mas o menos..) o sigue que hasta los “c…llns” pero claro, total vist per a lo que servixen….
La sortida, encara que en una temperatura de -3 graus s’acalentat de seguida i per un moment he pensat. “que li pasa avui a tothom” pero he pensat que deuria ser pel fred i después de pisteja pisteja i pisteja ja mos ham començat a enfila cap amunt…i allavons la primera motivació, no m’ho podía creure pero per un moment hem estat reseguin una…Trinxera de la Guerra!! Allavons ja m’he acalentat pensan “que si no hay que ceder terreno al enemigo” “que si defensa a ultranza” que si “Resistir!!, Resistir!! i Resistir!!”, “NO PASARAN!! NO PASARAN!!” pensaments de ardor guerrero que com vos dia al principi se m’han acavat de cop quan la Debats m’ha pasat….en fin… otros tiempos que diría aquell.
Reconeixement a la organitzacio per la currada de limpiar i desbroçar les senderes i com no per les pastes, baldanes, llangoanisa i demes que estaven de muerte.


By Loteria Davidson




Fotos de Oscar 
Fotos de Teo 

08 de febrer 2010

La mitja de la Carxofa (Benicarló)

Com em vaig quedar amb l’espineta de que aquest any volia anar a Granollers i no vaig arribar a temps, pos vaig embolicar a Leo (és fácil embolicar-la) i a Pako i ens vam inscriure a la mitja de Benicarló, jo tenia curiositat de veure el meu ritme ara a una mitja d’asfalt.
 Bé diumenge ens trobem Leo, Nando, Manolo un amic de Leo i jo, i cap a Benicarló, jo tenia una mica de neguit ja que el dissabte havia anat a marcar amb GPS el circuit de la cursa del vent, vam anar tranquils però son quasi 21km amb 1400 de desnivell positiu, pensava que me notaria lo farrubio a una cama i penyaflor a l’altra. Ai deu-meu com més gran més poc coneixement!!

Poc abans d’arribar a Benicarló ens para la guàrdia civil, per fer-nos un control d’alcolemia, Leo de dintre el cotxe gesticulava intentant dir-los que anàvem a córrer, jo dient-li, para Leo que ens tancaran, però va funcionar, i sense dir res ens van deixar marxar, i ella per rematar diu, es que anem a la mitja de Benicarló i EVIDENTMENT no hem Begut!!


Arribem a Benicarló amb una hora de temps, anem a buscar dorsals, a fer el caferet, quan anàvem cap a la cafeteria ens surt, com una aparició, d’una cantonada Admed, tot guapo amb la jaqueta de la UEC.
Arribem a la cafeteria i al poc una altra aparició, Pako que surt del Servei, bé ja hi som tots els que havíem de ser.
Comença la mitja, Leo i jo teníem clar que no havíem de passar de 5, però lo que no ens pensàvem és que de tant en tant anàvem a 4.12, jo dient-li que no podia ser que aquest rellotge no li anava bé, que era el vent, que de tant en tant bufava fort, qui li distorsionava la senyal.
El fet d’anar juntes ens va motivar per acabar-la, el recorregut no tenia res d’encantador i la poca gent que ens vam  trobar pel camí, no deia res de res, segons Leo aquesta mitja és com anar pel canal però pagant, jeje .
Conclusió, el rellotge li anava correctament. Vam fer 1:40:51. i la foto ho diu tot, mireu la cara que fèiem de no entendre rés, jeje.
Destacar que Nando va fer un carreró va baixar de 1:30 que tenia previst, tot i que va anar a entrenar va fer 1:28:14. Admed , anava el primer però com és costum en ell va sortir massa fort i va petar, tot i així va fer 1:18:45 i va quedar l’11é.
by Alena

La mitja


Avui, la meva primera mitja, i espero que no sigui la darrera. Com dieu vatros, he tingut molt bones sensacions, tot i que al Km 19 em pensava que ho deixava còrrer( i mai mes ben dit).
Abans de començar ens hem trobat amb Puça, Tere , Rosa i dos mes que ells coneixien. Hem quedat amb Tere que aniríem juntes, ja que per a ella també era la seva  1era mitja, però al 1er Km, ella ha apretat i jo m’he quedat sola, al meu ritme.
M’han anat molt be els consells del Manso: no apretes, lo important és acabar… gràcies
Hi hagut molt ambient al llarg de tota la   cursa, la gent ens ha animat molt i a mi m’ha ajudat a acabar, i cap a Tortosa.
By Montse Aguila


RESULTATS: 


Puça 1:17:35
Rafa 1:37:31
Paco 1:42:46
Ferran 1:54:47
Tere 1:55:31
Rosa 2:00:35
Montse 2:10:35

03 de febrer 2010

Diumenge asfaltero. 7 de febrer 2010


Ressenya de la Mitja de Benicarló a ropits

UNA CRÒNICA DESDE L’ALTRA BANDA

Pues ja feia mesos que m’anava pel cap….cada vegada que corria una cursa ho pensava i per fi i gràcies a l’ajuda incondicional que he tingut ho hem aconseguit. Nervis, rialles, estrés, neguits, patiment…un cúmul de sensacions es multiplicaven dia a dia.

Primer patint de si s’apuntaria gent i desprès patint de massa que n’hi havia i de si podíem acontentar a tot el personal; quinze dies abans mirant “lo tiempo” tres vegades al dia…samarretes, lo dinar, les pitances, lo lloc, los voluntaris….ufff….

Primera reunió de cursa i vam ser 3 i l’astròleg, la processó anava per dins.

Quina nevada mare meva!! Les senderes ja les teníem netes i la meitat havien desaparegut sota un mar de pins que en motosseres i desbrossadores no donàvem a l’abast, de nit serrat per Cardó netejant dies abans i el dia 31 anava arribant. Ara plou, vent, torna a nevar…..els nervis a flor de pell.

Arriba el dia, i tot a punt, los corredors comencen a arribar una mica desorientats per ser la primera vegada que aterrissaven al poble però desseguida es familiaritzaven amb el lloc, de sobte, comença a aparèixer gent del poble preguntant: què faig? On vaig? Què fem? ….quina passada, els dels controls i avituallaments comencen a marxar als seus llocs i ens quedem un riu de gent trafegant per la pista del riu preparant la sortida.

Quina emoció, sincerament no vaig poder fer jo personalment el breaffing perquè em conec i m’hagués emocionat, (no era plan), el va fer el nostre amic Jordi Bort qui ens va ajudar moltíssim.

Sona la traca i els corredors se’n van…jo en un núvol sense saber com disfrutar d’aquest dia, uns minutets més tard surten els de la marxa amb Pals i barrets tots contents però mig mosquejats ja que la meitat no sabien on anaven.

Em cau el mon damunt quan apareixen en una hora i mitja els primers de la marxa que els havien indicat malament unes noietes pensant-se que era gent de la cursa. A part d’això, comencen a arribar els corredors de la cursa i de la marxa i gràcies als comentaris de tots ens animen a fer (esperem) una segona edició de la Cursa del Pastisset que espero que hagi agradat a tothom.

Jo ho disfruto ara que ja ha passat tot i miro les fotos de tots els punts i penso…..per fi, per fi el meu primer somni complit del 2010.

Moltes gràcies Diego, Poley, Susana, ma mare, amics, família…les dones Meravelles….Uec Tortosa , Ajuntament….sense vosaltres no s’hagués pogut fer.

Una abraçada.

Monix

01 de febrer 2010

Cursa de l'olla barrejada. Ai no! del pastisset. Les cròniques

Foto de grup a la sortida de la Cursa del Pastisset (amb un infiltrat al mig)

Enhorabona a l'organització per oferir-mos un recorregut tan xulo, variat i canyero. Encara que a la cresta les he passat magres amb lo genoll lligat, he xalat molt i m'he anat trobant bé tot lo rato gràcies a un ritme tranquil des de la sortida.
Mònica, molt bona idea lo de la nevadeta a la Xàquera. Los avituallaments molt ben posats i la pitança insuperable. Gràcies a tots/es los voluntaris/es i a les cuineres i felicitats a tota la rabera.
Moraleja: veieu que passa per organitzar tantes curses? què després s'emporten lo pernil los canareus.
x oudur

LES FOTOS D'ALBERT
LES FOTOS DE JUANJO
LES FOTOS DE JBARRIACH
LES FOTOS DE MAURO
LES FOTOS DE MONTBIKE