25 de març 2012

21 de març 2012

Marató de Barcelona 2012


“El 34 Marató de Barcelona omplirà aquest diumenge els carrers de la capital catalana amb pràcticament 20.000corredors en un nou rècord històric de participació,doblant els participants de fa quatre anys, i amb la presència de coneguts atletes espanyols com Chema Martínez i Jaume Leiva.”

A més a més d’uns quants corredors de la UEC TORTOSA, que com ja es costum els darrers anys, juntament amb la mitja de Granollers, es una de les cites asfalteres on no solem faltar i aquest any comptarem amb la presencia de:


  • Paco lo Manso
  • Joan Perales
  • Carlos Balagué
  • Elena Ferreres
  • José Luis Mora
  • Xavi Gilabert
  • Ferran Sebastià
  • Paco Moto
  • Agustí Belda
  • Ahmed El Qayed
  • Ostres!! m'he deixat l'infiltrat
  • Josep Bielsa


20 de març 2012

Marató del Congost


Marató del Congost: xaxarilla i quatre traguets de Voll

Continuant amb les tres setmanetes de carrega forta per a Citadelles, aquesta tocava anar a Aiguafreda. Des de on surt una de les curses de muntanya amb més tradició de Catalunya. Fa tres o quatre anys van ampliar kilòmetres per passar a la distància de marató i mes de 3000 de desnivell positiu (també fan una versió curta). Ritmet alegret, al final 6:41. A ratets tot sol, a ratets de xaxarilla, traget de Voll per aquí, traget de Voll per allà... és una altra de les característiques curioses d’aquesta cursa, la cervesa que hi ha als avituallaments és Voll Damm Vaig xerrà en molts finishers de l’UT de les Fonts. Anava una mica complexat de lo boig que em dieu que estic, però al veure’m envoltat de més bojos i boges...

Lo diumenge que bé la tercera: Marató de Barcelona.

19 de març 2012

Debut per la porta gran

Bon dia.

4 Hores 15 minuts 19 segons ¿Crònica d'una mort anunciada?

          Abans de compartir amb valtros les meues sensacions del dia que vaig perdre la virginitat, voldria “desmentir” uns rumors que han circulat per Tortosa. S'ha dit que vaig tindre cagarel·la i que no volia córrer i això és mentida!!! Simplement, diverses circumstàncies, que no vénen al cas, em van impedir de fer una mica d'entrenament previ a la cursa.
La veritat és que de cagarel·la ó millor dit de nervis no en vaig tindre gens ni mica, sincerament, m'ho vaig prendre com un dimecres més, no anava a competir amb ningú, anava a passar-ho bé amb els amics boixos de la UEC. Si no us ho creieu ho podeu preguntar a la dona. Encara que a la sortida em tremolaven un poquet les cames i a la arribada... ja em començaven a fer figa!!!!

       Segurament tots us heu preguntat per què la meua primera cursa va ser Xerta amb 27 km de recorregut i bastant exigents?? Doncs, bé, la culpa de tot la té, com no podia ser d'un altra manera, MAURO, que va donar el vist-i-plau per a què fes la cursa de la maneta del Manso, com algun altre membre havia fet a Miravet.
Un cop decidit que corria a Xerta, molta gent em va dir que estava boig però com els de la UEC deien que jo estava tan fort, doncs endavant, encara que ni la dona ni jo ho teníem massa clar.
La nit del dissabte vaig pensar que aixecar-se del llit a les 5:45h del matí en diumenge era un crim, però bé, tot per la causa.

        Diumenge al matí es produeix la TRAICIÓ DEL MANSO, em diu que no correrà amb mi sinó que ho farà amb l'Elena, que és més guapa que jo. Tranquils, el comprenc, jo també hagués preferit fer la cursa amb ella que amb Paco. Aleshores se'm comencen a rifar, ves amb este, ves amb aquell, total que acabo amb la pobra Marga que va pensar: “quina joia que m'ha tocat”. Amb la guapíssima de la Marga vaig fer els primers quilòmetres tranquil·lets, calentant, i gràcies a ella, no em canso de dir-ho, la cursa va ser tot un èxit, ella va impedir que em cremés al principi de la cursa. Però finalment ella també es va cansar de mi i a partir d'aquest moment ja vaig anar saltant de flor en flor, primer Diana, després Lupe i a partir d'aquí ja pràcticament sol fins al final i el que em feia més temor, depenent exclusivament de mi.

     Realment havent passat pel fotògraf, lo Senyor Mauro i després de fer-li un beset a la pèl-roja del meu cor vaig enfilar en direcció a La Coscollosa amb més ànims, i un cop arribat dalt, amb ple vendaval, amb llàgrimes als ulls i sense poder veure per a on xafava em vaig llançar costa avall i aleshores, simplement em vaig deixar anar i vaig DISFRUTAR i mentre corria com un boig avançant tot el que es movia em repetia constantment les paraules del Guru Manso: “Xafant en tota la sola, res de taló”. I mentre tot això succeïa vaig veure uns àngels que venien cap a mi, o així m'ho va semblar en un primer moment, però al final va resultar que sol eren Montse, Mercè, Leo i Núria; i inexplicablement em vaig trobar corrent per la brolla cridant Montseeeeeeeee i elles em deien corre, corre i per un moment em vaig sentir Forest Guuuump. Veure-les em va fer molt il·lusió.


     I per anar acabant i no fer-me massa pesat diré que a partir de la grimpadeta en cordes em vaig enganxar com una caparra a un altre corredor i junts vam anar fent les últimes puixadetes, fins arribar a una pista que feia aiguetamunt on lo company desconegut va començar a córrer com un lladre i on jo vaig descobrir el meu límit, el motor va perdre potència de forma fulminant, vaig ser incapaç de córrer i per què no m'esperava aquell corredor? Purqué? Purqué? Costa avall el vaig tornar a agafar fàcilment, però en aproximar-me al poble pel barranquet ja no vaig poder aguantar lo tipo i vaig afluixar no fos cosa que petés a tants pocs metres de l'arribada.


     A l'arribada, la dona no es creia que ho hagués fet i jo tampoc, però estava content, ho havia aconsseguit!!!!! puc menjar pernil!!!!!!!!!!!!! sóc un tita, sóc una bèstia, sóc una màquina, sóc un gegant, tot són felicitacions i cervesa. Però en realitat m'adono que no he fet res, conec gent de malviure que fa 300 km i escaig com si anés de passeig i jo només he fet 27 km, quants quilòmetres porten fets Mauro, Isa o entre tots els prehistòrics de la UEC????
     Només em queda donar les gràcies a tots els que heu cregut en mi i m'heu donat ànims.
    En resum, REPETIRÉ, SEGUR. No sé si m'anirà pitjor o millor que a Xerta, ja ho veurem, lo que si és cert, és que la imatge de córrer per La Coscollosa plorant sense veure res i sense temor de caure, no l'oblidaré mai, com tampoc oblidaré mai a tots els que estàveu a l'arribada felicitant-me per la meua proesa.

     I de tot això, lo que m'ha quedat molt clar és que: QUI NO CORRE, NO MAMA... By Ivan Rué.

     Perdoneu que hagi estat una crònica tan extensa però és que 27 km donen per a molt, sort que no vaig fer l'Ultra!!!!



Pd del weimaster:
Aixó es lo que es diu entrar per la porta gran, si ho has de fer millor una de les grans, si sinyor !


15 de març 2012

UT LES FONTS “L’ULTRA DE LES NOSTRES TERRES”



By Elena (amb comentaris del manso)

Aquest any li tenia ganes!! (pos jo no). No només perquè l’any passat no el vaig poder fer o pel fet de que es feia a les nostres Terres, sinó perquè al capdavant de tota l’organització estava el meu amic Karim (tot i les tres voltetes que ens fa fer també ho és meu). Tot plegat em portava a pensar que ho volia fer lo millor, “importància  alta” a nivell personal possible (jo sols volia fer una tiradeta llarga per preparar Citadelles).

Els pensaments van anar canviant quan al setembre em vaig fer una lesió important al “Tor del Geants”, la qual cosa va fer que fins gener no pogués començar a entrenar. Els meus plantejaments, van canviar respecte al resultat a l’UT de les Fonts, ja eren diferents, volia acabar-la, “arribaré molt justa”. Tot i així els entrenaments  van ser amb molt volum, tant que al final de Febrer el meu cos no anava, amb sensacions dolentes que jo normalment no acostumo a tenir (perquè tu vas decidir tirar amunt i aquell entreno de 3 hores en van ser més de cinc, i l’endemà Ginestar).  Així que vaig començar a baixar intensitat i el meu cos va reaccionar bé. A Miravet me’n vaig adonar que les bones sensacions ja estaven tornant i allí va ser on vaig decidir un altre cop que la volia disputar. La meva aspiració a partir d’aquest moment va ser no només acabar-la si no poder entrar dins de les 5 primeres posicions (“cagada la hemos”, perquè fan una cursa estos de Miravet).

La setmana prèvia estava que no m’aguantava amb tants de nervis. No sabria dir com va anar, si va ser ell o jo, o els dos (ella), però vam decidir que aniríem junts (amb qui tenies que anar?), que m’ajudaria a gestionar la carrera. I així va començar la gran aventura, el gran espectacle del cap de setmana (que dius lo cap de setmana, tota la setmana).

Divendres recollida de dorsals, quin munt de gent de tot arreu, quin munt de cares conegudes, hi havia molta de la gent amb la que havíem compartit el “Tor dels Geants”.

La primera etapa, la més traïdora i perillosa com diu Karim, la vam gestionar molt bé, tot i que et dona per córrer molt, és planerota i estàs molt motivat i molt fresc, però has de pensar en lo que queda (sí, sí... pensar anant a 4:30, estos Garmin no en tenen ni idea). Sensacional córrer amb aquella lluna tant rodona acompanyant-nos durant tot el recorregut. Ah!! i que dir de la gent d’Aldover, vaja subidon, allí quasi no vaig avituallar, els ànims de la gent et feien sortir corrents….recordo sentir a algú que deia com si hagués vist a un Deu, mireu, mireu, aquell és lo “MANSO”, boníssim!! (no sé com me van poder veure, en lo poquet bulto i soroll que faig). Vam arribar a meta molt sencers, i jo ja amb els nervis calmats. Ara tocava menjar bé i descansar (i beure).

La segona etapa: a les 6 del mati empreníem la sortida, ritme alegret, i anar fent, temor no en tenia, el meu cos està acostumat a les llargues distàncies, és coneix bé les sensacions,  però sempre amb aquell respecte. Paratges espectaculars. El Montsagre, l’Escalerola, l’Espina, la Coscollosa, quina pujada és la més bonica? (la de la via verda, només tres metres de desnivell abans d’entrar a Xerta) gran duresa, tot i que ja me les coneixia, fer-les totes 4 juntes, ufff!  com canvia, deu nido!!!. Els avituallaments i la gent, buf, espectacular.... no feia falta res, ens vam sentir molt ben cuidats. Al arribar a Prat de Compte em diuen que anava la segona fèmina de la Ultra, no m’ho podia creure, i a cinc o deu minuts de la primera encara menys (potser mos van dir un quart d’hora, però et vas posar borrosa de cop, de les vibracions, i jo perquè no me veia). Després d’Alfara, pels voltants de la Coscollosa, ja vam veure a l’Olga, la que anava primera, ui ui. Al arribar al poble, l’Olga anava parada, estava molt ratllada, la vam animar per a que no parés, però no ens va seguir. Total, que arribava a meta primera fèmina de l’ultra! (aquest comentari sense conya, va ser molt emocionant i la faena de “manso” per aquesta etapa va ser, dura, molt dura).   

Al mirar classificacions vaig veure que anava primera a 6 minuts de la segona, l’Olga, al dia següent podien passar moltes coses... Nerviosa com tornava a estar, cap a casa a menjar bé i descansar tot lo que es pugui, sincerament, dormir, dormir ben poc, recordo que a les 5 del mati ja estava per casa fent estiraments (no comment, millor dit cometari suprimit per l’autor).

Tercera etapa: aquesta depenia molt de com recuperava el cos. Hi havia moltes cares noves, gent molt fresca, que només feien la cursa, així que, havíem de tenir “coneixement”, no arrencar com a bojos… però de seguida me’n vaig adonar que com a boja no podia anar, les meves cames pel primer tram pla, em va semblar etern, els hi costava una mica... A mesura que anaven passant els quilometres m’anava sentint molt bé, cada cop veia més prop el meu somni (quina putada lo de la radio, a meitat cursa, comunica a direcció de cursa que acaba d’arribar la primera de la Ultra a l’avituallamen: que s’ha fet Elena? Ja estava a meitat pujada de la Coscollosa).

 A pocs quilometres del poble el meu amic Albert ens va vindre a rebre i ens va acompanyar un bon tros, només deia:
-       “La mare que em va parir”  això ja ho tens, relaxat i gaudeix, viu el moment!.
No m’ho acabava de creure, fins que va venir el xic de la moto i me diu:
-       Tuuu!  et venia a buscar…

I siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ho vaig, millor dit, ho vam aconseguir (tu i les dos cames teues)!!

Vull felicitar a tota l’organització, especialment a Karim; a tots i totes les finishers, especialment als amics uequeros; a totes les persones que me van donar ànims, a Cèsar per la paciència i pel bé que me va cuidar durant tota la setmana, fent-me ollades de pasta, el cap de setmana fent de taxista Reguers-Xerta, Xerta-Reguers; i com no, 


la meva més gran felicitació per haver aguantat tanta pressió al meu amic Paco (aquí van les llagrimetes), que jo l’anomeno a partir d’ara  lo “GRAN MANSO”. Gràcies, gràcies, gràcies (només em queda fotre lo darrer crit: QUE GRAN ETS ELENA)


14 de març 2012

Fontcalda

Avui per acabar la serie per la zona de Pandols, hem sortit de l’estació de Prat de Comte a la via verda de la Terra Alta i hem pujat fins la cota 705 per la vall de la Jepa i la del Frare, la baixada l’hem fet pel GR fins lo santuari de la Fontcalda i pels estrets del Canaletes hem tornat a l’estació.




https://picasaweb.google.com/113317714832962417994/Dimecres14Marc?authkey=Gv1sRgCLKl-M-rqLi_DA

10 de març 2012

UT LES FONTS 2012



ENHORABONA A TOTS ELS FINISHERS I PARTICIPANTS DE LES DIFERENTS ETAPES!


NOCTURNETA: CLASSIFICACIONS I FOTOS


ABDESSAMAD YAZIDI SM
 1:58:51
JOSE LUIS MORA MARTINEZ VM
 2:02:25
GERARD VILLAUBI BARBERA SM
 2:04:28
JOAN  PERALES PULIDO VM
 2:07:04
Mª ELENA FERRERES SEBASTIA VF
 2:10:37
PACO  ESTORACH FATSINI VM
 2:10:39
FERRAN SEBASTIA MARGALEF SM
 2:11:26
JOAN CARLES BALAGUE CASTELLS VM
 2:16:06
SERGI  SANCHEZ SM
 2:16:06
ANA MARIN MORA VF
 2:21:17
XAVI  GILABERT VALLDEPEREZ VM
 2:21:44
ISABEL  ARASA FAVA MF
 2:22:07
JOSE MANUEL TARAZAGA TERUEL VM
 2:22:10
RAUL  FABREGAT CABRERA SM
 2:26:10
ARTURO BALFEGO MARTI VM
 2:39:14
DAVID  PEREZ HERAS VM
 2:41:15
RUFO TOMAS MUÑOZ FABRA MM
 2:43:12
XAVI  GINE CID SM
 2:58:35
ROSA  FABREGAT PLA SF
 2:58:35
XAVIER  OSORIO VM
 3:13:29
NURIA  BESALDUCH CANES SF
 3:29:59





ULTRA TRAIL: CLASSIFICACIONS I FOTOS

Dorsal
Nom
nocturneta
Ultra
cursa
TOTAL
32
JOAN
PERALES
PULIDO
2:07:04
11:38:47
3:51:30
17:37:21
50
PACO
ESTORACH
FATSINI
2:10:39
11:31:31
4:07:12
17:49:22
66
FERRAN
SEBASTIA
MARGALEF
2:11:26
12:49:24
3:34:55
18:35:45
342
JOSEMANUEL
TARAZAGA
TERUEL
2:22:10
12:31:09
4:17:51
19:11:10
259
RAUL
FABREGAT
CABRERA
2:26:10
13:53:38
3:56:04
20:15:52
97
XAVI
GILABERT
VALLDEPEREZ
2:21:44
13:30:19
4:50:14
20:42:17
206
JOANCARLES
BALAGUE
CASTELLS
2:16:06
14:27:59
5:04:05
21:48:10
205
SERGI
SANCHEZ
X
2:16:06
14:28:03
5:04:08
21:48:17
14
XAVI
GINE
CID
2:58:35
14:17:58
5:07:13
22:23:46
248
MªELENA
FERRERES
SEBASTIA
2:10:37
11:31:28
4:07:05
17:49:10
106
ISABEL
ARASA
FAVA
2:22:07
13:29:27
4:35:14
20:26:48
260
ROSA
FABREGAT
PLA
2:58:35
14:17:57
5:07:13
22:23:45

TRAIL
Mª REYES VALERO EXPOSITO = 12:50:04





CURSA: CLASSIFICACIONS I FOTOS

General Femenina
7
MªELENA
FERRERES
SEBASTIA
4:07:05
12
MARGA
ESTORACH
FATSINI
4:27:15
15
ISABEL
ARASA
FAVA
4:35:14
18
LUPE
GAS
BLASCO
4:39:46
19
DIANA
GARCIA
SOGORB
4:42:04
26
ROSA
FABREGAT
PLA
5:07:13
General masculina
1
AHMED
EL
QAYED
2:25:35
17
JOANLLUIS
SANZ
PIÑOL
3:06:22
28
ENRIQUE
BADIA
IZQUIERDO
3:14:45
53
JOSEP
BIELSA
GARGALLO
3:29:51
61
FERRAN
SEBASTIA
MARGALEF
3:34:55
72
KIKO
GARCIA
GRAU
3:41:04
84
ABDESSAMAD
YAZIDI

3:48:06
91
JOAN
PERALES
PULIDO
3:51:30
96
DANI
MESEGUER
SERRET
3:53:31
105
RAUL
FABREGAT
CABRERA
3:56:04
110
XAVIER
PINENT
ROMERO
3:58:15
126
PACO
ESTORACH
FATSINI
4:07:12
136
IVAN
RUE
GARCIA
4:15:19
141
JOSEMANUEL
TARAZAGA
TERUEL
4:17:51
146
JAVIER
PEREZ
TOUS
4:23:46
185
XAVI
GILABERT
VALLDEPEREZ
4:50:14
194
JOANCARLES
BALAGUE
CASTELLS
5:04:05
195
SERGI
SANCHEZ

5:04:08
200
XAVI
GINE
CID
5:07:13




Fotos de Cesar:
https://picasaweb.google.com/117178566954450600648/UTLESFONTS#
https://picasaweb.google.com/117178566954450600648/UTLESFONTSII#

Cròniques:
http://javiergine.blogspot.com/?spref=fb
http://monrasin.blogspot.com/2012/03/ultra-trail-les-fonts-2012.html
http://albertpitart.blogspot.com/2012/03/finisher.html#comment-form



I aquí desvelem el secret dels bons corredor d’Ultra Trail!!