30 de setembre 2009

Cavalls del Vent. 3 i 4 d'octubre. Per fí la cursa



80 km de desafiament; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. 5.800 metres de desnivell positiu que transcorren per boscos i fagedes, que creuen ermites romàniques i enclavaments tan emblemàtics com el Torrent dels Empedrats i propicien trobades màgiques amb una flora i fauna tan rica que barreja des d'espècies mediterrànies amb unes altres d'alpines i fins a euro-siberianes. Vuit refugis exerciran de far quan les forces decaiguin i un impressionant entorn, el del Parc Natural del Cadí-Moixeró, proporcionarà l'energia necessària per a acabar. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails.

Llegir més...

29 de setembre 2009

OBJECTIUS 2009 ACONSEGUITS?


Primer objectiu: Zegama, no depenia de mi poder entrar o no, era la sort que podia tenir al sorteig o a la repesca, i si, vaig poder entrar juntament amb el Manso, i la vam disfrutar moltíssim (veritat Manso?).

Segon objectiu: la Copa d’Espanya, 4 curses per diferents llocs d’Espanya.
La primera, la de Segovia, ja començo malament no la puc fer, tinc la comunió del meu nebot.
La segona al Taga, tampoc ser si podre o no fer-la, un mes abans la cursa agafo una periostitis i estic tot el mes fent bici, arribat el dia de la cursa vaig a fer-la a veure quines sensacions tinc a la cama, i quan me’n adono estic dalt del pòdium, no m’ho puc creure, m’havia anat d’allò més bé.
Evidentment això s’anima, la motivació està allà dalt, organitzem les vacances Cèsar (el meu suport logístic) i jo a Parada Do sil, on tindrà lloc la tercera cursa, totes les federacions, els seleccionadors, Cèsar i jo. Ens fem amics dels seleccionadors i Cèsar s’afegeix a ells per seguir els corredors, acabada la cursa i jo altre cop al pòdium.
Ostres!! i només en queda una.
Ens adonem (entre ells el Manso, sempre està en tot) que tinc possibilitats, difícil, però en tinc, de poder fer primera veterana.
Ens posem les piles, jo ja amb els nervis a flor de pell. En aquest moment implico en aquest afer a tres persones, a part de la resta d’amics que em van donant consells.
Primer a Puça que s’aboca en cos i ànima, em prepara els entrenaments per a les tres setmanes prèvies a la cursa (no teníem més temps), m’acompanya als entrenaments que ell considerava més tècnics (aquells en els que havíem d’anar apartant aquells bultos negres i amb banyes, que cada cop que ho penso se’m posen els pels de punta) .
Després a Joan , sempre amb disponibilitat quan li demanava que m’acompanyés a entrenar els dies que havia d’anar sola (així també anàvem comentant la jugada).
I per últim a Cèsar, ell m’acompanyava als entrenaments amb bici ( verano azul ). Aquestes últimes setmanes han estat dures, m’he abocat totalment als entrenaments(juntament amb la feina i la família), he fet tot el que tenia planificat, fins i tot un dia que em tocava fer bici, era tard, fosc, estava sola, per uns camins que no hi havia ningú, on només es sentien sorolls, vaig tenir la sensació que havia algú darrera meu, i pensava “Elena realment, estàs boja”.

Dissabte ens anem cap a Sabiñanigo, on feien la última cursa, allí ens vàrem trobar amb moltes cares conegudes, clar ara ja ens coneixem tots!
Saludem a Ramon, Cesar es posa a xerrar amb els seleccionadors (pareixia ja un d’ells) i jo estava nerviosa, però nerviosa de veritat.
De tant en tant algú em recordava que em jugava la posició, aquesta pressió i el fet que Albert havia de pujar a la matinada després de la boda del seu amic, feien que em trobes en un estat de nerviosisme total.

Diumenge pel mati cap a les 7.30 em truca Albert, ja estava arribant, això ja em va tranquil·litzar un poc, ens trobem a Kiko que el vaig veure més motivat que a Parada d’Osil, per cert va fer un carreron, felicitats!

Un cop donada la sortida els nervis han desaparegut, la cursa la vaig fer marcada per Puça. Durant bona part de la cursa l’objectiu era poder agafar a Lola, però va arribar un moment on no podia seguir el ritme, em va agafar un baixon (segons Puça va ser per que no volia menjar, la veritat es que no em passava res).
Vaig aguantar com vaig poder, gent animant-me per tot arreu, Ramon, Natalia, Miquel, els mateixos seleccionadors, amics de Ramon, Cèsar (per suposat).
Arribem a meta, ho havia donat tot, no em vaig guardar res, estava clar ella esta més forta, la vaig felicitar.

Objectius 2009 aconseguits? Sí, i molt més del que m’esperava !!

Ara toca baixar un poc el ritme, i a mirar cap a 2010, Isa, Manso prepareus!!

By Elena

27 de setembre 2009

Cursa d'Alcanar 2009


Estos canareus mos la tenien jurada. Com sempre passa a Alcanar, vam gaudir d'un ambientasso, un rustifaci i una companyia sensacional, però mano meu... lo recorregut de la cursa allargat fins als 31 km i la nova pujada a la Torreta van passar factura. Males llengües comentaven que lo circuit lo va dissenyar Adolfo. Resulta, segons me van dir, que quan se baralla amb la nòvia s'en va a descobrir senderes noves (o a inventar-se-les), pos lo dia que es va inventar la volta de la cursa devien haver tingut una bona tangana. Al menys esperem que lo sacrifici humà del diumenge hagi servit per apaivagar les fúries.
A falta de publicar resultats, gairebé totes les xiques van fer podi, però si fem cas a l'speaker, Anna és Ampostina, Leo és un home i la UEC ara és d'Amposta (Amposta-UEC-Tortosa!!! s'esganyitava l'entusiasta locutor). Evidentment fins que no ho va dir bé no vam pujar a recollir lo pernil, de fet li vaig arrabassar de les mans al que lo portava no fos cosa que s'ho repensés.
Que conste que lo pernil era per a l'equip més nombrós arribat a meta. Segons me van fer notar des de l'organització, aquest mèrit va ser per l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, però que a darrera hora van pensar que millor no donar-s'el ells mateixos i per això mos va tocar a natros. Tot un detall.
Agraïm a l'organització l'esforç que fan cada any per superar-se. Molts avituallaments, ben situats i aprovisionats (genial lo de les faixes), un recorregut molt exigent i variat, una bossa del corredor de categoria superior (lo buff és per emmarcar-lo) i una festa a la plaça que s'ha convertit en tot un clàssic de les curses de muntanya a nivell nacional.
by oudur

23 de setembre 2009

XVIII Volta Aventura


Ja tenim aquí la Volta Aventura un altra vegada, i quasi he perdut el compte. 16 edicions potser ? (Nota del webmaster: Pos no xiquet ja es la 18ena i molts dels participants les ha fet totes o quasi totes)
Aquest any com quasi sempre tot sirà nou de trinca i per a "colmo" està net. Ja m'enteneu.

El primer dia, com ja sabeu el passarem per la comarca dels Ports entre Morella i Vall-de-roures.
El lloc de trobada és a Morella, baix de l'aqueducte entrant per la porta de Sant Miquel a les 9,15h.
La volta anirà per pistes i antics camins passant per diversos poblets de la zona. A Xiva de Morella tindrem el bar obert per si algú vol fer un cafè o esmorzar. A l'hora de dinar (mes o menys) passarem per Herbesset. ¡ Ull ¡ aquí no hi viu ningú, per tant o cotxe assistència o portem bocata. Per la tarde anirem per la muntanya de Pereroles fins arribar a Herbes. Val la pena guardar una mica de forces i disfrutar de la tarde.I per finalitzar, arribarem a Pena-roja de Tastavins on podrem reagrupar tota la logística.
Si algú no en te prou, pot arribar fins Vall-de-roures o Beseit pel pantà de la Pena.

A la nit qui vulgue, pot vindre a sopar a la Fonda La Plaza de Vall-de-roures (menú 15 euros) sempre que abans reserve al tel. 978 85 01 06. Després com sempre concentració als llocs de costum.
El punt de trobada de 2n dia sirà a la plaça de la Freixneda a les 9h.
Sortirem per pista en direcció al santuari de la Virgen de la Gracia fins arribar a creuar l’antic camí que anava de la Portellada a Fornols. D’aquí fins a Rafels tot anirà tal com diu el planol per ''Caminos de Trajín''. No cal dir res més. La sortida continuarà pel riu Tastavins passant pel Salt, que si baixa aigua es espectacular. Finalment i després de creuar el Matarranya, arribarem a la Plaça de Vall-de-roures per la pista que be de la Torre del Comte sobre les 14 h. aproximadament. l'itinerari escollit no és d'una gran dificultat tècnica però si que recomanem una mica d’experiència en aquets ''tinglados''. Durant el recorregut dels dos dies anirem reagrupant als punts claus. Per tant, si algú te algun problema mecànic o físic li buscarem la millor alternativa.
Si voleu més informació el dimecres dia 30 a les 22h. tindrà lloc a la UEC una reunió informativa per acabar de concretar els detalls.
Josep Estrada i Ampostins varios.
Salut.

21 de setembre 2009

Diu que diumenge que ve fan una cursa a Alcanar


Sabieu algo d'esta cursa? Pinta prou bé. Se comenta que es pujava un rossegador, diuen que era massa curt i ara han afegit un km vertical. Sembla ser que és un Campionat de Catalunya per equips (Diedre, UEC Anoia i fato d'este). Se rumoreja que també en fan una de curta (18 km) i que en acabar monten una rostida de tres pares de co....nejos?
Vols dir que val la pena?

Crònica de La Ràpita

Va, que si la crònica ha de ser proporcional a la llargada de la cursa acabarem desseguida.
Un matí perfecte per córrer, mig ennuvolat i amb un lleuger airet de dalt que eixugava l'humitat. Un ambientasso a la platja del pipi, gairebé 300 persones entre les dues proves que es celebraven i algun crack camuflat entre la gentada. Lo circuit, atípic d'un 10.000, tenia pujades i baixades llargues i alguna de pronunciada, això li va afegir duresa a la prova perquè tot i regular a les pujades, lo ritme era de cursa i els últims quilòmetres es pagava la factura.
Tot i no ser una cursa per fer marca, com a entrenament va estar genial. La sortida a ritmet ja prometia emocions intenses sobretot quan vam encarar la pujada a la Cross i cap al km 5 ja vaig veure que si aconseguia mantenir aquella marxa fins a meta ja faria prou. Al km 6 me van passar José Luis i Ana Belén, ell li feia de llebre i m'hi vaig enganxar. Aquell mig puntet de més era just el que em feia falta per salvar la cursa. Uns 40 metres per davant portàvem a la Ragna Debats de Xerta i José Luis no parava de manxar, "venga Anita que ya es tuya!" "vamos, que ya la tenemos a 15 segundos!" "dale Anita, recuperando en la bajada!".... uffff segur que jo tenia més ganes que Belén d'agafar a la xertolina per veure si José Luis callava d'una vegada, però no tenia prou forces per deixar-los enrere i despenjar-me no era una opció, així que vaig aguantar amb lo ganxo ficat i això em va permetre arribar per sota de 45' (aprox. 44'30"), gràcies a una llebre de luxe. No és cap marca però és un bon començament.
Va anar d'un pél que Belén no agafés la Ragna, però finalment va pujar al segon caixó del podi havent fet una molt bona cursa, en progressió contínua.
Tots/es los/les uequeros/es vam estar molt bé. Mosiés i Nando van baixar dels 40' tot i la intoxicació de caliquenyo que va patir Nando a mitan cursa. L'únic incident va ser la caiguda de Pepita que es va fer una bona rascada al genoll i va haver d'abandonar, però sense més conseqüències.
Per la megafonia no van parar de nomenar l'equip de la UEC de Tortosa, però ni pernil ni llangostins ni un cap de gamba. En venjança mos vam assentar al bar del Garbí i vam fer un concurs de musclos i cerveses. Lo tema del conill ja fa pudor, així que hasta que no lo veigue no en vull sentir parlar més.
Si arroplego més fotos ja les aniré penjant, igual que les classificacions. De moment AKÍ les fotos de Fran.
PS.- Uns quants rajats, per cert. Potser tenien temor que si corrien massa los fessen bufar...
by oudur

16 de setembre 2009

II Cursa Popular. La Ràpita. 20/09/2009

Un 10.000 per anar fent boca per als asfalteros i per anar mantenint camatge per als ultres més assenyats. I un bon esmorzar rapitenc per a tots.
Inscripcions gratuïtes i tota la informació clicant a la imatge.
Fem llista?

14 de setembre 2009

Cursa de Falset


A la Cursa de Falset es va produir un altre fenomen paranormal que va afectar corredors de la UEC: sembla que la cosa no s’atura!
Tot i que els fenomens paranormals van ser molts menys que a la Triatló de Xerta, el cert és que a Falset se’n va produir un de més espectacular. Un dels nostres corredors, Albert /“Puça”, va patir una estranya transformació: malgrat que els trets eren molt semblants, el “Puça” de la sortida i el que va pujar el pòdium a recollir el seu trofeu no era el mateix. Alguns direu que la calba (perdó, volia dir l’entradeta del serrell) era igual, però l’alçada i alguna altra coseta més no era el mateix. Què va passar? Era un mutant? El misteri només ens el pot desvetllar ell mateix.

Pel demés, la cosa va anar molt normal o tal com volem que vagi en una cursa d’aquestes. Un temps esplèndid per a córrer (com a mínim per al meu gust). A més, jo no vaig haver de matinar massa, ja que Falset està molt a prop del meu poble (per si no ho sabíeu i per si no us ho havia dit mai, soc de l’Aleixar, el poble del conill que la majoria encara no heu tastat) i els organitzadors de la Cursa van ser molt comprensius amb la gent que no ens agrada matinar molt, ja que el tret de sortida no va ser fins les nou tocadetes.

Abans de la sortida, hi havia l’ambient típic de les nostres curses, però jo, fins i tot, el vaig trobar força relaxadet. Ja entenc que no tothom es sentia igual, doncs no és el mateix disputar el circuit de Terres de l’Ebre o voler millorar els temps després d’haver entrenat fort, situacions en què els nervis estan a flor de pell; que el meu cas, que m’he passat l’estiu nedant i poca cosa més. Com que els meus objectius eren modestos (una mica d’exercici, respirar natura i fer petar la xerrada), la sensació que em vaig emportar abans de començar era l’esmentada: tranquil·litat.

Vam començar la Cursa, després de la foto d’equip, i vaig continuar amb la sensació de relax. L’Organització havia canviat el circuit en relació a l’any passat i la majoria el van trobar molt encertat. A mi em va agradar molt. Pujàvem i baixàvem contínuament per senderes no molt tècniques, però boniques i dins del bosc. Per postres, per mantenir les meves sensacions, vaig córrer una bona estona amb l’Elena, ja que no havia sortit disparada i, davant la meva estranyesa, em va dir que anava de “tranqui” per reservar-se per “Sabiñánigo” (per cert, que tinguis molta sort i ànims!). Per tant, tot perfecte, i anar fent.

Com us podeu imaginar, les reserves de l’Elena eren un miratge. Va arribar un moment que ja no va poder aguantar més i va començar a tirar fort. Però tot i això, la cosa encara la notava relaxada; fins i tot, la pujada al punt més alt del recorregut (el de les antenes), la qual vam haver de fer quasi escalant. Per començar a trencar el miratge, em vaig trobar l’amic “Ou dur” que anava una mica fòs i això ja era un mal senyal. Per seguir amb els mals averanys, els de Falset ens anaven dient que la cursa ja la teníem feta. Com que mai aprenem i sempre caiem a la trampa, va arribar un moment en què realment semblava que faltava menys d’1 Km pel poble. Clar, era massa fàcil. Per això, ens van fer donar un tomb de “collons”, amb pujada d’asfalt inclosa. Aquí la cosa ja no em va semblar tan relaxant (evidentment, vaig deixar anar uns quants renecs).

Però, pot ser que en una cursa de muntanya no patim una mica? Ens queixem molt, però en realitat necessitem cansar-nos i sentir-nos fets “caldo”, per arribar a meta amb la sensació que hem fet alguna cosa de profit. I, com quasi sempre, aixó compensa. Si mireu la classificació, ja veureu que el guanyador va ser de la UEC i que els nostres i les nostres incombustibles van acaparar els pòdiums (especialment, les xiques), sense oblidar que alguns que no hi van pujar, van fer molt bons temps. Total, que una altra festa més per a tots i per a totes, encara que alguns tenim resultats més modestos, però ens ho vam passar bé.
By Pep

PD: Ou dur, ànims que aviat et vindrà l’asfalt!

10 de setembre 2009

Caminada «Mai caminareu sols» .

Demà divendres 11 de setembre a les 18.00 h.

Caminada «Mai caminareu sols» .
Inscripcions al punt de sortida, preu a partir de 2 €, equivalent al nas de pallasso i globus identificatiu per participar a la Festa del Cel. Dorsals només a les penyes. Els premiats seran les colles més nombroses, que comparteixen algun símbol o element que els identifiqui com a grup o colla. Arribant a l'Estadi municipal pujades en Globus. Els portadors del nas especial tindran prioritat per pujar-hi amb un donatiu de 5€ per persona.
Activitat condicionada a les condicions meteorològiques.
Recorregut: Plaça del Carrilet, Avinguda Generalitat, carrer Argentina, Carrer St. Blai, Pont de l'Estat, Ferreries fins l’Estadi Municipal.
Organitza: Atletisme Terres de l'Ebre.

09 de setembre 2009

Gore-Tex Transalpine Run,

Del dia 5 al 12 de setembre es disputa la Gore-Tex Transalpine Run, una cursa per etapes amb equips de dos corredors, a través d’Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia, amb un total de 238,09 quilòmetres, 15.422 metres de desnivells positiu i 14.659 metres de desnivell negatiu.
I com no la UEC Tortosa, també hi te un representant, es tracta de Ferran Sebastià que fa equip amb l’Oriol Perez de l’Hospitalet, podeu seguir els resultats de cada etapa AKÍ i tota la informació, amb fotos i videos a la web de la cursa .
Aquí un bloc de la revista runners amb informació i fotos.



Grup de participants espanyols amb Ferran a baix al centre

08 de setembre 2009

Volta Aventura 2009


Els dies 3 i 4 d'octubre tenim la Volta Aventura, el recorregut d'aquest any va per la zona de Morella- Pena-roja, el primer dia i per la Freixneda, Rafels el segon dia, ja anirem donant més informació més endavant, de moment aneu traient-li la pols a les bicis que això ja està aquí.

A per la cabra de Tivissa

Aquest diumenge dia 6, dos membres de la UEC vam anar a per la cabra, segona cursa en BTT que feien a Tivissa, la cursa consistia en que el primer que arribava a la meta li donaven una cabra!

Pensant amb el trofeu i parlant amb l’organització vam acordar que a la primera fèmina que arribés a meta li regalaven un conill, i vaig pensar……doncs a pel conill. Era pràcticament impossible que una dona guanyes la cabra i com en el mon de la BTT a les dones no les tenen tant en conte com en el mon del Trail doncs vaig aconseguir que ens regalessin un conill.

Érem uns 100 i pico participants, va fer un dia boníssim, núvol e inclús va espurnejar a meitat del recorregut. La cursa era ràpida, uns 30km i 1600 de desnivell positiu acumulat. La gent va sortir “chillant roda” i jo només tenia lo conill en ment…..quines coses……com pot ser que un conillet em motivés tant! Ja no sabia si era el conill, o les ganes de competir, ja que després del baixón de l’estiu, i mal estat saludable que no em va permetre anar a Amposta, portava un ñirvi damunt que no m’aguantava.

L’organització excel·lent, els avituallaments molt correctes i estratègicament ben col·locats i el recorregut en general, ràpid, però pel meu gust hi faltava alguna sendereta més.

Només vam portar l’emblema del club en Josep Vallès i jo, ell, va tenir molta mala sort amb la bici ja que se li va fer malbé no se què de la roda ( jo no n’entenc gaire ) i va haver de plegar a la meitat, quan arribo a meta mel trobo tot mudat i em va saber molt greu el que li havia passat. A mi em va anar força bé, no vaig poder aconseguir el conill però vaig arribar tercera. I….a que no sabeu que em va fer ma mare per dinar????.....doncs, sí, conill a la cassola……

by Monix

04 de setembre 2009

K25 Sierra Calderona



Abierto el plazo de inscripción para clubes FEDME.

El plazo de inscripción para Clubes FEDME empieza el 1 de septiembre y termina el 30 del mismo mes.

Debéis enviar a K25@cxm.es el siguiente formulario correctamente rellenado (tambien podéis encontrarlo en la web de la FEDME).

El pago de la inscripción debéis realizarla en la cuenta corriente de RuralCaixa nº 3082 1302 75 4439317522 a nombre de Club de Muntanya CXM València, indicando "K25" seguido del nombre del club en el campo "concepto". Y remitir el justificante a la misma dirección electrónica.

La cuota de inscripción es de 150 euros por equipo, o 20 euros por corredor inscrito (como os venga mejor).

El límite de equipos inscritos es de 50.

Programa de festes CintaTrail 2009


Ja se que és molt difícil posar tothom d'acord, però entre tots podem intentar de consensuar alguns actes del programa.

Apunteu als comentaris les vostres propostes, del tipus que siguin.

A veure si mos surt un pograma ben complet i per a tots los gustos.




02 de setembre 2009

Cursa de Falset (enguany sense soldó). 11/09/2009

Lo Circuit de les Terres de l'Ebre ha tornat amb moltes novetats als podis. Falten cinc curses per tancar-lo i encara hi ha molts punts en joc.
Los i les que dominaven la classificació general no es poden encantar si volen mantenir lo seu avantatge, perquè per detràs venen molt forts.
Serà interessant veure com a la lluita s'hi afegeixen noms molt coneguts, però que fins ara s'havien mantingut en un segon terme en esta challenge.
Lo divendres 11 de setembre a Falset lluïran les destrals i les espases entre los bons i entre los que encara ho som més mos conformarem amb insultar-mos, pantejant entre les vinyes.
Per cert, diuen que han canviat lo recorregut i han tret, per fi, aquell pestilent fondo de barranc sorrenc.
Clicant sobre la imatge anireu a la web de la cursa, xulíssima... tú qui vols que t'ho expliqui?

01 de setembre 2009

DUEXTREM AMPOSTA 2009











"Aquí ha d'anar la crònica que han de fer Belen i Jose"

Fotos i classificacions aquí:
http://www.duextremamposta.com/
http://mont-bike.blogspot.com/