Un ramat de 12 cabretes i cabrits hem anat aquest matí a fer un tast del circuit de Tivissa '06. Allà ens esperava el Sergi, un membre de l’organització que molt amablement ens ha explicat el recorregut i que després ens hem anat trobant perquè amb altres companys estàven gepesseigant la cursa. Moltes gràcies Sergi. Per als que no han vingut diré que els primers 12 km són corredors, amb molta pista i tobogans constants i els 11 últims per la cresta de la serra bastant trenca-turmells. Allà dalt les vistes són molt boniques però no es pot badar perquè amb les pedres i els matolls s’ha d’anar fent equilibris en tot moment. Cap al final, ja de baixada hi ha un regal per als corredors, una tartera de llibre que ens ha portat directament al bar de “la Societat”, premi final per a un matí gairebé complet (em deixo algun detall?).
Potser caldria remarcar el tram anterior a l’última bandera, on les cabres amb banyes s’han menjat les cintes i au. Esperem que el dia de la cursa faci tan bon temps com avui i el terra estigui eixut, perquè en mullat la segona meitat pot ser terrible.
En total 3h30’ amb parades generoses incloses. De moment hi ha uns 120 inscrits i potser passarem de 150. Estic segur que tindrà molt d’èxit.
Vos comunico que s'ha inaugurat un Fòrum a la pàgina 10de1000 sobre curses i entrenaments de muntanya a les nostres terres. Més enllà de les nostres sortides, que ja reflexem en aquest bloc collonut que tenim, però que només mirem natros i Hermini, espero que al fòrum hi participe gent de totes les TTEE i forasteres i forasters que vinguen a esgarrinxar-se les cuixes per les serres del sud de Catalluna. Animeus a participar-hi, donant-vos d'alta com a usuaris amb un nick.
Aquest diumenge 5 de Novembre de 2006 els més de dos milions d'espectadors que es preveu que segueixin la marató en directe pels carrers de la ciutat de Nova York i els més de 230 milions que el seguiran per televisió, gaudiran de la presencia d'un membre se la secció de trail de la UEC de Tortosa, fet que ha eclipsat el debut en el circuit de maratons de l'exciclista Lance Amstrong i de Tergat, recordman de la proba.Aquí us adjunto uns enllaços de la revista Runners que parla sobre el debut del Sr. Amstrong, la seva comparació amb el Sr. Tergat i les expectatives de cara a aquesta Marató.
Podríem dir que es la segona sortida, en busca d’alternatives per a la cursa de Paüls, si recordeu, la primera va ser la pujada per l’escalerola i baixada pel GR de Prat de Comte.
Com sempre el lloc de trobada al bar de 4 camins, però en lloc de a les 8 aquest cop a les 11, amb el bocata a la motxilla.
Començàvem a caminar a les 12,15 per la sendera de les roques cambretes, súper marcada pel pas del barranqueros, al coll de l’Ereta ens hem desviat pel pas de la Maladona, està prou net i marcat. Aquí l’amic puça ens ha fet una demostració de com se busquen bolets, però dels dolents. Després hem pujat fins a la font del Montsagre d’Horta, per la Gilaberta, com sempre les vistes espectaculars.
plaça d’Horta. 
Ahir diumenge 29 d'octubre es va celebrar la 12ena edició de la Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall (1era de Catalunya) i la Mitja Marató, puntuable per al Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC. La Marató va comptar amb més de 50 participants, dels quals tres de la UEC de Tortosa i un company de l'Aleixar que hauria de canviar de club.
participació del grup i també dels canareus, tot i que a les classificacions no he pogut trobar-los a tots.
totes i tots els trail-runners però sobretot per a la figura més lluenta del nostre equip, la "crack" Elena Ferreres que va tornar a fer podi (3era de la seva categoria) i va endur-se una altra copa cap a casa, ben mullada amb cervesa (la copa eh?). Felicitats. Vull destacar el ritme altíssim des de la sortida que van imposar molts corredors, que literalment volaven intentant atrapar "a las de rojo". Si arriben a sortir amb més de 15' de diferència allà reventa la meitat del personal masculí. Ara a refer-se a base de panellets i castanyetes i fins a Tivissa.
L'última XM Duathlon Series Salomon organitzada pel Centre Excta. de Terrassa i Ocisport, disputada diumenge 22 a Queralbs-Núria, ha coronat Kilian Jornet (Centre Excta. Catalunya) i Gemma Arró (Club Excta Cerdanya GREC). A la vegada, Toti Bes (Club Esquí Girona) i Esther Hernández (Centre Excta. de Suria) s’han proclamat guanyadors del circuit 2006. (llegir més...)
En representació de la UEC va correr Oscar Pinyol, que amb un temps de 3 hores i 29 minuts, va aconseguir entrar entre els 100 primers, dels gaire be 800 corredors que van sortir. Com ja es havitual amb ell, es va dedicar tota la cursa a fer de llebra de la Roser Espanyol....
.... de què anava? a sí, Benicarló. L’organització bona com sempre però uns “poliklins” a la sortida/arribada anirien de conya, perquè només hi ha dos bars oberts per allà aprop, que per cert, he tingut el plaer de visitar abans que ningú.
.jpg)
Com que Paco (Estorach) està obsessionat en allargar el recorregut de la Cursa (i no calla), el divendres la tarde va mobilitzar a tot el personal amb el mobil, i va aconssegui que quedessim el dissabte a les 8:30 h. al Bar "Ca l'Angels" de Prat de Comte, per a fer una sortida de localització d’exteriors, per la zona nord del Montsagre.
Sortida de Prat de Comte, Camí antic i carreter d’Horta, Cresta de l’Escalerola, Faixa del Salt.
vam obrir per a la cursa, ara l’han netejat i ha quedat un sender la mar de xulo i ben definit), Pla de la Refoia i sender GR7 fins a Prat de Comte.
Al titular s’acaba tot lo que podria tindre de crònica objectiva les quatre ralles que escriuré. Es fàcil d’entendre, ja que faig l’esforç d’escriure ho faci agranant cap a casa. No us cregueu que faré la gran explicació de la polèmica entre els “rajoy-istes” i “carod-istes”: que si la campiona de la copa ha de ser la madrilenya o la catalana. Ho centraré tot en els grans esdeveniments que varen envolta l’expedició de la secció trail de la UEC Tortosa.
Ja ens trobem al tercer paràgraf de la crònica i encara no he parlat de mi, i collons, ja toca. Deixant de banda la gran cursa que jo també vaig fer i molts detalls que farien molt llarga la crònica destacar dos fets. El primer relacionat amb el meu gran “enemigo” TOBILLOS, no en té prou en ser el protagonista de la major part dels esdeveniments de l’estiu que m’ha de prendre les funcions de “manso”. El segon i més destacat fet que vaig sofrir, és que la major part de la cursa vaig córrer acollonit, si acollonit, no va hi haure manera de deixar enrere o endavant (tant mi fot) a la bestia negra del grup (no us penseu que pel ràpid que corre, seguiu llegint). Als pocs quilometres la panxa va comença a fer coses rares (no patiu tot va acabar amb una parada tècnica). Tornant a la bestia negra, sembla ser que no en va tenir prou amb el pobre Perales el dissabte a la nit amb la pastilla per al mal de cap, que a mi, el diumenge un gel que no se quantes meravelles feia. Si companys com vos podreu imaginar dos clars casos d’enverinament. I darrera d’aquestos fets la ma negra de tobillos, al cas de Perales que el pobre va demanar un “gelocatil” ell li va dir a l’enverinadora la pastilla que li havia de donar. 
I en el cas dels gels (que van ser dos) que em va fer pendre li havia recomanat tobillos. Enverinaments i usurpació de papers per la seva gran importància han estat els temes que s’han emportat la major part de la crònica i no m’han deixat gaire espai per més. Tot i això molt content pel retorn de Belen, veure el millor de Martí, guanyar a José Luís (no reculava a buscar a Belen encara anava de cara a meta), lo de l’esquena als límits “más de lo mismo” (quins collons que té). Unes paraules de record per als nostres amfitrions que dues inoportunes lesions no varen poder córrer: Ànims Javi i Ramon
una llarga i sura pujada, tembé seguint el GR7.
erò com podeu veure a la foto va brindar per tots natros un munt de vegades, desitjant-nos una bona cursa i moltes més. salut.pako
