Un nou bloc de gent corredora

A través del nou foro corredors.cat, he descobert que la gent del Centre Excursionista de Ripoll, han creat el seu bloc, CER – SALTAMUNTANYES, de moment només tenen dues entrades, una corresponent a la marató de Berga del 2006, amb una foto amb gent molt coneguda, i l’altra referent a una cursa d’orientació.
Naturalment ja l’he posat als enllaços, amb la intenció de fer un seguiment de les seves activitats. La temporada està al caure i no ens hem de refiar de ningú i menys dels campions de la copa del 2006.

Sortida de medició de la Cursa de Paüls

24 de febrer de 2007

A les 8 a quatre camins. Després d’esperar inútilment un bon rato a veure si es despenjava algun retardat, vam decidir anar per feina los que allà mos trobàvem, Isa, Mauro, Martí, Carlos, Peraldinho, Tara, Paco & Pako i dos fitxatges nous, Tro i Kapo (o és diu paKo i li han canviat lo nom provisionalment?).

Un cop al puesto, putades a banda (lo Manso li havia amagat la motxilla a Tara), vam calibrar amb precisió els instruments de mesura i vam arrencar fent la preceptiva volta al poble. Joan, armat amb la rodeta, semblava un xiquet jugant a cércol i les velles s’el miraven i movien lo cap com dient.. pos ja és grandet, ja, probet.

Feta la volta, tira pakamunt i sense encantar-mos. Un fart de suar i esbufegar fins a la Font de Paüls i el Forat de la Finelha, ai...... 7 km clavats fins al punt més alt de la Mola Grossa i sort que no feia fred, perquè d’airet sí que en feia bastant. L’atac al Piló (us fixeu kina toponimia? que si forat, que si piló) per la cresta no el vam acabar d’encertar i vam haver de recular una mica (Perales caminant cap enrera pels cingles i les tarteres, amb la roda de medir, per descomptar distància). Per fi, lo Piló. Allà mos esperava un suculent esmorzar a tots menys a Tarazaga. Encara sort que tots hi vam compartir el menjar (tots menys un i a que no us imagineu qui?).

Amb tanta tibantor, vam desparar taula desseguida i mos vam llençar al coll.... de la Gilaberta. Aquí se mos va acabar lo metro i vam haver de baixar cap al poble en busca d’unes cervesetes. Va aparéixer la motxilla de Jose i tots amics, vam anar cap al bar a celebrar l’aniversari del Kefe. En aquest punt vull fer un incís sobre la desconsideració dels absents, que en una data tan assenyalada, han optat per la màrfega abans que pel compromís. Que sàpiguen que hi ha una llista molt negra, de la que no seràn esborrats fins que medeixin lo tros que falta des del Coll de la Gilaberta fins a meta, i a no tardar gaire. Ah! i ensabonar ben ensabonat al que fa la llista.

by pako

1a Cursa de Muntanya de Mont-Ral

Per anar obrint boca.....abans del dinar que he sentit a dir que ens paguen a l'Aleixar.

+ info

Tant d'asfalt, per a què?...

més info a http://www.barcelonamarato.es/cat/index.html

Este matí pels voltants de la plaça d’Espanya tothom anava a la seva bola per treure’s la pressió. Natros també, converses inconexes i nervis a flor de pell. Per treure’s la pressió pre-cursa hi ha hagut qui fins i tot no ha vingut ni al bar ni a fer-se la foto a la torre, aprofitant fins a l’últim minut per treura tanta pressió com fos possible (eh Jose?).
10.000 sumbades i sumbats, la majoria guiris rosses, corrent i saltant per l’asfalt de Barcelona. Al grup ja hi estem avesats a les rosses, però tot i així en distàncies tan llarges s’agraiex qualsevol estímul.
Com a debutant podria explicar moltes vivències i sensacions, però ja us fotré la tabarra lo dimarts. Això sí, he descobert que la marató és llarga i dura de collons, però jo anava motivat com per destrossar lo crono, només em sap greu no haver clavat la meva previsió. Un altre dia, amb menys pressió.
Ha estat un matí perfecte, amb solet i brisa marina, per fer un recorregut pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Hi havia molta gent al carrer animant als corredors. L’organització era molt professional i malgrat algunes aglomeracions a la recollida de dorsals dissabte a migdia i els regals miserables que ens han fet, tot lo demés ha estat correcte.
A l’acabar, Xavi que ha fet lo millor temps (excepte Martí-puça) mos ha convidat a tots a un aperitiu a la terrassa del Moritz, ja sabeu, uns calamarets italitalpascual.
Aquí va la classificació. A José Luis Mora no l’he trobat, però devia córrer perquè he vist a Belen animant a prop de la torre Agbar.
by pako

Marató

Xavi Nadal Mestre 2:59:20
Martí"puça"Cartoixà 3:12:59
Gerard Borras Martinez 3:19:21
Xavi Royo 3:23:38
Paco Murall 3:23:53
Enric Boldú 3:31:25
Joan Forés 3:31:50
Javier Chaverri Margeli 3:39:26
Àngel Solà 3:47:26
Moisés Codorniu 3:51:42
Krusty 3:52:10
José M.Tarazaga 3:53:30
Paco Estorach 3:53:30
Jordi Bonilla Julia 4:12:42

10 km

Rafa Poyatos 46:11
Marga Estorach 58:57

MARATÓ DE VALENCIA

XXVII MARATÓN POPULAR DE VALENCIA
18 de febrero de 2007

Y llegó la hora del record...
La meteorología se mostraba clemente, y el viento suave de la mañana generaba buenas sensaciones a los más de 3.000 corredores que tomaban la salida de la edición 2007, lanzándose a la conquista del circuito urbano de Valencia.
Leer más>>>

La nostra classificació:
1856--- SISTERE LLOP, MONTSERRAT --------3:53:44 -
1891--- ESTORACH FATSINI, FRANCESC -----3:55:51 -

Entrenant per la Moleta d'Aufara

Entre els que van anar a la mitja de Barcelona, els/les que estan lesionats (algú amb més cuento que calleja) i els que van sortir de marxa, al final a la sortida matutino-dominical vam ser 3 i el cavo, això si érem els millors. Aquesta vegada, a diferencia de lo que acostumem a fer, que diem que estarem prompte a casa, i sempre arribem tard, quasi ho aconseguim, dic quasi per que com que vam acabar a les 12, i era prompte vam anar a fer una cerveseta (o varies) al bar de Calau al Reguers, i ens vam relaxar una miqueta....
Be, lo recorregut que vam fer es un del classics que solem fer quan tenim pressa, i es: Bassa d’Osseres, Pi del Perilló, Font de Perera, Vall de l’infern, Moleta d’Aufara, Font de Domingo, Font Nova, Font de Perera, Pi del Perilló, Bassa d’Osseres, en total 2 h. 48 m. i 1500 m. de desnivell acumulat.
Per cert s’ha posat de moda aquesta zona, per que no vam parar de trobar-nos gent caminant i amb btt, suposo que la faena del Parc de netejar i senyalitzar els recorreguts, està donant els seus fruits, enhorabona.

Ara toca la mitja de Gavà

La Mitja Marató reunirà els millors fondistes espanyols.
La Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà, que el proper 18 de febrer celebrarà la dotzena edició, és organitzada pels ajuntaments de Gavà i Castelldefels i el Club Atletisme Gavà, amb el suport de la Diputació de Barcelona que li atorga la distinció de Gran Premi. La cursa forma part del calendari nacional de fons.

Data i hora: Diumenge, 18 de febrer de 2007 a les 9,30 h. del matí
Lloc de sortida: C/ de Sant Pere, davant l'Ajuntament de Gavà.
Arribada: Dins l'Estadi Municipal la Bòbila. Control obert fins les 12,00 h.Servei de massatges, dutxes, vestidors i avituallament amb aigua, refrescos, fruita.

Tota la informació aquí>>>

Mitja marató de Barcelona

11 de febrer de 2007

Una altra al sac. Malgrat l'organització, feia goig córrer per Barcelona, gairebé un tour turistic. Al final encara mos vam ajuntar 5 representants del grup i vam conéixer l'autèntica Amapola Garrido a la plaça del Teatre, que quan va veure al manso, se li va llençar al damunt amb les mamelles a l'aire. Tot un xou!!!

La propera, a Gavà, diumenge que ve.

by pako

La Mitja de Granollers

Diumenge 4 de febrer de 2007

Les 6:30 del matí semblava massa d’hora per quedar per una cursa que començava a les 10:30, però aquesta vegada, Elena i Cèsar mos van portar a fer una volta pels after hours de Salou abans d’anar a esmorzar a Bellaterra. Entre cubata i gintònic vam arribar a Granollers amb el temps just per aparcar a la quinta forca i fer les cues del pitrall, dels regals i els últims rituals abans de la sortida.
6000 atletes escalfant lo que es podia amb un aire fred de mil dimonis, fins a l’hora de la sortida, quan el subidón ja t’escalfa per dins i només penses en gaudir a tope d’aquella horeta i pico (hi ha qui xala més rato que altre).
Enguany la nostra expedició tenia més cleca que corredors, entre lesionats, familia i amics, que sumats a la massiva presència de públic animant durant tot el recorregut et fa sentir transportat fins a la meta, sense adonar-t’en.
L’organització perfecta, com sempre i no podria ser d’altra forma amb la gran quantitat de participants. Lo kaldo boníssim i els regals... ja els veureu si veniu a l’entreno del dimarts.
Un bon entrenament per a les maratons que venen. I els que esteu lesionats, ajo i agua.
by pako
Runner's World
Granollers volvió ser más que una "mitja"
La Mitja Marató de Granollers acogió entre el sábado y el día de hoy a 7.000 participantes en sus tres carreras.

Adolf Aguiló a la selecció catalana

Comença la temporada de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya

La Selecció es posarà "a córrer" aquest cap de setmana amb l’objectiu d’intentar repetir els èxits de la temporada passada i, si és possible, millorar-los. Recordem que l’any passat l’equip es va proclamar Campió del Món i Campió d’Espanya.

Llegir més....

VII Marxa de Muntanya Sant Sebastiá 2.007 La Vilavella

Aquest diumenge 28 de gener s’ha celebrat la VII edició de la Marxa de Muntanya de San Sebastià; un any més, la cursa de Vilavella ha estat tot un èxit de participació, un total de 1.182 corredors han arribat a meta, dels quals volem destacar la bona actuació del corredor de la UEC Tortosa, José Luis Mora que va arribar el 9e. confirmant d'aquesta manera el bon moment de forma en que es troba, la setmana passada a la mitja de Terrassa va fer el 19e. amb un temp de 1:15:59.

La nostra classificació
9- José L. Mora = 1:28:34 UEC TORTOSA
29- Adolf Aguiló = 1:33:34 A E ALCANAR
53- Adria Escrig = 1:37:34 A E ALCANAR
142- Jordi Bort = 1:49:37 A E ALCANAR
233- Hermini Fibla = 2:00:50 A E ALCANAR
246- Joaquin Sancho= 2:02:17 A E ALCANAR
342-Amparo Garcia = 2:10:59 A E ALCANAR
343-J Andres SIMO = 2:10:59 A E ALCANAR
373-A Belen Balague = 2:12:47 UEC TORTOSA
722-Enrique Balague = 2:44:22 UEC TORTOSA

Entrenament per la Fou

Avui teníem previst fer un entrenament llarguet pel Barranc de la Fou. Com sempre hem quedat a quatre camins a les 8 i ens hem ajuntat 8 persones, ens ha fallat Carlos que es veu que està fotut de l’esquena peró en canvi ha vingut Jordi que no estava previst que vingués., o sigui que hem anat Elena, Isa, Jordi, Paco, Puça, Moises i Mauro.
A les 9,30 començàvem a córrer barranc amunt, i un hora després arribàvem al començament del sender que puja del Bc. al Mas del Sargento, aquest tram teníem previst fer-lo en una horeta, pos be quasi dues hores hem tardat en fer la pujada ditxosa, això sí hem xalat d’allò més, com podreu veure a les fotos i el video el camí estava impressionant de la nevada que va caure, però no es podia avançar gaire apressa. Un cop a dalt i veient l’hora que era, hem decidit tornar a baixar pel mateix camí, això si aquest cop l’hem fet més ràpid, en quaranta cinc minuts ja tornàvem a estar a la pista, tot el que la neu ens ha frenat de pujada, de baixada en ha ajudat moltíssim. Desprès, 45 cinc minuts més de sortida per una pista que se’ns ha fet duríssima, bueno a puça només l’hi ha costat 35 minuts, però ell portava pressa ja que a les 3 havia repartint entrades del partit Roquetes –Remolins.
En total hem fet 4:30 hores de recorregut per a uns 17 km de pista, i uns 12 km de sender nevat, de desnivell uns 1700 metres acumulats.







Aquí teniu un petit vídeo de la sortida, aquesta vegada es sense musica. Volia posar musica “FOLK” per que se que a puça li agrada molt, però no he trobat res...

CRÒNICA DE LA RASKERA-TORTOSA

Sang, suor i vi amb gasosa

Ja perdonareu lo retard de la crònica, però l’he hagut de dictar perquè tinc agulletes fins a les ungles.
A les 7 estàvem com un clau a quatre camins, amb els llençols encara enganxats i quan vam arribar a Raskera i vam trobar lo bar tancat, hauria fet mitja volta al llit. Sort que lo broker portava la visa i mos vam refugiar al caixer. Va anar arribant tothom, van obrir can Martí i entre tallats i consultes al sr. roca, mos vam anar despertant.
A ¾ de 9 arrencàvem a córrer les 20 cabretes, amb representació de quasi totes les terres de l’ebre i alguns internacionals (de tarragona). Lo dia prometia caloreta i no va defraudar. Semblava la primavera, los cucs dels pins, lo mantell groc de la ginesta, tot molt eixut, però hi havia aigua bona a les fonts i a les cisternes. La vegetació més ufanosa, com sempre, les argilagues, que ajuden a renovar la pell i van molt bé per la circulació, sobretot l’externa.
Lo ritmet era tranquil però sense encantar-mos. Tant poc mos encantàvem que no vam parar ni a esmorzar al refugi. No se si és que Carlos no tenia gana o algú va flairar los pets dels últims que hi havien dormit.
Arribats a Creu de Santos vam trobar a Jordi (que no entrena) fent-se copets al rellotge, com dient, qui d’un altre espera tard berena, així que vam parar a menjar una mica, més per cortesia que altra cosa. Al tornar-hi, ves per on, era lo que més corria i carregant los fòsils que havia arreplegat.
Alguna caiguda i alguna entortillada i anàvem sirgant, deixant enrera els ferits enmig d’aquells pedregals. Aquesta companyonia l’agraïen amb cristiana resignació, apretant lo pas i cagant-se en lo carbonífero superior. De fet, tots los visitants van quedar molt contents de lo “tècnic” del terreny i en general de tota la sortida. I és que no necessàriament los plaers més intensos són los més breus.




Aquí un video de la sortida...

Mentre pujavem lo Morral de Cabra Feixet vam albirar, retallats contra el cel, uns excursionistes que havien sortit de Raskera lo dia abans. Vos imagineu als sioux perseguint als federals? Allò s’afonava de l’escàndol. Lo ritme es va fer infernal i quan per fi els vam atrapar la feina va ser nostra per empaitar el gran jefe Custer, motxilla de 40 kg al llom, fent drecera per les grimpades.
Arribats a l’Alentar, on hi regnen forces tel·lúriques, alguns vam tindre una visió: un pot de cervesa freda que treia bromereta pel forat. Aleshores vam córrer com esperitats sub 4’/km fins a l’ermita i... miracle!!!!
Allà, després de 7 hores, mos esperava un bon foc, la carn rostida, lo vi amb gasosa i la tuna. Los forasters flipaven i aprofitant lo shock los vam fer comprometre a organitzar una sortideta per les serres de Llaberia o de Vandellòs.
Ma filla, en un làpsus, me va preguntar si això de la raskera-tortosa era una cursa il·legal. Primer li vaig dir que no, però ara que ho penso...

by pako