Fantàstic Peraldinho. Excel·lents Paco i Carlos. La Montse Llop primera en fèmines, després d'un sacrifici físic brutal. I el que escriu la crònica tampoc li va anar malament, perquè va millorar una miqueta el 2006 (més temps, però més Km), tot i que vaig quedar admirat de la potència física tortosina dels altres tres.Perales va quedar tercer i va fer uns temps que em sembla increïble (al voltant de 12.30, no ho sé exactament ja que encara no ha sortit la classificació). Em pensava que aguantaria amb natros fins a la meitat de la cursa i després ens deixaria, però no va ser així: el seu ímpetu va fer durés 30 segons amb natros i deseguida desapareixés. Es va fer amic del segon classificat i, fins i tot, el va esperar per arribar junts. Quan el vaig veure, em va fer morir d'enveja, jo estava reventat i ell com si hagués vingut de fer relax per les Seychelles.
Carlos i Paco van aguantar 1/2 cursa amb mi i la Montse, però després ja ens van deixar sols perquè també tenien un coet al cul. De manera, que vaig tenir l'honor d'acompanyar tota la cursa a la guanyadora de la prova i això que la vaig conèixer aquell dia.
Bé, que més us podem dir sobre el sacrifici que suposa fer 101 Km (1 més que l'any passat), és una cosa que s'ha de provar, com el bon vi. La pluja, el fang, totes les adversitats superades. Ara, només el pots assaborir quan has acabat i depèn del fet caldo que arribes. Quant als resultats, la Montse i jo mateix vam fer 16.45 (vam quedar 20è i 21a), el Carlos i el Paco (devien fer 3/4 o 1 hora menys i devien quedar 14è i 15è) i Peraldinyho ja ho he dit).
A veure qui s'anima l'any que ve.
Pep Anglès
