09 de setembre 2006

La Foradada del Montsià















On està Carlos (i ja van 2...)
Entrenament per la serra del Montsià.

Dijous passat, després de la sortida per la Caramella i les cervesetes a Roquetes, Pako, aprofitant que ell estava a la Ràpita, ens va invitar a baixar el dissabte i fer una volta pel Montsià. Les cerveses les pagava ell.
No sé si va ser, perquè ningú dels que haviem de baixar coneixíem aquella zona o per les cerveses “de gratis”, però ens varem apuntar tots, inclòs Martí. Pareixia que havia de baixar també Carlos, però es veu que la “jefa” no li ha donat permís.
Només arribar a la Ràpita ja en esperava Pako amb l’Eloi, un company seu de Barna que també ens ha acompanyat.
Com és habitual hem fet el cafè abans de la sortida i tot seguit ens hem anat amb els cotxes fins el peu de la muntanya.
El recorregut que hem fet, l’hem anat improvisant sobre la marxa, però resumint una mica hem passat per: la font del Burgar, el mas de Mata-Redona, el Mas d’en Comú, d’aquí hem pujat fins “la Torreta del Montsià” que és la punta més alta de la serra amb 764 metres d’alçada, després carenant hem anat passant per les puntes de “La Tenda”, “La Trencada” i “La Foradada”.
Tot i que el dia estava tapat, encara ha anat deixant-nos veure alguna ullada sobre les espectaculars vistes sobre la Ràpita, el Delta i el Port dels Alfacs.

A l'apartat de fotos podeu descarregar les de esta sortida i
aquí podeu veure un video que hem titulat
"la Cervesa de Carlos"

2 comentaris:

Anònim ha dit...

..."rehidratant l'ego" ..., suposo que a base de birres. Que ja te coneixem.!!

Anònim ha dit...

Bona Tardà, Ei ni tobillos ni histories el meu ídol es Mauro, com es Curra la Web el tio, tres hurres per Mauro hip hip hurra, hip hip hurra, hip hip hurra.
no hi ha adjectius per qualificar l'obra mestra que esta creant simplement un 10, espero que el seu matrimoni , molt consolidat, aguanti tantes hores dedicades a l'ordinador. Isa paciència es per una bona causa.
Gracies a Mauro he pogut veure a Elena en pantalons curs, jo pensava que tenia les cames de fusta però no, com diuen a la Ràpita son de veres.
També he pogut veure que el grup te una nova mascota "xita" que s'enfila a les torres de la llum.
Només espero recuperar-me de les 2 autòpsies que m'han practicat aquest dies, per poder vindré a buscar la meva cervesa i compartir en tots vosaltres estes estones que ens mantenen joves i vius.Aaaamennnn
Una forta abraçada a tots i fins aviat (espero).