Al titular s’acaba tot lo que podria tindre de crònica objectiva les quatre ralles que escriuré. Es fàcil d’entendre, ja que faig l’esforç d’escriure ho faci agranant cap a casa. No us cregueu que faré la gran explicació de la polèmica entre els “rajoy-istes” i “carod-istes”: que si la campiona de la copa ha de ser la madrilenya o la catalana. Ho centraré tot en els grans esdeveniments que varen envolta l’expedició de la secció trail de la UEC Tortosa.Com a gran reporter que aspiro a ser, no explicaré gaires coses bones, les dolentes sempre tenen més audiència. Però les primeres línees aniran en sentit positiu i són per a l’amic Perales, felicitar-lo pel gran paper que va fer a la cursa, tot i que no es va lliurar en un cap de setmana sense futbol a primera, de recordar-li lo malament que va el Madrid i al pobre inclús la família li va fotre canya. A més, Joan va patir l’atemptat més greu de tot el cap de setmana, us ho detallo més endavant.
Ja ens trobem al tercer paràgraf de la crònica i encara no he parlat de mi, i collons, ja toca. Deixant de banda la gran cursa que jo també vaig fer i molts detalls que farien molt llarga la crònica destacar dos fets. El primer relacionat amb el meu gran “enemigo” TOBILLOS, no en té prou en ser el protagonista de la major part dels esdeveniments de l’estiu que m’ha de prendre les funcions de “manso”. El segon i més destacat fet que vaig sofrir, és que la major part de la cursa vaig córrer acollonit, si acollonit, no va hi haure manera de deixar enrere o endavant (tant mi fot) a la bestia negra del grup (no us penseu que pel ràpid que corre, seguiu llegint). Als pocs quilometres la panxa va comença a fer coses rares (no patiu tot va acabar amb una parada tècnica). Tornant a la bestia negra, sembla ser que no en va tenir prou amb el pobre Perales el dissabte a la nit amb la pastilla per al mal de cap, que a mi, el diumenge un gel que no se quantes meravelles feia. Si companys com vos podreu imaginar dos clars casos d’enverinament. I darrera d’aquestos fets la ma negra de tobillos, al cas de Perales que el pobre va demanar un “gelocatil” ell li va dir a l’enverinadora la pastilla que li havia de donar. 
I en el cas dels gels (que van ser dos) que em va fer pendre li havia recomanat tobillos. Enverinaments i usurpació de papers per la seva gran importància han estat els temes que s’han emportat la major part de la crònica i no m’han deixat gaire espai per més. Tot i això molt content pel retorn de Belen, veure el millor de Martí, guanyar a José Luís (no reculava a buscar a Belen encara anava de cara a meta), lo de l’esquena als límits “más de lo mismo” (quins collons que té). Unes paraules de record per als nostres amfitrions que dues inoportunes lesions no varen poder córrer: Ànims Javi i RamonAquí podeu veure les fotos del "Belga" de CxM
Aquí les classificacions de la "Copa de España" i la crónica.
4 comentaris:
Perdoneu l'incordio, però he recibit un correu(igual que vatros, suposo?) de la marfanta de sempre. Xulejant de que li va fer de llebra a la Roser Espanyol.
Jo com soc una mica beneit, m'ho he cregut.
Però collons, en això que miro la web de la feec, i veig una foto de la Roser en acció, i per detras, un corredoret, que pareix la mafanta esmentada.
Com que soc nou en aquest mon, la meua pregunta es:
Que s’entén per fer de llebra, anar davant marcant-li el ritme, o anar detras xupant roda?
Per que si la resposta es la de anar detrás, llavors, resulta que jo m’he passat la vida fent de llebra.
Perdó la foto es aquesta:
http://www.ocisport.net/buffsalomon/media/oturia_pa080012.jpg
Tio neeeeng, peassso crónica p_ta madre que te tiras neeeeeng!!!!! Ta dabuten guaiii tioneng, mola más que don pijote selamancha neng.
D'aquí al Pulitzer colegui. Sigue asín Kebedo.
NO SE NO SE PERO DE UNS ALS ALTRES LES VERSIONS CANVIEN I MOLT HEM DIGUEREN QUE SI NO L'ARRIBA A ESPERA I FER DE LLEBRA ARRIBA 15 MIN ABANS I MIRANT LA CLASIFICASIO AIXO VOL DIR QUE HAGUES ARRIBAT DAVANT DE AGUILO.NO SE NO SE.
Publica un comentari a l'entrada