Sang, suor i vi amb gasosa
Ja perdonareu lo retard de la crònica, però l’he hagut de dictar perquè tinc agulletes fins a les ungles.
A les 7 estàvem com un clau a quatre camins, amb els llençols encara enganxats i quan vam arribar a Raskera i vam trobar lo bar tancat, hauria fet mitja volta al llit. Sort que lo broker portava la visa i mos vam refugiar al caixer. Va anar arribant tothom, van obrir can Martí i entre tallats i consultes al sr. roca, mos vam anar despertant.
A ¾ de 9 arrencàvem a córrer les 20 cabretes, amb representació de quasi totes les terres de l’ebre i alguns internacionals (de tarragona). Lo dia prometia caloreta i no va defraudar. Semblava la primavera, los cucs dels pins, lo mantell groc de la ginesta, tot molt eixut, però hi havia aigua bona a les fonts i a les cisternes. La vegetació més ufanosa, com sempre, les argilagues, que ajuden a renovar la pell i van molt bé per la circulació, sobretot l’externa.
Lo ritmet era tranquil però sense encantar-mos. Tant poc mos encantàvem que no vam parar ni a esmorzar al refugi. No se si és que Carlos no tenia gana o algú va flairar los pets dels últims que hi havien dormit.
Arribats a Creu de Santos vam trobar a Jordi (que no entrena) fent-se copets al rellotge, com dient, qui d’un altre espera tard berena, així que vam parar a menjar una mica, més per cortesia que altra cosa. Al tornar-hi, ves per on, era lo que més corria i carregant los fòsils que havia arreplegat.
Alguna caiguda i alguna entortillada i anàvem sirgant, deixant enrera els ferits enmig d’aquells pedregals. Aquesta companyonia l’agraïen amb cristiana resignació, apretant lo pas i cagant-se en lo carbonífero superior. De fet, tots los visitants van quedar molt contents de lo “tècnic” del terreny i en general de tota la sortida. I és que no necessàriament los plaers més intensos són los més breus.
Aquí un video de la sortida...
A les 7 estàvem com un clau a quatre camins, amb els llençols encara enganxats i quan vam arribar a Raskera i vam trobar lo bar tancat, hauria fet mitja volta al llit. Sort que lo broker portava la visa i mos vam refugiar al caixer. Va anar arribant tothom, van obrir can Martí i entre tallats i consultes al sr. roca, mos vam anar despertant.
A ¾ de 9 arrencàvem a córrer les 20 cabretes, amb representació de quasi totes les terres de l’ebre i alguns internacionals (de tarragona). Lo dia prometia caloreta i no va defraudar. Semblava la primavera, los cucs dels pins, lo mantell groc de la ginesta, tot molt eixut, però hi havia aigua bona a les fonts i a les cisternes. La vegetació més ufanosa, com sempre, les argilagues, que ajuden a renovar la pell i van molt bé per la circulació, sobretot l’externa.
Lo ritmet era tranquil però sense encantar-mos. Tant poc mos encantàvem que no vam parar ni a esmorzar al refugi. No se si és que Carlos no tenia gana o algú va flairar los pets dels últims que hi havien dormit.
Arribats a Creu de Santos vam trobar a Jordi (que no entrena) fent-se copets al rellotge, com dient, qui d’un altre espera tard berena, així que vam parar a menjar una mica, més per cortesia que altra cosa. Al tornar-hi, ves per on, era lo que més corria i carregant los fòsils que havia arreplegat.
Alguna caiguda i alguna entortillada i anàvem sirgant, deixant enrera els ferits enmig d’aquells pedregals. Aquesta companyonia l’agraïen amb cristiana resignació, apretant lo pas i cagant-se en lo carbonífero superior. De fet, tots los visitants van quedar molt contents de lo “tècnic” del terreny i en general de tota la sortida. I és que no necessàriament los plaers més intensos són los més breus.
Aquí un video de la sortida...
Mentre pujavem lo Morral de Cabra Feixet vam albirar, retallats contra el cel, uns excursionistes que havien sortit de Raskera lo dia abans. Vos imagineu als sioux perseguint als federals? Allò s’afonava de l’escàndol. Lo ritme es va fer infernal i quan per fi els vam atrapar la feina va ser nostra per empaitar el gran jefe Custer, motxilla de 40 kg al llom, fent drecera per les grimpades.
Arribats a l’Alentar, on hi regnen forces tel·lúriques, alguns vam tindre una visió: un pot de cervesa freda que treia bromereta pel forat. Aleshores vam córrer com esperitats sub 4’/km fins a l’ermita i... miracle!!!!
Allà, després de 7 hores, mos esperava un bon foc, la carn rostida, lo vi amb gasosa i la tuna. Los forasters flipaven i aprofitant lo shock los vam fer comprometre a organitzar una sortideta per les serres de Llaberia o de Vandellòs.
Ma filla, en un làpsus, me va preguntar si això de la raskera-tortosa era una cursa il·legal. Primer li vaig dir que no, però ara que ho penso...
by pako
35 comentaris:
Jo no puc amb vatros. Em feu una enveja que no puc suportar. He d'inventar alguna estratègia per emportar-me mon fill menut (la dona no em deixar marxar si no me l'emporto) i potser així podria fer aquestes sortidetes com la de Rasquera. Ara m'agradaria gaudir del cos ple de "cruixements" i cansament, si hagués fet la ruta de Rasquera.
Un altre dia serà.
La sortida de Vandellòs s'apropa més al meu "terreno", a vore si em puc colar.
Pep Anglès
estic orgullos de tots-es avui començo a rodar .salut.marti
de mí tambe marti ?
de mí tambe marti ?
Com es que no li vau fer cap foto al roquetero ?
PERQUE NO HI ERA,I QUAN HI SOC NO SURTO,PERQUE QUAN FAN LES FOTOS JA HE PASAT.A TU NO ET PASSA????
BE MARTI M'ALEGRO PER TU!!!
NOIS LI VAU FOTRE FORT A L'ERMITA NO....O AIXO DIUEN LES MALES LLENGUES.
EL MEU ENTRENO VA SER DURET,VAM ARRENCAR DAVID(COCACOLA)I YO DEL RESTAURANT(DEL PORT)COVA AVELLANES,ANMARONAT,MARTURI,CASETES VELLES,FONT LLAGOSTA,COVA VIDRE,PALLERS,PISTA MILLERS,RESTAURANT.2H 1O MIN SENSE DESCANS I APRETANT EL COS,PER CERT DAVID MOLT BE ENGUANY DONARA ALGUN SUSTO ALGU(PERALES,JESUSENC,CARLOS)
Cocacola ja ho vam veure lo dia del Farrubio que està molt fort, i si fotrà algun susto. En Carlos ho te fàcil perquè està bastant acabat. En Xavi es possible que també, per que no està per la “labor”, només pensa en festes i trobar una novia corredora. Però en Perales ja ho te més difícil, si no te cap lesió i va com anava lo diumenge, faena li fotrà.
A demés diuen les males llengues que se pren alguna cosa, perquè si no, no s’entén.
Haber que pasa amb mi, qui diu que no estic per la labor, que nomes penso en festes i trobar una novia corredora, que done la cara, va valent!Només vos dic que entreno en secret i d´ara endavant, ja veureu quins progressos, us quedareu flipats....
lo dijous, tots a passar l'antidoping!!!
Xeics que va passar ahir, que la meitat vau fer campana ?
Molt malament heu quedat despres de lo del diumenge!!!
Jo vaig fer campana, però que conste que vaig sobrat....
Este diumenge (si estic per aquí) voldria fer una volteta de les que fa temps que aplacem.
Que us sembla això: Sortida Pantà de la Senia, Bc de la Fou, Cova dels Bous, Mas Sargento, Fredes, Portell de l’Infern , Pantà.
Si es massa llarg podem retallar o be per Fredes-Salt d’en Robert o be per Font Ferrera-Mas del Peraire-Salt d’en Robert
Mauro tu este cap de setmana no estas, ma dit Isa que aneu a esquia.
Pot ser que si i pot ser que no (?)
Ei "poweruectrails", este cap de setmana si feu algo no contesseu en mi, ja se que no es el mateix sense mi,allà on hiha un jesusenc hi ha alegria i diversio, i aon no hi ha un jesusenc hi ha un roquetero amargat!! però es que man fet una oferta millor, i no es pot rebutjar!!!
dons jo si ho feu si que vindre,que comense la llista del que si que aniran:
ROQUETERO SI
roquetero si
jesusenc no
Xeeeeeics ho podriem fer lo dissabte? és que diumenge tinc dinar de família inaplaçable a Amposta i hauria d'estar-hi al migdia
La sortida es lo domenge i estarem a dinar a casa.
Lo que pots fer es dutxarte al pantà i així adelantaras la faena.
VISCA LA INTOLERANCIA!!!!!!!
AU AU COM ESTA L'ANVIEN,CALDEIJADET,PER MI ANEM QUAN VULGUEU PERO ANEM.
De quina intolerancia parleu.
Quin problema hi ha en fer-se un banyet al pantà ??
Xeics mireu la webcam de caro
PER MI,COM SI VOLEU ANAR ELS DOS DIES,JO HO AGUANTO TOT.
Va no plores.
Aquesta nit a l'entreno (si no neva) en parlem i la majoria que decideixigue
Ja veig, un dia que no vinc jo no no us poseu d´acord, encara tindre que aplaçar la meu entreno i vindre en vatros, esque allí on falta un jesusenc, la gent ja no s´aclarix, bueno records desde la EMD DE JESUS, que per cert aqui tenim o millor dit estem dins una gran bombolla, la qual sempre ens mante ala mateixa temperatura, es una pasada, podeu venir tots/es menos los de roquetes, a estos ni aigua!!! agur
Després d’una llarga xerrada ahir dijous a l’entreno es va decidir per unanimitat que la sortida se farà lo “DIUMENGE”, a demés com que PAKO se va rajar i no va vindre a defensar la seva proposta, pos que s’aguante.
- Horari: A les 8 a 4 camins. Intentarem sortir a les 9 o 9:15
- Recorregut: el mateix que vam dir de Fredes. Si hi ha molta neu i no es pot fer, ja mirarem de fer un altre recorregut per cotes més baixes.
- Material: Qui tingue polaines que les porte i qui no bosses del Sabeco.
- A dinar a casa.
PD: Isa i jo igual ens quedem a dinar al Ballestar o la Pobla (?) qui vulgue quedar-se que ho digue.
LLISTA (de moment):
Paco
Carlos
Puça
Moises
Elena
Isa
Perales
Mauro
jo tambe vinc
Ei expliqueu aixó de les polaines, perque anar amb bosses del sabeco no quedarà molt fashion!
PARANIEVES O POLAINAS
La elección de las polainas no representa demasiada dificultad. Debemos exigirles unas mínimas prestaciones de impermeabilidad y resistencia que se ajusten a nuestras necesidades.
La utilización de polainas aumenta el poder de retención calorífico de la bota.
Las podemos encontrar en nylon, nylon cordura o en Kevlar, ofreciendo una menor o mayor protección contra la abrasión. Todas ellas pueden estar combinadas con membranas impermeable-transpirables, de las diversas que existen en el mercado.
Las polainas suelen llevar una cremallera lateral para facilitar su colocación sin necesidad de descalzarnos las botas.
La sujeción inferior puede ser de cordino o cable metálico, que aumenta la seguridad. Las polainas con cable metálico son las únicas que pueden considerarse como técnicas y por ésta razón, sólo presentamos las de este tipo en nuestra selección.
T'HAS ENTERAT??? POS JO NO
Pos està clar.
Que no cal gastar-se molts de diners, en uns 20 o 25 euros n'hi han que estan prou be, aixó si, que siguen de cable.
La bossa del sabeco es més barata peró només serbeix per a una sortida.
(jo portaré bossa del sabeco o com a molt del Carrefour"
POLAINES??????MIRA YO PORTARE ZAPATILLES QUE PER A CORRE NO CAL RES MES.
HE ASI UN CRAC,I LO DIUMENGE,FARA CATACRACCCC!!!!!!
xeic anonimous, a veure si donaràs un espectacle lamentable.
elena, qualsevol cosa que evite que t'entre neu als peus, però sense tacons.
jo estic de baixa: la grip amb febrada inclosa, al menys si creixo mig pamet com los crios, ho dono per ben empleat. Si mato lo cuc mos veurem lo dimarts. ke xalésseu de valent.
Ei jo vindré sense polaines, no m'ha donat temps de anar a comprar-ne unes, ja miraré d'arroplegar alguna bossa per casa, i sino pos me mullaré els peuets.
que et millores pako, beu molt suc de taronja.
Publica un comentari a l'entrada