La XI Caminada “REUS – PRADES - REUS“ a celebrar el dia 3 de juny de 2.007, és una prova no competitiva de resistència per muntanya oberta a tothom, que té per objectiu efectuar aquest recorregut en un temps limitat.
És prova puntuable per a la X Copa Catalana de Caminades de Resistència 2007 en la que s’estableix una classificació individual i per entitats, basada únicament en la participació.
És prova puntuable per a la X Copa Catalana de Caminades de Resistència 2007 en la que s’estableix una classificació individual i per entitats, basada únicament en la participació.
22 comentaris:
Fem la llista pesats...
Lo manso.
Pep de l'Aleixar va a la Reus Prades (a més, passa per davant de casa meva). Però, com ha preguntat Mauro, va algú més?????????
El tema del conill no sé com estarà perquè es dia de festa major, però si em dieu quants som, ho puc preguntar.
La llista:
Elena
Xavi
Perales
Pep
Paco
Carlos??? si la camarlenca lo dixa
A carlos, la camerlenca li estirarà les orelles
Pep no els facis massa cas a n'aquesta colla, que lo conill que volen, es un altre tipo de conill.
Preparación mental - 31/05/2007; 17:51 Para todos los corredores de extremista (inscritos e inscritos en el UTMB o en el CCC), la ubicación(sitio) UFO coloca una encuesta vasta sobre las representaciones y prácticas de prépa mental en carrera(curso) de extremista. Aquellos a quienes les interesada la cuestión pueden hacerse sobre la ubicación(sitio) ultrafondus.fr y dar parte de su testimonio sobre este sujeto a menudo abordado, pero difícil de hacer concreto. La síntesis de este estudio será puesta en línea y accesible a todos. Gracias de antemano su participación activa
no hay entes res
Xecs es veritat que a la reus Prades voleu anar a saco ?
esque el meu frances no es molt bo diguesem.
Home si vens tu t'esperarem.
Ei jo no vull anar a saco!!!!!!!
que cadasqu vagi com vulgue no?
Elena jo si vols t'acompanyo,pero al meu ritme.
a sacopaco i anduste detot persidekàs
enhorabona elena ets una krack
I ALS DEMES QUEL'S DONEN
perdo. enhorabona a tots
CRÒNICA DE LA REUS-PRADES DEL 3 DE JUNY DE 2007
Alguns tenim una mica d’enveja perquè no podrem fer el No-raid i ens encantaria anar-hi. Molta sort per als que pogueu anar. Ara bé, alguns hem tingut la sort de participar a la Reus-Prades del 2007, hem pogut xalar una mica i, a més a més, deixar el llistó de la UEC Tortosa ben alt.
Peraldinyo anava de passeig, ja que el seu entrenador li va demanar moderació i control. Es va controlar tant que, a més de fer fotos com qualsevol japonès turista de la Sagrada Família, va arribar el quart de sis-cents inscrits (només va fer 6:06, va res, un passeig com ja us podeu suposar tots).
Ara no us penséssiu que es va quedar molt sol. El sinyor Joan Carles Balaguer, que tenia una miqueta de mal de panxa, que no havia dormit gaire, que la sogra no el volia deixar anar, etc. Res, que només va arribar el 9è i va fer una marca digna d’una tortuga: 6:31.
En canvi, el Xavi Royo, mentre contemplava extasiat el paisatge, es va enrampar. La pota li va quedar com un crostó de pà, però tot i així, amb un esperit olímpic dels millors maratonians keniates (o etíops), arrossegant-se pels camins que havia passat el legendari Carrasclet, finalment va arribar a les piscines de Reus. Tot un èxit, tot i que també va anar molt lent: només va fer 6:41 i va quedar entre els 15 primers?
Qui van ser els altres herois? L’Helena Ferreres i el Paco Estorach. El Paco, home educat, elegant i safricat pels seus amics, no va dèixar sola la nostra estimada Helena i una altra xica, que van quedar les primeres. O sigui, que una de les grans notícies és que l’Helena, confirmant el que va fer a Paüls, pràcticament ja està recuperada de la seva lesió i torna a pujar al pòdium (el dels amics, ja que la cursa no era competitiva o, com a mínim, ens van donar medalla a tots). Van fer 7:49.
Finalment, què us ha de dir el que signa aquesta crònica? Molt discret, si ho comparem amb els nostres amics tant en forma, però molt content de veure com van xalar contemplant el paisatge del meu poble i els seus voltants: senderons que travessaven boscos verds (tot i que he de reconèixer que estaven secs i algun ja s’havia cremat), la pujada a dalt del Motllats, l’Avenc de la Febro (s’hi va fixar algú que allí s’hi espeleologia?), la baixada pedregosa de les Tosques (què me’n dieu, no va ser guapa?) i, sobretot, els carrers de l'Aleixar (i això que no van tastar el conill).
Ara, ja ningú se’n recorda dels moments en què vam maleir les pujadetes i les baixadetes . El nostre esperit aventurer i amant de la natura ho ha oblidat. Només queda ella! (Coi! De què parlo, estic sonat?) Bé jo vaig tardar 7:32.
Adéu-siau!
Pep Anglès
no voldria molestar a ningú però la meva marca va ser 6:26 i no 6:31 algu vol carregar-me 5 minuts que no son meus a lo millor algun dels altres participans vol estar una mica més prop de mi i a donat el meu temps malament.
igual porto un autocar que fico una asquella a un MANSO, perque jo soc del Lligallo de Ganguil no de Camarles. Tu (manso) i jo ens veurem les cares aviat.
Com la major part de la gent no va entendre les meves primeres cròniques ja no m'esforço en escriure-les i vist lo bé que ho ha fet el nostre amic Pep sols em queda fotre una mica de "sisanya". Com tota crònica li fa falta lo titular i jo com bon follonero en proposo tres, un seria: L'ultrafons li torna a passaar la ma per la cara al raid, l'altre: Sols Carlos i Lo manso compleixen les espectatives, i el tercer i no menys important: Isa descans i Elena li posa "banyes".
Ai Camarlenca que poc que en saps, no m'agrada mesclar la política amb los runners però per "imperativo legal" ets camarlenca i sino no ho has ente`s preguntali a algun campredonenc.
Y JESUS DIJO..BIENAVENTURADOS LOS MANSOS PORQUE ELLOS LLEVARAN ASQUELLA
Enhorabona per la crònica, la veritat es que la marxa va estar molt bé, llàstima no haver estat tots. ens veiem a la nit a l'entreno i ho comemtem. besets
Publica un comentari a l'entrada