Messieur Marten i L'AMBARCADA DEL MONT BLANC SA.
Dilluns passat vam carregar la furgona plena de maletes i il.lusions. Com no portavem música lo tema monogràfic era comentar lo que mos esperava. Com més mos aproximavem, les muntanyes es feien mes altes i la pluja mes insistent; la nostra cara un poema. Després d'instalar-mos ho vam arreglar de la millor manera: a sopar i dos botelles de vi.
Dimarts després de rodar una hora i esmorzar, vam anar a ANNECY, la capital una preciositat, però tot lo dia plovent. Per a treure la depressió que portavem vam entrar a un Decathlon, n'hi ha que van fondre la VISA.
Dimecres vam pujar amb telefèric a L'AIGUILLE DU MIDI . Espectacular!! La baixada encara va ser millor, a un se li va fer curt.
Dijous a recullir dorsals, lo muntatge i fira del corredor mos feient veure on estavem, a la millor cursa del món.
Divendres lo gran dia, als que mos agrada l'esport del TRAIL és com jugar una final de xampion, a la sortida hi ha llàgrimes d'emoció. El recorregut, no tinc paraules; els avituallaments i ambientació inmillorable. A Mauro, Elena iIsa, baixant el Ferret els vaig perdre i al cap d'una estona se'm va aparéixer Paco de Algeciras,"puedo venir con usted?, la noche me da miedo". I fins aquií a meta los dos junts, molt bon xicot. A Champex hem vaig recupar d'una "pàjara" i quan me vaig a posar de llarg se m'havia escapat l'aigua i tot mullat: segona lliço. Vam aprendre que los petits detalls mos poden fer abandonar. Vam pujar la Bobine (jo de curt) travessant un riu moltes vegades. La baixada molt bona i a l' arribar a TRIENT me va alegrar molt veure a César i no tant a Mauro que va plegar per problemes tècnics. ISA i ELENA anaven per davant deixant la seva classe i simpatia per on passaven. Baixant a Vallorcin me va agafar un atac de son i me vaig pendre 2 gels de cafeina i en busca de Chamonix. A l'arribada molta emoció i satisfacció d'una bona planificació. Això no és una cursa de muntanya ni una travessa, és un repte contra un mateix i és fonamental coneixes a un mateix, virtuts i defectes. Algú m'ha d'explicar si fer la UTMB i acabar tan malament física i psíquicament et recompensa personalment, és un dubte que tinc de cara a fer-la tota. Per començar, la "curta" és assumible amb un bon entrenament, mireu lo que faig jo, la recomano.
Del viatge, perfecte. Sílvia, Joan, César, Isa, Mauro, Elena, Paco i Carlos realment som un "EQUIPO" gràcies als que de casa mos heu recolzat.
Dimarts després de rodar una hora i esmorzar, vam anar a ANNECY, la capital una preciositat, però tot lo dia plovent. Per a treure la depressió que portavem vam entrar a un Decathlon, n'hi ha que van fondre la VISA.
Dimecres vam pujar amb telefèric a L'AIGUILLE DU MIDI . Espectacular!! La baixada encara va ser millor, a un se li va fer curt.
Dijous a recullir dorsals, lo muntatge i fira del corredor mos feient veure on estavem, a la millor cursa del món.
Divendres lo gran dia, als que mos agrada l'esport del TRAIL és com jugar una final de xampion, a la sortida hi ha llàgrimes d'emoció. El recorregut, no tinc paraules; els avituallaments i ambientació inmillorable. A Mauro, Elena iIsa, baixant el Ferret els vaig perdre i al cap d'una estona se'm va aparéixer Paco de Algeciras,"puedo venir con usted?, la noche me da miedo". I fins aquií a meta los dos junts, molt bon xicot. A Champex hem vaig recupar d'una "pàjara" i quan me vaig a posar de llarg se m'havia escapat l'aigua i tot mullat: segona lliço. Vam aprendre que los petits detalls mos poden fer abandonar. Vam pujar la Bobine (jo de curt) travessant un riu moltes vegades. La baixada molt bona i a l' arribar a TRIENT me va alegrar molt veure a César i no tant a Mauro que va plegar per problemes tècnics. ISA i ELENA anaven per davant deixant la seva classe i simpatia per on passaven. Baixant a Vallorcin me va agafar un atac de son i me vaig pendre 2 gels de cafeina i en busca de Chamonix. A l'arribada molta emoció i satisfacció d'una bona planificació. Això no és una cursa de muntanya ni una travessa, és un repte contra un mateix i és fonamental coneixes a un mateix, virtuts i defectes. Algú m'ha d'explicar si fer la UTMB i acabar tan malament física i psíquicament et recompensa personalment, és un dubte que tinc de cara a fer-la tota. Per començar, la "curta" és assumible amb un bon entrenament, mireu lo que faig jo, la recomano.
Del viatge, perfecte. Sílvia, Joan, César, Isa, Mauro, Elena, Paco i Carlos realment som un "EQUIPO" gràcies als que de casa mos heu recolzat.
Messieur Marten
Tour du Mont-Blanch
3235 - Estorach, Francesc-Clasificació total 705-Per categoria: 255-Temps 39:24:24
3231 - Perales, Joan-Clasificació total 530-Per categoria: 230-Temps 37:33:04
3078 - Balagué, Joan Carles-Clasificació total 705-Per categoria: 305-Temps 39:24:24
Courmayeur-Champex-Chamonix
6245 - Ferreres, Elena-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
6201 - Arasa, Isabel-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
5797 - Cartoixa, Marti Clasificació total 897-Per categoria: 113-Temps 20:30:53
6193 - Ortiz, Mauro- Baixa tècnica
3235 - Estorach, Francesc-Clasificació total 705-Per categoria: 255-Temps 39:24:24
3231 - Perales, Joan-Clasificació total 530-Per categoria: 230-Temps 37:33:04
3078 - Balagué, Joan Carles-Clasificació total 705-Per categoria: 305-Temps 39:24:24
Courmayeur-Champex-Chamonix
6245 - Ferreres, Elena-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
6201 - Arasa, Isabel-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
5797 - Cartoixa, Marti Clasificació total 897-Per categoria: 113-Temps 20:30:53
6193 - Ortiz, Mauro- Baixa tècnica
Per als que estaven allí penjo això (ells ja saben de que va).
13 comentaris:
Hola cmpanys de Tortosa!!!!!
Ha sigut un plaer poder compartir aquests dies a Chamonix amb vosaltres, així com fer part de la cursa plegats. Moltes felicitats a tots i a totes pels resultats aconseguits. Això anima a poder superar-los per l'any que ve.
Ja ens anirem veient per les curses que es van fent pel país.
Salut i molts kilometres!!!
Mesier Marten i L'ANBARCADA DEL MONT BLANC SA.
Dilluns pasat vam carregar la furgona plena de maletes i ilusions,.Com no portavem musica lo tema monografic era comentar lo que mos asperava .Com mes mos aproximavem les muntanyes es feien mes altes i la pluja mes inssisten la nostra cara un poema.Despres d'instalarmos ho vam arreglar de la millor manera a sopar i dos botelles de vi.
Dimarts despres de rodar un hora iesmorzar van anar a ANENCI la capital una presiositat,pero tot lo dia plovent,pera treure la depresio que portavem vam entrar a un Decathlon n'hi han que van fondre la VISA .
Dimecres vam pujar amb teleferic a les Agulles espectacular la baixada ancara va ser millor a un se li va fer curt.
Dijous a recullir dosals ,lo muntatge i fira del corredor mos feient veure on estavem, a la millor cursa del mon.
DIVENDRES lo gran dia, als que mos agrada l'esport del TRAIL es com jugar una final de xampion,a la sortida hi han llagrimes d'emocio.
El recorregut no tinc paraules ,els avituallaments i anvientacio inmillorable,a Mauro Elena iIsa baixant Ferret els vaig perdre i al cap d'una estona sem va apareixe Paco de Algeciras,"puedo venir con usted la noche me da miedo"Ifins aqui a meta los dos junts mol bon xicot.
A xampex hem vaig recupar d'una pajara i cuan me vaig a posar de llerg se mavia escapat l'aigua i tot mullat segona lliço ,vam apendre que los petits detalls mos poden fer abandonar.
Vam pujar la Bobine jo de curt travessant un riu moltes vegades.La baixada molt bona i al arribar a TRIDEN me va alegrar molt veure a Cesar i no tan a Mauro que va plegar per problemes tecnics.Isa I ELENA anaven per davant deixan la seva classe i simpatia per on passaven.
Baixan a Vallorcin me va agafar un atac de son me vaig pendre 2 gels de cafeina i en busca de Xamonics a la arribada molta emocio i satisfaccio de una bona planificacio.Aixo no es una cursa de muntanya n'hi una tavesa es un repte contra un mateix i es fonamental coneixes a un mateix virtuts i defectes. algu me te que explicar si fer la UTMB i acabar tan malament fisicament i siquicament te recompensa personal es un ducte que ting de cara a fer-la tota.
Per començar la "curta" es assumible amb un bon entreno mireu lo que faig jo,. la recomano.
Del viatge perfecte Silvia Joan,Cesar,ISA Mauro Elena Paco Carlos reallment som un "EQUIPO" gracies als que de casa mos au recolzat.MARTI
Collons Mauro com t'has passat penjant la punyetereta canço. Encara se'm posa la "gallina de piel".
MOLTES GRÀCIES.
Paco escriu la teva experiencia que volem sabe lo que se sent anan 38 hores de manso de Carlos i una semana dormin amb Marti, i compartir taula amb tota la colla.Mesier Marten
Moltes felicitats a tots per la valentia i coratge de participar en esta gran prova.
Enhorabona als que l'heu acabat, però també, als que heu lluitat per acabar-la i per les raons que siguin no heu pogut finalitzar.
Salut
A reveure
Mes. Marten,
Tot el que em demanes en la intimitat, que les llagrimes d'emoció no és poden reflectir per escrit.
Pel que pareix l’any que ve haurem d’anar en bus a Chamonix, tot hom es vol apuntar, s’els ha encomanat el virus alpí. Reialment es una cursa impressionant en tots els aspectes i a natros que ens va lo rotllo de la muntanya, s’ha de fer al menys un cop en la vida.
Però tot hom està preparat per fer una cursa d’aquestes característiques ?
Això no es una cursa de muntanya llarga, ni una marxa, es algo diferent, que necessita un entrenament específic, algo que segurament no tot hom està disposat a fer.
Ja veurem qui estarà disposat a passar un any sencer entrenant específicament per aquesta cursa?, a priori pareix que tot hom, però desprès ja en parlarem. Penseu que a part de l’entrenament normal que tots fem, s’han de fer moltes hores caminant i trotant, amb la motxilla i els pals, participar en proves llargues tipus Matagalls-Montserrat, Montserrat-Reus, Carros, Cavalls del vent, nocturna, etc, i, acabar-les, no val a dir que com no puc fer un bon temps hem retiro (!), penseu que es tan important la força mental com la força física, ja que en tants de quilometres, tot hom passa per alguns moments bons i molts de dolents on el primer que et passa pel cap es la famosa frase de “que collons foto jo aquí”, on el més fàcil es plegar i deixar de patir, com fan més del 50% del participants.
En això no vull treure la il·lusió a ningú, al contrari, només vull dir que qui vulgui anar que hi vagi, però en condicions, es una prova molt especial, i val la pena qualsevol esforç.
yo tinc il.lucio i molta pero....no se si estic preparat per correr 163km.abans vull fer unes proves,tant mentals com fisiques,per a vore si realment puc acabar amb exit una experiencia d'esta embergadura i tanta magnitut,tambe crec que soc masa jove per a una cursa aixi,però la il.lucio de poder esta tots junts en un esdeveniment que segons molts d'experts es dels millors d'europa em dona ganes de tirar-ho endavant,ara em falten estes proves tambe necesaries per a inscriurem i podre treure conclusions,ojala pugue dir-vos que puc fer-ho en unes minimes garanties de saber que ho puc acabar-ho.tambe necesito els consells vostres sobretot dels que l'han fet,perque petits detalls fan que un pugue dir que a arribat a chamonix,que no es poc.
Chicos, en la web de Barrabes salis muy guapos...
http://www.barrabes.com/noticias/articulos.asp?id_articulo=5300
Por cierto, enhorabuena a todas y todos, sois unos crakcs
Gracias David, tu tambien eres muuuy guapo.
LOS IGNORADOS.
Perales ,Mauro i Marti no sortim a la cronica del diari ebre ,un bon periodste abans de donar una noticia s'ha d'informar.
MESIER MARTEN
desde TORTOSA felicitamos a todos-as que han participado en el UTMB-CCC los que lo han terminado como los que lo han intentado,yo personalmente a Paco de Algeciras que fuimos juntos desde Ferret a Chamonix .UN ABRAZO
Despres de parlar en part de les besties dels alps, arribo a la conclusiò que cada dia sou mes MASOQUES.
A saber quina serà la proxima. Alla hon sigue portareu el nom de la UEC per aquet mòn.FELICITATS.
Dubto que pogui sentir les emocions tan fortes que vatros viviu quan feu estes coses, però sempre tinc clar que mho estic perden. Anim i continueu aixì. JOSE.
Publica un comentari a l'entrada