11 de febrer 2008

Corrent per la Ciutat Comtal

Ahir al matí ens vam trobar quatre gats per córrer la Mitjamarató de Barcelona, bé... trobar-nos tots ens va costar una miqueta, però estem fets uns linces i ho vam aconseguir. Un cop junts, canviats i cabrejats, perquè no li havien donat el xip i el dorsal a Puça (lo món està ple de cabrons!!!), i gràcies a Tere ens vam fer la foto de rigor. Després, a la sortida cadascú va agafar posicions, lo Ferrari Puça se’n va anar cap a les posicions de pole, i Rafa i jo, vam decidir anar en lo “pelotón”, així guardàvem opcions d’avançar a més corredors.
Puça, cabrejadíssim gràcies a la organització i sense pulsòmetre va sortir llançat i en només 1:18h es va plantar a l’arribada. Moraleja: “si corres amb rellotge perds molt de temps controlant els parcials i les pulsacions, per tant, és millor córrer per sensacions i sense rellotge”. L’altra moraleja, a la que segurament arribaran la majoria “dels companys corredors”, és: “sortir a córrer sense xip i dir que has fet la teua millor marca, total... com ningú et pot contradir, jeje!!”
Pel que fa Rafa i jo vam arribar al km 10 amb bones sensacions i molt animats per continuar la mitja, però per si a un cas es va incorporar Marga per donar-nos canya. Als primers 100 metres Rafa ja va passar de les xiques i va pujar el ritme, Marga i jo vam continuar al nostre ritme i gràcies als seus ànims vam creuar el cartell d’arribada amb alegria i amb un bon temps al crono.
Un cop acabada la cursa, contents i satisfets per com havia anat, van decidir celebrar-ho amb unes cerveses i unes bones tapetes al solet! I és que ja ho diuen que lo millor s’ha de reservar per al final ;)


http://www.bcn.cat/mitjamarato/resultats.html

2 comentaris:

Anònim ha dit...

rosa si que hi han testigos les fotos de la cursa vaix del rellotge d'arribada 1:18:33 menos els 15 segons que vaig pedre abans no vaig pasar vaig la pancarta de sortida fan el temps que havia dit segon d'alt segons baix

Anònim ha dit...

Albert, si jo m'ho crec, que jo et vaig vore la ràbia interior que portaves a abans de sortir... però segur que hi ha algú que s'apunta l'estrategia per alguna altra ocasió.

De fet sense anar més lluny conec un cas que em va explicar la cosina de la veïna d'una amiga que coneix a... que diu que quan van aentrenar arriben fins al Coll de l'Alba i desprès ves a saber on se queden fent la xarradeta, jeje!!!