A part de la marató de Valencia que es fa el diumenge, aquest dissabte tenim la X Marxa a Peu per Borriol, i contarà amb participació d'alguns corredors de la UEC.La llista als comentaris.
http://marxaapeuborriol.googlepages.com/
A part de la marató de Valencia que es fa el diumenge, aquest dissabte tenim la X Marxa a Peu per Borriol, i contarà amb participació d'alguns corredors de la UEC.
10 comentaris:
Marten
Elena
Joan Curto
xeics qui es joan curto,qui tambe vaixa es Paco Gonsales alias MOTO, es la seva primera cursa crec que tindra un bon bateig,no podia tindre millor companya je,je je
Curto Raga????
Joan Curto Raga, es un dels nous fitxatges de la UEC i ademés dels bons.
no cal molt
Tinc entés que un any casi guanya a puça a la nocturna.
Si. Si no fos per 5 horetes de res, poslauriaguañat. Este any pot tornar a provar.ho que veig al Roquetero una mica desfondat i domes vol ana de flat....
ja ja ja nomes dieu tonteries, o sigue tortosinades, Joan Curto te un dels millos temps en atletisme en 1000m a nivell estatal, i esta escrit per a la posteritat, menos conyeta i una mica mes de respecte per als que fa anys que corren.
Molt bé, si senyor, menos tortosinades i mes respecte pels bons corredors.
Dissabte mati vam quedar a les 5.45 Marti, Paco(Moto) i jo(Elena), els unics representants de la UEC, vam empendre el camí cap a Borriol, Paco s’estrenava, deia que no estava nerviós però la nit abans es va fer una tila, i durant el cami no va parar de parlar, ens va comptar entre altres coses la categoría que té dins la modalitat de taikondo( després vaig estar indagant i deunido trobo que val més tenir-lo de cara), vam arribar molt bé de temps, Marti s’ho coneix com si anés per casa, no va dubtar en cap moment, ni la sortida de l’autopista, ni per on s’anava a Borriol, o sigue millor que un GPS. Al arribar feia un fred que pelava, vam recollir dorsal, vam fer el cafè de rigor, vam dubtar si ens posavem de llarg, de curt…, vam saludar als postres amics canareus i a les 8 del matí en punt vam començar a corre. Durant el recorregut ens anava acompanyant de tant en tant la boira , però tot i així me va sembla un circuit bonic, era prou corredor, amb alguna baixadeta tècnica però divertida.
Els tres vam arribar a meta contents i amb molt bones sensacions, Paco estava que s’en sortia, ja volia veure les fotos i tot . Bé la idea era arribar a meta menjar-nos el bocata que donaven a la bossa del corredor, fer la cerveseta i cap a casa, però ens vam haver d’esperar a que donessen els trofeos, me tocava recollir-ne un.
Va estar un bon començament de temporada, ara a per la propera!!!
Publica un comentari a l'entrada