XI Copa catalana de marxes de resistènciaAquest any la 5a edició d'aquesta marxa, puntuarà també per la 11a Copa Catalana de Caminades de Resistència. La marxa serà el proper 8 de juny de 2008, i l'inici serà altre cop a Torrelles de Foix.
Paral·lelament es realitzarà la 2a Caminada Popular Les Dous de 10 km.
PRESENTACIÓ
El CENTRE EXCURSIONISTA DEL PENEDÈS organitza aquesta marxa per donar a conèixer a tots els caminants els cims i racons d’una zona del territori equidistant de dues grans capitals com són Barcelona i Tarragona i també facilitar que en una sola jornada es puguin assolir el “7 cims” més alts del Penedès, algun dels quals voregen els 1.000 metres d’alçària. Esperem que trepitjant aquests indrets hom pugui adelitar-se del paisatge i que tots plegats puguem gaudir d’una bona jornada d’excursionisme.
+info
2 comentaris:
PPG = Petita PenyaGolosa.
Tot i les prediccions meteorològiques per al cap de semana, un grapadet de de corredors vam decidir desafiar-les i sortir a trotar.
El dissabte al matí es vam trobar un parell dels PTL a quatre camins a les 7:30h (ja sabeu que els valents de moment només van per parelles, pel que es veu es reserven lo dels trios per més endavant, ai pillins!!), i mentre feient el café anaven fent apostes sobre l’èxit de la convocatòria. Un ho tenia ben clar, lo Jesusenc i els seus amics segur que venen, i l’altre també, Rosa segur que no falla. Al final, el primer va tenir que pagar els cafés, pos resulta que lo jesusenc i els amics es veu que es van perdre de la pérgola a quatre camins. Estos jesusencs sempre baten records, jeje!!! Així que CUCUT, lo Manso i jo vam agafar el cotxe i cap amunt.
Quan pujàvem ja ens va atrapar la boira, ben espesa i blanca, la qual ens va servir d’avís pel que ens esperava. A les 8:30 vam començar a trotar, la ruta la marcava CUCUT, i ens anava ensenyant totes les retalladles que no havíem de fer a la nocturna, i sobretot remarcant una que es veu que si la fas vas directe a l’infern dels corredors. Corre la llegenda que qui retalla per allà, al cap de 21 dies es lesiona, uf! Quina temor, tu!! Lo ritme era bo, xalador… anàvem fent la xarradeta, sobretot molts records de la marxa guai. Quan portàvem vora dues hores, ens vam aturar a observar les boniques vistes que ens ofereix la Terra Alta, el punt exacte encara l’estan discutin Cucut i el Manso. A partir d’aquell moment va comença a sentir-se: “ Pararà Perales per esmorzar? Pararà Perales per esmorzar?” Al final Cucut, per no sentir-nos més, ens va deixar parar prop del refugi de Terranyes. Al cap de 5 minuts, van aparèixer… allí estaven, caient silencioses i suaus les primeres gotes d’aigua. Al cap d’un moment ja no eren ni silensioses ni suaus, es vam convertir en tot un aiguat que ens va acompanyar la 1:30h que ens quedava. Jo em vaig imaginar que estava corrent una Penyagolosa en miniatura, i trobo que encara em feia més gràcia i tot! Com era d’esperar, vam tenir el nostre moment CUCUT, però un parell de trons que ens van fer botar del susto, van readreçar-nos de cop. Quan ja arribàvem, encara vam tenir ganes de emboscar-nos i fer una mini expedició per la Font del Mascar.
Un cop al restaurant, els PTL es van posar roba seca i van birretejar com uns campeons, en canvi jo… la pipiola… no portava roba de recanvi, achus!! I tot i les propostes tentadores que vaig rebre per canviar-me, no ho vaig fer i vaig birretejar com si res, bueno… pot ser tremolava una mica, achus!!!
Cap a les 13h ja baixàvem cap a Tortosa, i per sorpresa nostra ens vam trobar a Nando, fent un entrenament en solitari, però quin entrenament senyors, si no ho vaig entendre malament, portava 2 hores i encara volia pujar a la Font del cargol… així no m’estranya que este equip estigui ple de cracks!!!
En definitiva, tot i que vam anar en petit comité ens ho vam passar molt bé, vam fer un entrenament trotador , passat per aigua i xalador. Tal i com s'indicava a l'inscripció, no es va faltar res de res.Per a quan el següent? Ai!! Pos si el següent ja l’hem fet, jeje!! Per saber com anat el d’avui heu d’esperar la crónica de Marga.
By Rosa
p.d.: en tots els meus respectes als que van fer la MIM de Penyagolosa, us considero uns cracks per la proesa que vau fer, espero que em perdoneu el meu atreviment al posar el títol a la crònica. ;)
Matinada cap a Molins de Rei.
També diumenge es celebrava la 1ª cursa ecològica de muntanya de Molins de Rei (21Qm.)(http://www.molinsderei.cat/ca/altres/i_cursa_ecologica_de_muntanya), i sense saber si faltava gent, me n’hi vaig anar a la primera de la quarta preteemporada particular. El dilema? I si plou i la suspenen? però no, muntanya-aigua-fang...tot va lligat, no ho faran....i quan comences escoltant Beautiful Day dels U2 tot s’oblida...
Vaig fer tàctica manso: “a les curses m’agrada arribar una hora abans”, de fet quan encara estaven fent muntatge ja que vaig aparcar a 30 metres de l’arribada sense saber on era..., recullo pitrall, xip i ja rebo l’obsequi de la cursa de l’alba que no vaig poder anar però que havia reservat (samarreta i mitjons). Amb temps de sobres, sense conéixer ningú i quan pensava en anar a fer un vol de calentament pel camp de futbol, veig una silueta coneguda....no pot ser!!! em poso al costat i sí, sí que ho era: Agustí lo rapitenc; Joooeeerr!!! Ni en aquesta cursa seré el primer de la UEC (ni l’únic jeje). Almenys tenia amb qui compartir els primers 15 segons de cursa....al que feia 16 la gorreta d’Agustí es va mesclar entre la resta de corredors i ja no el vaig veure més.
Amb més poca participació de la prevista (tancaven a 350 i crec que n’erem uns 180) i recorregut inicialment poc exigent (tot i que posaven que era un cursa tècnica..), vam començar (aprox. 3 Qm) fent voltes i voltes per l’asfalt del poble, fins sortir direcció la serra de Collserola pujant ja per pista per poc després baixar per corriols i més pista...i ara amb aigua, això sí, d’allò més agradable, i tot i saber que el recorregut era aigüeta amunt, realment era molt trencacames amb una última pujada del qm.15 al 17 per sendera d’allò més dura.
Després tot avall, més per pista que per sendera, recuperant places ràpidament fins que el bessó esquerre va dir: que no te’n recordes de Xerta?....osia: a tornar a perdre les places recuperades i pensant que d’alguna manera era la primera de l’any.....ya vendran tiempos mejores.....
En quant a l’organització: molt ben senyalitzat el recorregut, un exemple de com amb poc voluntariat pot sortir una bona cursa, llàstima d’avituallaments (només aigua) però pel contrari en veure la capsa de donuts a l’arribar, el bocata de llonganissa, el poder estirar al camp de futbol de gespa artificial, l’aigua calenta i sobretot, sobretot la bossa-obsequi (complements vitamínics per un tub, sucs, motxilla camelback amb dipòsit inclòs, samarreta (la talla....ejem!!!), bidonet i máaa.....pos et deixa un bon regust de boca.
Els temps encara no estan publicats, però em sona que Agustí va dir que va fer sobre 1h. 56m. (poder el 35?) i mi mijmo vaig acabar amb 2h. 11m (crec que el 85?)... al final, el recorregut de 21Qm. el degueren fer uns/es 110 corredors/ores i la resta van fer-ne un d’alternatiu de 10Qm.
Publica un comentari a l'entrada