V MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 2008
7 Kiko Marti 3:43:14 UEC TORTOSA
144 Joan Perales Pulido 5:35:32 UNIÓ EXCTA. DE TORTOSA
176 Joan Carles Balaguè Castells 6:09:03 UNIÓ EXCTA. DE TORTOSA
144 Joan Perales Pulido 5:35:32 UNIÓ EXCTA. DE TORTOSA
176 Joan Carles Balaguè Castells 6:09:03 UNIÓ EXCTA. DE TORTOSA
VII CURSA D'ALTA MUNTANYA DEL BERGUEDÀ
163 Rosa Carles I Castells 4:38:17 UEC. TORTOSA
164 Marga Estorach Fatsini 4:38:17 UEC TORTOSA
164 Marga Estorach Fatsini 4:38:17 UEC TORTOSA
PTL & Taxi girls
Què us pensàveu que els PTL no tindrien forces ni per aixecar-se del llit? Pos no va ser així! A les 5:00 h a la Plaça de Missa (molt famosa per tots els campredonencs) ens havíem de trobar tots. Pareixia que 2 s’havien adormit però, resulta que el mòbil del Manso no volia anar en direcció Barcelona i al final ho va aconseguir perquè es va quedar dins el cotxe de Perales i aquest últim a l’autopista. Bé, un poc tard (5:19 h) sortim en direcció Berga. Les noies al davant amb l’ull ben obert perquè feia una matinada de malson (llamps, trons, molta aigua...) i els ‘petits lleons’ dormint al darrera. Estaven de foto! Rosa no els volia despertar amb el flash, què si no!... Entre somni i somni els sentíem que, ara un ara l’altre, suplicaven: ‘Per favor, què plogui i s’anul•li!! Ojala féssim tard i ja s’hagi començat la marató!!’ Però la conducció rally amb furgo ens va permetre arribar en dues hores exactes i, quina mala sort, tenien temps de preparar-se per sortir a hora i, a més, allí feia un sol espatarrant. Tot i les bones condicions, pareixia que allí no movia ningú però a les 8:05 h es decideixen a posar-se les malles dos dels tres. Oh! Per problemes tècnics, els petits lleons tenien una baixa ja que es quedaven sense el lleó Manso. Els ànims a la sortida no eren gaires i super-Kiko els feia reflexionar: ‘Això que feu és de bojos! Ahir Penyagolosa i avui marató de Berga!!’
A les 10:00 h sortim corrent les taxi girls preparades a reconduir els lleons a meta però alguna substància devia portar el cafè que s’havien pres abans de sortir perquè al lleó petit ni el vam vore, tot i que va anar amb l’escombra una bona part de la carrera, i a l’altre vore’l sí però així de refiló ja que ens va adelantar passat els Rasos de Peguera, pals en mà sense ni preguntar xiques com esteu. Tot i les relliscades, al final dels respectius recorreguts, tots els participants de la UEC Tortosa estàvem molt contents de la carrera que havíem fet a excepció de Pinyol que, encara no sabem el motiu exacte, va abandonar; serà que no volia quedar dels 100 últims o serà que la companyia li tirava més que les cames?
En resum, les vistes excepcionals, inclús hi havia neu, el temps va aguantar just fins a meta, els avituallaments gairebé diria que excessius, el recorregut dur però amb els amics, tot i el fred, animant al punt més alt de la cursa i amb la companyia de Rosa en tot moment, només és pot dir que formidable. Així ho demostrava la cervesa i els xampany llençats per sobre la taula a hora de dinar, eren mostres d’alegria i celebració per haver assolit els objectius marcats.
By Marga
By Marga
6 comentaris:
A l'espera de la crònica de Berga aquí us deixo el link de les fotos de Berga
http://picasaweb.google.com/rouskrls/Berga2008
Au!
Rosa
Perales, com se pot fer una marató i mitja de muntanya en les condicions tan infrahumanes com les q vau tindre i lo matí següent fer una marató de muntanya!?!?!?? q te donen x a menjar??? ;)
Alllaa!!! Rosa, que mona que vas amb la jaqueteta nova.
enhorabona a tothom. Kiko dis-me que esmorzes pels matins pq estas intractable. Als PTL felicitar-vos pq teniu uns collons que deu ni do. I a les princesetes no tinc paraules pq en la nevada que es veu nomes de sortir ja es molt.
PTL & Taxi girls
Què us pensàveu que els PTL no tindrien forces ni per aixecar-se del llit? Pos no va ser així! A les 5:00 h a la Plaça de Missa (molt famosa per tots els campredonencs) ens havíem de trobar tots. Pareixia que 2 s’havien adormit però, resulta que el mòbil del Manso no volia anar en direcció Barcelona i al final ho va aconseguir perquè es va quedar dins el cotxe de Perales i aquest últim a l’autopista. Bé, un poc tard (5:19 h) sortim en direcció Berga. Les noies al davant amb l’ull ben obert perquè feia una matinada de malson (llamps, trons, molta aigua...) i els ‘petits lleons’ dormint al darrera. Estaven de foto! Rosa no els volia despertar amb el flash, què si no!... Entre somni i somni els sentíem que, ara un ara l’altre, suplicaven: ‘Per favor, què plogui i s’anul•li!! Ojala féssim tard i ja s’hagi començat la marató!!’ Però la conducció rally amb furgo ens va permetre arribar en dues hores exactes i, quina mala sort, tenien temps de preparar-se per sortir a hora i, a més, allí feia un sol espatarrant. Tot i les bones condicions, pareixia que allí no movia ningú però a les 8:05 h es decideixen a posar-se les malles dos dels tres. Oh! Per problemes tècnics, els petits lleons tenien una baixa ja que es quedaven sense el lleó Manso. Els ànims a la sortida no eren gaires i super-Kiko els feia reflexionar: ‘Això que feu és de bojos! Ahir Penyagolosa i avui marató de Berga!!’
A les 10:00 h sortim corrent les taxi girls preparades a reconduir els lleons a meta però alguna substància devia portar el cafè que s’havien pres abans de sortir perquè al lleó petit ni el vam vore, tot i que va anar amb l’escombra una bona part de la carrera, i a l’altre vore’l sí però així de refiló ja que ens va adelantar passat els Rasos de Peguera, pals en mà sense ni preguntar xiques com esteu. Tot i les relliscades, al final dels respectius recorreguts, tots els participants de la UEC Tortosa estàvem molt contents de la carrera que havíem fet a excepció de Pinyol que, encara no sabem el motiu exacte, va abandonar; serà que no volia quedar dels 100 últims o serà que la companyia li tirava més que les cames?
En resum, les vistes excepcionals, inclús hi havia neu, el temps va aguantar just fins a meta, els avituallaments gairebé diria que excessius, el recorregut dur però amb els amics, tot i el fred, animant al punt més alt de la cursa i amb la companyia de Rosa en tot moment, només és pot dir que formidable. Així ho demostrava la cervesa i els xampany llençats per sobre la taula a hora de dinar, eren mostres d’alegria i celebració per haver assolit els objectius marcats.
Enhorabona a tots i especialment a super Kiko, fer un seté lloc a la copa del mon, no està gens malament.
Publica un comentari a l'entrada