Després d’unes hores de camí arribem a Argentona i com no el primer objectiu va ser omplir la panxa per agafar forces i d’aquí a la piltra. A les 8.00 del matí ens aixequem per tornar a omplir la panxa. Tot seguit ens posem els bartols de córrer i agafem dorsals. Oscar proposa escalfar però per a variar entre salutacions i xarretes no ens dona temps de res. Ja sento que criden a les dones per passar el control de dorsals, cinc minuts i donen la sortida, vint minuts més tard donaran la dels homes. Així que entre màquines i alguna que altra debutant sortim amb molta energia a encarar la primera pujada (el Coll de Codera i Turó de l’infern). Paso del fred que tenia a la sortida a les sueres de la pujada. Minuts més tard m’agafa el nostre company Aguilò (aficionat a les voll-damm) i darrere Oscar xafant-li els talons i la resta de Canareus. Entre pujades i baixades arribo a l’ultima pujada (inesperada) al Castell de Burriac, ara sí tot baixada i cap a meta!! L’últim tram d’asfalt (1km) mortal, les meves cames ja fan figa però ja veig l’arc d’arribada i això em motiva per a seguir lluitant fins a meta. Directament a les dutxes i a reposar a l’estil de la Canarinya, voll-dam x 8! Són uns cracks, beuen tant com corren! I entre cervesa i cervesa celebrem el segon esglaó del Robert Sancho. I d’aquí cap a casa.
By Anna
Aquí les classificacions>>
1 comentari:
enhorabona per la bona cursa que heu fet i per la crònica
Publica un comentari a l'entrada