Nombrosa presencia de les comarques de l´Ebre a L edició del Trail Blanch 2009. Ens ha sonat el despertador a les 7.15 i hem anat activant els nostres organismes per tal d acudir a la recollida de dorsals; quan ens hem asomat al balcó a les 7.30 hem vist que encara era de nit, de manera que la sortida dels participants de la versió ultra 51 km se pot dir que ha degut començar en frontal crec jo, donant un aire encara més mistic i espectacular al fabulós recorregut....By fradnand ;)
les fotos de Jordi Font
les fotos de Karim
Destacar la amplia participació dels companys canareus i falduts a la de 51 km, els quals hauran fet un gran paper de ben segur (vam marxar sense poder mirar cap arribada de corredors de la llarga distancia ni classificacions, donat el trosset que ens quedava fins arribar a casa).
Esmorzem i anem a recollir dorsals, comprobant que tb l organització oferia un variat i sortit esmorzar. (No seria l´única pifia q fariem, doncs a un e-mail que ens va enviar la organització ens van dir que agafèssim el banyador. Jo , ingenu de mi, me pensava que ho deien en sentit irònic, donat que creuavem x un llac gelat per si es trencava o algo, i resulta q després a l arribar al lloc de les dutxes (crec q es el centre de tecnificació esportiva on estudia i entrena un èsser nomenat Kilian...)teniem opció a banyar-nos a la piscina climatitzada!(quina rabia...)
La sortida de la de 24 km ha sigut a les 9.30 hores i la hem fet en grup (Javi el jesusenc , Jaume i Krusty anaven una mica davant, i després Pinyasso, el seu cosí i jo. Una mica més atràs Ferran S. i el seu amic Albert. La cursa ha transcorregut per zones on la enorme quantitat de neu ha sigut el denominador comú, i al principi s ha format una cua de corredors interminable, donada la dificultat per avançar, doncs la neu arribava fins a genolls i pareixia més una ascensió alpina multitudinària q una cursa de muntanya. Al cap d uns km la sendera de neu esponjosa ha donat pas a una pista amb neu més compactada i m he unit al grup del Jesusenc i de Jaume, amb els cuals he fet bona part de la cursa, fins que a uns 12 km de la meta Oscar i els seu cosí han contactat amb nosaltres i llavors jo he continuat amb ells una llarguíssima pujada per neu molt tova que calava els peus i que impossibilitava totalment el correr. El recorregut de la cursa, per les muntanyes properes al Carlit i llacs totalment gelats i coberts de neu de les Bouilloses,que donaven una gran sensació d amplitud, ha sigut molt espectacular i de gran bellesa, amb pujades dures i baixades molt xaladores (gràcies a la neu), passant també en alguns trams per l estació d esquí de Font Romeu.
Finalment hem arribat tots els representants de la zona amb uns temps similars entre les 4.15 i les 4.30 hores, destacant la nombrossisima participació de corredors catalans vinguts de moltes parts del nostre territori. La filosofia relaxada que hem adoptat tots en general ens ha servit per degustar millor l ambientillo i els paisatges.
En definitiva, un gran dia de muntanya,amb bona meteo i bona organització en general (lo positiu,lo variat i abundant de l esmorzar i el dinar amb bufet lliure gratuït, i a millorar potser que es va a trobar a faltar una samarreta tècnica en lloc d una tovallola a la bossa del participant).
Destacar la amplia participació dels companys canareus i falduts a la de 51 km, els quals hauran fet un gran paper de ben segur (vam marxar sense poder mirar cap arribada de corredors de la llarga distancia ni classificacions, donat el trosset que ens quedava fins arribar a casa).
Esmorzem i anem a recollir dorsals, comprobant que tb l organització oferia un variat i sortit esmorzar. (No seria l´única pifia q fariem, doncs a un e-mail que ens va enviar la organització ens van dir que agafèssim el banyador. Jo , ingenu de mi, me pensava que ho deien en sentit irònic, donat que creuavem x un llac gelat per si es trencava o algo, i resulta q després a l arribar al lloc de les dutxes (crec q es el centre de tecnificació esportiva on estudia i entrena un èsser nomenat Kilian...)teniem opció a banyar-nos a la piscina climatitzada!(quina rabia...)
La sortida de la de 24 km ha sigut a les 9.30 hores i la hem fet en grup (Javi el jesusenc , Jaume i Krusty anaven una mica davant, i després Pinyasso, el seu cosí i jo. Una mica més atràs Ferran S. i el seu amic Albert. La cursa ha transcorregut per zones on la enorme quantitat de neu ha sigut el denominador comú, i al principi s ha format una cua de corredors interminable, donada la dificultat per avançar, doncs la neu arribava fins a genolls i pareixia més una ascensió alpina multitudinària q una cursa de muntanya. Al cap d uns km la sendera de neu esponjosa ha donat pas a una pista amb neu més compactada i m he unit al grup del Jesusenc i de Jaume, amb els cuals he fet bona part de la cursa, fins que a uns 12 km de la meta Oscar i els seu cosí han contactat amb nosaltres i llavors jo he continuat amb ells una llarguíssima pujada per neu molt tova que calava els peus i que impossibilitava totalment el correr. El recorregut de la cursa, per les muntanyes properes al Carlit i llacs totalment gelats i coberts de neu de les Bouilloses,que donaven una gran sensació d amplitud, ha sigut molt espectacular i de gran bellesa, amb pujades dures i baixades molt xaladores (gràcies a la neu), passant també en alguns trams per l estació d esquí de Font Romeu.
Finalment hem arribat tots els representants de la zona amb uns temps similars entre les 4.15 i les 4.30 hores, destacant la nombrossisima participació de corredors catalans vinguts de moltes parts del nostre territori. La filosofia relaxada que hem adoptat tots en general ens ha servit per degustar millor l ambientillo i els paisatges.
En definitiva, un gran dia de muntanya,amb bona meteo i bona organització en general (lo positiu,lo variat i abundant de l esmorzar i el dinar amb bufet lliure gratuït, i a millorar potser que es va a trobar a faltar una samarreta tècnica en lloc d una tovallola a la bossa del participant).
1 comentari:
Molt bona la crònica. I les fotos també. Jo aquest any no he pogut fer la de 24 km (l'any passat vaig fer la de 13 km) i tothom parla de la famosa baixada del telecadira ... :-) Podeu veure també una crònica al nostre bloc.
Ferran de Sedentaris.cat
Publica un comentari a l'entrada