22 de febrer 2009

Crònica del Canicross

Sissí i Dylan. Aquests dos són els protagonistes d’avui, una gossa i un gos acostumats a córrer, i no poc. Sí, ja sabem que l’equip trail és de persones, homes i dones (cada cop més), però per aquest cop, deixem que ells, els gossos, siguin els autèntics traileros.
A les 8:30 h del matí ens hem trobat a Campredó 5 uequeros per realitzar el circuit del Canicross. Xavi anava amb la gossa Gigi, Martí i Pako sense gos i Rosa i jo, en principi, també. Però, qui ens havia de dir a nosaltres dos, pipioles, que tindríem gos i que ens ho passaríem tan bé!. Allí estaven alguns dels gossos de Kiko Vallespí (Pirena), el qual ens n’ha prestat molt amablement dos (encara no sé com se n’ha fiat): Sissí, per a Rosa, i Dylan, per a mi. Ràpid al control veterinari i en pocs minuts han xiulat la sortida. El Dylan ha estat inquiet els més de 12 km que tenia la cursa però la Sissí l’anava tranquil•litzant. Ell anava al davant, sense deixar-li pas, però quan s’allunyava 5 m, ja el tenies esperant-la. D’això se’n diu amor...Bé, tot i l’amor de Dylan, sort de Sissí que tenia flat i anava resseguint el recorregut d’allò més bé què sinó... A les senderes i costa amunt el ritme afluixava. Clar, ells estan acostumats a grans pistes de neu!! Seran pijos estos gossets! En fi, després de molts tires i arronses, molts “GO! STOP! RIGHT! LEFT!” (es que es veu que a l’escola els han ensenyat en anglès) hem arribat a meta. Xavi ja feia un ratet que s’esperava. Martí i Pako han arribat junts.Total, Xavi segon absolut (diuen les bones llengües que ha arribat primer, però ha deixat passar al segon perquè ell no necessitava els punts. És que és tant campexano quan vol!). Sissí i Dylan han quedat segones absolutes. El fet de córrer al nostre poble dóna sort. I per acabar-ho de rematar: la bossa del corredor molt complerta i al sorteig per dorsals ens han tocat regals aprofitables per als tres que estàvem inscrits. D’això se’n diu sort.L’organització molt bona. Encara no entenem com s’han pogut perdre alguns corredors. I l’experiència fantàstica!! Ja m’estic pensat d’on puc treure un bon gos per a la propera. Us ho recomano.
by Maggie

8 comentaris:

Paco Murall ha dit...

Marga i Rosa, això té molt mèrit (per als gossos és clar).
Martí i jo hem arribat junts, tancant la cursa i no ens hem perdut en cap moment, per això m'he permès canviar allò que posaves de que jo feia rato que m'esperava i que Martí s'havia perdut. L'hem feta tota tranquil·lament i xerrant. I el recorregut molt xulo. Llàstima que erem los únics sense gos.

Anònim ha dit...

Pako vaya doblete, lo dissabte cunicross i lo domenge canicross.

Anònim ha dit...

jesusenc lo gos tenia que ser bo per a quedar tant be, perque tu ets molt dolent, o......t'ha carregat al llom

Anònim ha dit...

Bueno xiques una atra que contar.Sou uniques.I tu Xavi moltes felicitats i els que han nat corren tambè. LEO

Anònim ha dit...

La veritat es que mos ho em passat molt bé,ah, Marga gràcies per dixar-me tan be a la crònica, la veritat a sigut esta, e arribat primer però abans de creuar la meta m´he esparat, pq el noi que anava segon que era amposti i amic disputa el circuit de canicross, i els punts li anaven molt bé, i ami no m´anaven ni em venien, i si no ens ajudem natros qui ens ajudara, sino seu amportot tot capa les barcelones...pos quels moqui la iaia!!!Donar les gracies a Kiko Vallespí pels gossos!!!

By jesusenc

Maggie ha dit...

Gràcies per les correccions Pako. Jo convençuda que t'havia vist a meta al arribar...no sé, encara dec tenir algo d'hipòxia. A la pròxima eu d'anar en gos.

Donar gràcies a Kiko pels gossos. Han estat genials.

Anònim ha dit...

la pròxima (reencarnació) potser faré tot lo circuit de canicross

Rous ha dit...

Quina xalera!!!

m'ho he passat tant bé al canicross, no us podeu ni imaginar lo divertit que és correr en un bon gos, Maggie pot ser ha patit una mica, pq Dylan està fet un nervi, jeje!!!

A Kiko, moltísssimes gràcies pels gossos, hem xalat molt. Fes-li mimitos a la meua emparatriu, Sissy, que se'ls mereix. Si hagués estat per ella... guanyem al jesusenc, però clar anava en mi... ufuf!!
Si mai necessites algú per passejar-los, ja saps, aquí tens als traileros ;)