CAVALLS DEL VENT (la cursa)

Aquest fi de setmana un grupet de uequeros ens vam desplaçar a Baga per córrer la cursa de Cavalls del vent uns pels punts de cara a la temporada 2010 i altres simplement per fer-la ja que de punts en podrien vendre, Després de rebre les instruccions del manager-organitzador 6:10 del mati Karim hem passa a recollir després anem a buscar a Leo, Paco i Tara i al peatge de l´autopista ens esperava Carlos que ja estava enfadat per que portàvem un retràs de 6 min. sobre l´horari previs , canvi de cotxe maletes i sacs de dormir per si de cas en acabar la cursa dormir , cosa que no va passar, de camí estudiem el recorregut, temps de pas i perfil cosa que no m’havia ni mirat, ja que la meva intenció era acabar tots junts i no disputar-la, en arribar anem a buscar el dorsal i la bossa, al arribar al cotxe per canviar-mos Carlos ens tenia preparada uns talls de pitzza que havia fet la Rosa que per cert estava de muerte!!, ens fiquem el tratge de guerra i cap a meta, allí saludem al “Fantàstic” i Ferran Sebastià que havien vingut pel seu compte , donen el tret de sortida i cap amunt primera pujada en busca del Pic mes alt el Niu de l´Aliga fins aquí tot be tots junts menys Carlos que es va requedar una mica i va pujar a un ritme mes còmode per a ell, arribem al refugi del Serrat després d´una llarga baixada i mengem una mica, be això de menjar es un dir ja que si una cosa tinc que ressaltar en contra de l´organització i tots els meus companys també es el menjar dels avituallaments ja que de gominoles, avellanes i trossos de taronja no pots passar i menys en una cursa d´aquesta distancia i desnivell, be de tant en tant per si de cas ma de gel i endavant arribem al refugi del Prat d´Aguiló després d´una llarga caminada entretinguda ja que Tara anava contant xistes tot es te que dir ( de bons i de dolents) però que ens va servir per a que els km no passessin tant lents, allí al refugi vam poder per 1ª vegada menjar alguna cosa solida bocata de formatge i un caldo calent , l´amic “fantastic” s´havia requedat una mica ja que tenia problemes estomacals i va anar fent, acabem de pujar fins el Pas dels Gosolans i al emprendre la baixada hem noto amb problemes al darrere del genoll cosa que m´impedia trotar i hem van tenir que esperar, llavors al arribar al refugi Lluis Estasen km 53 vaig demanar una mica de réflex cosa que hem va anar com angel caigut del cel i vaig poder continuar e inclòs trotar la resta de baixada tècnica que quedava baixada on la Leo també va patir lo seu ja que estava molt relliscosa però que amb la nostra ajuda i marcant-li per on tenia que trepitjar ho va superar, ens enterem de que Carlos havia abandonat i ens va saber molt mal, acaben de baixar per emprendre l´ultima part de recorregut amb la pujada pedregosa fins al refugi de San Jordi on vaig anar al davant ficant un ritme còmode per a la Leo i per a tots ja que volia que arribéssim tots plegats a meta, superem la primera pujada i ja veig que havia passat l´efecte del réflex i ja tornava a tenir problemes, a la noia de la creu roja li torno a demanar i hem diu que no en te però que te una pomada que m´anirà be igual, per mi que es va confondre i hem va ficar vaselina, ja que res de res, la baixada abans de l´ultima pujada a Coll d´Escriu vaig veure que el tram final fins a meta seria un calvari i així va ser, no podia trotar i van tenir com a bons companys que esperar-me i així poder arribar a meta tots junts on un gran aplaudiment de Carlos ens esperava, ara si ho havíem aconseguit, ja som cavallers, a la poca estona va arribar el “fantastic” que es va refer i va fer un bon final de cursa. Molt bona l´actuació de la Montse que va fer 6ª i del Ferran Sebastià que la va disputar i va fer un gran temps, a tots els altres : Manso, Tara, Leo, Karim i Samuel, gràcies per ser tan bons companys
By Xavi Gine
Fotos de Massa

Fotos de Pau

Un Vídeo de la cursa