Cabres entre els Montsagres de Paüls i d’Horta
El passat dissabte, tres assedegats per tornar a trepitjar els senders que travessen pels Montsagres de Paüls i d’Horta van desplaçar-se a l’escenari principal d’una de les curses de muntanya més belles del Circuit. Eren les 9:20 quan deixàvem enrere el cementiri del poble i començàvem a fer la primera pujada que ens situaria prop del Forat de la Finella. Abans, però, vam aturar-nos a l’abeurador on l’any passat hi havia lo Sr. Perales preparat per facilitar les coses a la gent que passava per davant del que era el primer avituallament en l’última edició de la Cursa de Paüls. Les expertes que m’acompanyaven van assegurar-me que no havien vist mai abans que hi brollés tanta aigua. Emplenem les motxilles que duiem a l’esquena i comencem el segon ascens important.
Prop del Tossal d’Engrilló ensopeguem amb una trentena de cabres de totes les generacions possibles entre aquesta espècie. Al principi es van mostrar tranquil·les, potser perquè ens reconeixien certa semblança. I és que la fortalesa que desprenia la nostra presència ben bé podia confondre’s amb qualsevol individu de la subfamília dels caprins!
Després de mossegar amb ganes lo bocata que portàvem cadascú de natros cuidadosament preparat abans de sortir de casa, vam començar a baixar cap al Coll de la Gilaberta fins arribar a lo Vacarrissal. Allà començava la pujada que ens portaria als 1091 metres que fa la Punta de l’Aigua. Per cert, sapigueu que lo Centre Excursionista del Penedès ha posat una brida que fixa a la roca un paperet plastificat amb el nom de l’entitat en qüestió. Alguns es van preguntar sobre la conveniència d’aquest gest més propi dels conqueridors de cims del segle XIX.
Certament, lo tema ens va portar ocupats una bona estona. El debat va ser molt intens i ens va retardar molt la sortida. Entre això, la calor sobrevinguda a mig camí i la quantitat de cabres que no van parar de passejar-se pel nostre costat, vam acabar invertint 4h i 46min en fer tot el trajecte. Una llàstima perquè mireu que anàvem a bon ritme... En arribar a Paüls vam posar lo cap a remulla i, poc després, vam tornar a recuperar lo ritme de carrera per apropar-nos al bar del carrer de baix de la plaça de l'Ajuntament. Ens haviem guanyat asseure'ns una estona abans d'anar-nos-en a fer lo dinar!
By Auré
Totes les fotos
10 comentaris:
Si xaleu bandidossss!!!mua
Pos sí que xalem, sí. La veritat és que d'aquest recorregut no me'n canso mai. Per mi, és la Cursa de muntanya més bonica. Potser és que com sóc joveneta (ejem, ejem!) n'he fet poquetes, però ja tinc un poquet de criteri a l'hora de puntuar-les.
Com està lo circuit ?
Han fet mal les nevades d'este hivern ?
S'ha de netejar alguna cosa ?
Lo circuit està prou bé. Hi ha 2-3 arbres nous caiguts al mig del sender, s'haurien de treure (motoserra), però es salten fàcilment si no es pot. Alguna rama de pi que ara entra dintre el sender...I, per últim, la baixada a Paüls, que ara està plena de pinyes i pinassa, però es pot córrer igual.
A la disposició de la direcció per al que faci falta, un salut!
Plena de pinyes ?
Que vols dir en aixó, un metro d'altura de pinyes, mig metro, dos metros ???
tens raó Maggie tenim uns racons espectaculars.
Que bé que t'expreses Jesus!!
sobre tot Maggie
No cal dir que la narrativa va lligada amb Jesús Auré.
De pinyes n'hi ha UN MUNT, o és que no em vaig expressar bé!!?
Gràcies per valorar positivament allò que escric! Maggie també en sap UN MUNT! Per cert, Albert, quan maxes cap a zones més càlides?
Publica un comentari a l'entrada