Una marató de rècords!!

Una altra al sac.
Ens hem pegat una altra matinada però amb molt de gust.Avui anava molt acompanyada, amb tota la meva família, això et dona molt de suport i ànims. Ens hem trobat amb Toni Martín, ell per supost, també molt ben acompanyat i hem fet camí.Hem arribat a Barcelona i hem buscat aparcament I cap al bar on haviem quedat en Paco, lo manso. Ell ja estava allí fent el caferet, ens ha donat el dorsal i el xip i sobre les 8 hem anat ala torre on haviem quedat per si venia

algú de Tortosa, o Ferran, també ens hem trobat en Rafa. Bé un poc de nervis i a la vegada emocionats per tanta gent i perque és la marató de Barcelona.
Ales 8.30 han donat la sortida, ens ha costat una mica avançar per la gent. IMPRESSIONANT!!!!
Estavem un poc atràs del globo de 4h, però tranquils ja anirem fent.Anavem a un ritme bastant còmode.
Hem anat bastant rato en Arcadi Oliver, li hem parlat i molt simpàtic, avui feia la100 marató, i Paco ahir li va comprar un llibre i li va dedicar.
Avui que estava tota contenta perque no em "llagava", vaig i al km 22 apròximadament he caigut a terra com un lliçal, tot el genoll pelat i un poc de sang , lo manso m´ha tirat aigua i a tornari.
Bé no m´enrrollo més , estic molt contenta perque m´he trobat molt bé i casi les cames m´anavem soles, si em trobo així a París "CHAPEAU"...Recomano aquesta Marató és una passada, jo tinc molts bons records, eh Isa t´en recordes, les nostres Maratons.
Felicito a Toni per la marató que ha fet, hem anat els tres junts i molt bé. I A Ferran pel temps que ha fet. I Paco com sempre un gran manso i conseller. Bé ara per la tercera a Paris que segur que serà també per a recordar. El temps que hem fet és de 3.55h. Besets LEO.

La marató
Tot va començar un dia d’eufòria i he acabat eufòric. Això sí, conscient que a l’igual que un dia que no et va bé no sé li ha de donar més importància de la que té; avui que estic molt satisfet tampoc em deixaré emportar. Això sí, n’he après un munt.
Al desembre, després de llegir tota una sèrie de comentaris als foros vaig decidir apuntar-me a la marató de BCN –era un dia d’eufòria -.
A les poques setmanes d’haver-me ficat, me’n vaig donar compte de per què feia tant de temps que no fea una marató. Va ser posar-se a fer quilòmetres i les cames van començar a donar-me avisos. 1a lliçó: no es pot fer volum i qualitat. O fas molts quilòmetres o els fas ràpids, les dos coses a l’hora malament.
Vaig incomplir el 100% dels exigents entrenos que m’auto posava, però vaig fer-ne més que mai. I això em donava la confiança que 5 dies al llit per poc me treuen. Un comentari del sabi Sr Oudur sobre la hipercompensació em va ajudar al moment adequat. En aquest procés vaig aprendre la 2a lliçó, esta domés aplicable individualment. Per fer bones maratons he de fer tirades llargues, llargues. Per la propera acabaré en una de 36k. Dos tirades de 31k en sis dies em van fer pensar que potser podria anar tot bé. 3a lliçó: és clau menjar hidrats la mitja hora després de fer la tirada llarga i beure tot lo dia hasta que pixes claret. Et recuperes molt millor i si cau una migdiada millor. Això els MT h o tenim millor.
I ahir, pos a les 4 de la matinada m’estava menjant un plat d’arròs bullit i dos torrades de pernil dolç. A pesar de l’hora, per poc arribo tard i no vaig poder saludar a ningú dels uequeros. Tampoc m’he vaig colocar bé i a la sortida em va costar adelantar a la gent. Aquests primers quilòmetres vaig saludar a un jesusenc –Gerard Borràs- i al GRAN senienc Antoni Mestre, que als 80 va ser un dels protagonistes de la mateixa. Al 7 agafo un grup que veig que va a 4’/q i m’instal·lo fins al 27. Aquí ja estic fiplant amb la marató de Barcelona. Molt de públic, moments “gallina de piel”, un recorregut espectacular, més si ets guiri, una molt bona organització, amb avituallaments grans i suficients, no sé on arribaran d’aquí a uns anys...veig que vaig còmode i que el grup comença a fallar i decideixo anar-me’n tot posseït per la cançó de l’estiu “Vivo por ella” de Baute i Marta Sánchez que se m’incrusta al cervell al girar a la Diagonal. I còmodament fins al 39 adelanto a unes 100 persones; els últims 3 anava quadrat però de ritme m’aguantava. I al anar fent números i veient la marca que cauria se’m posava un somriure tonto a la cara –l’acabament eufòric-.
Tornant en lo cotxe cap a Tarragona pensava que tot aquest període d’esforços i algun que altre sacrifici amb un objectiu en ment –fer un bona marató i no patir massa- ha valgut molt la pena -4a lliçó-. I potser per això este esport mos agrada tant. Tothom pot fixar-se un objectiu i lluitar per ell, sigue quin sigue: des d’acabar la 1a mitja a Granollers a corre la Marató des Sables. Lo important és lo camí. Que ja ho va dir algú però quan ho comproves personalment, pos com que ho valores més...

Sinto


Les fotos de Krusty 
Les fotos de Toni