Al final hi vam anar Carlos i jo (Karim), vam desafiar el temps, vam escampar les tormentes i lo divendres la nit, bueno el dissabte a la 1h15 arrencavem de Tavascan.
Vam anar fent xino xano en un ritme de 24 hores, passavem les etapes comodament, però paravem massa estona als refugis. I així, quan vam arribar al refugi de la Vallferrera, a les 21h, vam decidir tornar a Tavascan en taxi. La son, el temps (caminant hauriem arribat a les 6 del matí) i el cansament ens han impedit completar la volta...
Tornem a la terra sense haver trobat la Porta del Cel, però potser millor, encara hi tenim coses a fer per aquí...
2 comentaris:
hosti tu, les llentilles fan molt bona pinta!! i per la porta del cel no us preocupeu (segur que en lo mal remps estava tancada) ànims!!
Vaya pareja "mataus"!! Mira que no terminar la Porta del Cel...como se nota que aquí falta Paco para pone un poquito de orden.
La porta no la encontrasteis, no....pero las ESTRELLAS ya veo que si!!!
Publica un comentari a l'entrada