GRAN PAPER DE LA UEC TORTOSA A LA DARRERA CURSA DE LA COPA D'ESPANYA DE CURSES DE MUNTANYA
Al titular s’acaba tot lo que podria tindre de crònica objectiva les quatre ralles que escriuré. Es fàcil d’entendre, ja que faig l’esforç d’escriure ho faci agranant cap a casa. No us cregueu que faré la gran explicació de la polèmica entre els “rajoy-istes” i “carod-istes”: que si la campiona de la copa ha de ser la madrilenya o la catalana. Ho centraré tot en els grans esdeveniments que varen envolta l’expedició de la secció trail de la UEC Tortosa.
Com a gran reporter que aspiro a ser, no explicaré gaires coses bones, les dolentes sempre tenen més audiència. Però les primeres línees aniran en sentit positiu i són per a l’amic Perales, felicitar-lo pel gran paper que va fer a la cursa, tot i que no es va lliurar en un cap de setmana sense futbol a primera, de recordar-li lo malament que va el Madrid i al pobre inclús la família li va fotre canya. A més, Joan va patir l’atemptat més greu de tot el cap de setmana, us ho detallo més endavant.
Ja ens trobem al tercer paràgraf de la crònica i encara no he parlat de mi, i collons, ja toca. Deixant de banda la gran cursa que jo també vaig fer i molts detalls que farien molt llarga la crònica destacar dos fets. El primer relacionat amb el meu gran “enemigo” TOBILLOS, no en té prou en ser el protagonista de la major part dels esdeveniments de l’estiu que m’ha de prendre les funcions de “manso”. El segon i més destacat fet que vaig sofrir, és que la major part de la cursa vaig córrer acollonit, si acollonit, no va hi haure manera de deixar enrere o endavant (tant mi fot) a la bestia negra del grup (no us penseu que pel ràpid que corre, seguiu llegint). Als pocs quilometres la panxa va comença a fer coses rares (no patiu tot va acabar amb una parada tècnica). Tornant a la bestia negra, sembla ser que no en va tenir prou amb el pobre Perales el dissabte a la nit amb la pastilla per al mal de cap, que a mi, el diumenge un gel que no se quantes meravelles feia. Si companys com vos podreu imaginar dos clars casos d’enverinament. I darrera d’aquestos fets la ma negra de tobillos, al cas de Perales que el pobre va demanar un “gelocatil” ell li va dir a l’enverinadora la pastilla que li havia de donar.
I en el cas dels gels (que van ser dos) que em va fer pendre li havia recomanat tobillos. Enverinaments i usurpació de papers per la seva gran importància han estat els temes que s’han emportat la major part de la crònica i no m’han deixat gaire espai per més. Tot i això molt content pel retorn de Belen, veure el millor de Martí, guanyar a José Luís (no reculava a buscar a Belen encara anava de cara a meta), lo de l’esquena als límits “más de lo mismo” (quins collons que té). Unes paraules de record per als nostres amfitrions que dues inoportunes lesions no varen poder córrer: Ànims Javi i Ramon
Aquí podeu veure les fotos del "Belga" de CxMAquí les classificacions de la "Copa de España" i la crónica.
L'última XM Duathlon Series Salomon organitzada pel Centre Excta. de Terrassa i Ocisport, disputada diumenge 22 a Queralbs-Núria, ha coronat Kilian Jornet (Centre Excta. Catalunya) i Gemma Arró (Club Excta Cerdanya GREC). A la vegada, Toti Bes (Club Esquí Girona) i Esther Hernández (Centre Excta. de Suria) s’han proclamat guanyadors del circuit 2006. (llegir més...)
En representació de la UEC va correr Oscar Pinyol, que amb un temps de 3 hores i 29 minuts, va aconseguir entrar entre els 100 primers, dels gaire be 800 corredors que van sortir. Com ja es havitual amb ell, es va dedicar tota la cursa a fer de llebra de la Roser Espanyol....
.jpg)
