http://www.diariodelaltoaragon.es/Deportes/NoticiasDetalle.aspx?Id=634122
ULTRA TRAIL SOBRARBE, QUI VA DIR QUE ELS EXTREMS NO EREN BONS??
PRE-ETAPA
Els Uequeros s’aproximen!! Hora de sopar i carregar piles per als 42km! Com no, dir que les costums són les costums i per tant les primeres “rises” ja es fan notar. Al primer sopar de l’hotel ja es podia sentir “l’ambientillo” característic dels uequeros; bona hidratació i logística del track by Tara; tot ben estudiat però fins el km 17!!! Després d’aquest “campe qui pugui”.
PRIMERA ETAPA, L’ESTEL ASTRE DELEITANT-MOS AMB LA SEVA PRESÈNCIA!!
Engeguem motors a les 7.15 a la cafeteria, ais no! a les 7 en punt!! Los duendecillos nocturnos així ho van decidir, no xiques?? pastetes i cafès i primera parada tècnica als wc més propers, anem cap al pavelló i aquí comença el primer repte!!
He de dir que la meva motivació no estava molt fina, per no dir inexistent, però les ganes d’endinsar-me en aquest terreny nou per a mi em donava l’espenteta que em faltava, així que, aquesta etapa volia agafar-la amb tranquil·litat i una mica al meu rotllo. Semblava una puceta seguint al grup fins que em vaig despistar una mica en un dels paisatges més espectaculars que he vist mai a una cursa, ja sabeu, muntanyes amb llacs d’un blau intens que enlluernen, senderes amb pedretes d’aquestes que hi trobes el mon a sota, Harleys Davidson amb pilots que desorienten o entretenen!! En fi, que hi farem, una que es despistada!! Mala sort la meva que el recorregut no estava preparat per anar amb moto, si no, algun altre recurs hagués buscat, però no hi vaig tenir tanta sort i vaig haver de continuar la meva aventura en solitari, 22km més arrossegant-me sota els 34º que ens queien a sobre!! UFF!! Però si m’havia promès que mai més faria la cursa del Llop!!!
Buscant recursos per a patir el mínim em vaig engegar el mp3 i xino xano ja arribaré!! En un dels últims avituallaments on ja la gent anava plegant per culpa de la calor em trobo a la Reyes que decideix seguir amb mi fins al final (gràcies Reyes per animar-me fins al final en aquest tram tan dur), així que, al ritme de la Reyes perquè jo ja “d’això” no tenia arribem al poble i SORPRESA! S’havia de pujar fins la plaça, si sí, la típica a la qual s’accedeix pujant un munt d’escales que, tot s’ha de dir, quan només ho fas per arribar a fer-te una cerveseta xales però al final d’una cursa així, manda huevos!!! Per fi, últim tram i alguns uequeros ja m’animen, yuhuuuuuu, ja gairebé estic! I pa rematar! Paco i Carlos esperant-me a meta amb la Xibeca a les mans!! Això no té preu! Moltes gràcies xics!! Ens hidratem i cap a la dutxa! Primer dia superat!!
Amb l’escalfament al cos característic d’un dia tan calorós (vaja, això és l’excusa) ens tornem a hidratar a la pizzeria més propera i a descansar fins la “pasta party”. Pel que respecta al soparillo, excel·lent, sortidor de birra i hidrats per un tub per recuperar!!
SEGONA ETAPA I CANVI RADICAL, AVUI TOCA PLUJA!
Després d’una nit a l’habitació de l’hotel amb il·luminacions estranyes al cel i alguna que altra al·lucinació de les presents, ens aixequem amb el segon repte per conquistar. Avui, el cel ja no era tan prometedor però una sensació em diu que per mi serà un bon dia. No sé si alguna fada a l’habitació em va contagiar el seu esperit a l’hora d’enfrontar aquestos reptes o va ser el fet de confiar en la capacitat de recuperació del meu cos, el cas, que tenia ganes d’acabar i aquesta vegada amb el grup!! El meu propòsit, no despenjar-me! Així que, al meu cap només plantejaments positius i això si, el motor més important, la il·lusió!! Recordant “Matxos” de l’any passat em motivo i decideixo que si cal cantaré, si no, deixaré la ment en blanc, si no, si no, que collons!! Només amb la il·lusió he pogut!! Yuhuuuuu!! Sóc una d’aquestes persones que va descobrir el món a sota les pedres, ja que, quan era petita ja acostumava a fer el cabreta com ara, per això estic contenta de tenir l’oportunitat en aquestos reptes de reviure sensacions. Avui he tingut sentiments d’aquestos quan m’he vist dins d’un bosc amb una sendera verda a l’arribada al poble de Ramón!! A més a l’arribada als avituallaments sempre gent coneguda esperant-nos per a rebre a tothom i animar, gràcies David!!
El recorregut de la segona etapa, ESPECTACULAR! Ha estat dels mes bonics i avui sense Harleys! Cascades, barrancs, poblets encantadors, senderes creuant boscos, mes cascades, mes boscos, vale va, una mica llarg si que s’ha fet... però només al final quan després d’imaginar uns quants refugis i Elfos damunt de Harleys a sobre amb les birres a les mans, mai arribava el nostre!!
Finalment m’he adonat que no em calien motivacions d’aquest tipus, que millor companyia que la d’un grup que anima, que distrau amb algunes intervencions i amb sorolls procedents del cos humà (i no són cançons), que t’empenta amb el “pique” sa quan ningú es vol quedar enrere, en fi, que ja feia dies que tenia ganes de tornar-vos a sentir i de tornar-me a sentir com a part del grup.
Felicitacions als debutants, Alfredo ho has aconseguit!! També a la resta del grup, que com ja vaig dir una vegada, els conillets de les piles de duracell mamen al vostre costat!! I a las rubias, intensament agraïda!!
Enhorabona a tots i una més per contar!
By Campanilla
