Hola craaaaaaaacks!!!!!! Gràcies altre cop pels ànims!!!!
Encara que pel que us vaig enviar sembla que el camí es dur de fer, realment no ho és, no us vull desmoralitzar perquè penseu que és molt sacrificat. Els horaris són els que son per evitar al màxim la calor i poder fer més quilòmetres cada dia, la roba la tens que rentar perquè l'equipatge deu de pesar el mínim possible, i les lesions apareixen per quilòmetres, tendinitis i bofies "ampolles" són normals, però les cures tampoc no són traumàtiques.
El camí té més coses bones que dolentes, si no ningú no el faria. Passes per zones que de no ser així no visitaries, coneixes gent que està fora del teu entorn, menges gastronomia de pobles petits i autèntics, i la gent et tracta molt be.
Bueeeeeno... des de la última crònica a Astorga he passat la Creu de ferro, per Majarín (on està Tomàs l'autoproclamat últim guerrer templari i amb un alberg que la casa del terror es una casa de nines al seu costat...) i he dormit a l'alberg de El Acebo (el primer poble del Bierzo) i a Villafranca del Bierzo, a l'alberg Ave Fenix, un dels primers del camí, i dels més típics. Des de Villafranca estic caminant amb Sergio, un noi de Zaragoza i amb Tom un noi Nord-americà, que pel que explica almenys a viscut dues vides, si no, no m'explico... Avui fem nit a O Cebreiro, primer poble de la província de Lugo i demà tenim planejat tenir una "experiència religiosa"...
dormir al monestir de Samos en cel·les com els monjos.... ja us explicaré....
Ok cracks, el 25 ja torno a casa, festes del poble, tornar a la feina, al dia a dia.... joder que ràpid passa el temps!!!!!!!
10 Gràcies pels ànims.
Encara que pel que us vaig enviar sembla que el camí es dur de fer, realment no ho és, no us vull desmoralitzar perquè penseu que és molt sacrificat. Els horaris són els que son per evitar al màxim la calor i poder fer més quilòmetres cada dia, la roba la tens que rentar perquè l'equipatge deu de pesar el mínim possible, i les lesions apareixen per quilòmetres, tendinitis i bofies "ampolles" són normals, però les cures tampoc no són traumàtiques.El camí té més coses bones que dolentes, si no ningú no el faria. Passes per zones que de no ser així no visitaries, coneixes gent que està fora del teu entorn, menges gastronomia de pobles petits i autèntics, i la gent et tracta molt be.
Bueeeeeno... des de la última crònica a Astorga he passat la Creu de ferro, per Majarín (on està Tomàs l'autoproclamat últim guerrer templari i amb un alberg que la casa del terror es una casa de nines al seu costat...) i he dormit a l'alberg de El Acebo (el primer poble del Bierzo) i a Villafranca del Bierzo, a l'alberg Ave Fenix, un dels primers del camí, i dels més típics. Des de Villafranca estic caminant amb Sergio, un noi de Zaragoza i amb Tom un noi Nord-americà, que pel que explica almenys a viscut dues vides, si no, no m'explico... Avui fem nit a O Cebreiro, primer poble de la província de Lugo i demà tenim planejat tenir una "experiència religiosa"...
dormir al monestir de Samos en cel·les com els monjos.... ja us explicaré....
Ok cracks, el 25 ja torno a casa, festes del poble, tornar a la feina, al dia a dia.... joder que ràpid passa el temps!!!!!!!
10 Gràcies pels ànims.
Cuide-us molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada