01 de juliol 2007

Cròniques de la Fredes-Paüls 2007

Després d’una sortida tranquil•la, perquè Jackson ja m’havia dit que faria de tap a la sendera, Moisés, Cocacola, un futbolista retirat i un servidor, vam anar tirant, ajuntant-mos i separant-mos a ratos.

Perales encara feia lo romancer, hasta lo Mas del Sargento “soy el novio de la muerte” i ja lo vam perdre de vista.
Cocacola semblava lo gos de Carlos, tan pronte se n’anava cap avant com un esperitat, com anava amb la llengua fora, arf arf, pujant a Pallers. Abans de l’Esquirol va fotre una estirada fins al control, que quan jo vaig arribar ja s’havia fos. I contra la meva predicció, lo futbolista, que no havia fet mai una tirada de més de 2 hores, encara aguantava amb Moisés i amb mi.
Pallers passa factura i als pous de la neu mos vam encantar una mica. Una dona em va donar un plàtan que portava per a sa filla i Mosiés em va deixar roba eixuta, kin cuadro.
I au, arrea!! dalt de les Foies, una visió espectral, kin flipe. Karlos Pataka fent d’home-far!! A Llinars vam obrir la llum i els meus dos frontals il•luminaven com un metxero. Tirapalán, un tallet de codonyat a Clotes i marxen!
Des de les Rases, una vista del càguense i una lluna roja que va despertar lo licàntrop que porto dins i vaig començar a perseguir la llebre del futbolista, que anava com un amoto. Després d’una entortillada vaig tornar a ser persona i a la baixada vaig passar davant i no perquè ell no baixes bé, però se li acabaven les piles (jaja i a qui no?). És curios perqué l’Enrajolada l’haviem baixat fa dos setmanes Helena i jo, de palique, i s’em va fer molt curta comparada amb la baixada d’ahir.
Vam fer 9è i 10è, amb 6:14, Moisés va arribar en 4 minuts, així que vam assolir de sobra l’objectiu de baixar de 6:30.
Després de 2 cocacoles (de llauna), 2 cafes en llet i 2 talls de coc (i una dutxa), estava tan justet que era marxar o quedar-me a “dormir” a Paüls, pulutant, m’en vaig a La Ràpita. Ja us trucaré per a una performance.
Magnífica organització i desplegament de voluntaris de la UEC de Tortosa.
Lo de la Hife, queda per a un altre capítol.
By Pako
La contracrònica: de les viscissituds d’un aleixarenc de la UEC Tortosa perdut, per on? No ho sé, estava perdut.
El canvi d’autocar a Paüls podia ser un senyal dolent o positiu, la cara o la creu. Els gemecs d’un motor que no podia tirar endavant feia pensar que la cosa podia començar malament, però al final no va ser cap premonició negativa, ja que l’autocar nou va tirar cap endavant sense defallir i superant les proves que li va posar l’entortalligada carretera cap a Fredes, amb els aplaudiments fervorosos dels ocupants al veure que no els caldria empènyer l’autocar abans de començar la cursa. Altres no van estar de tanta sort.
Tard, però la cursa va començar per l’obstinació quasi heròica dels seus organitzadors. Per la meva part, primer error: vaig anar tirant sense esperar Paco, Isa, Helena, cunyat i Rafa? Vaig fer com la llebre. D’entrada tot molt bé: paisatge espectacular, veure una cara del Ports que coneixia molt poc, anar-me trobant gent nova, fent petar la xerrada, etc. Però (Ai làs!) resulta que es van quedar a Caro i vaig haver de tirar sol.


---------Pep abans _____________Pep després
Segon error, barrejo menjar i, pitjor encara, m’equivoco de camí. Tot solet. No veia cap marca. Però encara tranquil. Així que vaig veure que tenia cobertura, deseguida que truco als amics salvadors. Perales va ser el meu Sant Bernat i em va donar la llum que em faltava (“si segueixes per aquest camí, al final trobaràs de nou el GR i aigua”, aquest xicot ho sap tot!). Vaig perdre temps, sí senyor, però a l’arribar al remolc d’aigua, no solament vaig veure els senyals del GR, sinó que em veig els col·legues que no havia d’haver deixat i la llum se m’obre del tot. Però els camins de nostre senyor són inescrutables i com que vaig ser un pecador (no diuen que la soberbia és un dels 7 pecats capitals!) em va castigar: la meva panxa va acabar d’agafar una dimensió desconeguda i allà vaig haver de deixar allò que no volia. Però malgrat la grogor del meu careto, vaig decidir continuar. Ara es veia que el Paco estava decidit a fer el record i la meva panxa va tornar a demanar-me calma. Així ho vaig haver de fer i vaig demanar els companys que continuessin.
Com que diuen que Déu apreta, però no ofega, vaig poder anar tirant. Amb dificultats, però decidit. Fins que “nostresinyor” em va voler tornar a provar (devia saber que la meva no era molt religiosa) i, com si hagués vingut de Barcelona (no de l’Aleixar o de Tortosa), em torno a perdre. Aquí, la cosa ja em va demanar uns moments de meditació trascendental, estava clar que havia perdut el camí (n’hi havia?, on estava?, no en tenia ni idea) i em començava a venir el “canguelis”. Després d’adonar-me que era un cagat, vaig veure unes llums que em van il·luminar el senderi i ... salvat! Gràcies al Raül d’Amposta i un cavero vaig tornar al camí de la salvació i vet aquí que després d’una mica més de patiment vaig poder arribar al paradís, on vaig ser rebut amb molt de carinyo. Tot i que vaig arribar groc, no patiu, al cap d’una estona ja em vaig recuperar a base de coca coles i un sobre de sucre (tal com em va aconsellar qui tot ho sap: Perales).
Ara, el llit es va fer esperar i això que no vaig poder anar a la discoteca a celebrar-ho com van fer alguns. Havia d’esperar el meu cunyat, l’Eduard, ja que el pes dels seus tres fills (amb bessones incloses) li va passar factura i s’ho va haver de prendre en calma.
Felicitat per tots els “recordsman” i les “recordwoman”. Em semblen estratosfèrics els temps dels que vau quedar per endavant (Puça, Pinyasso, Perales, Paco Murall, Carlos, Moisès, etc suposo que em deixo algú), però les felicitacions van per tothom.
Pep

nocturna fredes paüls 2007

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Pep, esperem la teva crònic, deu ser bonissima

Anònim ha dit...

hola bona tarde, on esta Xavi .....

Anònim ha dit...

Està rodant l'ultim capitul de "PERDIDOS"

Anònim ha dit...

jesusenc,on estas??????
a la pancha del pi,que esta per alli,i tindria que esta per alla,
jessusenc que farem???
plorem i abandonem que atra cosa no podem
jessusenc i l'any vinent?????
seguirem i no abandonarem fins arriba a pauls o aixo penso i si pot seguira al roquetero

krusty ha dit...

Pako, crec q te vas menjar lo platan de Javi lo jesusenc!! vull dir q era sa mare ki te'l va donar!!

Anònim ha dit...

La contracrònica: de les viscissituds d’un aleixarenc de la UEC Tortosa perdut, per on? No ho sé, estava perdut.

El canvi d’autocar a Paüls podia ser un senyal dolent o positiu, la cara o la creu. Els gemecs d’un motor que no podia tirar endavant feia pensar que la cosa podia començar malament, però al final no va ser cap premonició negativa, ja que l’autocar nou va tirar cap endavant sense defallir i superant les proves que li va posar l’entortalligada carretera cap a Fredes, amb els aplaudiments fervorosos dels ocupants al veure que no els caldria empènyer l’autocar abans de començar la cursa. Altres no van estar de tanta sort.

Tard, però la cursa va començar per l’obstinació quasi heròica dels seus organitzadors. Per la meva part, primer error: vaig anar tirant sense esperar Paco, Isa, Helena, cunyat i Rafa? Vaig fer com la llebre. D’entrada tot molt bé: paisatge espectacular, veure una cara del Ports que coneixia molt poc, anar-me trobant gent nova, fent petar la xerrada, etc. Però (Ai làs!) resulta que es van quedar a Caro i vaig haver de tirar sol.

Segon error, barrejo menjar i, pitjar encara, m’equivoco de camí. Tot solet. No veia cap marca. Però encara tranquil. Així que vaig veure que tenia cobertura, deseguida que truco als amics salvadors. Perales va ser el meu Sant Bernat i em va donar la llum que em faltava (“si segueixes per aquest camí, al final trobaràs de nou el GR i aigua”, aquest xicot ho sap tot!). Vaig perdre temps, sí senyor, però a l’arribar al remolc d’aigua, no solament vaig veure els senyals del GR, sinó que em veig els col·legues que no havia d’haver deixat i la llum se m’obre del tot. Però els camins de nostre senyor són inescrutables i com que vaig ser un pecador (no diuen que la soberbia és un dels 7 pecats capitals!) em va castigar: la meva panxa va acabar d’agafar una dimensió desconeguda i allà vaig haver de deixar allò que no volia. Però malgrat la grogor del meu careto, vaig decidir continuar. Ara es veia que el Paco estava decidit a fer el record i la meva panxa va tornar a demanar-me calma. Així ho vaig haver de fer i vaig demanar els companys que continuessin.

Com que dieun que Déu apreta, però no ofega, vaig poder anar tirant. Amb dificultats, però decidit. Fins que “nostresinyor” em va voler tornar a provar (devia saber que la meva no era molt religiosa) i, com si hagués vingut de Barcelona (no de l’Aleixar o de Tortosa), em torno a perdre. Aquí, la cosa ja em va demanar uns moments de meditació trascendental, estava clar que havia perdut el camí (n’hi havia?, on estava?, no en tenia ni idea) i em començava a venir el “canguelis”. Després d’adonar-me que era un cagat, vaig veure unes llums que em van il·luminar el senderi i ... salvat! Gràcies al Raül d’Amposta i un cavero vaig tornar al camí de la salvació i vet aquí que després d’una mica més de patiment vaig poder arribar al paradís, on vaig ser rebut amb molt de carinyo. Tot i que vaig arribar groc, no patiu, al cap d’una estona ja em vaig recuperar a base de coca coles i un sobre de sucre (tal com em va aconsellar qui tot ho sap: Perales).
Ara, el llit es va fer esperar i això que no vaig poder anar a la discoteca a celebrar-ho com van fer alguns. Havia d’esperar el meu cunyat, l’Eduard, ja que el pes dels seus tres fills (amb bessones incloses) li va passar factura i s’ho va haver de prendre en calma.

Felicitat per tots els “recordsman” i les “recordwoman”. Em semblen estratosfèrics els temps dels que vau quedar per endavant (Puça, Pinyasso, Perales, Paco Murall, Carlos, Moisès, etc suposo que em deixo algú), però les felicitacions van per tothom.

Pep

mauro ha dit...

Pep, ets un crak.
Quasi que estic esperant que et perdis i que tingues problemes, nomes per llegir després la crònica.
Enhorabona per la crònica i per les teva tossuderia que te va portar a Paüls.

MARTI ha dit...

los del peloton tambe tenim la nostra cronica.Jo he baixat 3 hores del meu temps me palat lo ginoll i porto lo turmell inflat pero ha valgut la pena.Fins a Caro amb lo veritable crac ENRIQUE i fins Pauls amb Enric Povill i son fill Pau BONS ACAMINANTS I MILLOR COMPANYS I AL ARRIBAR a Pauls puguer compartir lalegria del esfors amb tots els amics-es .Faltava Xavi reb una abraçada perque tenies moltes ganes de fer-ho be,per a mi tambe ets un finisser.La gloria se lamporten los guanyadors per a mi ho som tots-es.SALUT.MARTI

lo manso ha dit...

Jo també se fer cròniques:

Un dia més a Fredes vaig escomençant fent de Manso, per la Font Ferrera anava mansejant una mica més, vaig mansejar molt més pujant Pallers, pel Mascar més de manso, desprès del carro de l'aigua més manso que mai, lo més màxim del manseig la baixada de l'enrajotada, però encara queda lo més top de manso per la pista fins a Paüls. Per la resta de racons que vam pasar que vaig fer?... Però com diu lo mestre Martí "ha valgut la pena"

Per als que no enteneu res, tot això és per la "tamor" que li tinc al crono.

Anònim ha dit...

No solament m'he deixat de nomenar específicament a Martí, sense cap mena de dubte tot un guanyador de la nit (la seva cara de satisfacció va ser tot un poema a l'arribar), sinó que m'he adonat que també em vaig deixar Alejandro que anava amb el grupet de les recordwoman. Úna de les coses que més vaig al·lucinar, a banda del paisatge únic del Port, va ser el supergrup de gent de la UEC decidits a fer la marxa. Una passada! No podem oblidar el mèrit de gent com el pare del Carlos, els Monclús-Arasa i da'ltre gent que no s´´e el nom (disculpeu-me). Res, que malgrat les viscissituds, és una marxa de collons!!!!
Pep

Anònim ha dit...

si pero y Xavi donde estará, probret quina llastimeta fa quan te mirar en aquells ullets de perdut pel panta d'Ulldecona

jesusenc ha dit...

Bueno si em vaig perdre, i que, era per l´ansia que tenia de fer-ho bé, em sentia pletoric, no em feia mal res, ni el genoll ni res, però... va passar el que va passar, despres de tornar al cami bó, el meu cap estava enfonsat, ja no pensava en corre, ni en arribar a Paüls, la meta que m´havia possat d´un principi, només pensava en ariva a Caro i marxar cap a casa, i així o vaig fer, em va saber molt de mal, però era el millo que podia fer en aquell moment, la impotencia i la rabia que tenia per dins no es pot explicar de cap de les maneres, llàstima, tot i aixi vaig arribar a Caro en un discret temps de 3:20, tot i estar perdut casi 50 minuts. L´any que veu, Deu dirà...
Marti gracies pel teu suport ets un gran corredor, però una millor persona, i felicitats a tots/es per la cursa!
CADA DIA QUE PASSA DONO GRÀCIES D´HABER CONEGUT UN GRUP DE GENT TANT COLLONUDA COM VATROS, GRÀCIES AMICS!!!UN JESUSENC QUE SEMPRE VOS PORTARA DINS AL COR!!!

marti ha dit...

xeic xavi me faras anterni,aqui som com un matrimoni EN LO BUENO Y EN LO MALO HASTA QUE LA MURTE NOS SEPARE.Vull fer un homenatge als que han acabat en 13 hores jo un any en vaig fer 12 y es pateix molt.adeu i salut

BOYEUR ha dit...

CARLOS HAS VIST LA FOTO DE MARGA BEBEN AIGUA?

elena ha dit...

Ei javi m'acabes de tocar el cor!! quanta sensibilitat!!

VOYEUR 2 ha dit...

VA!!! ME FICA A TOPE

voyeur pero no toqueur... ha dit...

no està mal la foto...però en tinc de millors

Anònim ha dit...

Xavi donde estas, vuelve a casa.(Xavi era un buen chico y un dia fue a tirar la primitiva al mas del Sargento y aun no ha vuelto). Xavi (pancho en la tele) vuelve a casa, encuentra el camino se que para ti es dificil pero intentalo .

Anònim ha dit...

Xavi a mi no hem fas llastima, que et bombin si no saps seguir un GR buscat algú que t'acompanye, però no busques escuses barates e intentes tocar la fibra a la gent. No t'en enteres i sempre vas d'enteradillo.

Anònim ha dit...

Eics, pobre Xavi ja te prou en que no el podem deixar solet perque ara li peguem canya, jo t'estimo Xavi.

Anònim ha dit...

Xecs qui li fot tanta canya a Xavi ?
Deu ser alguna antiga novia, si no, no ho entenc.

Anònim ha dit...

PACO, JO ESTIC EN TU SI NO SAP NA SOL QUE BUSQUE COMPANYA.