1er Km Vertical de la Caramella “Sky runner”

Dissabte 1 de desembre es el dia que hem elegit per fer la inauguració de la nova bogeria de la UEC TORTOSA, el quilòmetre vertical de la Caramella.
Hem quedat a les 8 del matí al lloc de costum, el bar de la benzinera de quatre camins; el primer que fem es revisar la llista d’inscrits i veiem que ens fan falta dos Pacos, Murall i Also, s’hauran rajat ?, es lo primer que pensem, però no passa res i el seu lloc es ocupat per Pere Cirera i Pinyasso. En un principi havíem pensat fer la pujada en versió “OPEN”, però gràcies al oferiment de Mr. Marten de fer-nos de cronometrador i avituallador, hem canviat d’opinió i farem la pujada en versió “Sky runner”, o sigui que hi hauran pitrall i els temps estaran comprovats oficialment.
Ens desplacem fins a la Caramella i després de fer la foto de grup Marten dona la sortida, son aproximadament les 9 del matí, ja als primers metres es comencen a veure’s les diferents estratègies, tot hom vol aprofita la seva experiència per poder guanyar minuts al crono. Paco Estorach, Pinyasso, Pere i Mauro, se’n van en busca de la anomenada “directissima”, una antiga drecera que pujava des dels plans de la caramella fins al mirador de la cua de cavall, primera cagada del dia la antiga drecera ha desaparegut, rectifiquem ràpidament i decidim provar sort pujant per les rampes d’herba de la cua de Cavall, segona cagada ja que es molt mes lent que la pujada normal, això si molt més espectacular. Per un altra banda el que han anat pel camí normal també tenen les seues estratègies, i Perales bon coneixedor del recorregut i expert en agafar dreceres, comença reservant-se fins lo mirador de la cua de cavall i un cop allí dissimuladament pren una drecera que el posa al primer lloc de la cursa.
Per un altra banda Nando i Xavi no volen saber res de tàctiques i el que fan es començar tirant fort des de la sortida, Xavi que es especialista en orientació (recordeu la nocturna que per poc fa cap a la Sènia), pren erròniament el desviament que porta al racó de la Gralla, perdent un temps preciós, i el que es pitjor els ho fa perdre a Tara i al grup de Paco, que en una mostra de companyerisme i esperit de sacrifici, van decidir abandonar la idea de fer un gran temps a la cursa, i van destinar tots els seus esforços en anar al seu rescat.
Passat l’ensurt continuen tots plegats fins al Coll del Vicari on arriben amb els crits d’ànim dels companys amb un temps de 2 hores justes.
Bevem i mengem una mica al avituallament que ens ha preparat messier Marten, aigua, cerveses, pastes etc.. i cap a vall com si no hagués passat res. Com que la baixada no compta ens anem esperant una mica i baixem tots junts per la Cua de Cavall. Per acabar la jornada anem a fer la cervesa al Reguers.

En resum un èxit de sortida que anirem repetint al menys un cop a l’any de forma cronometrada, i individualment en la versió open cadascú quan vulgui, l’únic que ha de fer, es informar per mig del bloc del temps que ha fet i els anirem publicant al ranking.

Algunes fotos de la sortida>>

AKI un parell de fotos enviades per la familia Pérez