La festa del Port

La Marxa del Port s’està convertint en un sinònim de diversió per als qui som amants de la muntanya i, molt especialment del Port. Tot i que els més de 200 Km. d’anada i tornada, tot sol, se’m van fer força pesats, la veritat és que no me’n vaig arrepentir gens ni mica, ja que va ser una matí i un recorregut de xalar molt, sense ni parlar de l’ambient distès de les 1.000 persones que ens vam aplegar al Refugi de la UEC.

De xx marxa del port

El primer que es notava a l’ambient eren les ganes de fer el recorregut, però sense els nervis i la tensió que quasi sempre ens caracteritza quan anem a les curses de muntanya. Vaig arribar a pensar que semblava una continuació de la Pernilada del dia abans. De fet, alguna baixa sonada (i no direm noms) hi va haver i els efectes també es van notar en altres que van decidir passar la “ressaca” en família, però caminant. Per cert, algun trosset de pernil em tocava i no n’he vist cap, malgrat haver “patit” la Cursa de Tivissa.

De xx marxa del port

Doncs tal com deia, ambient relaxat, xerrameca distesa i algunes cares de son amb els efectes de la “ressaca” ben dissimulats. Un munt de gent a la sortida, però sense els estirabots i els cops de colze de les “curses”, llevat dels nostres “màquines” que no van poder resistir la temptació de sortir disparats per arribar abans i així ser els primers de fer les baldanes i la llonganissa a la brasa (????). Tot i el començament asfàltic que hi ha només

De xx marxa del port

sortir del refugi, de seguida vam entrar en un senderó i ja ens vam encarar amb el que seria la constant de quasi tot el recorregut, diversitat de paisatges, pujades i baixades constants, trossos molt tècnics on només intuïes l’itinerari a seguir gràcies a les cintes que havien col•locat el dia abans, on s’hi barrejava el paisatge més agrest típic del Port amb alguns bosquets que cobrien amb pinassa el camí i que ens feia agrair el massatge extra que ens regalava.

De xx marxa del port

Abans de sortir de casa ja tenia molt clar que no podia fer el camí sol i que l’havia de gaudir en companyia. Un encert. Ens vam ajuntar els “no tant canyeros” amb les “noies canyeres” que no havien desertat i, mentre anàvem fent camí, s’anaven ajuntant més gent, com els companys de la Ribera i el de Vandellòs, que també s’havien pres la Marxa amb molt de divertiment. Entre broma i broma i força xerrameca (amb permís de Marga), ens aturàvem a fer fotos i a contemplar les vistes que “el kfe” (res “d’xkefe”) ens anava recomanant. Les més destacades van ser la

De xx marxa del port

Mola del Moro i la Castellona, malgrat ens va obligar a fer marxa enrere i a pujar, vam haver de reconèixer que tenia raó, la vista era magnífica. Un recorregut que podia semblar dur, però que les vistes l’atemperaven i que, en el meu cas, fins i tot em va semblar molt curt (havien parlat de 24 km. i el científic del grup en va comptar només 16). És més, jo que em pensava que els “trialeros de la UEC” es coneixien tots els racons i amagatalls del Port i que jo era l’únic que mai me’l coneixia, resulta que també era la primera vegada que el feien (no tots, és clar).

De xx marxa del port

Amb un ambient tant festiu, no podia faltar la teca perquè fa festa i fer dinar per quasi 1.000 persones afamades per l’esforç, no ho veig tan fàcil. El menjar potser no arribava a l’alçada dels paladars més fins entrenats a “Cal Bulli”, però després del “puja i baixa” del recorregut, segur que molts van agrair la recuperació dels fesols, les baldanes i les llonganisses dels dos abnegats companys de la UEC que es van passar hores passant-les per les brases. Si a la majoria no els hagués agradat el menú, com és que es van fer les cues que res tenien a envejar a les del “Dragon Khan”, “La Mina” o altres divertiments del Port d’Aventura?

De xx marxa del port

En definitiva, un ambient de festa grossa i a tornar-hi a l’any que ve.

By Pep Anglès

Totes les fotos aquí>>