16 de desembre 2008

ESPADAN, ESPADAN, que tindras que m’agrada tan.

He preferit possar este titol despues de pegarli voltes i mes voltes perque penso que es mes bonic que no lo que tenia pensat originariament que era “ESPADAN, la gran RAJADA” ja que al final de “nosecuantesfigures” i “nosecuantsdespinings” a la linea de sortida, es a dir al moment de la veritat domes mos vam trobar 2 veteranos cumplidors i un parellet de tortoles voladores.

Espadan es una marato atipica en lo sentit que es la unica marato que se me fa curta i no perque estigue mal medida (i jo vaigue sobrat) sino perque te un recorregut molt entretingut que pasa per barranquets, oliveres, taronjers, asequies d’aigua, rierols, poblets molt ben cuidats i per suposat muntanya. Que hi voleu fer, un que es de garriga...., si a tot aixo li sumem uns avituallaments excelents (crec que vaig acabar mes gordet que quan vaig començar) pos ja tenim la xalera asegurada per a tot el mati.

La cursa en si mos va deparar una confirmació i una gran decepció. Una confirmació de que Pinyol esta en una galaxia diferent (igual se pensava que estava corrent la marato de Donosti) i una gran decepció com a venedors de Loteria. Ara vos explico. Al moment de la sortida, Pinyol mos va encarregar la guardia i custodia de Anna ja que era la seua primera marato. Natros com a “entessos” i mansos protectors pos ja se sap: “tu tranquila”, “Comença poc a poc que aixo es molt llarg”, “Nopares de minjar”, “no te preocupes que no te dixarem tot sola” etc, etc.

Pos bueno, comença la sortida i a los 2 segons, pos ni consells, ni tranquila, ni curt ni llarg..... i a la “m” los veteranos. A partir d’allavons pos ja se sap: “Tranquil Angel que ja la recollirem”, “Tranquil Marti que pronte sentirem olor de calaverina...”, “Avui amic Marti, avui si que tenim la loteria donada”. Mitja Marato i ni rastre de Anna. Pico del Espadan i ni rastre de Anna. Allavons desde lo mateix ”Organismo Nacional de Loteria i Apuestas del Estado” se pren la decisio d’entregar en ma lo boleto premiat, ja que l’agrasiada molt lluny no pot estar, a tot cas vigilar les cunetes i les arees de descans. Kilometro 30, “lo muro” entonces aqui estara l’ampastre. Kilometro 35, molts de calavers pero ni rastre de Anna. Kilometro 38, pos a ha degut plegar?.... Ay, ay, ay, que mos quedarem sense poder entregar lo boleto...i lo que es pitjor, sense poder soltar los tipics comentaris dautosuficiencia tals com “mos hauries tingut que fer cas” etc. etc.
Al final, CONTRA TODO PRONOSTICO, la parella de tortoles estaben esperanmos al pabello i fueron felices i comieron perdices o jo que se que c..llons minjen estos dos. Felicitats i lo nostre reconeixement. Un parell de bocadillos d’atun i truita en pataca per als veteranos i cap a casa a preparar lo Kilometro Vertical.

By Loteria Davidson


14 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei xics espero que no vos sentireu molt abandonats, no va ser expresament, són els nervis que em fiquen un coet al cul i no puc evitar sortir llançada!!! Però vaig pensar en vatros durant tota la cursa; i si pare i vaig en ells i si i si... i aixi fins que va arribar la meta!!! Tan mateix, moltes gracies pels consells... jajaja!!
Anna

Anònim ha dit...

ah! i molt divertida la crònica!! enhorabona!
Anna

anónimo Sánchez ha dit...

Me l'apunto. Fa molt bona pinta i no és massa trencacames, no?

Merci,

Xkf ha dit...

Veig que la crisis es més profunda del que me pensava, hasta “Doña Manolita” te problemes per treures los numerets de damunt.
A veure si al KMV també tels quedes tu los numerets i així mon lliurem los que acostumem a comprar-ne.

Angel ha dit...

Home Mauro!! jo que te volia fer un regalet de Nadal!!!

Per cert, parlan de tocar la loteria, perque les males llengues diuen que lo mes que be ta tocat la loteria?

marten de la bovine ha dit...

jo meu vaig pasar mol be.Angel me va acompanyar fins dal,despues mos asperaven 18 km de baixada,i com vaig mes lentet li vaig dir que s'arrees pera vall.l'amvien perfecte,avituallaments tope gama,inclus cafe,mistel,i llet condensada.la 1a part dureta i si te queden forces pera correr,la 2n es corredora.salut.Elena te perdo pero lo del jesusenc te delicte.

mauro ha dit...

Lo mes que be me tocarà lo gordo, "fiesta i desenfreno" durant 28 dies...

Anònim ha dit...

Enhorabona a tots quatre!! La veritat: la veterania és un grau.
Bona crònica!!!
Pakirri

Anònim ha dit...

Ke al Jesusenc ke li va passar??
Pakirri

Anònim ha dit...

Massa festa, dijous la nit surti i fer les 6, divendres la nit sopar i sorti i fer les 6:30, dissabte destrossat, pero literalment destrossat, a base d´iboprufenos, però la cosa no va millorar i vaig decidir no anar a Espadand, i per no desentonar en los que anaven, anar el dissabte la nit a la marato de tv3 que feien al casal de Jesus, i les 3, ja no podia mes i a dormir...

O sento amics, un que pert lo cap, però va valdre la pena...

by jesusenc

Rous ha dit...

Bones gent, pocs representants de la UEC, però de qualitat, que aixó és el que importa!

Anna, molt bé, bravo!!! NO també estic d'acord la veterania és un grau, però els nervis un puntazo!!

Ens veiem aviat, Rosa

Anònim ha dit...

Gràcies Rosa!
Anna

Sigmund Floïd ha dit...

Enhorabona Anna per la teva primera marató de muntanya i per deixar clavats als venedors de cupons.

marten de la bovine ha dit...

a mi ja fa anys quem deixen tirat pero ,faix lo que m'agrada,i al costat de companys-es que ho son.courage