La crònica esportiva la té que fer pinyasso i LA CRÒNICA en majuscules campanilla, de moment aquí va la del Manso.
Ens va anar molt be. Aquestes sortidetes mig de cap de setmana estan de conya i si a més hi ha una curseta pel mig ho aprofitem. Arribada lo divendres a la tarda amb lo temps just pel soparillo a la pizze d’una amiga d’Anna. Moltes cervesetes i molt de caxondeo, varem celebrar lo cumple d’Isa, fartets i bufadets a dormir en plan comuna a muntanya d’Anna. Havia forrat lo menjador amb matalassos i maricon l’últim per torbar puesto.
Dormir lo que es diu dormir poc, alguna diu que gens. A les 4:30 demostració de lo poc que sap triar la gent les melodies del mòbil. Qui va poder, va menjar i beure alguna cosa, un parell de caferets i ja tot eren preses, la nit abans tot eren rises i ara ja començaven los plors. Arribem al poble i tots estressats a buscar els dorsals, a acabar de ficar-nos guapes i guapos.
La cursa molt divertida, un terreny similar als voltants del coll de l’Alba, molt poca ombra, molta pedra, ni un pam de plana, genys de pista, molt divertida i tècnica. Molta calor i agreujat per que no portàvem aigua. Presumim d’experiència i com no em cansaré de dir que no hem de desmitificar les curses, pues en aquesta varem cometre una inconsciència i ho varem pagar. Tots va manar ala paella del tio Miguelito i ningú (menys Pinyol i Reyes) va anar al Campionat d’Espanya, com lo Campionat d’Espanya passava per allí, prop de la caseta de l’Anna: ah pos a correr. Qui ha repassat el recorregut? Quans km, quantes pujades, quans avituallaments ... ningú ho havia repassat. Resultat no ens varem adonar que hi havia pocs avituallaments i varem patir sed. Per la resta la cursa va ser xalar, xalar i xalar fins al km 20 que ja varem començar a apretar una miqueteta les dents, a mesura que pasaven los kms apretàvem més i al final agulleters a les barres. Manteníem el ritme, el que va suposar que cada vegada l’esforç fos més gran. Una arribada molt xul.la, vaig ser l’enveja de més d’un pel ven acompanyat que anava.
Desprès lo millor de l’escapadeta a l’Alfondenguilla i l’objectiu de molt dels que hi varem anar: La paella del tio Miguelito. Boníssima, lo que per al meu gust la van superar los caragols que ens va preparar la mare d’Anna. Xerradeta, tonteries, migdiada i cap a casa falta gent.
By lo manso
Les fotos de Ramón
2 comentaris:
Paco molt xula la crònica. La veritat es que ens ho vam passar molt bé. I VAYA ENTRENO... leo
Mare que wapos tots uniformats!!!!
Publica un comentari a l'entrada