29 de juny 2009

Els grans atletes els tenim aquí



Correr 405 kilómetros en dos dies, baix el sofocant sol d’estiu de les terres de l’Ebre, amb bicicleta, a peu i amb kayac, igual que corre 166 kilómetros amb 9500 metres de denivell, donant la volta al massis del Montblanc, no es una proesa a l’ancanç de qualsevol. Per a poder realitzar aquestes activitats, que posen a prova els limits de resistencia de les persones, fan falta unes condicions físiques i mentals extraordinàries. En aquestes competicions que es corren moles vegades amb condicions extremes, encara que portes una gran preparació, sempre acaben passant factura, i es en aquest moment quan sobresurten els atletes excepcionals, per sobre dels atletes “solament” ben preparats.



Des de les primeres edicions de la Cursa del Llop, això ja fa disset anys, ens havíem pensat que aquest corredors excepcionals havien de venir de fora, ja sigui de Madrid, Andalusia, País Basc o Catalunya (quan dic Catalunya me refereixo a la Catalunya de TV3 o sigue de Tarragona cap a dalt), per citar l’origen d’alguns dels grans corredors que han passat per aquesta cursa, i sorpresa, ara resulta que aquests atletes no estaven tant lluny, aquests atletes ¡els tenim a casa! a les Terres de l’Ebre, i l’únic que havíem de fer era simplement esperar, si esperar, ja que fa 17 anys encara anaven a primària, com be va dir el més veterà dels finishers, Carles Gamissans.



Son una nova generació, que està vivint el bum de les curses de muntanya a les Terres de l’Ebre, molt més preparada, més acostumada a les grans competicions i grans reptes i evidentment amb més recursos per poder afrontar-los, res a veure amb els precursors de la Cursa del Llop, on la seva experiència d’ultrafons es reduïa a algun triatló de llarga distancia i un parell de maratons com a molt, i tot i així tenim alguns exemples locals que corroboren el que deia abans, de que es més important la determinació, que només la bona preparació.



Pos be, aquesta nova generació d’atletes, ha estat la gran protagonista d’aquest cap de setmana, i dels quatre participants que han aconseguit finalitzar aquesta durissima cursa, tres son de casa, Jordi Bort i Joan Ramon Subirats d’Alcanar, i com no el nostre i cada vegada més admirat Albert Ginè, “PUÇA” pera els amics.

11 comentaris:

memòria dels grans ha dit...

Xeics! No von oblidesseu de Quico Vallespí Toni Solà que l'any 1994 en un circuit molt paregut van aconseguir lo trofeu del llop!

Anònim ha dit...

Si llegeixes be, veuràs que ningú se n’oblida, ni a n’ells ni a altres, lo que passa que no vull posar noms.

Anònim ha dit...

SON UNS MONSTRES

MARTI ha dit...

i no os oblideseu de JOSEP CAMACHO I ENRIC BOLDU,MOLTES FELICITATS CAMPIONS

jotabe ha dit...

Felicitatsss a totssss els llops q continuent sortin i sortirant del cauuuuuuuuuuuuu!!

Carles Gamisans ha dit...

Ni us oblideu tampoc d'Enric Boldú, que, tot i les "diferéncies" amb l'organització, l'any passat va fer l'únic a fer el recorregut complert

La cursa del Llop segueix sent l'última frontera... i que duri!

Sinto Carla Muntanyola ha dit...

Aquesta humil crònica està dedicada de tot cor a tots i totes les lesionades. He passat molt de temps desitjant fer el llop un altre cop i massa vegades em van dir que seria impossible tornar-ho a fer. Així que passarà lo menisc, la fascitis, la periostitis, etc... i tornarem a xalar tots plegats més prompte que tard. I si cau Zegama serà la òstia, eh?
Reasfaltament.cat.

De corrent crític a minoria respectada?

Fa una mica de vergonya fer una crònica d’una prova que no és més que una sisena part de tot el Llop però ja sabeu que estos de l’asfalt, si alguna cosa ens caracteritza, és lo ligeros de cascos que som.

Vagi per endavant l’admiració més sincera pels valents (trobo a faltar una primera Lloba) que han estat capaços de poder amb tot. De Puça, després de llegir el seu post sobre l‘entrenament Santa Coloma de Queralt – Roquetes ja no en tenia cap dubte. I per a tots i totes los que després de córrer lo dissabte ho vau fer també lo dumenge ens teniu als asfalteros al vostres peus...escalfats. Al proper congrés proposarem coma Patrona a Santa Leonor, Patrona dels fondistes desamparats!.

Agrair també a la UEC l’esforç en asfaltar i aplanar tots els camins possibles de Mig camí a Fullola. Posats a demanar no estaria gens malament alicatar la sendera del GR per l’any vinent!. I els Maitoquen a la inauguració...ja ho veig!.

Respecte a la cursa, com no les tenia totes després de Paüls, me la vaig empendre com una contrarellotge individual Bar del Parque- Nàutic.
La pujada va ser mítica. A ritme vaig anar anant adelantant fins que vaig arribar a estar a 20 metres dels líders –gràcies Pako pels ànims al mig del no res; també a la resta-. Llavors vaig viure en directe la fuetejada de l’Ahmed. Va dir-nos adéu i se’n va anar com va voler. Un crack!.

Després, la sendera sense alicatar em va portar a fer-me amic dels llops que venien per detràs. Amb lliçó magistral de l’Òscar baixant i pujant alguna trialera –i tu de ki ets ke portes la kamiseta del meu klub?- va dir-me a mode de presentació.

I ja, com un vell motocultó, vaig anar cap a L’Ampolla pensant que per detràs anaven si fa o no fa com jo d’arreglats.

Magnífica cursa que agermana asfalt i montanya i que obre pas a una integració de la sectorial de l‘asfalt a la UEC de cara al proper Congrès de la tardor, quant tots i totes voldreu sortir de l’armari per anar a fer les mitges i 10 quilòmetres que organitzen per les nostres terres.

Salut i quilòmetres.

Sinto Carla Muntanyola

dr no ha dit...

Com sempre excel·lent la crònica i emotiva.
Pronte, quan escriuràs les baixades tècniques tant bé com les cròniques te podràs canviar lo nick i dir-te mossén Sinto.
"Poeta i trailero sóc
i faig la feina tan neta
que baixo com un poeta
i escric com un corredor"

Ferran ha dit...

Senyor Gamisans, vostè quantes vegades l'ha fet i l'ha acabat? Crec recordar que al 1993 o 1994 ja hi ereu, no?

Felicitats!

Carles Gamisans ha dit...

El 94 hi vaig anar per primer cop. Em vaig apuntar a 4 proves (no sabia que era una piragua!) i en vaig acabar dues...

Desde llavors hi he anat la gran majoría d'anys i he provat de fer-la tota 5 ó 6 cops

He aconseguit el trofeu del llop dues vegades, el 2000 (l'únic que l'ha aconseguit quan la cursa del primer dia era marató, 42 km) i enguany. Amb 30 anys i amb quasi 40... no crec que ho aconsegueixi amb 50, peró ho provarem!

puça ha dit...

tu si que vales!!!!