01 de juliol 2009

De corrent crític a minoria respectada?


Aquesta humil crònica està dedicada de tot cor a tots i totes les lesionades. He passat molt de temps desitjant fer el llop un altre cop i massa vegades em van dir que seria impossible tornar-ho a fer. Així que passarà lo menisc, la fascitis, la periostitis, etc... i tornarem a xalar tots plegats més prompte que tard. I si cau Zegama serà la òstia, eh?
Reasfaltament.cat.




Fa una mica de vergonya fer una crònica d’una prova que no és més que una sisena part de tot el Llop però ja sabeu que estos de l’asfalt, si alguna cosa ens caracteritza, és lo ligeros de cascos que som.

Vagi per endavant l’admiració més sincera pels valents (trobo a faltar una primera Lloba) que han estat capaços de poder amb tot. De Puça, després de llegir el seu post sobre l‘entrenament Santa Coloma de Queralt – Roquetes ja no en tenia cap dubte. I per a tots i totes los que després de córrer lo dissabte ho vau fer també lo dumenge ens teniu als asfalteros al vostres peus...escalfats. Al proper congrés proposarem coma Patrona a Santa Leonor, Patrona dels fondistes desamparats!.

Agrair també a la UEC l’esforç en asfaltar i aplanar tots els camins possibles de Mig camí a Fullola. Posats a demanar no estaria gens malament alicatar la sendera del GR per l’any vinent!. I els Maitoquen a la inauguració...ja ho veig!.

Respecte a la cursa, com no les tenia totes després de Paüls, me la vaig empendre com una contrarellotge individual Bar del Parque- Nàutic.
La pujada va ser mítica. A ritme vaig anar anant adelantant fins que vaig arribar a estar a 20 metres dels líders –gràcies Pako pels ànims al mig del no res; també a la resta-. Llavors vaig viure en directe la fuetejada de l’Ahmed. Va dir-nos adéu i se’n va anar com va voler. Un crack!.

De cursa llop 1er dia


Després, la sendera sense alicatar em va portar a fer-me amic dels llops que venien per detràs. Amb lliçó magistral de l’Òscar baixant i pujant alguna trialera –i tu de ki ets ke portes la kamiseta del meu klub?- va dir-me a mode de presentació.

I ja, com un vell motocultó, vaig anar cap a L’Ampolla pensant que per detràs anaven si fa o no fa com jo d’arreglats.

Magnífica cursa que agermana asfalt i montanya i que obre pas a una integració de la sectorial de l‘asfalt a la UEC de cara al proper Congrès de la tardor, quant tots i totes voldreu sortir de l’armari per anar a fer les mitges i 10 quilòmetres que organitzen per les nostres terres.

Salut i quilòmetres.

By Sinto Carla Muntanyola

12 comentaris:

puça ha dit...

Jo va haver un moment que et tenia prop però no vaig poder atrapar-te, sincerament hem vas sorprendre molt, felicitats.

dr no ha dit...

Com sempre excel·lent la crònica i emotiva.
Pronte, quan escriuràs les baixades tècniques tant bé com les cròniques te podràs canviar lo nick i dir-te mossén Sinto.
"Poeta i trailero só
i faig la feina tan neta
que baixo com un poeta
i escric com un corredor"

Ferran ha dit...

Touché Dr No!

Puça, m'han dit que els germans Ahansal estan espantats, fent sèries per l'Atlas com boijos després de saber del teu Llop...d'altra banda ja parlarem per fer un intercanvi cultural entrenaments de sèries/entrenos de montanya si et sembla bé. Felicitats per l'espectacular cursa!

Apa, a seguir rondant!

Ferran ha dit...

Touché Dr No!

Puça, m'han dit que els germans Ahansal estan espantats, fent sèries per l'Atlas com boijos després de saber del teu Llop...d'altra banda ja parlarem per fer un intercanvi cultural entrenaments de sèries/entrenos de montanya si et sembla bé. Felicitats per l'espectacular cursa!

Apa, a seguir rondant!

jag75 ha dit...

Ferran,

sóc jordi. Vam fer uns quants kms en la cursa junts (el de la sénia de la camisa verdeta i blanca era jo).
També sóc més d´asfalt que no de muntanya (de moment)....
enhorabona, sobretot per deixar enrera les lesions. només quan estàs bé, saps l´afortunat que ets.

Salut, kms i a veure si coincidim en alguna cursa aviat

Ah: et passo el link del meu blog:
run4yourbrain.blogspot.com

una abraçada i felicitats de nou

Ferran ha dit...

Segur que ens retrobarem Jordi. De moment em passo pel teu bloc. I com ha canviat lo cuento amb Internet. No m'acabo tot lo dels blocs, fotos digitals a l'instant, classificacions immediates, curses arreu...fa 20 anys sancionaven per córrer al meu admirat Antonio Mestre i ara...és increïble!

Una abraçada,

Ferran

elena ha dit...

Enhorabona Ferran! per la cursa i per la crònica.
Espero poder compartir la propera.

Ferran ha dit...

Gràcies Elena. Segur que mon arribarem a cansar i tot de tantes curses ;-)

Angel ha dit...

Felicitats Ferran! , ja veuras com cada vegada mes desitjaras posarte les bambes de "tacos".

T'ho diu un ex asfaltero de pro.

Salut!

Ferran ha dit...

Gràcies Àngel. Tengo el corazón partío...m'imagino combinant-ho dos o tres anys i centrant-me en la muntanya desprès, però ja veurem...

Salut i quilòmetres!

Pau ha dit...

Crack, ja tinc les NB 1063, al final 130 euros al decathlon, on per cert hi havia grans ofertes amb descomptes del 30% que em van fer dubtar.

Ferran ha dit...

Res, no caigues en la temptació! Ben fet. Ja diràs.

Cap a l'IM!