De corrent crític a minoria respectada?

Aquesta humil crònica està dedicada de tot cor a tots i totes les lesionades. He passat molt de temps desitjant fer el llop un altre cop i massa vegades em van dir que seria impossible tornar-ho a fer. Així que passarà lo menisc, la fascitis, la periostitis, etc... i tornarem a xalar tots plegats més prompte que tard. I si cau Zegama serà la òstia, eh?
Reasfaltament.cat.




Fa una mica de vergonya fer una crònica d’una prova que no és més que una sisena part de tot el Llop però ja sabeu que estos de l’asfalt, si alguna cosa ens caracteritza, és lo ligeros de cascos que som.

Vagi per endavant l’admiració més sincera pels valents (trobo a faltar una primera Lloba) que han estat capaços de poder amb tot. De Puça, després de llegir el seu post sobre l‘entrenament Santa Coloma de Queralt – Roquetes ja no en tenia cap dubte. I per a tots i totes los que després de córrer lo dissabte ho vau fer també lo dumenge ens teniu als asfalteros al vostres peus...escalfats. Al proper congrés proposarem coma Patrona a Santa Leonor, Patrona dels fondistes desamparats!.

Agrair també a la UEC l’esforç en asfaltar i aplanar tots els camins possibles de Mig camí a Fullola. Posats a demanar no estaria gens malament alicatar la sendera del GR per l’any vinent!. I els Maitoquen a la inauguració...ja ho veig!.

Respecte a la cursa, com no les tenia totes després de Paüls, me la vaig empendre com una contrarellotge individual Bar del Parque- Nàutic.
La pujada va ser mítica. A ritme vaig anar anant adelantant fins que vaig arribar a estar a 20 metres dels líders –gràcies Pako pels ànims al mig del no res; també a la resta-. Llavors vaig viure en directe la fuetejada de l’Ahmed. Va dir-nos adéu i se’n va anar com va voler. Un crack!.

De cursa llop 1er dia

Després, la sendera sense alicatar em va portar a fer-me amic dels llops que venien per detràs. Amb lliçó magistral de l’Òscar baixant i pujant alguna trialera –i tu de ki ets ke portes la kamiseta del meu klub?- va dir-me a mode de presentació.

I ja, com un vell motocultó, vaig anar cap a L’Ampolla pensant que per detràs anaven si fa o no fa com jo d’arreglats.

Magnífica cursa que agermana asfalt i montanya i que obre pas a una integració de la sectorial de l‘asfalt a la UEC de cara al proper Congrès de la tardor, quant tots i totes voldreu sortir de l’armari per anar a fer les mitges i 10 quilòmetres que organitzen per les nostres terres.

Salut i quilòmetres.

By Sinto Carla Muntanyola