En primer lloc os explicaré lo final de la pel·lícula, he arribat l’últim de la marxa en un temps de 23'45 hores.
Lo dissabte a les 6'30 mon anem a Berga, anem a l'hotel i a buscar lo dorsal i lo bus pera Nuria.
Pujant en lo cremallera ja es veien los núvols que mos esperaven pera descarregar tota la seva furia damunt nostre, allí me trobo en l'amic Karim.
Ens donen la sortida, som 450 participants, i al cap de 2 minuts les primeres gotes, d’alt del collet lo diluvi, me poso la membrana, tapo la motxilla i amunt.
Los “experts” que anaven en lo porta bido, comencen a plegar. De cop una pedregada impressionat que mos agafa durant tota la pujada de l’HOME MORT, los que l'heu fet sabeu com es. L'avituallament intermedi havia desaparegut i el proper era baix a la Molina. D’aquí al coll de Portet un pujada per una pista d’esquí interminable.
Passem per Rebost i mos diuen que ja han plegat 200 i que natros anem molt justos del temps de tall, exigència de UTMB per poder donar els 3 punts.
Formem un grupet i anem fitxant al límit, fins que jo perdo temps, i lo mític Quico Soler me diu que han fet mots canvis, ,jo li dic que los temps de pas nous (la marxa no te res en la del últims anys) només es pera gent mol preparada. Jo segueixo fins Saldes i allí hi ha una esplanada d'abandonats, i lo control me diu que vaig fora de temps i podria ser que no trobes avituallaments. Jo li dic que en lo temps que queda arribo abans de 24 hores.
Penso en tot lo que he fet i dic jo me’n vaig a Berga a peu (l’autobús davant meu), demano als companys si algú me pot donar barretes gels i lo que sigue, i en un moment butxacada de genero (una abraçada mol forta pera n'ells/es).
Emprenc lo camí, amb la forta pujada de la “GALLINA PELADA” al costat, no sabia si ho aconseguiria però lo camí seu mereixia. En un control me diuen que vaig 10minuts fora de temps i al penúltim ja anava dins del temps. Quan estic al monestir pico a la dona que en 30 minuts estic a baix. Quan falten 15 minuts pera tancar lo control, ja estic a meta me donen lo diploma i lo xoriço de finixer.
A final crec que van plegar més de 300 participants, vaig parlar en la gent que els altres anys feia unes 20 hores i aqueste van fer 23'30 hores...... estic molt content de haver-la acabat, ja que vaig estar unes quantes vegades al límit, i estic molt agraït a la gent que en va proporcionar els gels per poder continuar.
Lo dissabte a les 6'30 mon anem a Berga, anem a l'hotel i a buscar lo dorsal i lo bus pera Nuria.
Pujant en lo cremallera ja es veien los núvols que mos esperaven pera descarregar tota la seva furia damunt nostre, allí me trobo en l'amic Karim.
Ens donen la sortida, som 450 participants, i al cap de 2 minuts les primeres gotes, d’alt del collet lo diluvi, me poso la membrana, tapo la motxilla i amunt.
Los “experts” que anaven en lo porta bido, comencen a plegar. De cop una pedregada impressionat que mos agafa durant tota la pujada de l’HOME MORT, los que l'heu fet sabeu com es. L'avituallament intermedi havia desaparegut i el proper era baix a la Molina. D’aquí al coll de Portet un pujada per una pista d’esquí interminable.
Passem per Rebost i mos diuen que ja han plegat 200 i que natros anem molt justos del temps de tall, exigència de UTMB per poder donar els 3 punts.
Formem un grupet i anem fitxant al límit, fins que jo perdo temps, i lo mític Quico Soler me diu que han fet mots canvis, ,jo li dic que los temps de pas nous (la marxa no te res en la del últims anys) només es pera gent mol preparada. Jo segueixo fins Saldes i allí hi ha una esplanada d'abandonats, i lo control me diu que vaig fora de temps i podria ser que no trobes avituallaments. Jo li dic que en lo temps que queda arribo abans de 24 hores.Penso en tot lo que he fet i dic jo me’n vaig a Berga a peu (l’autobús davant meu), demano als companys si algú me pot donar barretes gels i lo que sigue, i en un moment butxacada de genero (una abraçada mol forta pera n'ells/es).
Emprenc lo camí, amb la forta pujada de la “GALLINA PELADA” al costat, no sabia si ho aconseguiria però lo camí seu mereixia. En un control me diuen que vaig 10minuts fora de temps i al penúltim ja anava dins del temps. Quan estic al monestir pico a la dona que en 30 minuts estic a baix. Quan falten 15 minuts pera tancar lo control, ja estic a meta me donen lo diploma i lo xoriço de finixer.
A final crec que van plegar més de 300 participants, vaig parlar en la gent que els altres anys feia unes 20 hores i aqueste van fer 23'30 hores...... estic molt content de haver-la acabat, ja que vaig estar unes quantes vegades al límit, i estic molt agraït a la gent que en va proporcionar els gels per poder continuar.
By M. Marten de la Bovin ara "en Martí l'Home Mort"
19 comentaris:
Si señor, con dos co....s
MONSTRUO QUE ERE UN MONSTRUO
Que et canvien de carrera los del GRP i et passen a la de 160 km.
Be Marti, m'alegro moltissim, la camisseta de Roquetes et va donar força, sempre anant al "limit" m'ancanta esta paraula, KE GRANDE!!
molt bé Marti! sabia que ho aconsegueries, si senyor!!!
Des de l'asfalt l'aplaudim i mos treiem lo barret davant d'una fita d'aquest calibre!
Sí senyor!
Martí ets un crack, jo quan sigue gran vull ser com tu.
I ara que faràs aquest any? per que lo GRP sirà un passeig després d’això.
Jo de tu miraria de canviar la inscripció del gran raid per la de l’Ultra, segur que trobes algú que es rajarà a ultima hora i te la voldrà canviar
Xeic, d'home mort, res de res, ara ets "home fort amb gallina pelada". Enhorabona mestre !!
Enhorabona ex Mesie de la Bobin, doncs mai millor dit ha sigut una cursa contra el crono en la qual t has imposat a ell al acabar finixer i ho has fet, lluitant com dius tu contra els teus limits; m ha agradat molt la cronica.
Moltes felicitats Marti tu el que et proposes ho aconsegueixes. Molt xula la crònica. LEO
Molt be mestre, ets un exemple a seguir, despres de totes les adversitats, anant contra del crono, aquesta ultima posició es una victoria, molts amb la teva situació aguessin abandonat, enhorabona
Bona nit Martí,
va ser un plaer ser al teu costat ahir matí. Com et vaig dir no hagués pogut passar el pas de la Gallina Pelada si no hagués seguit les teves passes.
La resta va ser titànica, no tinc més paraules per descriure el que vem passar.
Crec que vem fer un bon grupet i això va ser fonamental (juntament amb les prunes del Jordi) per acabar.
Disclpa'm per no xerrar gaire i tirar a ritme tant com vaig poder, després de decidir que no abandonava a Peguera em vaig encomanar a Déu i la Verge (i qui calgui) per acabar.
Insiteixo, un plaer ser al teu costat. Si t'apuntes l'any vinent pot ser m'hi trobaràs de nou.
I el que si h decidit és fer-te cas respecte a la Cavalls de Vent, ja t'explicaré.
Una gran abraçada i records a la família (esper que la teva muller estgui recuperada)
Marc Longaron
Felicitats Martí!
Quin crack! Quina marxa més dura! Quin èxit acabar-la! Deu n'hi do com vam disfrutar i patir durant lo cap de setmana.
Ara, ja ho diu bé master2: lo GRP petit se't quedarà curt enguany.
Anima't i prova l'Ultra!
Salut!
Enhorabona super-crack. Mauro i jo et vam tindre tot el dia al pensament, ja que com dien les prediccions de temps no eren molt bones i la duresa de la prova era pronosticada.
M'alegro que ho hagis aconseguit, encara que tu, ja sabem, que en tens la mà trencada en este tipo de curses de super-resistència.
Courage i fins a la pròxima messieur Maarten.
ISA
gracies pels anims,en los moments dolents intentava motivarme en situacions positives,una delles l'arrivada de chamonix,i tots los moments bons en tots-es vatros,i jo se que cuan algu de natros fa alguna cosa especial,ho vivim com si ho fessem natros.si alguna cosa mos ensenya lo que fem es a sufri.
Marc va ser un plaer compartir amb tu iel Joan los moments mes durs ,i tindre l'ajut del Jordi i companya,pensa que ls prunes es la fruita que mes m'agrada,una abraçada mol forta.te deixo lo mail per si mos posem en contacte,m'agradaria mostrarte,lo nostre territori,o coincidi en alguna marxa jo la N-Q si puc la tornare fer,suposo que la organitzacio ha pres nota,i no es pot endurir-la tan d'un any a un altre i no donar mes marge.aixo si preciosa.salut i courage.marti
mcartoixa@yahoo.es
Brutal!! MOltes Felicitats Martí!! 10nidó!! semblava q m'estés mullant jo i tot!! ;)
enhorabona campio,qu'es pensaben estos paios,ancara no coneixien a M. Marten de la Bovin
felicitats, un altra a la butxaca
gracies companys ,feumos cronica de andorra ,les experiencies se tenen que comparti,m'han que los llamps os caien prop,sou uns cracs,i un exemple pera mols.aqui baix anem per feina i no fem tan de soroll,i tenim finixers per tot arreu,cada un al seu nivell,i sempre podrem dir ho hem intentat.salut
Moltes felicitats Martí, m'hagues agradat poder saludar-te a Berga o al Cremallera.
Fins una altra
Hola a tots i molt especialsment al Martí.
T'he de donar les gracies per la teva generositat, valentia i els bons consells que dones als companys de travessa que et trobes per aquets senders del mòn.
Enhora bona. Campió. Nomès els que hem participat sabem la dificultat que entranyava aquest any aquesta mitica prova.
Graciés Martí.
Publica un comentari a l'entrada