Tres Pics (i repicó)

Los que van començar

Los tres Pics va anar prou bé, un bon entreno per al GRP. Varem ser sis los matats que a les 5:30 del matí voltàvem, 4 per quatre camins (Perales, Karim, Tara i Jo) i 2 per roquetes (Puça i Ivan) ens agrupem a l’Esquirol, prèviament deixem dos cotxes a Carlares. Molt de fred cap a Caro, un ritme no massa alt, que encara quedava molt i Puça feia tap. Quan ens varem separar de Puça, Tara i Ivan (Casetes Velles) ens pensàvem que anàvem malament de temps i varem apretar una mica cap al Negrell i el Tossal dels tres Reis. A Sant Miquel ja ho teníem tot més o menys controlat, menys lo mòbil de Perales que l’havia perdut (la cremallera de la butxaqueta lateral de la súper motxilla Salomon estava oberta). Cap avall que fa baixada.

Un banyet al pantà de la Pena (Beceit) amb la companyia del xkf (ens va venir a rebre uns km abans) i la kfa. Unes tapetes i un plat combinat, final d’etapa del tour a casa del kfes. Remuntem la pista de l’Ulldemó amb el “Patfinguer”.

Passats lo tres pics i l’etapa de transició de Beseit (banyet, dinarillo, cafetonet gelat, excursió patfinguer), a les 6 i quart comencem Lo Repicó. A meitat remuntada de l’Ulldemò per la sendera, gran descobriment de Perales: a la mateixa butxaqueta que portava el mòbil també
portava la clau del cotxe i per descomptat, tampoc hi era. Sense cobertura de mòbil, que si cap avant, que si cap atras, deus i hòsties, continuem pujant que tard o d’hora trobarem cobertura i algú ens rescatarà.

I los que van acabar

I com no havíem tingut cap moment CUCUT ... on collons està la sendera que ens havia de portar a Carlares (on teníem el cotxe sense clau)? Ostras que tenim cobertura i se’ns apareix “santa Clàudia rescatadora dels perdudets pel port”. Aprofitem per avisar les famílies que arribarem tard a sopar. Com a Perales, a totes les parades (és la parada que fem per trucar) sembla que li entra no se què, aprofita per treure lo mapa dels Ports i mig encertem on pot estar la sendera. Trobem la sendera. Trobem un cruce molt ben marcat, no sabem si és o no és lo correcte però que al final ens porta al Coll de Navic (em sembla que es diu així). Perales ja s’ho coneix. Segona comunicació amb Santa Claudia, xino xano cap Millers i després per la pista fins al cotxe. Aventures i rascades a part, ens va costar el que teníem previst (tres horetes) el que ens va retarda més va ser sortir tard de Beseit.
http://picasaweb.google.com/karim.chouaib/3PicsIRepico#