Montse eagle, Isa, Leo, Kloti, Martí, Jordiet, Pako, Toni, Jesús, Josep, Jordi i Carles som la colla de maltrabajas que avui hem gaudit del tram del GR92 de l’Ametlla a l’Ampolla acompanyats per un dia càlid i encalmat.
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou
RECORDEU:
Dijous 31, a les 17 hores, a l'església de la Raval de la Llet. Amb equipació TrailUEC, farem una volteta lúdico-recreativa-esportivo-gamberra per on mos surtigue dels sansilvestres.
Divendres 1 de gener de 2010!!!, a les 10 hores (del matí) a 4 camins, (qui pugue) anirem a fer la Moleta d'Alfara. Es prega roba interior lo més tècnica possible i si és de color roig millor.
4 comentaris:
Els bons trabajes tambè vam sortir a entrenar, i la veritat que desprès d'un més sense correr me va saber a glòria!!
us desitjo un bon 2010!!
espero continuar compartint molts i molts quilometres amb tots i totes!!
molts besets!!
perdona pero natros NO vam sortir a entrenar, vam sortir a xalar
Que contenta estic de tornar-te a veure capdavantera!! si senyor, esta és la meva Isa!!
Bon any a tothom!
Començar l’any sense ressaca (gairebé) havent-lo acabat d’una forma immillorable deixa una bona sensació...espiritual.
Ahir 31 vaig córrer un altra San Silvestre. Fa una dècada, quan casi no n’havien més enllà de la Vallecana i Sao Paulo, recordo que pensava que acabar l’any amb una cursa devia de ser una forma diferent i divertida. Per això els anys 1999, 2000 i 2001 vaig desplaçar-me a Tudela (Navarra) per poder viure aquella sensació.
Després, al mateix temps que passava massa temps aturat, les SS anaven proliferant arreu. Fins que ahir, finalment, vaig participar en la VI SS de TGN. No tenia expectatives. Pensava que era massa curta pels meus entrenaments actuals, tampoc havia descansat doncs lo cap ja està al 7 de març i la gent corre molt.
Com sempre em passa, surto de casa disfressat pensant que sóc un rara avis, un frikie per què no dir-ho, amb les malles, lo gorret i tota la parafernàlia (altrament dit fato) habitual. La gent foten-se tapes, apurant les últimes compres i jo a córrer...però norrrrrrrrr, els 1300 inscrits (dorsals esgotats de fa dies) fan molt de bulto i quan vaig arribar a la zona de sortida estava tot ple de gent com jo, escalfant i comentant la jugada esperant el tret de sortida amb els i les santes habituals d’acompanyants (s’hauria de fer una cursa inversa: tot ple de serveis pels acompanyants com ara xocolata calenta, cava, servei de tapes, DJs, fira de l’acompanyant i entrega de premis als acompanyants dels primers classificats, sorteig de pernils, etc...hauré de patentar-ho!).
La cursa (aquí entrem a la part subjectiva del conte, més avorrida, saltable totalment) va ser tota una sorpresa. Vaig disfrutar com feia anys. Còmode, tirant fort, avançant a molta gent i sempre amb la sensació de tenir una marxa de més fins que del 5 al 9 (final) ens varem quedar 3. Vaig intentar despenjar-los però, a pesar dels sorolls agonístics que un feia, no va haver manera. Finalment vaig quedar l’11è, 1r veterà (això los jovens no ho entendreu però fa gustet això d’aguantar-vos) i a un ritme de 3’30’’ el quilòmetre. Això últim no ho hagués dit mai però lo cos té memòria que me van dir una vegada i sembla que és així perquè lo dilluns havia fet 6 sèries de 1000 recuperant un minut a 3’24’’ de promig (era de preveure un ritme una miqueta més lent).
No sé si el Martí hi era perquè vaig sentir un Ferran durant la cursa però després no el/us vaig veure. Llàstima però ja mos anirem trobant.
D’aquí al 7 de març faré un parell de curses més i ja vindrà la muntanya. Tinc una cita amb lo Nostre Senyor del Port al maig :-)
Salut, quilòmetres i amor, en l’ordre que vulgueu, per aquest 2010!!.
Sinto
Publica un comentari a l'entrada