La Mitja de Jesús

És una Mitja que resta lluny de qualsevol espectacularitat tipus Granollers o, fins i tot Tarragona, però que és d’aquelles curses fetes amb tota la bona voluntat de molts de voluntaris i voluntàries del barri que supleixen la manca de mitjans amb la seva bona disposició. Un barri, EMD i qui sap si en un futur poble independent, que als 90 ja organitzava triatlons i duatlons, a més d’una cursa benèfica i ara la 2a edició de la Mitja i dels 10 quilòmetres.

Per tercer cop consecutiu he corregut aquesta temporada sota la pluja. I aquesta ha estat la més freda de totes. A la Behòvia va fer molt de vent i pedra en alguns moments; a Tarragona feia fred i també va ploure. Però córrer amb 4 graus de temperatura i sota la pluja....buff...la pitjor. A més, un cop estàvem per sortir, l’Ambulància va tenir un problema i es va endarrerir la sortida 10’, amb la qual cosa l’espera del tret de sortida va ser terrible!.



Tots plegats varem sortir i amb calma però sense perdre el temps vaig anar escalfant el cos. Al 2n quilòmetre vaig veure que anava el 10è. En aquest moment la màxima preocupació era sobreviure a la incipient congelació d’alguns dels meus dits de la mà (errada: vaig decidir no posar-me els guants). Va costar però lo cos es va anar adaptant al mitjà i sota la pluja vaig anar recuperant posicions. Cap al 5è anava el 6è i d’aquest 5 que tenia al davant 2 feien els 10quilòmetres. Poca però efusiva gent animant al llarg del circuit i jo intentant correspondre però lo que es diu parlar, poc, tenia els músculs de la cara congelats. Eh, Leo i Toni?
Una Mitja el circuit de la qual és més dur del que sembla perquè punxa cap a munt que sembla que no però sí, i amb lo fred i els quilòmetres acumulats, la 2a volta...
Després de creuar-me amb els companys de la UEC –com anava Ahmed! – i la resta de patidors de la cursa, -com m’agrada això de creuar-me amb la gent durant les curses- veient de tant en tant al 3r, vaig comprovar que cada cop el tenia més a prop fins que al 17è el vaig passar. Amb les cames com bastons, degut al fred era qüestió de mantenir el ritme fins la meta.
I com diu la meua companya: no entenc com has pogut matinar, córrer amb fred i sota la pluja i arribar a casa amb un somriure a la boca. Ho enteneu? Si la resposta és afirmativa vol dir que sou corredors.



By Sinto Carla Muntanyola

Més fotos