02 de gener 2010

Aquells a qui el vent no s’endugué


Primer dia de l'any i a les 10 del matí ja estem preparats( no han vingut tots els que van dir que vindrien),però aixó es veu que és habitual i és que com a tot arreu n'hi han que parlen molt però a l'hora d'arrencar...
Isa, Perales, Leo,Karim que ens espera a Xerta i jo(eagle)recien incorporada a aquestes activitats, comencem a pujar cap a la Moleta.
Ens diu adeu el pastor, que ens mira amb una cara com dient "on van aquests bojos" i es que les ratxes de vent son tan fortes que si mireu les fotos veureu les conseqüéncies a les ulleres d'Isa, fan pensar que realment no ho tenim tot, però  avant.
La visibilitat molt bona i a mesura que pugem unes vistes esplèndides(serà pel vent??)però  no arribem fins dalt ja que una ratxa molt forta està a punt de fer-nos volar( i no exagero). Per tant, emprenem la baixada amb Karim fent de pastor ( s'ha trobat un bastó i arribem a la Font Nova.
Ha estat una bona manera de començar l'any!!
Bon any 2010 a tots i sobretot als que amb ressaca vam compartir aquest primer dia de l'any.
Montse eagle
Fotos d'Isa 

7 comentaris:

hotcatxel.cat ha dit...

RAJADESSSSSS!!!
Mira que no fer la Moleta per una mica d'aire... vergonya m'en donaria!!

Leo ha dit...

Molt bona la crònica Montse, llàstima del vent però ens ho vam passar bé.Ara fins la pròxima.

Leo ha dit...

Molt bona la crònica Montse, llàstima del vent però ens ho vam passar bé.Ara fins la pròxima.

Sinto ha dit...

Això ja és gairebé com la Guerra Civil, amb famílies amb membres als dos bandos :-)

B7s!

Joan Perales ha dit...

Montse, molt bé el teu debut com a cronista del blog, ara ja sabem qui les fara.
I això dels impresentables no hi han molts però poc a poc ja aniras coneixent-los.

Unknown ha dit...

Ferran, que és aixó dels bandos? Si n'hi han dos jo vull estar al mateix que tu

Ferran ha dit...

Era per continuar amb la broma de l'asfalt 100% i la muntanya...broma de la que rebré un llamp d'humilitat, purificador i vengatiu allà cap al mes de maig...:-)
Casi tots tenim una mica més d'algun bando que de l'altre però un sol Déu: Kilian Jornet!