28 de febrer 2010

Les cròniques de la Cameta Coixa. Miravet 28/02/2010


La meua cameta coixa:
Los companys de Miravet se superen cada any. Quina cursa corredora i tècnica alhora, quina neteja de senderes professional, quin ambientasso i qualitat dels avituallaments, quina marxa a la plaça i la botifarrada, genial. La bossa del corredor, molt difícil d’igualar, l’aigua de la dutxa… vivificant!!! En definitiva, un 10 per a l’organització, incloses les egípcies, los picoletos i la resta de voluntaris.
La cursa en si…. bé, cadascú explica la fira segons l’hi va. Malgrat que feia dos dies que no corria per culpa del mal de genoll, he decidit anar-hi amb alguna molèstia per veure si s’em passava (bona idea no?) i perquè no em volia perdre lo xou i la xalera. He anat molt ronçer tot lo rato però quan han començat les baixades tècniques m’ha atrapat la cameta coixa i encara no m’ha deixat. Ara vinc de l’Aliança i a falta de ressonància tinc lo “menisco hecho cisco”. Veurem si amb antiinflamatoris, gel i asfalt s’hem passa i si no… sempre ens quedarà Paris i un quiròfan. Per sort he pogut atrapar Isa, Cristina i Pepe abans de meta i hem entrat junts. Ha estat lo premi a un patiment de 2h45’.
Felicito a totes i tots, als que han fet podi i als que han fet cadira, però sobretot faig la ola i em trec lo buff davant de les heroïnes, Masters of the Trailrunning Universe, Montse de l’Àguila i Pepita Arasa. Chapeau (el esmirriau).
12 botelles de morapio 12 (que les tinc contades) han de remullar los 2 pernils 2, que tenim a secar. Salut companyes i companys, sou collonuts/des (ho dic per fer-vos la pilota, ja que potser estarem uns dies sense veure’mos als entrenos).

27 comentaris:

elena ha dit...

pako, espero que no sigue res greu.

besets

pako ha dit...

Gràcies Elena. No és res greu, mira Isa.

Leo ha dit...

Be moltes felicitats a tots i totes, especialment a Montse que la primera cursa de muntanya i ja fa podium, però bé qui més qui menos ha tingut el seu regal. I a tú PACO QUE ET MILLORES I A VEURE SI POTS FER LA MARATÓ DE paris. Encara que no he vingut he pensat en vatros..A veure si l´any que ve la puc fer.

Anònim ha dit...

Paco...em sap greu lo del genoll...mal de corredors de muntanya.una mica de paciència....

Rous ha dit...

home PAco,

ja voràs com no és per a tant, en dos dies ja estaràs com no.

besets i cuida't!

p.d.: bona bona la crònica!!

pako ha dit...

Gràcies a TOTES pels ànims, sou uns soletes.
A TOTS los altres insensibles que els bombin!!
Leo, no ho dubtis ni per un moment que faré la marató de Paris, hombreeeeee faltaria meeeeess.

aguila ha dit...

Pako, d'insensibles res...eh!
Espero que et recuperes pronte, descansa una mica, t'anirà be. Una abraçada

Davidph ha dit...

Pakito!!!!!
Recuperate pronto que para Paris tienes que estar al 120%!!! Y seguro que lo estarás, que tienes cuerda para aburrir, y un tobillo no te va a dejar mucho tiempo fuera de circulación.
Un abrazo MOUNTAINKILLER!!!

Mauro ha dit...

Pako això dels genoll es malt de mols, lo que podriem fer es reciclar els que tenim a secar.

Anònim ha dit...

d'una punyetera vegada.

pako ha dit...

M'alegra veure que hi ha més esperits sensibles com jo.
Montse totes i tots no és lo mateix.
David la tobilla y el rodillo tampoco (aunque me duele todo).
Mauro, tens tota la raó. És lo moment de petar los dos pernils i la caixa de vi. Amb los ossos dels garrons mos farem un transplante i lo vi mos servirà d'anestèsia.
Posa dia, hora i lloc.

marten de la bovine ha dit...

felicitats a tots-es en especial a Montse,d'aqui a un trail es no res i tu Paco anim que a l'estiu hem d'estar be.
salut i courage

Anònim ha dit...

Bona Cronica Paco!!, Avui la Loteria veig que ta tocat la part amarga, pero d'aixo se tracta d'histories de superació, superació i superació. Per aixo cada vegada mes los corriols estan plens de gent.

Angel

Anònim ha dit...

Per cert, quan estava pasan per les crestes domes pensava en les debutants i encara que semble mentida pensava en la satisfacció que tindrien al arrivar a meta, ja que hi havia trossets que deunido!

Felicitats a totes les debutantes!!

Angel

Maggie ha dit...

Pako, recuperat!!En mals de genolls ja ets un expert, segur que t'arregles pronte.

Felicitar a Montse!! Quina ràbia no poder venir. GRRRRRR!! Sempre plou quan no hi ha estudi.

pako ha dit...

Com ho tenim per fer pernilada este dissabte? Ho dic perquè jo lo dissabte 13 no puc.

Sinto ha dit...

Uns a Miravet trotant per la muntanya i els altres a Cambrils relliscant per l’asfalt, però la UEC estava allí, a totes bandes. Moment de glòria aquest on mos trobem a vora de casa curses i lo mateix dia per a triar. Que no pare!.

A Cambrils es va estrenar ahir una nova cursa, que si la poden ajustar de dates, segur que serà un referent d’aquí a uns anys. De totes formes van esgotar els 1300 dorsals 10 dies abans –mai m’havia estressat per apuntar-me a una carrera i ara xiquets, qui no corre, vola o va a la loteria: Benifallet, Cambrils, Zegama o Hawaiï, tan i fa que valgue 15€ la inscripció o 400€-.

Tornem a Cambrils. Un circuit rapidíssim d’una volta pels 10 quilòmetres i dos per a la mitja. Figures de la talla de Martin Fiz (47!) o Joseba Beloki –je, je...ja van dos cops que el veig pel retrovisor- i una molt bona organització que sols va fallar a l’escollir Thunar com a empresa dels xips. Segons ells estic perdut –i d’altres- per l’hiperespai. A vore si estos de Volando Voy confirmen en un vídeo la meua presència –Juanjo Panisello podria fer de testimoni- sinó ja em veig en un especial d’Iker Jiménez al Cuarto Milenio!

Personalment buscava una mica de xispa de cara a la setmana vinent, quan patint per Barcelona me’n recordaré de Campredó. Vaig complir l’objectiu fins el quilòmetre 5 i a la tornada, sol i amb vent en contra, vaig perdre una mica de ritme. Al final sobre 35’40’’ i cap al 11 o 12 de la general. Bé. La família es divideix i arrasa allà on corre, que tot se sap i ràpidament.

Ànims pel Sr Ou dur. Vostè sap millor que jo com van aquestes coses però espero i desitjo que no sigui res i poguem compartir prompte alguna cursa de per on sigue.

Salut i quilòmetres! i abdominals per l’Albert, que acabarà com Ànsar :-)

Sinto

puça ha dit...

Pakito animo tio que lo genoll es mal de tots, jo l'estic triturant a base de km i tu farás el mateix, anim i 3h 30 a Paris que per l'asfalt et fas dificil de seguir.

ouDur ha dit...

3h30'? tú somies. Estic apuntat al corralito de 3h15'

sargento arinsivia ha dit...

asi me gusta con dos cojones pako.

puça ha dit...

Home jo havia fet lo pronostic pensant que tens lo genoll cul per amunt però amb lo genoll bo no tinc cap dubte que farás 3h 14

kigs ha dit...

Ho sento molt pakito , vals voler agafar a les rosses...., tranquil , segur que no es res i en dos dies en fas la ratlla a tots.. Petonets recuperadors...

pako ha dit...

Thanks Kings.
Les rosses ja porteu la ratlla de sèrie però vaja, una repentinada vos la faria igual.
Puça, de genolls bons ja no m'en queden, si corro haurà de ser
kon2kojones i au, com diu akell.

marten de la bovine ha dit...

este es mi paco¡¡¡¡
sempre avan.com diem a la mili el buen soldado nunca retrocede.da media vuelta y avanza.
mira jo porto una temporadeta que sempre me surt algo.me tret la federativa i pensant en positiu,salut,i courage.ara descansa

krusty ha dit...

Bueno!! ànim Pako!! jo em vaig fer un trencamnt fibrilar a Benicarló i per voler retallar el temps de recuperació encara ha segut pitjor!! m'he perdut Miravet, la Marató de BCN i casi segur q la Foradada!! o sigue q cura't bé q sinó después és pitjor!! i q de curses n'hi ha moltes!! i de genolls només 2!! i en un no es pot còrrer!!!

pako ha dit...

Ho sento Pere, no ho sabia.
Ànims i paciència.

moises ha dit...

pako, chato ànim i ja ho saps _ no hay mal que por bién no venga _ tu tornaràs a resurgir i en més força.